pre-textos – Pàgina 5

Darwin i l’origen dels humans. Mireia López

Article de divulgació de la Mireia López per a CMC sobre Darwin i l’origen dels humans.

Al 1871 Darwin va publicar la “descendència humana” però en cap moment va remarcar que l’home provingués del mico. Darwin afirma que aparti d’una gran explosió com la del Big Bang es va donar vida a unes petites molècules que més tard es van desarrelar a unes altres. L’ADN es va modificar creant una espècie més confortable.

De totes les espècies que sorgeixen i que han sorgit fins ara només han durat aquelles que millor s’han adaptat al medi i aquelles que han estat les més fortes, es a dir les millors. Però apart d’això com ja he dit anteriorment les espècies s’han d’adaptar al medi en el que viuen, per tant desenvolupen característiques diferents, més tard aquestes mateixes espècies habitaran un altre territori, i es barrejaran amb les que hi viuen allà creant o modificant una de les espècies ja existents.

Neodarwinisme. Per Sheila Lozano

Article de divulgació de la Sheila Lozano per a CMC sobre Neodarwinisme.

La teoria evolucionista de Darwin s’enfronta amb alguns problemes científics, en especial:

la inexistència, en la seva època, de restes paleontològiques suficients per justificar les transicions entre espècies;
la falta de proves concloents sobre la selecció natural;
la no heredabilitat dels caràcters adquirits;
la joventut de la terra, la qual cosa impediria el llarg procés evolutiu (segons els càlculs de Lord Kelvin, que després es van mostrar incorrectes al no tenir en compte el calor dels materials radioactius);
la justificació de l’aparició d’òrgans tan complexos com els ulls, per exemple.

Aquestes objeccions han anat sent superades per les modernes revisions del darwinisme original. En especial, van jugar un paper fonamental la nova genètica sorgida a partir dels descobriments de Mendel i la noció de gen postulada per Auguste Weismann, el 1882. De fet, el neodarwinisme pròpiament dit és la teoria elaborada per Weismann, qui, al seu torn, un cop postulada l’existència dels gens (partícules determinants, els anomenava), aplicava la mecànica mendeliana sense saber-ho (ja que l’obra de Mendel encara no havia estat descoberta). Segons Weismann, la selecció natural s’efectuava sobre els gens, que eren els responsables de la transmissió dels caràcters hereditaris. Aquest autor va ser el primer a distingir entre soma i germen, és a dir, entre conjunt del cos i cèl·lules sexuals, i a afirmar que només les variacions produïdes en el gens de les cèl·lules del germen poden ocasionar variacions genètiques. D’aquesta manera, Weismann va corregir i va ampliar la teoria de Darwin i va postular un darwinisme sense transmissió de caràcters heretats.

Per acabar, la meva opinió és que he après moltes més coses del Neodarwinisme de les que ja sabia i a més aquest autor va ser molt important per què va ser el primer en afirmar que les variacions produïdes en els gens de les cèl·lules del genoma poden ocasionar variacions genètiques.

Charles Darwin i Alfred Russell Wallace. Per reina Calderon

Article de divulgació de la Reina Calderon per a CMC sobre Darwin i Wallace.

Darwin, un burgés anglés, va nèixer en el si d’una família burgesa al 1809 i va morir al 1882, va començar com a naturalista i és més reconegut per postular els principis de la selecció natural on deia que totes les espècies tenen un avantpassat comú mitjançant un procés de selecció natural. La seva obra fonamental va ser L’origen de les espècies per mitjà de la selecció natural, o la preservació de les races preferides en la lluita per la vida, publicada el 1859, va establir que l’explicació de la diversitat que s’observa en la natura es deu a les modificacions acumulades per l’evolució al llarg de les successives generaciones. Va tractar l’evolució humana i la selecció natural en la seva obra L’origen de l’home i de la selecció en relació al sexe i posteriorment en L’expressió de les emocions en els animals i en l’home. També va dedicar una sèrie de publicacions a les seves investigacions en botànica, i la seva última obra va abordar el tema dels helmints terrestres i els seus efectes en la formació del sol.

Alfred Wallace, naturalista i biòleg anglés, va nèixer en el si d’una família modesta en 1823 i va morir al 1923, va destacar per ser el creador de la línea de Wallace on divideix en una línea els animals relacionats amb els australians eren comuns i una altra en què què les espècies eren en gran part d’origen asiàtic, una línia imaginària entre les illes malaies de Borneo i les Cèlebes, que serveix per separar els animals d’origen australià dels d’origen asiàtic. Aquesta investigació va permetre a Wallace elaborar de manera independent la seva pròpia teoria de l’evolució, que va comunicar a Charles Darwin el 1858, les idees de tots dos van ser publicades de forma conjunta per la Societat linneana de Londres el 1860.

La contribució de Wallace a la biologia no es limita a la Teoria de l’evolució: va fer importants contribucions en entomologia, els seus estudis sobre mimetisme i coloració críptica en animals i plantes són també molt importants, i en biogeografia la seva obra La distribució geogràfica dels animals (1876) és un clàssic.

En resum ambdós són considerats els científics més importants per les seves respectives contribucions respecte a l’àmbit de l’evolució, ja que són considerats com els pares de l’evolució

Darwin i el Beagle. Per Judith Castillejos

Article de divulgació de la Judith Castillejos per a CMC sobre Darwin i el Beagle.

El comandant Beaufort va aprovar la sugerència i va realitzar varies gestions que van acabar per nombrar a Charles Darwin, jove molt aficionat a la geologia i a totes les rames de l’historia natural. Darwin va acceptar embarcar-se però amb les condicions de que tindria la llibertat de deixar el Beagle i retirar-se de la expedició quan ell ho estimaria adequat i que pagaria una part justa dels gastos de la càmera del comandant de la nau. Durant el viatge Darwin va passar molt de temps fora del buc, tornant a bord d’acord amb les dates programades quan el Beagle regressava al port. Va fer llargs viatges a l’interior de la Patagònica i en les costes de Xile. Dels quasi cinc anys que va durar la expedició, Darwin va estar tres anys i tres mesos en terra i divuit mesos al mar.

El Beagle va salpar de la badia de Plymouth el 27 de Desembre de 1831 i va arribar a Falmouth el 2 d’Octubre de 1836.

L’objectiu del Beagle va ser molt divers es va poder investigar la formació dels atolons de les illes Cocos fins i tot Darwin va investigar els diversos animals de cada lloc on visitava així com la seva evolució.

En Xile, Darwin va ser testimoni d’un terratrèmol, observant indicis d’un aixecament del terreny, entre els que es trobaven acumulacions de valves de muscles per sobre de la línea de la marea alta.

El viatge el va fer juntament amb Fitz-Roy i amb Augustus Earle y a Sir George James Stebbing, com a persona capacitada per al manteniment dels cronometres i la reparació dels instruments de bord.

La ruta que va seguir Darwin va ser la següent:
-Primer va a passar per Santiago en Cabo Verde.
-Després va passar per Brasil.
-Monte hermoso.
-Terra del foc.
-Xile
-Illes Galàpats.
-Australia.
-Illes cocos.
-Ciudad del Cabo
-I per últim, les illes Malvines.

En la meva opinió, crec que el viatge que va realitzar Darwin va ser molt beneficiós per el desenvolupament de la seva teoria i que li va servir per conèixer més sobre les espècies i el seu desenvolupament.
Un aspecte curiós que m’ha semblat és el moment en que va estar en Austràlia, quan va veure a la rata marsupial i al ornitorinc perquè li van semblar molt estranys i fins i tot va dir que eren como si dos creadors els hagueren creat al mateix cop.

Judith Castilejos

Neodarwinisme. Per Elena Fernàndez

Article de divulgació de l‘Elena Fernàndez per a CMC sobre Neodarwinisme.

Per començar, diré que el tema sobre el que vaig a argumentar és el Neodarwinisme. Em sembla un tema interessant en quant el que es refereix a l’evolució de l’ésser humà i a continuació explicaré de que tracta i exposaré els motius pels quals em sembla una teoria bona i acceptable.

El neodarwinisme intenta unir el darwinisme amb la genètica de caràcter moderna i va estar formulat al segle XX a les dècades del 30 i el 40 per científics com G. G. Simpson, Mayr, Huxley, Dobzhansky, Fischer, Sewall Wright etc.

Aquesta teoria defensa la selecció natural i a més a més, ens diu que els fenòmens evolutius tenen lloc gràcies a les mutacions i al darwinisme. Darwin va comprovar que les espècies que aconseguien tenir més èxit comptaven amb una varietat de genotips que donaven al conjunt de l’espècie una diversitat de gens que li feia més fàcil adaptar-se més bé als canvis ambientals.

Jo crec que pot ser possible que les espècies a poc a poc hagin anant canviant amb el pas dels anys i això hagi donat lloc a l’evolució, i també es cert que l’ésser humà ha de lluitar per estar millor i que s’ha d’adaptar al seu medi i intentar superar-se i avançar positivament. Sabem que en general una persona que intenti progressar i aconseguir coses positives a la seva vida ho aconseguirà amb més freqüència que una persona que no ho intenti tant. Per tant diguem que l’estat anímic, l’interès per la supervivència, la motivació i l’afany per millorar de cada un pot tenir molt a veure amb el que aconseguim a la nostra vida i la nostra posició. Per tots aquest motius opino que la teoria d ela selecció natural, que l’ésser que s’adapti més bé al seu medi obtindrà una major supervivència, i que el fet de que les espècies van evolucionant a poc a poc amb el temps seria correcta; ja que té lògica i ens explica motius pels quals podem anar a favor d’ella.

Cal comentar es clar que no totes les teories que s’han exposat al llarg de la història han estat correctes, però una teoria si es basa amb fets reals i amb fets que tenen sentit; incrementa el seu nivell de veritabilitat.

I per últim i com a conclusió final, diré que jo crec en aquesta teoria i a més a més, trobo que es agradable veure com hi ha persones (com va fer Darwin) que ens faciliten adquirir una teoria sobre la nostra procedència, que ens aporten més dades i coneixements científics i raonables, que ens ajuden a pensar més, i que ens permeten saber conceptes molt interessants i útils sobre la ciència.

Les meves fonts per fer aquest text argumentatiu han estat:

El llibre de text de Ciències per al món Contemporani de 1er de batxillerat

http://genesis.uag.mx/edmedia/material/vidayev/tema06.cfm

http://www.molwick.com/es/evolucion/138-neodarwinismo.html

http://es.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADntesis_evolutiva_moderna

¿Qué el neodarwinismo?.

Crítiques a Darwin. Per Sara Fernàndez

Article de divulgació de la Sara Fernàndez per a CMC sobre Crítiques a Darwin.

Les critiques que li van fer a Darwin van tenir com a objectiu treure importància al darwinisme i desacreditar les seves idees. Persones alienes al camp científic afirmen que l’evolució és “una simple teoria”, tot i que en el llenguatge científic el terme “teoria” es refereix a un cos organitzat a un sistema de fets, d’hipòtesi, de models, etc. relatius a una mateixa matèria.

S’ha dit que Darwin era un simple aficionat, que no era un professional ni tan sols de les ciències naturals. Aquest argument és fals. Darwin es convertí en un científic professional.

S’ha dit que Darwin desconeixia les contribucions anteriors d’altres investigadors. La crítica és injusta perquè en relació a la selecció natural no existien pràcticament predecessores entre els naturalistes.

S’ha sostingut que els seus experiments estaven mal definits, no eren quantitatius, i per tant no poden ser reconeguts pels científics actuals.

S’ha criticat a Darwin com un filòsof incompetent. La filosofia darwinista és la d’un positivista lògic.

N’hi ha que han dit que la selecció natural és una clara tautologia que els més aptes sobreviuen. Si la teoria és tautològica, llavors no és refutable. Darwin va proposar criteris diferents a la pròpia supervivència per a definir l’ adequació: determinades característiques morfològiques, psicològiques i de comportament poden estimar-se superiors a priori en relació a la vida en certs llocs.

Freqüentment es creu erròniament que la selecció natural es produeix principalment per mortalitat diferencial. La utilització de frases com “lluita per l’ existència” i “supervivència del més apte” va tenir la desafortunada conseqüència de que la gent creguera que es tractava només de depredació i lluita pels aliments. No obstant, el propi Darwin explicà que tals expressions són metafòriques, la selecció natural no és una lluita, sinó que és la major o menor capacitat de multiplicar-se.

Certs filòsofs van dubtar que la selecció natural pogués produir res nou. Darwin no explicà per què es produeix la variació hereditària entre els individus, però presentà com un fet demostrable que tal variació ocurreix.

S’argumentà contra l’evolució la suposada discontinuïtat del registre fòssil. Paleontòlegs afirmaren que formes totalment noves apareixen repentinament en el registre fòssil. Darwin contestà que evidentment el registre fòssil és incomplet, les llacunes són il·lusòries per falta d’informació.

Sara Fernández Avilés

Darwin i l’origen dels humans. Per Omar Domínguez

Article de divulgació de l‘Omar Domínguez per a CMC sobre Darwin i l’origen dels humans

Charles Darwin és una de les persones que més ha canviat el món amb el resultat de les seves idees. Darwin va fer molts experiments científics per tal de desenvolupar les seves idees i demostrar el que volia. Va fer un llibre que tracta sobre l’origen de les espècies per mitjà de la selecció natural que era la seva idea que no estava d’acord amb la de Lamark. Les tres idees que va poder desenvolupar Darwin amb els seus experiments són: que la evolució és un simple fet, la teoria de la selecció natural és la força conductora, totes les formes de vida estan relacionades unes a altres genealògicament. Aquestes idees es van poder desenvolupar gràcies al seu viatge de cinc anys. Tot i que això porta a grans disputes entre científics ja que no estan gens d’acord amb les idees que té Darwin. La idea que fins al moment es creia era la de fixació de les espècies encara que tampoc era molt satisfactòria per a tothom. En el s.XIX la possibilitat de la evolució com una característica fonamental de la naturalesa es va convertir en la qüestió crucial de la ciència. Anys més tard Darwin publica un llibre nomenat la selecció sexual i la descendència de l’home. A poc a poc aquesta idea es va anar acceptant per la societat. A més gràcies a aquesta recerca es va anar desenvolupant el coneixement de l’evolució humana.

Personalment em sembla que la teoria de Darwin és bastant coherent ja que està explicada i demostrada científicament. Li dono més credibilitat a la teoria de Darwin que a la de Lamark perquè no veig molt clar que vàrem evolucionar només per l’hàbitat on vivíem, estic més d’acord amb la selecció natural.

Fonts de les quals he trobat informació:

http://www.portalplanetasedna.com.ar/ideas15.htm

http://www.visionlearning.com/library/module_viewer.php?mid=110&l=s

Darwin i Alfred Wallace. Per Marta Garcia

Article de divulgació de la Marta Garcia per a CMC sobre Darwin i Alfred Rusell

Charles Robert Darwin va ser un naturista anglès que va postular, que totes les espècies d’éssers vius han anat evolucionat amb el temps a partir d’un avantpassat comú mitjançant un procés anomenat selecció natural. Amb només 16 anys va ingressar a la Universitat d’Edimburg, a poc a poc va deixant en banda el seus estudis de medicina per dedicar-se a la recerca d’invertebrats marins. Posteriorment, va tenir una nova passió que va ser la Universitat de Cambrige per fer ciències naturals. El segon viatge que va fer Darwin va ser HMS Beagle va consolidar la seva fama com un extraordinari geòleg, les observacions i teories recolzaven les idees uniformismes de Charles Lyell, mentre que la publicació de seu article en un diari sobre el seu viatge el va fer cèlebre. Al cap d’un temps, es trobava redactant la seva teoria en 1858 quan Alfred Russell Wallace li va enviar un assaig que descrivia la mateixa idea, Darwin va realitzar una publicació conjunta de les dues teories.

Alfred Rusel Wallace va néixer el 8 de gener de 1823 a Gal, en una família de escassos recursos econòmics. En la seva joventut va ser autodidacta i freqüentava habitualment biblioteques i instituts, posteriorment va ser constructor i mestre en la ciutat de Leiceste.

L’ortodòxia dominant a occident, pregonava que Déu era el creador de totes les espècies. Aquesta teoria religiosa, era també recolzada per biòlegs com William Whewell, el qual va escriure: “Les espècies tenen una existència real en la natura i no hi ha una transmutació d’uns a altres”. Entre 1854 i 1862, època de la troballa de la selecció natural, va viatjar per Indonèsia recollint espècimens i informació que després utilitzarà en les seves publicacions. En 1858 va escriure un nou article on proposa a la selecció natural com el mecanisme explicatiu de la transmutació de les espècies.Wallace va remetre l’article a Darwin per a la seva revisió. Quan aquest ho va llegir, es va trobar amb el que va qualificar com el millor resum imaginable de les idees que ell mateix gestava des de feia més de vint anys.

Després de consultar amb Charles Lyell i el mateix Wallace, Darwin va fer una presentació pública davant la Societat linneana de Londres, acreditant a Wallace com codescobridor. Aquesta presentació es va realitzar, davant la Societat, l’1 de juliol de 1859.

En la meva opinió, Darwin va ser un gran personatge i gràcies a ell i a Alfred va donar un gir a la societat ja què sabem tota la teoria de l’evolució. Per ells va ser un gran treball amb molta dedicació i esforç.

Fonts:

http://es.wikipedia.org/wiki/Alfred_Russel_Wallace

http://es.wikipedia.org/wiki/Charles_Darwin

Codi de Nuremberg, bioètica i experimentació amb humans.

Per si heu tingut problemes per accedir al document sobre el codi de Nuremberg per comentar l’article, ací us deixe diversos enllaços on també el trobareu.

A l’observatori de Bioètica, juntament amb altres textos de referència. En aquesta web també trobareu més material per a la reflexió i una ampliació de l’espectre de les qüestions.

També podeu trobar-lo a la universitat de Navarra. En PDF a la Fundació Dr. Esteve o al British Medical Journal

El Papa, els condons i l’evolució del virus de la sida

Tot i que la premsa generalista no se n’ha fet massa ressó, reproduisc a sota la traducció que el Juli Peretó ha fet de la interessant reflexió d’Antonio Lazcano i d’altres col·legues mexicans sobre les implicacions morals i evolutives de la lluita contra les malalties infeccioses. Es pot dir més alt, però no més clar… I és perfectament aplicable a la psicosi que estan creant amb la grip innominadA.
L’article The Pope, Condoms and the Evolution of HIV sols és accessible per subscriptors, però hi ha una còpia de l’original ací.

Molts han criticat la injustificable oposició del Vaticà a l’ús dels condons per a lluitar contra l’expansió del virus de la sida (HIV). A més, les declaracions del Papa Benet XVI durant el seu recent viatge a Àfrica en el sentit que l’epidèmia de la sida és una tragèdia que “no pot ser vençuda amb la distribució de condons, sinó que això l’agreuja” indica, entre altres coses, una comprensió molt pobra del futur evolutiu de l’HIV i l’emergència de noves soques.
L’epidèmia ha impulsat el desenvolupament de teràpies molt efectives basades en medicaments antiretrovirals que, per desgràcia, no són a l’abast de la majoria dels pacients africans. Aquests nous tractaments han estat desenvolupats amb poca consideració sobre les seues conseqüències evolutives, perquè el HIV no deixarà d’evolucionar, com mostra la ràpida aparició de resistències envers les diferents combinacions de medicaments emprades. Les dades clíniques mostren que en algunes parts d’Europa i Amèrica, una de cada deu persones infectades de nou és portadora d’una soca del virus que ja és resistent a un o més grups d’antiretrovirals. Malauradament, ara el llistat inclou infeccions primàries on s’han descrit els subtipus d’HIV resistents a diversos medicaments. La conclusió inevitable és que, tard o d’hora, observarem la resistència fins i tot a les combinacions d’antiretrovirals més efectives, amb totes les pitjors conseqüencies clíniques i epidemiològiques. Fins i tot si solucionàrem tots els problemes del desenvolupament de vacunes, aquestes no serien efectives al 100%.
Pel contrari, els condons, atesa la seua natura, aturen les infeccions però no actuen com un agent selectiu. El Papa Benet XVI, juntament amb metges, polítics, organitzacions religioses i, al final, el públic en general, han de ser conscients d’allò que és evident: en ser una pura barrera física, el condó no sols té una funció eficaç limitadora de la pandèmia d’HIV, sinó que ajuda a disminuir el nombre de soques noves. El Vaticà ha d’entendre que, en termes purament darwinistes, l’HIV mai esdevindrà resistent als condons.

Com diu la cançò, soc l’amic condó, sempre útil per a tu.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Ed4HLhZEgRI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]