Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
Dijous passat amb la gent de 2n d’ESO C vam fer una visita al port vell de Barcelona, per fer el taller Navegació tradicional del consorci del Far. A més del procediment de disseny i construcció d’un vaixell de fusta, vam treballar l’evolució del transport i del comerç marítim català al llarg del temps. Desprès vam fer una volta en el Far de Formentera per practicar amb la carta nàutica, els nussos i la navegació.
Ací teniu les fotos de l’activitat.
Curiosa imatge i interessant reflexió la que acompanyava a la imatge del dia d’ahir. Us les reprodueixo a sota:
Els ocells no volen tan alt. Els avions no ho fan tan ràpidament. La Ciutat de les Arts i de les Ciències de València pesa menys. Cap espècie, tret de la humana, no pot ni tan sols entendre el que està passant, ni cap ésser humà no ho podria haver entès fa només un mil·lenni. El llançament d’un coet amb destí cap a l’espai és un esdeveniment que inspira respecte i que desafia qualsevol capacitat de descripció. A la fotografia que publiquem es veu com la Llançadora Espacial Atlantis s’elevava a primera hora del matí del 12 de juliol del 2001 per a visitar l’Estació Espacial Internacional. Els dos milions de quilograms del coet salpaven, des del seu punt de partença, per a encerclar la Terra a una alçada a la qual la densitat de l’aire és massa feble per a poder respirar i a on la gravetat que hi ha a bord és poc perceptible. A l’actualitat, aproximadament una vegada a la setmana, un coet amb destí cap a l’espai s’enlaira des d’algun lloc de la Terra.
Ahir amb la gent de 3r d’ESO B vam fer una visita al port vell de Barcelona, per fer el taller Laboratori de mar del Far.
Ací teniu les fotos de l’activitat.
Ahir amb la gent de 3r d’ESO C vam fer una visita al port vell de Barcelona, per fer el taller Laboratori de mar del Far.
Ací teniu les fotos de l’activitat.
Per acomiadar l’Any Darwin i donar pas a l’Any de la Biodiversitat, res millor que una imatge del caganer més evolucionat d’aquestes passades festes…
Ahir amb la gent de 3r d’ESO A vam fer una visita al port vell de Barcelona, per fer el taller Laboratori de mar del Far.
Ací teniu les fotos de l’activitat.
… per passar aquestes festes, tot esperant la sortida del Sol del dia que ja allarga.
 |
| De CREAL novembre 2009 |
Tot i el fred dels darrers dies, no podiem parlar de fred hivernal… sinó de tardor. L’hivern astronòmic (diferent del metereològic) no comença fins al solstici d’hivern. I el dia més curt serà precisament el d’avui.
Tot açò, obviament, sols és vàlid a l’hemisferi nord… perquè al sud el que comença és l’estiu, allà tindran el dia més llarg i serà qüestió de celebrar-ho amb un banyet a la platja 😉
Ací trobareu les imatges dels darrers solsticis a Newgrange, que encara és més antic que el fotogènic Stonehenge, però on ja coneixien i aliniaven amb el Sol d’hivern.
Els visors moleculars ens permeten visualitzar i animar àtoms, molècules i altres compostos en tres dimensions, podeu llegir més en aquesta pàgina o veure exemples ací.
Hi ha molts llocs on trobar les molècules i àtoms, són arxius de text que defineixen la posició de cada àtom i la seva relació amb els àtoms veïns. Podem trobar aquests arxius (nomarxiu.PDB o nomarxiu.MOL) amb un buscador a internet. Hi ha portals específics com aquest o aquest altre, d’altres són més genèrics o aquest anirà penjant la molècula del mes o, fins i tot, la proteina del mes.
La vostra tasca serà la següent:
Si us ha agradat, podeu descarregar-vos el Jmol des de Softacatalà i ací trobareu un complet manual.
I mirar diversos vídeos que mostren com construir models moleculars amb kits , ordinadors o plastilina.
Per veure en tres dimensions, pots fer servir els teus ulls i els parells d’imatges d’aquesta galeria. Se’n diu imatge estereoscòpica.
Avui un grapat de diaris i altres mitjans han destacat la publicació al Nature d’un article on hom planteja que el darrer emplenament de la Mediterrània no fou gradual, com ho havien estat anteriors pujades o baixades de nivell degudes a glaciacions o altres fenòmens, sinó sobtat amb l’excavació d’un gran canal erosiu d’uns 500 metres de profunditat, fins a vuit quilòmetres d’amplada i uns 200 quilòmetres de llargada que va omplir la cubeta en un parell d’anys fa uns 5,3 milions d’anys.
I és que uns milers d’anys abans la mar havia esdevingut un desert de sal en tallar-se la conexió entre l’Atlàntic i la Mediterrània, fou la crisi del Messinià els darrers anys del Miocè…
Com segurament tornarà a passar d’ací un temps, ja que les espentes entre Àfrica i Euràsia continuen agafant a la Península Ibèrica pel mig. Podeu llegir un interessant article de l’Enric Marco a la revista de l’Associació Astronòmica de la Safor.
Podria ser que un fenomen semblant, haguès donat lloc a la formació de l mar Negre?… i que aquest fos l’origen del –recurrent a diverses cultures mediterrànies- mite del diluvi universal?.
El que sembla clar és que els humans estem massa acostumats a mesurar les coses amb la nostra escala de temps, que és ben curta, per exemple, comparada amb la dels processos geològics. I tenim massa tendència a dir allò de “… és així, sempre ha estat així i sempre ho serà” 😉
