Homo ergaster. Per Harolyn Feliz

Narració d’una jornada en la vida de l’Homo ergaster de la Harolyn Feliz per a CMC.

EI sol sale y con el despierto, como todas las mañanas: hay que aprovechar las horas de luz porque, cuando anochece, hace más frió y todo es más peligroso. Hay que buscar madera, agua y comida antes de no poder hacerlo. Buscarlo para toda la tribu.

Me levanto y la actividad de la aldea me envuelve. Apenas intercambio unas palabras con algunos compañeros, que me indican dónde vamos a cazar y partimos. No hablamos mucho, tan poco es que nos guste, ademas, para lo que tenemos que decir ya tenemos palabras: una o dos es suficiente.

Bien, cazamos un venado. Es una buena comida. todos pondrán comer. Volvemos

satisfechos y dejamos la comida a los demás, para que la preparen. Todos los miembros de la aldea tiene una función en relación de sus cualidades físicas: los más pequeños, niños propiamente dichos, se encargan de buscar madera para la comida, los hombres de cazar y las mujeres de prepararla (su cuerpo, al ser mas pequeño, es poco útil para la caza).

Ahora, algunos cazadores (los mas viejos, como yo, que ya tenemos la barba larga y que no hemos crecido mas desde hace más de cien soles) nos quedamos a mejorar las armas de caza (no nos podemos esforzar mucho cazando, pronto nos llegará la hora) y los demás se van a buscar mas comida, alguna variedad, o ayudar a los que buscan agua a los ríos).

Así pasa sin dilatación toda la mañana y parte de la tarde. Ya la comida está lista y comemos, acercándonos bien al fuego porque ya hace calor. Qué gran descubrimiento este, el fuego. Hace daño si lo tocas directamente, pero con la debida distancia, calienta, te  mantiene en cuerpo en una buena temperatura, y ademas sirve para preparar alimentos de una manera mas desarrollada. La tribu se suele reunir aquí desde que se encontró el fuego y comemos. Algunas veces, el fuego se extiende hasta la noche, eso en las noches más frías, pero no por mucho tiempo, para no llamar la atención de los otros animales.

Hoy hace frío, pero es soportable, y con las mantas de piel de oso que tengo por allí, estaré bien hasta mañana.

Se acaba la comida, ya no hay sol, por lo que todos nos vamos a dormir a la cama.

Mañana, es lo mismo. No hay mucha diferencia entre un día con otro, excepto los días de apareamiento: alguien tiene que traer comida mañana.

Homo erectus. Per Sara Fernàndez

Narració d’una jornada en la vida de l’Homo erectus de la Sara Fernàndez per a CMC.

Avui ha sigut un dia molt emocionant. Tot i que avui fa molt mal temps i la cova s’ha enderrocat una mica a causa dels vents, puc dormir calentona.

Aquest matí vaig llevar-me abans de que sortís el sol. Tenia gana, i per tant vaig buscar pedres i pals per fer-me noves armes. Malgrat que vaig aprendre no fa molt, el meu besavi era molt bo en la fabricació d’armes amb pedres.

Doncs bé, vaig tallar i esmolar pedres i les vaig cordar als pals. Aquestes andròmines resulten ser més útils per caçar del que semblen. A mi m’agrada molt la carn, però prefereixo menjar fruites i verdures.

Aquest matí vaig decidir anar a caçar, però no va haver-hi molta sort. Els animals s’havien refugiat o havien emigrat, vés a saber. Només vaig caçar uns ocells. Llavors va esclatar una tempesta poc després. Un dels llamps va xocar amb un arbre i, de sobte, va aparèixer com per art de màgia una cosa molt estranya i de color taronja. En veure-la vaig tenir una por enorme. Vaig apropar-me i vaig tocar-lo, però allò em va fer molt de mal. Tot i que ja no tenia fred i a sobre vaig descobrir que la carn estava molt més bona quan s’escalfava.

En definitiva, avui dormiré calentó.

Sara Fernández Avilés

Homo habilis. Per Carla Martín

Narració d’una jornada en la vida del Homo habilis de la Carla Martín per a CMC.

Em dic Homo Habilis i sóc el més vell de la meva espècie, visc a Àfrica. L’altre dia vaig descobrir que podia fer eines per tal de poder matar a les meves presses més fàcilment, i a més a més aquestes em serveixen per altres funcions per a la meva petita llar. Els meus dents són preciosos ja que, no tenen cap diastema, és a dir, no tenen cap separació entre els meus incisius, el meu cap és rodó i tinc més capacitat cranial que els meus avantpassats.

M’encanta anar d’arbre en arbre penjant, ja que tinc uns braços i cames forts que fan que sigui possible, i un cop al terra, puc portar amb els dos braços tot l’aliment que jo vulgui, ja que des de fa molts anys els de la meva espècie caminem amb dos peus i deixem els braços en pau. I el meu pes no es cap problema ja que peso 40 kg.

El meu hobbie és crear eines noves, fa un parell de setmanes vaig crear una llança amb la qual vaig ferir greument a un animal enorme que feia molta por, desprès amb unes altres eines que va fer el meu germà vaig tallar la carn i la varem posar al foc, mai havia menjat res igual…estava boníssim.

Se’m sol comparar amb l’autrolopithecus i ningú mai esta d’acord amb mi, de si jo sóc més gran o més jove que l’espècie Homo rudolfensis.

Carla Martín Badia

Iker, Carl… i el drac del garatge.

Simpàtica paròdia animada del drac del garatge de The Demon-Haunted World -una molt recomanable lectura estival, per cert- amb l’estelar interacció dels personatges de Carl Sagan i Iker Jimenecs…

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/EBVqagLrIH0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Presentació Món de Xarxes. Per Reina Calderón i Laura Ruiz

Ací teniu la presentació sobre els un món de xarxes que Reina Calderon  i Laura Ruiz  ens van exposar l’altre dia.

[slideshare id=4400307&doc=unmndexarxes-100603060726-phpapp01]

Energia eòlica. Per Lydia Garcia i Marta Gonzàlez

Ací teniu la presentació sobre l’energia eòlica que Lydia Garcia  i Marta Gonzàlez ens van exposar l’altre dia.

[slideshare id=4400233&doc=microsoftpowerpoint-100603055716-phpapp01]