Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Màrius Martínez i Martí
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
Ja és oficial tot i les nevades tardanes. L’escalfor del Sol, l’allargament de les hores de llum al matí i al vespre… un nosequè a l’ambient feia intuir que alguna cosa estava movent-se. Avui el Sol ha sortit justament per l’Est i s’ha post exactament per l’Oest.
Calendari dels Pagesos
Avui a les 18.32 del nostre rellotge ha començat formalment la primavera, tot i que no caldrà ajustar rellotges fins el proper cap de setmana. Després de l’equinocci d’avui, ens esperen ara 92 dies i 18 hores fins arribar al solstici d’estiu i preparar les fogueres vora mar.
A l’Hemisferi Sud avui també tindran un equinocci, però els marcarà l’entrada en la tardor.
El coneixement de les característiques especials de dies com el d’avui, són coneguts per gran quantitat de cultures arreu dels planeta, com a exemple a sota us enganxe un vídeo sobre el temple de Kukulkan a la ciutat maia de Chichen Itza.
Tot i que -en deixar perdre la cultura del camp- ja no fem servir gaire la saviesa popular per predir el temps que farà, hi ha gran quantitat de dites que ens donen pautes per aproximar l’oratge que ens espera:
Primavera arribada, ovella esquilada.
Per la primavera, res no és com era.
Al llit, tot l’any és primavera.
Falsa primavera enganya el bestiar.
L´hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc.
El color de la jornada no ha estat el morat, com podriem haver pensat a priori… sinó que al llarg del dia ha anat passat del gris al blanc.
Al llarg del matí s’han vist els primers flocs arrossegats des de Collserola, però a partir de les 15.00h ha començat a agafar-se amb força i cap a dos quarts ja quallava. Conclusió, gent esvalotada, esvarades i transports col·lapsant-se… tothom cap a caseta, xino-xano o en metro, que els busos i els rodalies no ho han paït massa bé, com s’ho faran als llocs on neve de seguit? 😉
Continuant amb l’entrada de la imatge estereotipada del paper de les dones a la producció de ciència,
Tot i que no és un indicador clar ni absolut, fixem-nos avui en els premis Nobel, que tot i les seves limitacions, poden donar-nos una idea de l’estat de la qüestió.
Si observem la tendència general podem concloure que, de la mateixa manera que en d’altres aspectes de rellevància social, hi ha una progressiva millora al llarg dels darrers cent anys.
Entre el 1901 i el 2009, sols quaranta dones han estat premiades amb algun Premi Nobel, i d’elles sols Marie Curie ha repetit. Això pot ser molt o poc, comparem-ho amb el total, 802 persones i 20 organitzacions, i traieu les vostres conclusions. Se m’oblidava dir que, de les quaranta premiades, sols 16 ho van ser en camps relacionats amb la ciència i la resta amb els guardons de Literatura o Pau… Sols dues, Curie i la seva filla, ho van ser fins a finals de la Segona Guerra Mundial i la majoria ho han estat els darrers anys. 10 premis anaren a treballs en l’area de la medicina o la fisiologia, quatre a la química, dos a la física i un a l’economia.
Ja sé que no és indicatiu del pes real en laboratoris i centres de recerca, sobretot en àrees determinades, però crec que encara queda molt camí per recorrer…
I d’altres, subjectius també, indicadors?… podem fer una ullada a la producció a la blogosfera , amb algun troballa, o a col·lectius com Wiseli, la campanya WISE o aquesta ràdio digital; la Comissió Europea va publicar fa un temps un llibret descarregable en PDF i el Centre de Supercomputació de San Diego es va centrar en les 16 més conegudes... hi ha d’altres iniciatives individuals.
La meteorologia no és una ciència exacta, ja que hi intervenen una gran quantitat d’elements i de factors que en dificulten la previsió i la predicció.
Però amb una mica de formació i un seguit de pautes, podrem planificar aproximadament l’oratge que ha de vindre i fer-nos una idea del que volen dir els mapes amb tantes línies i símbols que fan servir per intentar encertar-la els meteoròlegs.
En aquest enllaç trobareu explicats els conceptes imprescindibles per entendre un mapa isobàric i les principals situacions que solen donar-se a l’àmbit de la Mediterrània occidental i centre d’Europa.
Per aprofundir una mica més, aquestes dues unitats didàctiques d’iniciació a la meteorologia.
Les webs del servei de Meteorològic de Catalunya, amb la previsió pels propers dies, i el complet portal del 3cat24, amb el blog dels seus meteoròlegs.
Un portal per conèixer el temps en qualsevol part del món
Tot fullejant el blog La lectora corrent m’he assabentat que avui -i fins al 10 de març- s’inaugura una exposició que tracta d’ajudar a trencar la -massa sovint- estereotipada imatge de les persones que fan ciència.
Titolada 16 científiques catalanes, l’exposició organitzada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica es basa en el perfil de 16 científiques que treballen en universitats, centres de recerca i empreses al Principat.
A partir de les biografies s’intentarà reflexar una realitat canviant en molts àmbits d’investigació actuals… i sobretot que la ciència -avui en dia- és duta a terme per persones tant -o tant poc- normals com la resta d’activitats humanes
Paral·lelament es programaran diverses xerrades i s’ha activat un blog per fer-ne ressó i ampliar informació amb les diverses biografies.
Segur que més d’una vegada us heu trobat amb correu no dessitjat -el famós SPAM– que us satura el correu. I la pregunta que sol vindre al cap és d’on hauran aconseguit la nostra adressa...
Doncs una de les principals vies de captura d’adresses són les ben intencionades i/o divertides cadenes de correu…
Si després de tot encara teniu ganes d’enviar-ne no cliqueu reenviar, feu-ho copiant el text que us interesse en un nou missatge i posant les adreces en Còpia oculta(BCC o CCO) 😉
SPAM i cadenes de correu electrònic
Un SPAM és un correu electrònic amb contingut publicitari no desitjat. Una de les formes de màrketing menys efectives però més barates (gratuït) que es coneixen.
Una cadena de correu electrònic tots sabem el que és. Però avui en dia encara hi ha molta gent que no coneix la relació que existeix entre l’spam i les cadenes de correu electrònic.
Cansat ja de repetir cada cop la mateixa història i en vistes de que no hi havia cap article a Bulma sobre el tema he pensat que aquest cop ho escriuria primer en un article i després els enviaria l’enllaç.
Així a partir d’ara ja no hauré de repetir la mateixa feina cada cop i s’en podràn aprofitar altres amb el mateix problema si els agrada com ha quedat 🙂
Cadenes de correu:
Una cadena de correu és un missatge en el que l’autor demana, exigeix, recomana… que es reenvii en cadena a tanta gent com es pugui al·legant motius de solidaritat, defensa d’algun tipus de principis (cosa que ell no té), que pot dur-te sort o simplement perque el contingut té alguna gràcia…
> **** Pide un Deseo******
> **
> **
> **
> *Envía este mensaje a 10 personas en el plazo de 1hora. *
> *Si lo envias, tu deseo se realizará. Si no lo envías, sucederá lo
> contrario a tu deseo… luego me dices que pasó. *
> **
> *Adiós *
NO HEU DE REENVIAR MAI AQUEST TIPUS DE MISSATGES! Els que els originen son uns delinqüents que saben que prest o tard els rebràn de nou o en rebràn d’originats per altres com ells o (també passa) per gent que copia la idea per alguna cosa que considera important pensant que si hi ha altra gent que ho fa deu ser un bon sistema per difondre una cosa.
Però la finalitat d’aquests reenviaments massius no és altra que la de recollir a la tornada les adreces de correu electrònic de la gent a la que s’ha anat reenviant. En centèssimes de segon es poden processar milers de missatges per extreure’n les adreces de correu electrònic i registrar-les en bases de dades que al mercat negre es paguen molt bé (sobretot per la poca feina que costa recopilar-les) per enviar publicitat no desitjada (Spam).
I si vos diuen alguna cosa com “Pitjeu aquí si no voleu rebre més missatges nostros” MAI HO FACEU!!!. L’enviament de correu publicitari no desitjat és delicte a Espanya des del tercer missatge sense autorització expressa del receptor. No necessitau demanar que no us n’enviin més. Si us ho pregunten ÉS PERQUE AIXÍ CONFIRMEN QUE L’ADREÇA NO ÉS FALSA I PERTANY A UNA PERSONA i les adreces confirmades es paguen més 🙁
…els més espabil·lats ni ho necessiten: De vegades inclouen codi html amb imatges que estàn al seu servidor de manera que el programa de correu electrònic ha d’accedir-hi a través d’Internet per mostrar la imatge i ja vos podeu imaginar que en la petició de la imatge hi va prou informació amagada com per determinar que l’adreça era vàlida 🙁
És per això que Mai s’han d’enviar missatges en html i no és gens recomanable obrir missatges en html. Tots els programes de correu permeten blocar els correus html i veure només el missatge en text pla. I els programes de correu bons ho fan així per defecte. Només l’Outlook de Microsoft ho fa a l’enrevés i ja vos podeu imaginar perquè…
Si no mirau com en fer el “Forward” (Reenviar) surten totes les adreces a que s’enviava el missatge i això només és el que es veu amb un programa de correu electrònic normal. Si vegessiu el fitxer amb totes les capçeleres, etc… segur que trobarieu més d’una sorpresa.
RECOMANACIÓ:
NO REENVIEU MAI CADENES DE CORREU.
Si rebeu una cadena de correu que vos resulta interessant, la trobau graciosa o us sembla que és important donar difusió al missatge que transmet:
Sel·leccionau el text que considerau interessant reenviar.
Copiau aquest text al portapapers del vostre escriptori.
Obriu un missatge de correu electrònic nou (en blanc).
Enganxau el contingut del portapapers.
Assegurau-fos de que no conté cap referència a les adreces de correu a les que anava dirigit l’original.
Posau una nota al principi del missatge demanant que no el reenviin o que, si ho fan, llegeixin abans aquest article (http://bulma.net/link/?l883).
Enviau-lo només a persones que conegueu i que cregueu que els pot interessar.
Si és possible posau-vos a voltros mateixos com a destinataris i la resta d’adreces com <Bcc:>. D’aquesta manera, els destinataris no rebràn les adreces dels altres destinataris de manera que l’únic perjudicat si el missatge es converteix en cadena seràs tu mateix.
Si no ho feu així facilitareu la difusió de les adreces de correu electrònic dels vostres amics i coneguts i pot ser que un dia es vegin obligats a canviar d’adreça per evitar la recepció de cada cop més spam a la seva bústia.
Canviar d’adreça no és agradable: Implica haver d’avisar a tot-hom del canvi i per més que vulguis sempre et deixes algú o aquest s’oblida d’anotar la nova adreça i al final acabes perdent el contacte amb gent amb qui t’agradaria no haver-lo perdut 🙁
En canvi si tots ens prenem aquesta petita molèstia quan volguem reenviar alguna cosa ens evitam tots aquests problemes i la feina d’haver d’esborrar molts de correus electrònics inútils que ja no rebrem.
En el portal Emilio Segrè Visual Archives, trobareu una extensa base de dades, i cercador, amb 30000 documents gràfics relacionats amb les persones que han marcat l’evolució del pensament científic i sobre la seua feina.
Us adjunte un parell d’exemples que podrien documentar qualsevol bon treball. 😉
Dimecres vinent dia 27, al Què qui com, no us perdeu el reportatge Àtom, interrogant la matèria. A sota us enganxe la promoció del programa. També podeu seguir-los al Feisbuc.
“Àtom: interrogant la matèria”
Emissió: Dimecres 27 de gener de 2010
Hadrons, neutrons, quarks o gluons són conceptes de física atòmica relacionats amb un gran interrogant: què és la matèria? “Quèquicom” ho explica de manera clara, concisa i entenedora.
El CERN és un laboratori construït a 100 metres sota terra, a Ginebra, Suïssa, que investiga les propietats d’algunes partícules subatòmiques com els hadrons fent-les col·lisionar mitjançant un accelerador anomenat LHC (Large Hadron Collider). Enrique Fernández, el president del Comitè de Política Científica del centre, explica com funciona la col·lisió de partícules dins d’aquest accelerador de 27 quilòmetres de llarg. Des del plató, Marc Boada, el presentador de “Quèquicom”, planteja un paral·lelisme de l’LHC. Mira de deduir què conté una caixa negra sense obrir-la, només disparant i analitzant-ne el resultat.
Els àtoms estan formats per neutorns i protons, que alhora s’anomenen hadrons i que contenen altres partícules com els quarks i gluons. Alguns físics que treballen amb aquestes partícules al CERN també argumenten si es podria formar un forat negre i expliquen que estan al límit del coneixement. Ens ho expliquen José Ángel Hernández, investigador de la Universitat de Santiago, i Antonio Pérez Calero, investigador de la UB. A més, el programa també presenta un altre investigador de la UB, Ricardo Vázquez, que s’ha embarcat en un projecte paral·lel a l’LHC que té com a objectiu investigar una partícula en concret que mostri per què l’univers està fet de matèria i no d’antimatèria.
Per què les coses tenen massa? Cristòfol Padilla, investigador IFAE-UAB explica que la partícula de Higgs és fonamental per comprendre que tenim massa i Marc Boada ho explica a plató per mitjà d’una metàfora amb la fama.
Els àtoms només representen el 4% de la matèria de l’univers, la resta és energia i matèria fosca. El reporter Pere Renom parla amb el director del laboratori subterrani de Canfranc (Osca), el físic teòric José Ángel Villar, per esbrinar com pretenen detectar la matèria fosca.
Des del American Museum of Natural History (AMNH) ens plantegen la possibilitats de fer una excursió en l’espai i en el temps. Anada i tornada fins als confins de l’Univers, obrint el zoom des de l’Himàlaia anem avançant fins a una distància de quasi 14 mil milions d’anys llum per retornar cap a caseta, a la Terra de nou 😉
