Un dia en la vida de… l’Homo neanderthalensis

Sara Escamilla, Yulia Potnova i Aracely Vargas, ens narren una jornada en la vida de l’Homo neanderthalensis.

SARA ESCAMILLA

Hoy es un día como cualquier otro en el que me despierto de esta cabaña poco acogedora, me pongo en pie y miro mi esqueleto robusto, mi pelvis ancha, mis extremidades cortas, mi tórax en barril, mis arcos supraorbitarios resaltados, y mirando sin complejos a los demás de mi grupo (30 aproximadamente), puedo deducir que tengo la frente baja e inclinada, la faz prominente, un cráneo alargado y amplio, baja estatura y complexión robusta, nariz amplia de aletas prominentes, mandíbulas sin mentón y gran capacidad craneal —1.500 cm³—, con una estatura de 1,65 aproximadamente, de contextura pesada y musculatura robusta.

Esta mañana hace un frío extremo como para irse a cazar y realizar caminos de largas distancias, pero considero que estamos bien adaptados para ello y cojo mis herramientas líticas, como martillos de percusión blandos, huesos, madera y algo más avanzado y emprendo mi camino dejando detrás mi mujer a cargo de mis hijos y de la casa.

YÚLIA PORTNOVA

Homo neanderthalensis ( també coneixem com l’home de Neandertal) és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa i el Pròxim Orient al Paleolític mitjà, entre fa 250.000 i fa 28.000 anys.

El nom “neandertal” deriva del de Neandertal, una petita vall situada al territori de les ciutats d’Erkrath i Mettmann, entre Düsseldorf i Wuppertal (Alemanya). El 1856,uns obrers hi descobriren una petita cavitat d’aquesta vall, que es diu Feldhofer. Allí han encontraven els esquelets i un fragment de crani que enviaren a Johann Carl Fuhlrott.

En efecte, l’home de Neandertal fou el primer home fòssil diferent d’Homo sapiens en ser descobert.

De fet, els ossos descoberts a Neandertal no eren els primers vestigis descoberts d’homes de Neandertal; Philippe-Charles Schmerling ja havia descobert un crani d’infant el 1830 i un crani d’adult havia estat trobat a Gibraltar, el 1848. Com ho demostren les dificultats a l’hora de reconèixer que els ossos recollits a Neandertal corresponien a un home fòssil. Ha mesura que l’Homo Sapiens va anar ocupant el continent la població Neandertal va anar disminuint, i ocupant menys territori. Els últims Neandertals van viure a Gibraltar fa 28.000 anys.

Si fora un Homo neanderthalesis rendiria homenaje als seus difunts, menjaria carnhumana però de forma ritual. Caçar i recolectar, possiblement fer eines de pedre, fer dibuixos rituals en els parets de l’escoves.

ARACELY VARGAS

Hola, avui us explicaré un dels meus tants dies sent un homo neanderthalensis .

Primer de tot, hauríeu de saber que sóc una espècie extinta del gènere Homo, que visc a Europa i a vegades també vaig a Àsia occidental. Les meves característiques definidores són: esquelet robust, pelvis ample, extremitats curtes, tòrax en barril, front baixa i inclinada, tinc una baixa estatura (1,65), un nas ampli, mandíbula sense mentó i tinc una gran capacitat cranial. Jo i els de la meva espècie, vivim en grup, formats al voltant d’uns trenta membres. Tots els de la meva espècie ens adaptem al fred extrem. Com podeu veure, ens adaptàvem millor al clima fred, encara que no sempre hi vivíem així.

El meu cervell, es igual o inclús més gran que el dels homes d’avui dia.

L’estil d’eines lítiques que utilitzem en el Paleolític mitjà es la cultura Musteriense, és una cultura caracteritzada per la utilització de la tècnica de talla Levallois. Avui, hem utilitzat les nostres eines, que les vam produir utilitzant martells de percussió tous, com els ossos o la fusta. Aquestes eines les utilitzem molt, ja que ens permet ‘’sobreviure’’ d’alguna manera, encara que no sempre són útils.

El llenguatge de la meva espècie és molt polèmic, ja que hi ha diverses formes de comunicació: tenim un llenguatge relativament similar al modern i altres més pròximes al sistema de comunicació dels simis. Crec que cada dia anem canviant la nostre forma de comunicar-nos, ja que al cap i a la fi, el més important és que ens entenguem.

Nosaltres, quan algú de nosaltres mort, l’enterrem. Per exemple avui, ha mort un dels nostres i l’hem enterrat, perquè encara que no ho semblem, som éssers auto-conscients i tenim consciencia de la mort i del significat de les seves conseqüències.

Fins aquí un dels meus llargs, però simples dies sent com sóc jo, un Homo Neanderthalensis.