El 12 de febrer de 2018 vaig obrir un compte a Instagram amb el mateix nom d’usuari que uns pocs mesos abans ja havia obert a Twitter, amb l’objectiu de compartir amb els meus alumnes i fam√≠lies all√≤ que de manera senzilla es pot observar al nostre entorn immediat i que ens apropa al coneixement de la biologia, de la geologia i del medi ambient:

@FotoblocBioGeo

A la cap√ßalera dels comptes d’aquestes dues¬†xarxes socials vaig decidir posar¬†un jove esparver (Accipiter nisus) fotografiat a casa quan¬†planejava ca√ßar¬†alguna de les meves gallines (podeu accedir a l’article fent clic a sobre de la fotografia).¬†Jove, de mirada atenta, √†vid i nervi√≥s, com els adolescents als que dedico aquestes imatges.

Avui, amb la imatge mosaic seg√ľent, arribem a les 1.000 publicacions a l’Instagram (unes quantes m√©s al Twitter perqu√® tamb√© s’hi¬†comptabilitzen les respostes i els comentaris entre els seguidors):

Tot i que en aquest mosaic falten les fotografies de les darreres¬†publicacions perqu√® no completaven l’√ļltima¬†filera o columna, i tamb√© per poder tenir-lo enllestit en el moment d’arribar a les 1.000 publicacions, s√≥n moltes m√©s les¬†fotografies que he¬†compartit al llarg d’aquests quasi 3 anys perqu√® sovint he¬†pujat dues o m√©s imatges en una mateixa publicaci√≥.

L’objectiu inicial de la creaci√≥ dels comptes va ser compartir amb el meu alumnat aquelles imatges a√Įllades que conservava¬†emmagatzemades a l’ordinador de feia temps i que no tenien prou entitat com per poder-ne fer una publicaci√≥ al Fotobloc de Biologia i Geologia. Aquest projecte inicial, per√≤, va canviar r√†pidament en adonar-me que al nostre voltant la natura se’ns obre al coneixement amb l’√ļnica condici√≥ d’estar-ne m√≠nimament receptius. √Čs aix√≠ com vaig comen√ßar a utilitzar¬†el m√≤bil per fer fotografies de qualsevol aspecte d’inter√®s relacionat amb la natura, la biologia i la geologia amb el que m’hi trob√©s, ja fos al jard√≠ de casa, a la feina, en els despla√ßaments diaris, fent caminades per la muntanya o de turisme. De fet, aix√≤ no era nou, perqu√® des del comen√ßament dels meus estudis a la universitat i, fins i tot abans, durant el batxillerat, ja era aficionat a fer fotografies que podien tenir algun inter√®s naturalista. La c√†mera fotogr√†fica del m√≤bil, sempre a m√†, va facilitar molt la tasca, que va evolucionar des d’anar a llocs concrets per fotografiar, a capturar la imatge del que, sense buscar-ho, es posava davant dels meus ulls. Aquesta pr√†ctica m’ha¬†ajudat a ser m√©s observador i, sobretot, a saber trobar all√≤ que, per molt simple que sigui, tingui¬†utilitat en la meva tasca docent com a professor de Biologia i Geologia.

A les xarxes socials hi ha fot√≤grafs professionals o amateurs que pengen les seves magn√≠fiques fotografies, de gran qualitat t√®cnica i art√≠stica. Totes les imatges i v√≠deos que penjo als meus comptes han estat fets per mi,¬†i de ben segur s√≥n molt millorables perqu√® ni s√≥c fot√≤graf expert ni utilitzo els millors mitjans t√®cnics (c√†mera fotogr√†fica, tr√≠pode, llum, temps). El meu objectiu no √©s realitzar fotografies belles o t√®cnicament perfectes, sin√≥ apropar un buc√≠ de natura als meus alumnes, amb els mitjans que ells mateixos poden disposar, amb l’espontane√Įtat¬†que requereix saber trobar l’oportunitat d’estimar la natura m√©s propera, per quotidiana o insignificant que pugui semblar, amb el convenciment que donar import√†ncia a les petites coses ens pot fer m√©s respectuosos i tenir consci√®ncia de la necessitat de protegir el nostre sistema ecol√≤gic.

Totes les publicacions disposen d’un text explicatiu que acompanya les imatges o el v√≠deo. Les limitacions que imposa la xarxa social (en concret els 280 car√†cters del Twitter, perqu√® tant en aquesta xarxa social com a l’Instagram comparteixo exactament la mateixa publicaci√≥) fa de vegades dif√≠cil escriure tot el que es vol comunicar, i tampoc s√≥c donat a obrir fils. El que inicialment sembla un repte d’adaptaci√≥ a la longitud del text, per√≤, acaba esdevenint una oportunitat per donar nom√©s 4 pinzellades que acompanyin la imatge per tot just despertar la curiositat i l’inter√®s, sabent que qualsevol seguidor sabr√† trobar m√©s informaci√≥ per internet si li pica la curiositat, i √©s que en una societat sobreinformada, cal deixar a¬†la llibertat de cadasc√ļ el voler saber m√©s, o no, d’all√≤ que passa per davant dels seus ulls.

En alguna ocasi√≥ em van preguntar perqu√® posava hashtags a tantes i tantes paraules del text, que aix√≤ podia dificultar-ne la lectura, i que tampoc semblava respondre a un intent de donar major notorietat a la publicaci√≥ amb l’√ļs de trending topics… Certament, el meu objectiu no √©s esdevenir un influencer, tot i que disposar de gran quantitat de seguidors seria una bona prova de que cada vegada hi ha m√©s gent que s’interessa per la natura oculta que l’envolta! A data d’avui segueixen el compte de Twitter 379 persones o entitats, i a l’Instagram tot just¬†286 usuaris. Realment s√≥n pocs seguidors comparat amb molts dels meus alumnes que encara utilitzen l’Instagram (sembla ser que el TikTok √©s ara la xarxa social de moda) i que disposen de¬†molts m√©s seguidors amb tot just uns pocs¬†centenars d’imatges publicades. Prefereixo la cursa de fons que l’sprint, i encara que detecto de tant en tant alguna baixa quan publico alguna imatge que es pot considerar “poc atractiva” com la d’alguna rata o escarabat, la veritat √©s que la tend√®ncia √©s que cada vegada hi ha m√©s seguidors, en un degoteig lent per√≤ constant.

Us haureu adonat¬†que¬†utilitzo sempre el catal√† als textos. √Čs la meva llengua, i tamb√© l’idioma amb el que habitualment em dirigeixo als meus alumnes. Si alg√ļ no coneix la llengua, l’Instagram disposa de la possibilitat de traducci√≥ autom√†tica del text (a l’angl√®s, que el coneix quasi tothom). √Čs el que jo mateix utilitzo quan vull saber qu√® diuen¬†alguns dels usuaris que segueixo i que escriuen en r√ļs o en algun altre idioma. Per sort, la tecnologia ens obre portes!¬†Per√≤, en qualsevol cas, per qu√® poso tants hashtags? Em vaig adonar que si buscava paraules clau en el cercador d’aquestes xarxes socials no hi havia gaires que estiguessin en catal√†. √Čs per aix√≤ que em vaig decidir a posar el s√≠mbol “#” a davant de qualsevol nom o verb del meu text perqu√® es pogu√©s trobar en catal√† quan es fes una cerca. Diguem que √©s, aquesta tamb√©, una petita lluita personal per a la normalitzaci√≥ del catal√† a les xarxes!

Com us deia abans, en aquestes 1.000 publicacions s√≥n unes quantes m√©s¬†les imatges compartides. En total han estat 1.100¬†fotografies i 69¬†v√≠deos que, al dia d’avui, han rebut un total de 17.182¬†likes. No s√≥n molts, tan sols una mitjana de 17¬†agradaments per publicaci√≥, o de 60¬†agradaments per usuari, tot i que cal destacar que alguns dels usuaris s√≥n incondicionalment amatents a les meves publicacions i apreten el cor de totes elles. A ells, especialment, moltes gr√†cies! Hi ha publicacions que reben pocs likes, i no he sabut trobar la ra√≥ en el tipus d’imatges, que s√≥n molt variades. Potser es tracta de l’hora en les que les vaig pujar, que no era la m√©s encertada… √Čs curi√≥s observar, per√≤, que els v√≠deos reben for√ßa menys likes que les fotografies, ¬†independentment d’all√≤ que mostra el v√≠deo i de l’hora o el dia en qu√® s’ha pujat. Voldria creure que no √©s perqu√® els usuaris que fan clic al cor ho fan instintivament davant d’una imatge bonica, ¬†sense aturar-se a observar i a llegir, sin√≥ que pitgen¬†el “M’agrada” quan la publicaci√≥ confirma el que ja sabien o, potser, els proporciona un nou aprenentatge o curiositat…

Com a repte personal, vaig voler publicar als comptes una imatge cada dia, de dilluns a diumenge, perqu√® els seguidors tinguessin cada dia un motiu per fixar-se en la natura que ens envolta. Malauradament, no sempre ha estat possible, i tot i que en moltes ocasions he volgut recuperar els dies perduts publicant diverses imatges en un mateix dia, la situaci√≥ de confinament per causa de la pand√®mia del Covid-19, que ens ha impedit masses vegades sortir fora de casa, del municipi o de la comarca aquest any 2020 que ara ha acabat, i tamb√© per raons diverses, familiars i professionals, han fet que en els √ļltims mesos hagi relaxat aquell repte personal i la periodicitat de publicaci√≥ sigui m√©s irregular o inconstant.

Aquests dies de Nadal pr√≤xims a la publicaci√≥ n√ļmero 1.000 m’he entretingut a recollir informaci√≥ sobre el meu propi compte d’Instagram, anotant els continguts m√©s destacats.¬†Volia fer un recull de totes les esp√®cies i motius que he identificat i publicat, per√≤ esdevenia un objectiu pr√†cticament inassumible, i de discutible utilitat perqu√®, per a aix√≤, ja podeu consultar els comptes de Twitter o d’Instagram.

El que sí us puc assegurar és que al @FotoblocBioGeo trobareu quasi sobre qualsevol tema de les ciències naturals.

Comen√ßant per l’astronomia, podreu trobar el telescopi de l’Agrupaci√≥ Astron√≤mica de Sabadell, diverses fotografies de la Lluna i, fins i tot, un petit parany sobre l’atmosfera de J√ļpiter. En el cas de les fotografies de la Lluna s√≠ que he utilitzat una c√†mera astron√≤mica, un telescopi reflector i l’√ļs de software d’apilament per al tractament de les imatges.

Els fen√≤mens f√≠sics que es desenvolupen a l’atmosfera terrestre tamb√© es troben representats als meus comptes. N√ļvols de diferents tipus, vent, neu, tempestes, reflexi√≥ de la llum i altres fen√≤mens √≤ptics a les postes de Sol… Tamb√© hi s√≥n presents les matem√†tiques, tot i que val a dir que en menor mesura. El m√©s destacat s√≥n els fractals que es troben a la natura:

La geologia hi és molt ben representada en tots els seus àmbits. Dinàmica i processos externs i interns, mineralogia i petrologia, recursos i gestió, així com aspectes més del camp de la topografia i la geografia.

En l’√†mbit de la geotect√≤nica podria destacar la fotografia de l’encavalcament de la pedrera de Santa Creu d’Olorda, al Collserola. Aquest encavalcament es va produir¬†com a conseq√ľ√®ncia dels processos compressius que van generar la serralada de plegament Herciniana durant el Carbon√≠fer. Despr√©s que els materials es¬†fracturessin en sobrepassar el llindar de deformaci√≥ fr√†gil, l’escur√ßament litosf√®ric provocat pels moviments tect√≤nics va afavorir la superposici√≥ de materials i el lliscament dels m√©s antics per sobre dels m√©s moderns.

Els processos de deformació estructural (plecs, falles, encavalcaments i zones de cizalla) associats a la geotectònica compressiva es troben il·lustrats en diverses altres publicacions. També es poden trobar falles normals i altres estructures típiques de processos distensius.

Com sabeu, en la formaci√≥ de les serralades de plegament es desenvolupen tamb√© processos metam√≤rfics com a conseq√ľ√®ncia de l’augment de la pressi√≥ i de la temperatura. Tamb√©, tardanament al proc√©s orog√®nic, quan la pressi√≥ disminueix, tamb√© esdevenen processos ignis profunds, un bon exemple dels quals √©s present a Catalunya en els bat√≤lits post-hercinians que afloren a la Costa Brava. D’aquesta localitat i d’altres podeu trobar exemples al @FotoblocBioGeo, com les granodiorites i els diversos dics de p√≤rfirs que les travessen en un eixam magm√†tic d’inter√®s mundial en localitats com el cam√≠ de ronda entre S’Agar√≥ i Sa Conca:

El vulcanisme, expressi√≥ en superf√≠cie dels processos ignis, tamb√© √©s present en diverses localitats de Catalunya, aix√≠ com en d’altres indrets visitats i fotografiats, com a les illes Can√†ries. A la seg√ľent imatge teniu el volc√† Croscat de la Garrotxa, fotografiat aprofitant un viatge en globus per la comarca:

Els processos geol√≤gics externs (meteoritzaci√≥, erosi√≥, transport, sedimentaci√≥ i diag√®nesi) tamb√© es troben llargament il¬∑lustrats als comptes de les xarxes socials, aix√≠ com exemples dels diferents ambients geomorfol√≤gics que resulten de la interacci√≥ d’aquells processos.

Els processos de meteoritzaci√≥ (f√≠sics i qu√≠mics) i la formaci√≥ de s√≤ls s√≥n presents en qualsevol localitat. Fins i tot podem trobar exemples de meteoritzaci√≥ en l’√†mbit de les construccions humanes, com la que afecta els blocs de pedra que formen l’arc de la porta d’aquesta casa de poble.

No √©s senzill¬†a√Įllar els processos¬†de meteoritzaci√≥ dels d’erosi√≥, perqu√® esdevenen ¬†de manera simult√†nia, i els exemples sempre s√≥n combinats. √Čs f√†cil comprendre’ls i diferenciar-los, per√≤, si entenem els processos de meteoritzaci√≥ com aquells que tenen com a resultat l’afebliment f√≠sic i disgregaci√≥ de les part√≠cules que conformen la roca, mentre que l’erosi√≥ √©s¬†la mobilitzaci√≥ i separaci√≥ d’aquestes part√≠cules trencant la unitat que¬†conformava el cos litol√≤gic original. El resultat de la meteoritzaci√≥ √©s un regolit (la roca original alterada). El resultat de l’erosi√≥ √©s un sediment detr√≠tic (conjunt de part√≠cules soltes que poden haver-se format a partir de roques o de cossos litol√≤gics diferents).

La combinaci√≥ dels processos i agents de meteoritzaci√≥ i d’erosi√≥, especialment, juntament amb d’altres processos i factors (com el transport, la litologia o l’estructura de la roca) conformen ambients caracter√≠stics que reben el nom gen√®ric d’ambients geomorfol√≤gics:

Al Montseny es pot trobar un esllavissament amb falla l√≠strica en un dels vessants de l’embassament de Vallforners. El podeu trobar tamb√© als meus comptes. Compareu-hi la fotografia original amb la que hi he afegit les l√≠nies interpretatives. Aquest √©s un exemple de geomorfologia gravitacional, on el principal agent ha estat¬†la for√ßa de la gravetat.

La geomorfologia e√≤lica, i en concret l’alveolar, pot ser representada amb la fotografia d’aquest bell arc que es troba al cam√≠ de l’ermita de Bruguers que puja al castell d’Erampruny√†, una bonica passejada entre les poblacions de Gav√† i Begues.

La geomorfologia fluvio-torrencial √©s molt diversa. En primer lloc, en funci√≥ de l’energia del medi. Les formes s√≥n molt diferents si es tracta d’un torrent de muntanya o d’un riu amb pendent suau. En segon lloc, les formes s√≥n tamb√©¬†molt diferents si els materials que travessa el curs d’aigua s√≥n competents (resistents a l’erosi√≥) o no. En la fotografia de dalt podeu veure un dels indrets m√©s espectaculars de Catalunya, el pas de Mont-rebei, un¬†congost¬†excavat pel riu Noguera Ribagor√ßana, al Montsec. Vaig publicar la imatge l’1 de maig del 2020.

La geomorfologia glaciar es caracteritza per formes que s’han produ√Įt pel gel. A la fotografia de dalt es combinen dos elements diferenciats. D’una part, el circ glaciar i la vall en U, propis de l’exist√®ncia d’una glacera en altres per√≠odes m√©s freds. De l’altra, la formaci√≥ de tarteres i peudemonts, que s’han originat com a conseq√ľ√®ncia de l’erosi√≥ dels vessants, i que cal associar a una geomorfologia gravitacional.


Les zones costaneres, afectades pel vent i per les onades del mar, configuren la geomorfologia litoral, en la que s’hi poden recon√®ixer dos tipus molt ben diferenciats. Els de costa baixa, caracteritzada per formes suaus, amb domini de la sedimentaci√≥ de platges, i els de costa alta, conformada per materials resistents a l’erosi√≥ i en la que s’hi poden recon√®ixer penya-segats, caps, badies, etc. La fotografia de les illes Medes, testimoni d’una costa present en altres temps molt m√©s mar endins, i la badia de la platja de Pals, s√≥n una magn√≠fica mostra d’aquestes formes d’erosi√≥ i sedimentaci√≥.

Finalment, les formes de dissoluci√≥ de roques com les evaporites i les calc√†ries s√≥n t√≠piques de la geomorfologia c√†rstica. Tot i que el millor exponent d’aquesta geomorfologia el trobem al mass√≠s calcari del Garraf, trobem altres exemples de rascleres tant als guixos de la depressi√≥ central, a Lleida (veure fotografia superior), com a la Muntanya de Sal de Cardona.

Els processos de sedimentaci√≥ continental, de transici√≥ i marina, aix√≠ com els cossos sedimentaris resultants, tamb√© s√≥n ben presents al @FotoblocBioGeo. Per no allargar massa l’article, en destacar√©¬†nom√©s un exemple de cada. En una de les publicacions trobareu¬†la formaci√≥ d’una barra de meandre al riu Noguera Ribagor√ßana, al nord del pas de Mont-Rebei. Tamb√© s’hi pot observar la sedimentaci√≥ d’una platja o barra lateral una mica m√©s endavant, en el sentit de circulaci√≥ de l’aigua del riu (cap al fons de la fotografia):

Tot i que les platges a Catalunya es troben molt degradades, per no dir directament destru√Įdes completament des del punt de vista de la din√†mica litoral, algunes administracions comencen a respectar l’equilibri din√†mic que garanteix la preservaci√≥ de les platges all√† on els corrents marins i de deriva litoral i les onades depositen el sediment. La principal mostra de la recuperaci√≥ d’aquestes platges √©s el creixement incipient de dunes litorals que alimenten de manera din√†mica les platges que tant valoren els turistes. Aquestes dunes treballen conjuntament amb les dunes submarines que es troben al front de la costa. Les dues esdevenen una barrera contra l’acci√≥ destructiva de les tempestes i constitueixen un reservori de sorra que permet la recuperaci√≥ de les platges en temps de bonan√ßa. La p√®rdua de les dunes litorals per construir passeigs mar√≠tims de ciment amb palmeres o el dragat de les dunes submarines per “recuperar” altres platges en retroc√©s nom√©s trenquen aquest equilibri din√†mic i porten a la desaparici√≥ de les platges de sorra i a la despesa est√ļpida de diners.

Finalment i per raons √≤bvies, la sedimentaci√≥ marina fa pres√®ncia¬†als comptes d’Instagram i de Twitter b√© amb exemples actuals molt propers a la l√≠nia de costa, b√© amb exemples f√≤ssils. En la sedimentaci√≥ marina es poden distingir essencialment dos √†mbits, la sedimentaci√≥ en l’√†mbit de la plataforma continental, que pot ser de tipus detr√≠tica o carbon√†tica, i la sedimentaci√≥ en l’√†mbit dels fons marins, b√© associada a processos gravitacionals (corrents de terbolesa, que formen les turbidites), b√© associada a processos de decantaci√≥ (sedimentaci√≥ pel√†gica).

A partir del Terciari, a les plataformes continentals dels mars i dels oceans tropicals es desenvolupen bioconstruccions que formen relleus topogr√†fics elevats dins del mar capa√ßos de modificar la din√†mica de la costa, crear barreres i fins i tot testimoniar en superf√≠cie¬†illes d’origen volc√†nic en subsid√®ncia constant. S√≥n els esculls coral¬∑lins, constru√Įts pels coralls escleractinis, algues i altres organismes amb esquelet calcari, que es desenvolupen¬†en¬†aig√ľes clares i oligotr√≤fiques, lliures de sedimentaci√≥ d’origen fluvial propera que els podria ofegar.

En aquesta fotografia es poden distingir diverses formes de coralls, cadascuna adaptada a una determinada estratègia ecològica en funció de les necessitats hidrodinàmiques i de llum, intercrescudes les unes en les altres constituint un edifici calcari que, amb la intervenció de processos diagenètics, podrà esdevenir una roca carbonàtica.

Per acabar amb la geologia, i relacionat amb els recursos naturals i l’enginyeria geol√≤gica, tamb√© troben el seu lloc als comptes d’Instagram i de Twitter els¬†exemples de mines, de pedreres, de minerals i roques d’inter√®s econ√≤mic, i d’estabilitzaci√≥¬†de talussos i formaci√≥ de presses¬†d’aigua i embassaments:

A cavall entre la geologia i la geologia podem situar els processos de fossilitzaci√≥ i la paleontologia. Si busqueu entre el miler de publicacions, trobareu exemples de processos de fossilitzaci√≥, com la momificaci√≥ en condicions d’aridesa, o empremtes, actuals i f√≤ssils, que, tot i no¬†disposar de l’organisme que les produeix, es pot registrar la seva exist√®ncia i, fins i tot, estudiar aspectes relacionats amb els seus h√†bits i la seva biologia. Tamb√© trobareu f√≤ssils de vertebrats i d’invertebrats. A la fotografia seg√ľent podeu contemplar¬†l’esquelet d’un Tyrannosaurus rex que va ser exposat a Barcelona en un museu de ci√®ncia, una bona oportunitat per publicar-lo als comptes.

En aquestes 1.000 publicacions pràcticament podríem dir que hi ha representació de tots els grans grups biològics. Els bacteris (Regne Monera) hi són presents en diverses fotografies. Per exemple, en aquesta on mostro en un vídeo les agrupacions mucilaginoses de Nostoc, un cianobacteri fotosintètic que es desenvolupa en alguns dels camins de muntanya de Cubelles durant els mesos més freds de desembre a febrer:

Els Protoctistes són un regne parafilètic, una mena de calaix de sastre on els biòlegs col·loquen sense gaire consens organismes unicel·lulars i pluricel·lulars formats per cèl·lules eucariotes que no poden ser classificats dins la resta de regnes. Aquí hi podem trobar les algues i els protozous.

L’acetabul√†ria mediterr√†nia (Acetabularia acetabulum) √©s una alga encara comuna a poca fond√†ria a la Costa Brava. Tot i les seves dimensions macrosc√≤piques, √©s una alga unicel¬∑lular, calcificada, que destaca de les altres algues per la seva forma de paraig√ľes pedunculat:

Els foramin√≠fers s√≥n protozous aqu√†tics unicel¬∑lulars capa√ßos tamb√© de secretar un esquelet calcari. Els del g√®nere Nummulites s√≥n f√≤ssils del Terciari ben coneguts pels gironins, perqu√®¬†la catedral¬†de Girona est√† formada per blocs de calc√†ria constitu√Įda per¬†esquelets concentrats per les onades fa milions d’anys com si fossin part√≠cules de sorra. A la fotografia podeu veure les seccions d’aquests esquelets. Uns grans i els altres de redu√Įdes dimensions. Aneu a buscar la publicaci√≥ al Twitter per saber perqu√® aquesta difer√®ncia de mida tot i tractar-se de la mateixa esp√®cie!

El regne dels fongs tamb√© ha trobat el seu lloc al @FotoblocBioGeo. L’√ļs alimentari dels llevats, ascomicets com la cassoleta negra, o els m√©s coneguts, els basidiomicets, que produeixen estructures reproductores conegudes amb el nom de bolet. Als comptes trobareu, entre d’altres, la m√ļrgola (Morchella rotunda), el bolet de tinta (Coprinus comatus), l’apagallum (Macrolepiota excoriata), el bolet de soca (Trametes versicolor), o fins i tot el peculiar gastromicet gita de bruixa (Clathrus ruber).

Els l√≠quens s√≥n freq√ľents al nostre entorn, si existeix un m√≠nim d’humitat. √Čs veritat que alguns cada vegada s√≥n menys freq√ľents, especialment els arborescents, perqu√® s√≥n molt sensibles a la contaminaci√≥, i ja sabeu que els humans deixem l’empremta a tot arreu. Tot i aix√≠, encara he pogut testimoniar de molt diversos, d’entre els quals vull destacar el liquen incrustant del g√®nere¬†Rhizocarpon sp. (fotografia seg√ľent) i la Cladonia pyxidata amb els seus apotecis.

Com segur ja sabeu, els l√≠quens no s√≥n organismes √ļnics. En realitat s√≥n el resultat de la simbiosi entre un fong (d’aqu√≠ els apotecis, que s√≥n estructures f√ļngiques de reproducci√≥) i una alga:

El regne de les Plantes √©s potser el millor representat a¬†les xarxes socials¬†del Fotobloc de Biologia i Geologia, segurament perqu√® les plantes es mouen poc, s√≥n f√†cils, per tant, de fotografiar, i els canvis estacionals que experimenten els proporcionen¬†un inter√®s afegit. Tamb√© s√≥n les fotografies que m√©s agraden als seguidors, especialment les flors. Ni que sigui a trav√©s del color i l’est√®tica, vull pensar que amb el temps¬†aconseguirem fixar-nos tamb√© en altres formes de vida f√≠sicament no tan atractives per√≤ igualment¬†apassionants i importants!

Els bri√≤fits s√≥n les plantes m√©s simples. S√≥n les hep√†tiques i les molses. No disposen de veritables arrels, ni de veritables tiges ni fulles. L’intercanvi de nutrients es realitza directament a trav√©s de les c√®l¬∑lules del cos. √Čs per aix√≤ que han de viure necess√†riament en medis molt humits. Per il¬∑lustrar aquest grup us afegeixo la fotografia de la Marchantia polymorpha, una hep√†tica amb impressionants conceptacles, dins dels quals es poden veure els prop√†guls:

Els Pterid√≤fits o falgueres s√≥n m√©s complexos que els bri√≤fits. Ja disposen d’arrels capaces d’absorbir aigua amb nutrients del subs√≤l, tiges per conduir la saba i fulles que, tot i ser encara molt primitives (s’anomenen frondes), ¬†ja realitzen les funcions que els s√≥n pr√≤pies. A difer√®ncia de les plantes superiors, les falgueres no produeixen flors. El que es pot observar a la fotografia seg√ľent s√≥n els sorus plens d’espores en el revers d’una fronda de llengua de c√©rvol (Phyllitis scolopendrium):

Les¬†plantes superiors produeixen flors. Se’n poden distingir dues grans divisions, les gimnospermes, que produeixen llavors sense envolta, sovint parcialment protegides per una estructura en forma de con, la pinya, i les angiospermes, les llavors de les quals es desenvolupen a l’interior d’una estructura tancada, que √©s el fruit. Realment seria interminable detallar els centenars d’exemples pujats a les xarxes socials, aix√≠ que, si em permeteu, tan sols us presento un llistat molt i molt parcial del que podeu trobar al @FotoblocBioGeo:

Agret (Oxalis pes-caprae)

Ala d’√†ngel (Acanthus mollis)

Ametller (Prunus dulcis)

Arbre ampolla (Brachychiton populneus), cada vegada més present als parcs i jardins de ciutats com Barcelona:

Arròs (Oryza sativa)

Avellaner (Corylus avellana)

Arrebol blau (Echium webii)

Baladre (Nerium oleander)

Boixac de jardí (Calendula officinalis)

Borratja (Borago officinalis)

Bossa de pastor (Capsella bursapastoris), amb unes inflorescències que mostren tot el procés de reproducció de la planta, des de la zona apical amb les poncelles de les flors, fins a la base amb els fruits ben desenvolupats en forma de cor que es divideix en dos per alliberar les llavors del seu interior:

Buguenvil·lea (Bougainvillea spectabilis)

Carbassó (Curcubita pepo)

Cedre himalaià (Cedrus deodara)

Cedre líban (Cedrus libani)

Clavell de pastor (Dianthus hyssopifolius)

Clavell de vent (Tillandsia aeranthos), que no necessita cap substrat i forma belles esferes que pengen de les baranes de moltes balconades:

Cogombre (Cucumis sativus)

Coronil·la de jardí (Coronilla valentina)

Dent de lleó (Taraxacum officinale)

Esbarzer (Rubus caesius)

Estepa blanca (Cistus albidus)

Estepa borrera (Cistus salviifolius)

Favera (Vicia faba)

Figuera (Ficus carica)

Figuera de moro (Opuntia ficus-indica)

Flor de l’abella (Ophrys apifera), una de les orqu√≠dies aut√≤ctones m√©s boniques, aquesta fotografiada al parc del delta del Llobregat:

Fonoll (Foeniculum vulgare)

Fonoll marí (Crithmum maritimum)

Galzeran (Ruscus aculeatus)

Garric (Quercus coccifera)

Garrofer (Ceratonia siliqua)

Gatosa (Ulex parviflorus)

Ginkgo (Ginkgo biloba), una de les plantes actuals més antigues, quasi un fòssil vivent:

Llentia d’aigua (Lemna gibba)

Lletsó (Sonchus sp.)

Lligabosc (Lonicera implexa)

Magnolia (Magnolia grandiflora)

Malva (Malva neglecta)

Margall bord (Hordeum murinum)

Margall√≥ (Chamaerops humilis), l’√ļnica palmera aut√≤ctona de Catalunya, legalment protegida i que √©s present des del mass√≠s del Garraf cap al sud:

Menta borda (Mentha suaveolens)

Mongetera (Phaseolus vulgaris)

Morera blanca (Morus alba)

Ortiga verda (Urtica dioica)

Panical blau (Echinops ritro)

Panical marí (Eryngium maritimum)

Passionera (Passiflora caerulea)

Pebrots verds (Capsicum baccatum)

Pensament (Viola x Wittrockiana)

Pinya de Sant Joan (Rhaponticum coniferum), una estranya flor sempreviva que es pot contemplar en les dates properes a la diada que li dona el nom:

Pi blanc (Pinus halepensis)

Plataner (Platanus x hispanica)

Pomera japonesa (Malus floribunda)

Ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides)

Ravenissa groga (Erucastrum nasturtifolium)

Rosa silvestre (Rosa canina)

Rosella (Papaver rhoeas)

Roure de Turquia (Quercus cerris)

Sab√≥ mallee¬†(Eucalyptus diversiflora), una de les tantes esp√®cies d’eucaliptus que es poden contemplar al Jard√≠ Bot√†nic de Barcelona:

Salvia (Salvia officinalis)

Saragatona (Plantago sp.)

Tamariu (Tamarix gallica)

Taperera (Capparis spinosa)

Tomàquet (Solanum lycopersicum)

Ullastre (Olea europea var. sylvestris)

Ungla de gat (Carpobrotus chilensis)

Vinya (Vitis vinifera), que ens proporciona el ra√Įm i el most ensucrat que, per fermentaci√≥, esdev√© vi i cava:

De les plantes he volgut mostrar les flors, els fruits i les llavors, les seves fulles, des dels borrons a la fulla seca, els estrats herbaci, arbustiu i arbori, les diferents adaptacions al medi i els biomes. També he volgut destacar les plantes exòtiques importades per diverses raons i les que han esdevingut invasores, sempre des de la perspectiva del respecte a la natura i la consciència social.

Com les plantes, els grups animals tamb√© es troben representats quasi en la seva totalitat al @FotoblocBioGeo. Trobem exemples de les classes m√©s primitives, com les esponges i els cnidaris. A la fotografia de dalt¬†us mostro una caravel¬∑la portuguesa (Physalia physalis) trobada a la platja del Trabucador, al delta de l’Ebre. Es tracta d’un superorganisme, √©s a dir, una col√≤nia formada per diversos individus especialitzats en una determinada funci√≥ el conjunt dels quals adquireix la forma i les funcions pr√≤pies d’un organisme simple. Aquesta medusa √©s perillosa, i m√©s val que no entri en contacte amb vosaltres. Podria esdevenir mortal. Tamb√© hi ha exemples de cucs, concretament¬†d’an√®l¬∑lids, com el llombriu de terra (Lumbricus terrestris):

Com en el cas de les plantes, per no fer aquest article excessivament llarg, em limitar√© a fer un llistat molt parcial com a exemple de la resta d’animals invertebrats que podem trobar als comptes, amb alguna imatge intercal¬∑lada:

Mol·luscs:

Musclo (Mytilus edulis)

Sípia (Sepia officinalis)

Cargol lluna (Naticarius hebraeus)

Cargol poma (Pomacea maculata), una de les diverses plagues al delta de l’Ebre a causa de l’estupidesa humana (en aquest cas s’ha fotografiat la posta d’ous):

Aràcnids:

Tar√†ntula d’abdomen vermell (Brachypelma vagans)

Escorpí de cua gruixuda del desert (Androctonus australis), fotografiat a Tunísia, a prop de Kairouan, al centre del país. Diuen que la seva picada és molt perillosa. Val la pena fer la foto amb prudència i deixar-lo en pau:

Miriàpodes:

Escolopendra (Scolopendra cingulata), un centpeus temut per la seva picada, per√≤ que s’ha de respectar perqu√® t√© la seva funci√≥ important en l’equilibri dels nostres sistemes ecol√≤gics:

Insectes:

Abella blava de la fusta (Xylocopa violacea)

Abella de la mel (Apis mellifera)

Borinot com√ļ (Bombus terrestris)

Cuca de llum (Nyctophila reichii)

Gitana de cinc punts (Zygaena lavandulae)

Damisel·la blava (Calopteryx virgo), un dels espiadimonis que podem trobar a la riba dels petits torrents de muntanya a la Serralada Prelitoral:

Escarabat brunidora (Oxythyrea funesta)

Escarabat de 6 punts (Clytra sexpunctata)

Escarabat morrut (Rhynchophorus ferrugineus)

Escarabat rinoceront (Phyllognathus excavatus), cada vegada m√©s dif√≠cil de veure per l’extracci√≥ del bosc dels troncs caiguts i de la fusta morta de la qual s’alimenta:

Escarabat soldat (Rhagonycha fulva)

Llagosta mediterrània (Anacridium aegyptium)

Marieta de 7 punts (Coccinella septempunctata)

Mosca verda (Lucilia caesar)

Papallona brocat de la cefal√†ria (Euphydryas desfontainii), amb un dibuix similar a moltes altres esp√®cies comunes als nostres prats i amb dimorfisme sexual i, per tant, dif√≠cil d’identificar-ne l’esp√®cie amb seguretat:

Papallona de la seda (Bombyx mori)

Papallona bruna de bosc (Pararge aegeria)

Somereta (Ephippiger ephippiger)

Vespa paperera¬†(Polistes dominula), una de les visites m√©s freq√ľents a les barbacoes de finals de l’estiu. No s√≥n agressives, i cal saber-les respectar. Nom√©s busquen una mica de menjar, atretes per l’olor de la carn rostida, per alimentar les seves larves:

Crustacis i equinoderms:

Cranc roquer (Pachygrapsus marmoratus)

Garota violeta (Sphaerechinus granularis), un dels eri√ßons regulars m√©s bonics i alhora m√©s dif√≠cils de veure a les nostres costes. Aquest ha estat fotografiat a l’Aquarium de Barcelona:

Finalment, tamb√© podeu trobar exemplars fotografiats d’animals vertebrats, com els peixos i els amfibis. A¬†la seg√ľent fotografia, es pot observar una granota de punta de fletxa daurada (Phyllobates terribilis). El contacte de la seva mucosa amb una ferida o amb les nostres pr√≤pies mucoses ens pot produir una par√†lisi i la mort:

Els rèptils també són relativament comuns als comptes del @FotoblocBioGeo:

Tortuga de Florida (Trachemys scripta)

Tortuga d’estepa (Agrionemys horsfieldii)

Sargantana comuna (Podarcis hispanica)

Serp verda (Malpolom monspessulanus)

Vidriol (Anguis fragilis)

Drag√≥ com√ļ (Tarentola mauritanica). Hi ha qui li t√© por i el foragita de les parets de casa seva. Un gran error i un gran desconeixement! √Čs una sort tenir-los a prop. S’alimenten d’insectes i d’aranyes, i s√≥n els nostres aliats. Cal protegir-los i deixar-los tranquils. Si entren a casa per una finestra oberta, nom√©s cal esperar a que ells mateixos surtin o acompanyar-los sense fer-los mal cap a l’exterior:

Aus:

Ànec collverd (Anas platyrhynchos)

Oca comuna (Anser anser)

Bernat pescaire (Ardea cinerea), abans dif√≠cil de veure’l m√©s enll√† dels aiguamolls de l’Empord√† o del delta de l’Ebre, la recent protecci√≥ de les zones humides i d’aiguamolls de Catalunya ha perm√®s que se’ls pugui trobar en molts altres indrets. Aqu√≠ a l’estany del parc de la Ciutadella de Barcelona:

Gavià argentat (Larus michahellis)

Perdal (Passer domesticus)

Mamífers:

Teixó (Meles meles)

Gat (Felis silvestris), un dels mam√≠fers que m√©s f√†cilment podem veure al costat dels humans. Tot i que s√≥n animals solitaris, sovint es formen col√≤nies silvestres quan la gent els dona de menjar en alguna localitat fixa. Aquestes iniciatives s√≥n molt bones, per√≤ cal pensar en contribuir al manteniment d’una poblaci√≥ estable a trav√©s de programes d’esterilitzaci√≥ (podeu participar-hi econ√≤micament amb les associacions proteccionistes del teu municipi o comarca). Altrament, nom√©s fomentareu la cria desmesurada i que els nounats acabin sovint desnodrits o sota les rodes d’un vehicle a la carretera:

Aquesta nom√©s √©s una petita mostra de tots els animals que podeu trobar als comptes de Twitter i d’Instagram. Recordeu que us esperen ara mateix un total de 1.100 fotografies i 69¬†v√≠deos originals sobre el m√≥n que us rodeja.

Per√≤ d’entre aquestes 1.000 publicacions, tamb√© trobareu molts aspectes relacionats amb el medi ambient, l’ecologia, les relacions intra i interespec√≠fiques (simbiosi, parasitisme, predaci√≥…), funcions de relaci√≥ com el tigmotropisme, colonitzaci√≥ d’espais i successi√≥ ecol√≤gica, gen√®tica i her√®ncia, aix√≠ com la presa de consci√®ncia per protegir els espais naturals i, fins i tot, la consci√®ncia social com el poder esdevenir donant de sang!

Ara celebrem les 1.000 publicacions, per√≤ cada setmana s’hi sumaran moltes altres finestres al m√≥n¬†per descobrir les curiositats de la natura que t’envolta. Segueix-les!