El 12 de febrer de 2018 vaig obrir un compte a Instagram amb el mateix nom d’usuari que uns pocs mesos abans ja havia obert a Twitter, amb l’objectiu de compartir amb els meus alumnes i famílies allò que de manera senzilla es pot observar al nostre entorn immediat i que ens apropa al coneixement de la biologia, de la geologia i del medi ambient:
A la capçalera dels comptes d’aquestes dues xarxes socials vaig decidir posar un jove esparver (Accipiter nisus) fotografiat a casa quan planejava caçar alguna de les meves gallines (podeu accedir a l’article fent clic a sobre de la fotografia). Jove, de mirada atenta, àvid i nerviós, com els adolescents als que dedico aquestes imatges.
Avui, amb la imatge mosaic següent, arribem a les 1.000 publicacions a l’Instagram (unes quantes més al Twitter perquè també s’hi comptabilitzen les respostes i els comentaris entre els seguidors):
Tot i que en aquest mosaic falten les fotografies de les darreres publicacions perquè no completaven l’última filera o columna, i també per poder tenir-lo enllestit en el moment d’arribar a les 1.000 publicacions, són moltes més les fotografies que he compartit al llarg d’aquests quasi 3 anys perquè sovint he pujat dues o més imatges en una mateixa publicació.
L’objectiu inicial de la creació dels comptes va ser compartir amb el meu alumnat aquelles imatges aïllades que conservava emmagatzemades a l’ordinador de feia temps i que no tenien prou entitat com per poder-ne fer una publicació al Fotobloc de Biologia i Geologia. Aquest projecte inicial, però, va canviar ràpidament en adonar-me que al nostre voltant la natura se’ns obre al coneixement amb l’única condició d’estar-ne mínimament receptius. És així com vaig començar a utilitzar el mòbil per fer fotografies de qualsevol aspecte d’interès relacionat amb la natura, la biologia i la geologia amb el que m’hi trobés, ja fos al jardí de casa, a la feina, en els desplaçaments diaris, fent caminades per la muntanya o de turisme. De fet, això no era nou, perquè des del començament dels meus estudis a la universitat i, fins i tot abans, durant el batxillerat, ja era aficionat a fer fotografies que podien tenir algun interès naturalista. La càmera fotogràfica del mòbil, sempre a mà, va facilitar molt la tasca, que va evolucionar des d’anar a llocs concrets per fotografiar, a capturar la imatge del que, sense buscar-ho, es posava davant dels meus ulls. Aquesta pràctica m’ha ajudat a ser més observador i, sobretot, a saber trobar allò que, per molt simple que sigui, tingui utilitat en la meva tasca docent com a professor de Biologia i Geologia.
A les xarxes socials hi ha fotògrafs professionals o amateurs que pengen les seves magnífiques fotografies, de gran qualitat tècnica i artística. Totes les imatges i vídeos que penjo als meus comptes han estat fets per mi, i de ben segur són molt millorables perquè ni sóc fotògraf expert ni utilitzo els millors mitjans tècnics (càmera fotogràfica, trípode, llum, temps). El meu objectiu no és realitzar fotografies belles o tècnicament perfectes, sinó apropar un bucí de natura als meus alumnes, amb els mitjans que ells mateixos poden disposar, amb l’espontaneïtat que requereix saber trobar l’oportunitat d’estimar la natura més propera, per quotidiana o insignificant que pugui semblar, amb el convenciment que donar importància a les petites coses ens pot fer més respectuosos i tenir consciència de la necessitat de protegir el nostre sistema ecològic.
Totes les publicacions disposen d’un text explicatiu que acompanya les imatges o el vídeo. Les limitacions que imposa la xarxa social (en concret els 280 caràcters del Twitter, perquè tant en aquesta xarxa social com a l’Instagram comparteixo exactament la mateixa publicació) fa de vegades difícil escriure tot el que es vol comunicar, i tampoc sóc donat a obrir fils. El que inicialment sembla un repte d’adaptació a la longitud del text, però, acaba esdevenint una oportunitat per donar només 4 pinzellades que acompanyin la imatge per tot just despertar la curiositat i l’interès, sabent que qualsevol seguidor sabrà trobar més informació per internet si li pica la curiositat, i és que en una societat sobreinformada, cal deixar a la llibertat de cadascú el voler saber més, o no, d’allò que passa per davant dels seus ulls.
En alguna ocasió em van preguntar perquè posava hashtags a tantes i tantes paraules del text, que això podia dificultar-ne la lectura, i que tampoc semblava respondre a un intent de donar major notorietat a la publicació amb l’ús de trending topics… Certament, el meu objectiu no és esdevenir un influencer, tot i que disposar de gran quantitat de seguidors seria una bona prova de que cada vegada hi ha més gent que s’interessa per la natura oculta que l’envolta! A data d’avui segueixen el compte de Twitter 379 persones o entitats, i a l’Instagram tot just 286 usuaris. Realment són pocs seguidors comparat amb molts dels meus alumnes que encara utilitzen l’Instagram (sembla ser que el TikTok és ara la xarxa social de moda) i que disposen de molts més seguidors amb tot just uns pocs centenars d’imatges publicades. Prefereixo la cursa de fons que l’sprint, i encara que detecto de tant en tant alguna baixa quan publico alguna imatge que es pot considerar “poc atractiva” com la d’alguna rata o escarabat, la veritat és que la tendència és que cada vegada hi ha més seguidors, en un degoteig lent però constant.
Us haureu adonat que utilitzo sempre el català als textos. És la meva llengua, i també l’idioma amb el que habitualment em dirigeixo als meus alumnes. Si algú no coneix la llengua, l’Instagram disposa de la possibilitat de traducció automàtica del text (a l’anglès, que el coneix quasi tothom). És el que jo mateix utilitzo quan vull saber què diuen alguns dels usuaris que segueixo i que escriuen en rús o en algun altre idioma. Per sort, la tecnologia ens obre portes! Però, en qualsevol cas, per què poso tants hashtags? Em vaig adonar que si buscava paraules clau en el cercador d’aquestes xarxes socials no hi havia gaires que estiguessin en català. És per això que em vaig decidir a posar el símbol “#” a davant de qualsevol nom o verb del meu text perquè es pogués trobar en català quan es fes una cerca. Diguem que és, aquesta també, una petita lluita personal per a la normalització del català a les xarxes!
Com us deia abans, en aquestes 1.000 publicacions són unes quantes més les imatges compartides. En total han estat 1.100 fotografies i 69 vídeos que, al dia d’avui, han rebut un total de 17.182 likes. No són molts, tan sols una mitjana de 17 agradaments per publicació, o de 60 agradaments per usuari, tot i que cal destacar que alguns dels usuaris són incondicionalment amatents a les meves publicacions i apreten el cor de totes elles. A ells, especialment, moltes gràcies! Hi ha publicacions que reben pocs likes, i no he sabut trobar la raó en el tipus d’imatges, que són molt variades. Potser es tracta de l’hora en les que les vaig pujar, que no era la més encertada… És curiós observar, però, que els vídeos reben força menys likes que les fotografies, independentment d’allò que mostra el vídeo i de l’hora o el dia en què s’ha pujat. Voldria creure que no és perquè els usuaris que fan clic al cor ho fan instintivament davant d’una imatge bonica, sense aturar-se a observar i a llegir, sinó que pitgen el “M’agrada” quan la publicació confirma el que ja sabien o, potser, els proporciona un nou aprenentatge o curiositat…
Com a repte personal, vaig voler publicar als comptes una imatge cada dia, de dilluns a diumenge, perquè els seguidors tinguessin cada dia un motiu per fixar-se en la natura que ens envolta. Malauradament, no sempre ha estat possible, i tot i que en moltes ocasions he volgut recuperar els dies perduts publicant diverses imatges en un mateix dia, la situació de confinament per causa de la pandèmia del Covid-19, que ens ha impedit masses vegades sortir fora de casa, del municipi o de la comarca aquest any 2020 que ara ha acabat, i també per raons diverses, familiars i professionals, han fet que en els últims mesos hagi relaxat aquell repte personal i la periodicitat de publicació sigui més irregular o inconstant.
Aquests dies de Nadal pròxims a la publicació número 1.000 m’he entretingut a recollir informació sobre el meu propi compte d’Instagram, anotant els continguts més destacats. Volia fer un recull de totes les espècies i motius que he identificat i publicat, però esdevenia un objectiu pràcticament inassumible, i de discutible utilitat perquè, per a això, ja podeu consultar els comptes de Twitter o d’Instagram.
El que sí us puc assegurar és que al @FotoblocBioGeo trobareu quasi sobre qualsevol tema de les ciències naturals.
Començant per l’astronomia, podreu trobar el telescopi de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, diverses fotografies de la Lluna i, fins i tot, un petit parany sobre l’atmosfera de Júpiter. En el cas de les fotografies de la Lluna sí que he utilitzat una càmera astronòmica, un telescopi reflector i l’ús de software d’apilament per al tractament de les imatges.
Els fenòmens físics que es desenvolupen a l’atmosfera terrestre també es troben representats als meus comptes. Núvols de diferents tipus, vent, neu, tempestes, reflexió de la llum i altres fenòmens òptics a les postes de Sol… També hi són presents les matemàtiques, tot i que val a dir que en menor mesura. El més destacat són els fractals que es troben a la natura:
La geologia hi és molt ben representada en tots els seus àmbits. Dinàmica i processos externs i interns, mineralogia i petrologia, recursos i gestió, així com aspectes més del camp de la topografia i la geografia.
En l’àmbit de la geotectònica podria destacar la fotografia de l’encavalcament de la pedrera de Santa Creu d’Olorda, al Collserola. Aquest encavalcament es va produir com a conseqüència dels processos compressius que van generar la serralada de plegament Herciniana durant el Carbonífer. Després que els materials es fracturessin en sobrepassar el llindar de deformació fràgil, l’escurçament litosfèric provocat pels moviments tectònics va afavorir la superposició de materials i el lliscament dels més antics per sobre dels més moderns.
Els processos de deformació estructural (plecs, falles, encavalcaments i zones de cizalla) associats a la geotectònica compressiva es troben il·lustrats en diverses altres publicacions. També es poden trobar falles normals i altres estructures típiques de processos distensius.
Com sabeu, en la formació de les serralades de plegament es desenvolupen també processos metamòrfics com a conseqüència de l’augment de la pressió i de la temperatura. També, tardanament al procés orogènic, quan la pressió disminueix, també esdevenen processos ignis profunds, un bon exemple dels quals és present a Catalunya en els batòlits post-hercinians que afloren a la Costa Brava. D’aquesta localitat i d’altres podeu trobar exemples al @FotoblocBioGeo, com les granodiorites i els diversos dics de pòrfirs que les travessen en un eixam magmàtic d’interès mundial en localitats com el camí de ronda entre S’Agaró i Sa Conca:
El vulcanisme, expressió en superfície dels processos ignis, també és present en diverses localitats de Catalunya, així com en d’altres indrets visitats i fotografiats, com a les illes Canàries. A la següent imatge teniu el volcà Croscat de la Garrotxa, fotografiat aprofitant un viatge en globus per la comarca:
Els processos geològics externs (meteorització, erosió, transport, sedimentació i diagènesi) també es troben llargament il·lustrats als comptes de les xarxes socials, així com exemples dels diferents ambients geomorfològics que resulten de la interacció d’aquells processos.
Els processos de meteorització (físics i químics) i la formació de sòls són presents en qualsevol localitat. Fins i tot podem trobar exemples de meteorització en l’àmbit de les construccions humanes, com la que afecta els blocs de pedra que formen l’arc de la porta d’aquesta casa de poble.
No és senzill aïllar els processos de meteorització dels d’erosió, perquè esdevenen de manera simultània, i els exemples sempre són combinats. És fàcil comprendre’ls i diferenciar-los, però, si entenem els processos de meteorització com aquells que tenen com a resultat l’afebliment físic i disgregació de les partícules que conformen la roca, mentre que l’erosió és la mobilització i separació d’aquestes partícules trencant la unitat que conformava el cos litològic original. El resultat de la meteorització és un regolit (la roca original alterada). El resultat de l’erosió és un sediment detrític (conjunt de partícules soltes que poden haver-se format a partir de roques o de cossos litològics diferents).
La combinació dels processos i agents de meteorització i d’erosió, especialment, juntament amb d’altres processos i factors (com el transport, la litologia o l’estructura de la roca) conformen ambients característics que reben el nom genèric d’ambients geomorfològics:
Al Montseny es pot trobar un esllavissament amb falla lístrica en un dels vessants de l’embassament de Vallforners. El podeu trobar també als meus comptes. Compareu-hi la fotografia original amb la que hi he afegit les línies interpretatives. Aquest és un exemple de geomorfologia gravitacional, on el principal agent ha estat la força de la gravetat.
La geomorfologia eòlica, i en concret l’alveolar, pot ser representada amb la fotografia d’aquest bell arc que es troba al camí de l’ermita de Bruguers que puja al castell d’Eramprunyà, una bonica passejada entre les poblacions de Gavà i Begues.
La geomorfologia fluvio-torrencial és molt diversa. En primer lloc, en funció de l’energia del medi. Les formes són molt diferents si es tracta d’un torrent de muntanya o d’un riu amb pendent suau. En segon lloc, les formes són també molt diferents si els materials que travessa el curs d’aigua són competents (resistents a l’erosió) o no. En la fotografia de dalt podeu veure un dels indrets més espectaculars de Catalunya, el pas de Mont-rebei, un congost excavat pel riu Noguera Ribagorçana, al Montsec. Vaig publicar la imatge l’1 de maig del 2020.
La geomorfologia glaciar es caracteritza per formes que s’han produït pel gel. A la fotografia de dalt es combinen dos elements diferenciats. D’una part, el circ glaciar i la vall en U, propis de l’existència d’una glacera en altres períodes més freds. De l’altra, la formació de tarteres i peudemonts, que s’han originat com a conseqüència de l’erosió dels vessants, i que cal associar a una geomorfologia gravitacional.
Les zones costaneres, afectades pel vent i per les onades del mar, configuren la geomorfologia litoral, en la que s’hi poden reconèixer dos tipus molt ben diferenciats. Els de costa baixa, caracteritzada per formes suaus, amb domini de la sedimentació de platges, i els de costa alta, conformada per materials resistents a l’erosió i en la que s’hi poden reconèixer penya-segats, caps, badies, etc. La fotografia de les illes Medes, testimoni d’una costa present en altres temps molt més mar endins, i la badia de la platja de Pals, són una magnífica mostra d’aquestes formes d’erosió i sedimentació.
Finalment, les formes de dissolució de roques com les evaporites i les calcàries són típiques de la geomorfologia càrstica. Tot i que el millor exponent d’aquesta geomorfologia el trobem al massís calcari del Garraf, trobem altres exemples de rascleres tant als guixos de la depressió central, a Lleida (veure fotografia superior), com a la Muntanya de Sal de Cardona.
Els processos de sedimentació continental, de transició i marina, així com els cossos sedimentaris resultants, també són ben presents al @FotoblocBioGeo. Per no allargar massa l’article, en destacaré només un exemple de cada. En una de les publicacions trobareu la formació d’una barra de meandre al riu Noguera Ribagorçana, al nord del pas de Mont-Rebei. També s’hi pot observar la sedimentació d’una platja o barra lateral una mica més endavant, en el sentit de circulació de l’aigua del riu (cap al fons de la fotografia):
Tot i que les platges a Catalunya es troben molt degradades, per no dir directament destruïdes completament des del punt de vista de la dinàmica litoral, algunes administracions comencen a respectar l’equilibri dinàmic que garanteix la preservació de les platges allà on els corrents marins i de deriva litoral i les onades depositen el sediment. La principal mostra de la recuperació d’aquestes platges és el creixement incipient de dunes litorals que alimenten de manera dinàmica les platges que tant valoren els turistes. Aquestes dunes treballen conjuntament amb les dunes submarines que es troben al front de la costa. Les dues esdevenen una barrera contra l’acció destructiva de les tempestes i constitueixen un reservori de sorra que permet la recuperació de les platges en temps de bonança. La pèrdua de les dunes litorals per construir passeigs marítims de ciment amb palmeres o el dragat de les dunes submarines per “recuperar” altres platges en retrocés només trenquen aquest equilibri dinàmic i porten a la desaparició de les platges de sorra i a la despesa estúpida de diners.
Finalment i per raons òbvies, la sedimentació marina fa presència als comptes d’Instagram i de Twitter bé amb exemples actuals molt propers a la línia de costa, bé amb exemples fòssils. En la sedimentació marina es poden distingir essencialment dos àmbits, la sedimentació en l’àmbit de la plataforma continental, que pot ser de tipus detrítica o carbonàtica, i la sedimentació en l’àmbit dels fons marins, bé associada a processos gravitacionals (corrents de terbolesa, que formen les turbidites), bé associada a processos de decantació (sedimentació pelàgica).
A partir del Terciari, a les plataformes continentals dels mars i dels oceans tropicals es desenvolupen bioconstruccions que formen relleus topogràfics elevats dins del mar capaços de modificar la dinàmica de la costa, crear barreres i fins i tot testimoniar en superfície illes d’origen volcànic en subsidència constant. Són els esculls coral·lins, construïts pels coralls escleractinis, algues i altres organismes amb esquelet calcari, que es desenvolupen en aigües clares i oligotròfiques, lliures de sedimentació d’origen fluvial propera que els podria ofegar.
En aquesta fotografia es poden distingir diverses formes de coralls, cadascuna adaptada a una determinada estratègia ecològica en funció de les necessitats hidrodinàmiques i de llum, intercrescudes les unes en les altres constituint un edifici calcari que, amb la intervenció de processos diagenètics, podrà esdevenir una roca carbonàtica.
Per acabar amb la geologia, i relacionat amb els recursos naturals i l’enginyeria geològica, també troben el seu lloc als comptes d’Instagram i de Twitter els exemples de mines, de pedreres, de minerals i roques d’interès econòmic, i d’estabilització de talussos i formació de presses d’aigua i embassaments:
A cavall entre la geologia i la geologia podem situar els processos de fossilització i la paleontologia. Si busqueu entre el miler de publicacions, trobareu exemples de processos de fossilització, com la momificació en condicions d’aridesa, o empremtes, actuals i fòssils, que, tot i no disposar de l’organisme que les produeix, es pot registrar la seva existència i, fins i tot, estudiar aspectes relacionats amb els seus hàbits i la seva biologia. També trobareu fòssils de vertebrats i d’invertebrats. A la fotografia següent podeu contemplar l’esquelet d’un Tyrannosaurus rex que va ser exposat a Barcelona en un museu de ciència, una bona oportunitat per publicar-lo als comptes.
En aquestes 1.000 publicacions pràcticament podríem dir que hi ha representació de tots els grans grups biològics. Els bacteris (Regne Monera) hi són presents en diverses fotografies. Per exemple, en aquesta on mostro en un vídeo les agrupacions mucilaginoses de Nostoc, un cianobacteri fotosintètic que es desenvolupa en alguns dels camins de muntanya de Cubelles durant els mesos més freds de desembre a febrer:
Els Protoctistes són un regne parafilètic, una mena de calaix de sastre on els biòlegs col·loquen sense gaire consens organismes unicel·lulars i pluricel·lulars formats per cèl·lules eucariotes que no poden ser classificats dins la resta de regnes. Aquí hi podem trobar les algues i els protozous.
L’acetabulària mediterrània (Acetabularia acetabulum) és una alga encara comuna a poca fondària a la Costa Brava. Tot i les seves dimensions macroscòpiques, és una alga unicel·lular, calcificada, que destaca de les altres algues per la seva forma de paraigües pedunculat:
Els foraminífers són protozous aquàtics unicel·lulars capaços també de secretar un esquelet calcari. Els del gènere Nummulites són fòssils del Terciari ben coneguts pels gironins, perquè la catedral de Girona està formada per blocs de calcària constituïda per esquelets concentrats per les onades fa milions d’anys com si fossin partícules de sorra. A la fotografia podeu veure les seccions d’aquests esquelets. Uns grans i els altres de reduïdes dimensions. Aneu a buscar la publicació al Twitter per saber perquè aquesta diferència de mida tot i tractar-se de la mateixa espècie!
El regne dels fongs també ha trobat el seu lloc al @FotoblocBioGeo. L’ús alimentari dels llevats, ascomicets com la cassoleta negra, o els més coneguts, els basidiomicets, que produeixen estructures reproductores conegudes amb el nom de bolet. Als comptes trobareu, entre d’altres, la múrgola (Morchella rotunda), el bolet de tinta (Coprinus comatus), l’apagallum (Macrolepiota excoriata), el bolet de soca (Trametes versicolor), o fins i tot el peculiar gastromicet gita de bruixa (Clathrus ruber).
Els líquens són freqüents al nostre entorn, si existeix un mínim d’humitat. És veritat que alguns cada vegada són menys freqüents, especialment els arborescents, perquè són molt sensibles a la contaminació, i ja sabeu que els humans deixem l’empremta a tot arreu. Tot i així, encara he pogut testimoniar de molt diversos, d’entre els quals vull destacar el liquen incrustant del gènere Rhizocarpon sp. (fotografia següent) i la Cladonia pyxidata amb els seus apotecis.
Com segur ja sabeu, els líquens no són organismes únics. En realitat són el resultat de la simbiosi entre un fong (d’aquí els apotecis, que són estructures fúngiques de reproducció) i una alga:
El regne de les Plantes és potser el millor representat a les xarxes socials del Fotobloc de Biologia i Geologia, segurament perquè les plantes es mouen poc, són fàcils, per tant, de fotografiar, i els canvis estacionals que experimenten els proporcionen un interès afegit. També són les fotografies que més agraden als seguidors, especialment les flors. Ni que sigui a través del color i l’estètica, vull pensar que amb el temps aconseguirem fixar-nos també en altres formes de vida físicament no tan atractives però igualment apassionants i importants!
Els briòfits són les plantes més simples. Són les hepàtiques i les molses. No disposen de veritables arrels, ni de veritables tiges ni fulles. L’intercanvi de nutrients es realitza directament a través de les cèl·lules del cos. És per això que han de viure necessàriament en medis molt humits. Per il·lustrar aquest grup us afegeixo la fotografia de la Marchantia polymorpha, una hepàtica amb impressionants conceptacles, dins dels quals es poden veure els propàguls:
Els Pteridòfits o falgueres són més complexos que els briòfits. Ja disposen d’arrels capaces d’absorbir aigua amb nutrients del subsòl, tiges per conduir la saba i fulles que, tot i ser encara molt primitives (s’anomenen frondes), ja realitzen les funcions que els són pròpies. A diferència de les plantes superiors, les falgueres no produeixen flors. El que es pot observar a la fotografia següent són els sorus plens d’espores en el revers d’una fronda de llengua de cérvol (Phyllitis scolopendrium):
Les plantes superiors produeixen flors. Se’n poden distingir dues grans divisions, les gimnospermes, que produeixen llavors sense envolta, sovint parcialment protegides per una estructura en forma de con, la pinya, i les angiospermes, les llavors de les quals es desenvolupen a l’interior d’una estructura tancada, que és el fruit. Realment seria interminable detallar els centenars d’exemples pujats a les xarxes socials, així que, si em permeteu, tan sols us presento un llistat molt i molt parcial del que podeu trobar al @FotoblocBioGeo:
Agret (Oxalis pes-caprae)
Ala d’àngel (Acanthus mollis)
Ametller (Prunus dulcis)
Arbre ampolla (Brachychiton populneus), cada vegada més present als parcs i jardins de ciutats com Barcelona:
Arròs (Oryza sativa)
Avellaner (Corylus avellana)
Arrebol blau (Echium webii)
Baladre (Nerium oleander)
Boixac de jardí (Calendula officinalis)
Borratja (Borago officinalis)
Bossa de pastor (Capsella bursapastoris), amb unes inflorescències que mostren tot el procés de reproducció de la planta, des de la zona apical amb les poncelles de les flors, fins a la base amb els fruits ben desenvolupats en forma de cor que es divideix en dos per alliberar les llavors del seu interior:
Buguenvil·lea (Bougainvillea spectabilis)
Carbassó (Curcubita pepo)
Cedre himalaià (Cedrus deodara)
Cedre líban (Cedrus libani)
Clavell de pastor (Dianthus hyssopifolius)
Clavell de vent (Tillandsia aeranthos), que no necessita cap substrat i forma belles esferes que pengen de les baranes de moltes balconades:
Cogombre (Cucumis sativus)
Coronil·la de jardí (Coronilla valentina)
Dent de lleó (Taraxacum officinale)
Esbarzer (Rubus caesius)
Estepa blanca (Cistus albidus)
Estepa borrera (Cistus salviifolius)
Favera (Vicia faba)
Figuera (Ficus carica)
Figuera de moro (Opuntia ficus-indica)
Flor de l’abella (Ophrys apifera), una de les orquídies autòctones més boniques, aquesta fotografiada al parc del delta del Llobregat:
Fonoll (Foeniculum vulgare)
Fonoll marí (Crithmum maritimum)
Galzeran (Ruscus aculeatus)
Garric (Quercus coccifera)
Garrofer (Ceratonia siliqua)
Gatosa (Ulex parviflorus)
Ginkgo (Ginkgo biloba), una de les plantes actuals més antigues, quasi un fòssil vivent:
Llentia d’aigua (Lemna gibba)
Lletsó (Sonchus sp.)
Lligabosc (Lonicera implexa)
Magnolia (Magnolia grandiflora)
Malva (Malva neglecta)
Margall bord (Hordeum murinum)
Margalló (Chamaerops humilis), l’única palmera autòctona de Catalunya, legalment protegida i que és present des del massís del Garraf cap al sud:
Menta borda (Mentha suaveolens)
Mongetera (Phaseolus vulgaris)
Morera blanca (Morus alba)
Ortiga verda (Urtica dioica)
Panical blau (Echinops ritro)
Panical marí (Eryngium maritimum)
Passionera (Passiflora caerulea)
Pebrots verds (Capsicum baccatum)
Pensament (Viola x Wittrockiana)
Pinya de Sant Joan (Rhaponticum coniferum), una estranya flor sempreviva que es pot contemplar en les dates properes a la diada que li dona el nom:
Pi blanc (Pinus halepensis)
Plataner (Platanus x hispanica)
Pomera japonesa (Malus floribunda)
Ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides)
Ravenissa groga (Erucastrum nasturtifolium)
Rosa silvestre (Rosa canina)
Rosella (Papaver rhoeas)
Roure de Turquia (Quercus cerris)
Sabó mallee (Eucalyptus diversiflora), una de les tantes espècies d’eucaliptus que es poden contemplar al Jardí Botànic de Barcelona:
Salvia (Salvia officinalis)
Saragatona (Plantago sp.)
Tamariu (Tamarix gallica)
Taperera (Capparis spinosa)
Tomàquet (Solanum lycopersicum)
Ullastre (Olea europea var. sylvestris)
Ungla de gat (Carpobrotus chilensis)
Vinya (Vitis vinifera), que ens proporciona el raïm i el most ensucrat que, per fermentació, esdevé vi i cava:
De les plantes he volgut mostrar les flors, els fruits i les llavors, les seves fulles, des dels borrons a la fulla seca, els estrats herbaci, arbustiu i arbori, les diferents adaptacions al medi i els biomes. També he volgut destacar les plantes exòtiques importades per diverses raons i les que han esdevingut invasores, sempre des de la perspectiva del respecte a la natura i la consciència social.
Com les plantes, els grups animals també es troben representats quasi en la seva totalitat al @FotoblocBioGeo. Trobem exemples de les classes més primitives, com les esponges i els cnidaris. A la fotografia de dalt us mostro una caravel·la portuguesa (Physalia physalis) trobada a la platja del Trabucador, al delta de l’Ebre. Es tracta d’un superorganisme, és a dir, una colònia formada per diversos individus especialitzats en una determinada funció el conjunt dels quals adquireix la forma i les funcions pròpies d’un organisme simple. Aquesta medusa és perillosa, i més val que no entri en contacte amb vosaltres. Podria esdevenir mortal. També hi ha exemples de cucs, concretament d’anèl·lids, com el llombriu de terra (Lumbricus terrestris):
Com en el cas de les plantes, per no fer aquest article excessivament llarg, em limitaré a fer un llistat molt parcial com a exemple de la resta d’animals invertebrats que podem trobar als comptes, amb alguna imatge intercal·lada:
Mol·luscs:
Musclo (Mytilus edulis)
Sípia (Sepia officinalis)
Cargol lluna (Naticarius hebraeus)
Cargol poma (Pomacea maculata), una de les diverses plagues al delta de l’Ebre a causa de l’estupidesa humana (en aquest cas s’ha fotografiat la posta d’ous):
Aràcnids:
Taràntula d’abdomen vermell (Brachypelma vagans)
Escorpí de cua gruixuda del desert (Androctonus australis), fotografiat a Tunísia, a prop de Kairouan, al centre del país. Diuen que la seva picada és molt perillosa. Val la pena fer la foto amb prudència i deixar-lo en pau:
Miriàpodes:
Escolopendra (Scolopendra cingulata), un centpeus temut per la seva picada, però que s’ha de respectar perquè té la seva funció important en l’equilibri dels nostres sistemes ecològics:
Insectes:
Abella blava de la fusta (Xylocopa violacea)
Abella de la mel (Apis mellifera)
Borinot comú (Bombus terrestris)
Cuca de llum (Nyctophila reichii)
Gitana de cinc punts (Zygaena lavandulae)
Damisel·la blava (Calopteryx virgo), un dels espiadimonis que podem trobar a la riba dels petits torrents de muntanya a la Serralada Prelitoral:
Escarabat brunidora (Oxythyrea funesta)
Escarabat de 6 punts (Clytra sexpunctata)
Escarabat morrut (Rhynchophorus ferrugineus)
Escarabat rinoceront (Phyllognathus excavatus), cada vegada més difícil de veure per l’extracció del bosc dels troncs caiguts i de la fusta morta de la qual s’alimenta:
Escarabat soldat (Rhagonycha fulva)
Llagosta mediterrània (Anacridium aegyptium)
Marieta de 7 punts (Coccinella septempunctata)
Mosca verda (Lucilia caesar)
Papallona brocat de la cefalària (Euphydryas desfontainii), amb un dibuix similar a moltes altres espècies comunes als nostres prats i amb dimorfisme sexual i, per tant, difícil d’identificar-ne l’espècie amb seguretat:
Papallona de la seda (Bombyx mori)
Papallona bruna de bosc (Pararge aegeria)
Somereta (Ephippiger ephippiger)
Vespa paperera (Polistes dominula), una de les visites més freqüents a les barbacoes de finals de l’estiu. No són agressives, i cal saber-les respectar. Només busquen una mica de menjar, atretes per l’olor de la carn rostida, per alimentar les seves larves:
Crustacis i equinoderms:
Cranc roquer (Pachygrapsus marmoratus)
Garota violeta (Sphaerechinus granularis), un dels eriçons regulars més bonics i alhora més difícils de veure a les nostres costes. Aquest ha estat fotografiat a l’Aquarium de Barcelona:
Finalment, també podeu trobar exemplars fotografiats d’animals vertebrats, com els peixos i els amfibis. A la següent fotografia, es pot observar una granota de punta de fletxa daurada (Phyllobates terribilis). El contacte de la seva mucosa amb una ferida o amb les nostres pròpies mucoses ens pot produir una paràlisi i la mort:
Els rèptils també són relativament comuns als comptes del @FotoblocBioGeo:
Tortuga de Florida (Trachemys scripta)
Tortuga d’estepa (Agrionemys horsfieldii)
Sargantana comuna (Podarcis hispanica)
Serp verda (Malpolom monspessulanus)
Vidriol (Anguis fragilis)
Dragó comú (Tarentola mauritanica). Hi ha qui li té por i el foragita de les parets de casa seva. Un gran error i un gran desconeixement! És una sort tenir-los a prop. S’alimenten d’insectes i d’aranyes, i són els nostres aliats. Cal protegir-los i deixar-los tranquils. Si entren a casa per una finestra oberta, només cal esperar a que ells mateixos surtin o acompanyar-los sense fer-los mal cap a l’exterior:
Aus:
Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
Oca comuna (Anser anser)
Bernat pescaire (Ardea cinerea), abans difícil de veure’l més enllà dels aiguamolls de l’Empordà o del delta de l’Ebre, la recent protecció de les zones humides i d’aiguamolls de Catalunya ha permès que se’ls pugui trobar en molts altres indrets. Aquí a l’estany del parc de la Ciutadella de Barcelona:
Gavià argentat (Larus michahellis)
Perdal (Passer domesticus)
Mamífers:
Teixó (Meles meles)
Gat (Felis silvestris), un dels mamífers que més fàcilment podem veure al costat dels humans. Tot i que són animals solitaris, sovint es formen colònies silvestres quan la gent els dona de menjar en alguna localitat fixa. Aquestes iniciatives són molt bones, però cal pensar en contribuir al manteniment d’una població estable a través de programes d’esterilització (podeu participar-hi econòmicament amb les associacions proteccionistes del teu municipi o comarca). Altrament, només fomentareu la cria desmesurada i que els nounats acabin sovint desnodrits o sota les rodes d’un vehicle a la carretera:
Aquesta només és una petita mostra de tots els animals que podeu trobar als comptes de Twitter i d’Instagram. Recordeu que us esperen ara mateix un total de 1.100 fotografies i 69 vídeos originals sobre el món que us rodeja.
Però d’entre aquestes 1.000 publicacions, també trobareu molts aspectes relacionats amb el medi ambient, l’ecologia, les relacions intra i interespecífiques (simbiosi, parasitisme, predació…), funcions de relació com el tigmotropisme, colonització d’espais i successió ecològica, genètica i herència, així com la presa de consciència per protegir els espais naturals i, fins i tot, la consciència social com el poder esdevenir donant de sang!
Ara celebrem les 1.000 publicacions, però cada setmana s’hi sumaran moltes altres finestres al món per descobrir les curiositats de la natura que t’envolta. Segueix-les!
Deixa un comentari