Regne Animalia
Vertebrats > Tetràpodes > Aus
Accipiter nisus
En un article anterior vaig compartir amb vosaltres la dissort que va patir una merla al jardí de casa mentre s’alimentava de les menjadores que recentment havia instal·lat als arbres (veieu l’article a “Ales d’àngel i tocar de peus a terra“). De la merla en van quedar només com a testimoni les ales i les potes, penjades macabrament d’una branca del cedre. Faltava el cap i el cos que, segons el parer de l’ornitòleg al que vaig consultar, potser se’ls havia menjat un esparver.
No tenim la certesa que hagi estat realment un esparver, i menys que hagi estat l’exemplar d’esparver vulgar que momentàniament ha quedat atrapat aquesta tarda entre els xipressos i la valla metàl·lica de la finca, però això m’ha permès un temps fugàs suficient per a fotografiar-lo i assegurar-me que no prenia mal i podia alliberar-se de la confusió. Potser algun dia arribi a matar altres ocells silvestres que tan procuro cuidar, o fins i tot que mati alguna gallina, però això és llei de vida i cal conèixer i saber respectar la natura!
L’esparver vulgar és una au rapinyaire força comuna al nostre país. S’alimenta de petits ocells, tot i que la femella, més gran que el mascle, és capaç de caçar aus fins a tres vegades més pesants.
El color marronós del llom i l’iris de l’ull de color groc clar d’aquest exemplar indica que es tracta d’un ocell jove o d’una femella (en els mascles adults, el color del llom és gris blavós i l’iris esdevé més ataronjat).
El bec és clarament ganxut, com en tots els rapinyaires, curt i estret, ben adaptat a desplomar i esqueixar petits ocells.
L’esparver vulgar té una distribució molt àmplia per tota Europa, i mentre que els individus que viuen als països nòrdics realitzen migracions hivernals cap a països més càlids del sud d’Europa o fins i tot del nord d’Àfrica, els rapinyaires d’aquesta espècie que viuen a Catalunya acostumen a viure tot l’any al seu territori de caça.
Unes setmanes més tard…
Temps al temps i dit i fet, que qui és carnívor acaba matant, encara que la presa superi de molt el pes del seu depredador. Avui ha caigut a les urpes de l’esparver una de les joves gallines, tal i com ja havia escrit premonitòriament.
El rapinyaire va atacar la gallina agafant-la molt possiblement pel llom, fent-la caure i atacant-la mortalment al cap. Una vegada vençuda, la va desplomar parcialment i va esqueixar la seva carn. Només va deixar una prova del seu atac: un plomissol del ventre.
Deixa un comentari