Excepte els vegetarians o vegans, segur que la majoria dels lectors han cuinat i menjat pollastre alguna vegada i els són ben familiars les imatges d’aquest article. Després de comprar el pollastre al supermercat o a la pollastreria del mercat, ja plomat, es pot trossejar de diferents maneres en funció de com es vulgui cuinar.

Aquí s’ha trossejat a quarts i s’ha conservat l’extremitat superior i la cintura escapular. Tot i les modificacions anatòmiques que ha patit durant l’evolució per adaptar-se al vol, la configuració de l’ala de la gallina és molt similar a l’extremitat superior dels humans. Tant els ocells com els mamífers, i també els amfibis i els rèptils, som tetràpodes, i descendim d’un ancestre comú. És per això que tenim estructures homòlogues sovint fàcils de reconèixer.

A la imatge anterior es pot observar com l’ala forma una mena de ziga-ziga que dibuixa, aquí a la fotografia, una ema majúscula. L’extrem de l’esquerra és la mà de l’ocell, molt modificada en relació a la nostra per adquirir la resistència necessària que, juntament amb les plomes remeres, ha de suportar una au durant el vol (ha desaparegut un dit dels cinc originals, altres tres s’han fusionat i el cinquè, el dit polze, s’ha mantingut independent de la resta). El següent segment d’aquesta ema es correspon amb el nostre avantbraç, constituït pels ossos cúbit i radi. El colze és al centre de la ema i, tot seguit a la dreta, tenim el braç, format per l’os húmer. Finalment, la part tallada de l’extrem dret de la fotografia és la cintura escapular, formada per l’omòplat i la clavícula, que s’articulen a la caixa toràcica.

La visió anterior o ventral de l’extremitat superior del pollastre permet identificar, ben gran a l’esquerra, el pit del pollastre format pels músculs pectorals, molt desenvolupats a les aus per permetre aixecar i mantenir el vol. La pell seccionada de la part inferior del pit deixa veure el múscul (de color rosat) i el greix (de color groc). Sobre el mànec del bisturí es troba el braç, i aquí s’entreveu, per transparència de la pell, els músculs bíceps (a sobre) i tríceps (a sota). Més enllà del colze tenim l’avantbraç, amb els músculs extensors i flexors dels dits de la mà. Finalment, també observable a la fotografia de sota, es pot identificar el petit dit polze i el rem, que tinc agafat amb la meva mà, i que està format per la fusió de les falanges dels tres altres dits.

A simple vista és fàcil distingir diferents tipus de teixits. Si aixequem la pell groga tal i com s’observa a la fotografia següent, es poden observar unes membranes transparents entre la pell i la carn. Es tracta de teixit epitelial, caracteritzat perquè les cèl·lules, fortament unides entre sí, s’han especialitzat en el recobriment d’estructures i òrgans. Sota aquest teixit s’hi troba el múscul pectoral, de color marronós, constituït per cèl·lules especialitzades en la contracció coordinada. Formen el teixit muscular estriat. Finalment, a la part inferior, en groc, s’observa el teixit adipós, teixit de la sèrie conjuntiva especialitzat en l’emmagatzematge de greix.

Girant el pit, és possible observar part de la caixa toràcica i l’estèrnum seccionats. De color vermell destaca el teixit ossi (també s’observen les costelles). El teixit ossi està format per cèl·lules (els osteòcits) que s’han especialitzat en precipitar sals minerals per formar l’os. Finalment, el teixit blanc constitueix el teixit cartilaginós o cartílag, que forma estructures flexibles.

Retirant la pell del pollastre deixem al descobert la musculatura. Val a dir que en algunes zones no és gens fàcil separar la pell de la carn, com és el cas de la pell de l’avantbraç i de la mà. Tot estirant la pell, es pot comprovar la quantitat de greix que conté, perquè els guants queden ben lubricats i esdevenen relliscosos.

Amb l’extremitat superior desproveïda de la pell es poden reconèixer alguns  dels principals músculs. Formant el pit, a l’esquerra, destaca el múscul pectoral toràcic i, al costat, seccionat, el múscul escapular humeral.

A la part interna del braç s’observa clarament el bíceps braquial i, per sota, s’entreveu el tríceps humeral. Ja a l’avantbraç se situen, per sobre, el múscul extensor radial del metacarp i els pronadors superior i inferior, tots ells encarregats d’estirar la mà i, per sota, el múscul cubital anterior.

Els músculs s’insereixen a l’os a través dels tendons, estructures blanques de teixit conjuntiu molt resistent a la tensió que permeten estirar de l’os quan la musculatura es contrau, permetent el moviment de l’articulació.

El moviment de les extremitats és possible perquè el múscul s’insereix a un costat i a l’altre de l’articulació, cada extrem del múscul en un os diferent. Així, per exemple, la contracció del múscul extensor radial del metacarp permet aixecar la mà.

Al següent vídeo es poden veure les diferències entre el múscul i el tendó, i com  les fibres musculars del primer es concentren en l’extrem del tendó abans que aquest s’insereixi en l’os:

Perquè les extremitats es moguin de manera controlada, és necessari que els músculs treballin per parells antagònics. Un dels millors exemples és el parell format pel bíceps braquial i el tríceps humeral. Quan el bíceps es contrau, el tríceps es relaxa i el braç es plega. En canvi, quan cal estirar el braç, el tríceps es contrau al mateix temps que es relaxa el bíceps. Una acció combinada dels dos músculs permet mantenir una posició intermèdia del braç.

Els lligaments son unes altres estructures, formades també per teixit conjuntiu molt resistent a la tensió, que tenen com a objectiu mantenir en posició els ossos a les articulacions mòbils. Una vegada eliminats els músculs de l’ala, és fàcil observar els lligaments fent moure les articulacions de l’ala.

Comparteix