Regne Animalia

Invertebrats > Cnidaris

A principis d’aquest mes de maig passat, després d’unes fortes tempestes, les platges de Cubelles (el Garraf) van omplir-se de barquetes de Sant Pere.

Les barquetes són hidrozous pelàgics colonials de l’espècie Velella velella. Es tracta de Cnidaris de l’ordre Antoatecats, petites formes lliures d’aspecte medusoide, però que no es poden considerar veritables meduses, aquestes  últimes pertanyents a la classe Escifozous.

Varades a la sorra en nombre de centenars de milers i exposades al Sol, les barquetes de Sant Pere van començar a descomposar-se ràpidament, especialment els pòlips, les parts toves més fràgils de la colònia, de color blau fosc.

Aquests pòlips, especialitzats en les seves funcions, un de central nutrici i la resta tentaculars, defensius i reproductors, envoltant-lo, es troben fixats sota una estructura còrnia transparent blanquinosa que constitueix el flotador.

El flotador de les barquetes de Sant Pere sura a la superfície del mar gràcies a la seva estructura interna, formada per petites cambres aèries, i porta al seu damunt una diagonal triangular alta en forma de vela que permet que la colònia sigui empesa pel vent.

Quan els teixits tous s’han descomposat completament, les estructures còrnies transparents del flotador i la vela romanen força més temps sobre la sorra de la platja, incolores, com si fossin escates gegants de peix…

Dies més tard, a les mateixes platges, arrossegades per les onades fins a la sorra, van aparèixer unes formes gelatinoses, incolores i transparents, similars a pròtesis mamàries.

Es tracta de les restes força descomposades d’alguna medusa, aquesta vegada sí, veritable, de la classe Escifozous. L’estat de conservació no permet conèixer l’espècie, però la morfologia superior concèntrica en doms recorda a l’ou ferrat o borm groc (Cotylorrhiza tuberculata), que és una medusa habitual a les costes de la Mediterrània occidental.

Les meduses tenen forma de campana, amb tentacles al marge, suspesos cap abaix a l’aigua. A la part inferior de la campana, anomenada ombrel·la, i en posició central, se situa la boca o obertura única gastrovascular, sovint prolongada en una mena de tub anomenat manubri.

Les restes trobades a la platja es correspondrien amb la mesoglea, la substància  gelatinosa indiferenciada que ocupa l’espai eixamplat de l’ombrel·la entre els dos teixits que formen el cos de la medusa, l’ectoderme i l’endoderme o gastrodermis. Aquesta substància, il·luminada pels raigs solars del capvespre, dona a les restes un aspecte opalí ben curiós.

Finalment, un d’aquests últims dies de maig, les onades han portat fins a la platja un bell exemplar de borm radiat, medusa de l’espècie Chrysaora hysoscella.

El borm radiat es caracteritza per presentar una ombrel·la aplanada i de dimensions considerables, de fins a 30 cm de diàmetre, decorada per setze bandes radials brunes, i per un vel perifèric format per 32 lòbuls del mateix color marronós.

Per la part inferior de la medusa destaquen els quatre llargs braços de color marró, però també, menys contrastats i de color blanquinós, els tentacles retràctils i extensibles que, en nombre de 24 i agrupats de tres en tres al voltant de la boca, serveixen per detectar i capturar les preses de les quals s’alimenta.

Els borms radiats tenen capacitat per nedar, i viuen en aigües relativament càlides de l’oceà Atlàntic i de la Mediterrània, a prop de la costa sobre la plataforma continental, i fins a 30 metres de fondària.

Es tracta d’una medusa molt urticant que produeix ferides molt doloroses, tot i que no comporta un risc sever.

Comparteix