Processos geològics externs
Meteorització
Aigües amunt de la riera de Fontscalents, sobrepassat Esplugues, s’arriba a través d’uns prats de pastura bovina fins a una petita bauma que els castellterçolencs anomenen la de Fontscalents, i és que si la memòria popular no va errada, rebé aquest nom perquè per molt fred que fés, i allà en fa molt, l’aigua sempre rejava a la mateixa temperatura per la petita font existent als peus de la bauma.
Una bauma o balma és un refugi rocós de poca profunditat, que no arriba a esdevenir cova però que aixopluga ara i en temps prehistòrics a qualsevol que volgués protegir-se de les inclemències del temps.
Les baumes es formen en cingleres, o simplement en desnivells pronunciats de roca, com a conseqüència de l’erosió diferencial dels materials que formen l’esglaó. Els materials subjacents són menys competents a l’erosió que els suprajacents, de manera que la cinglera retrocedeix per erosió més ràpidament per la part baixa que per la part alta. Les roques de la part superior formen així una mena de sostre que es mantindrà protector de qui es vulgui posar a cobert, sempre mentre la gravetat no el faci caure de cop i l’esclafi!
L’erosió de la roca es pot produir per causes diverses. Així, a la línia de costa, l’embat de les onades fa recular ràpidament els penya-segats formant una plataforma d’abrasió al davant. En climes desèrtics, el vent carregat de sediment en suspensió desgasta les roques, especialment a la seva part inferior com a conseqüència de l’anomenada càrrega de fons (el sediment que és transportat arran de terra per rodolament, saltació i arrossegament).
Aquí al Moianès, però, sembla ser que la causa és una altra, relacionada més aviat amb processos de meteorització i de circulació d’aigües. Les fotografies mostren la roca, una sorrenca calcària grisa del Bartonià (Eocè mitjà, de fa uns 40 milions d’anys), que sembla que s’estigui fent un peeling facial.
El sediment és mixte, siliciclàstic i calcari, producte del retreballament del sediment siliciclàstic provinent de les àrees emergides i arrossegat pels rius fins al mar formant petits deltes, i mesclat amb el sediment calcari que es formava in situ com a conseqüència de l’activitat biològica d’algues coral·lines, esponges, crustacis, mol·luscs i coralls que vivien a les aigües somes proximals del mar eocènic que cobria la depressió central catalana. Aquest sediment va litificar posteriorment per precipitació d’un ciment calcari, formant així la roca actual.
La roca humiteja, i són nombrosos els punts per on raja una mica d’aigua, senyal que la roca és ben porosa. Les superfícies d’estratificació i les diàclasis són superfícies habituals de circulació d’aigües subterrànies, però una cimentació incompleta de la roca li confereix una elevada permeabilitat a través dels porus no cimentats per on circula l’aigua lentament empesa per la gravetat. En aquesta bauma la humitat es fa ben palesa durant tot l’any, fins i tot durant els mesos més secs de l’estiu.
Quan l’aigua intersticial que circula entre les partícules de sediment arriba a la superfície rocosa de la bauma i entra en contacte amb l’atmosfera, el CO2 dissolt en l’aigua subterrània es volatilitza, produint un augment del pH i la conseqüent precipitació dels ions calci i carbonat en forma de carbonat de calci (CaCO3). L’evaporació d’aquesta humitat contribueix també a la precipitació de sals.
El resultat és la formació de crostes cristal·lines banquinoses que semblen aquella mascareta facial que, una vegada seca, s’aixeca curosament arrossegant impureses de la cara.
Aquestes crostes es van desprenent com a conseqüència de la gravetat i de l’aire, dels canvis d’humitat ambiental i de temperatura, i arrosseguen amb elles partícules de sediment que queden unides a les sals, provocant així la lenta però constant erosió de la roca que es troba a la part inferior del desnivell.
Deixa un comentari