Regne Animalia

Invertebrats > Artròpodes > Insectes > Dípters

Lucilia caesar

Diuen que les mosques sempre van a la merda, i a jutjar per les imatges, tot apunta que és veritat.

La mosca verda (Lucilia caesar) és fàcilment reconeixible pel seu tòrax i el seu abdomen de color verd metàl·lic brillant que contrasta amb els ulls d’un intens color vermell. És un dípter d’entre 8 i 12 mm de longitud, força comú els mesos de primavera i d’estiu quan la temperatura ambiental supera els 13ºC. La seva distribució geogràfica és molt gran, estenent-se per bona part de la regió eurosiberiana.

Cada femella pon entre 150 i 200 ous d’una vegada, i fins a 2.000 ous al llarg de la seva vida. Tot i que no tots els ous prosperen, almenys la meitat eclosiona al cap de 8 hores. Les larves acèfales es desenvolupen ràpidament, passant per 3 estadis al llarg de 10 dies abans de transformar-se en pupa. Al final de l’últim estadi larval s’enterren i entren en fase de pupa. Al cap d’una o dues setmanes de metamorfosi, en funció de la temperatura ambiental, sorgeix la mosca adulta.

Les mosques són molt prolífiques, però poques arriben a produir descendència. Si tots els ous es desenvolupessin i totes les larves assolissin l’estat adult fins a pondre els ous, en qüestió de 3 mesos una sola mosca hauria produït fins a 8.000 milions d’individus, però els ocells i els ratpenats redueixen molt considerablement les poblacions de mosques. Si fumiguem els camps i matem les mosques, els ocells disposaran de menys aliment i disminuirà la seva població, i si tenim menys ocells, aviat les mosques ens envairan. És una qüestió d’equilibri ecològic.

Sembla com si les mosques verdes només anessin a la merda, però la realitat és molt diferent. Es tracta d’insectes pol·linitzadors de gran interès a l’agricultura, on se’ls cria per a introduir-los als hivernacles i pol·linitzar cultius amb poc pol·len, que no resulten atractius a les abelles i als borinots, com els cultius de coliflor, de col, d’enciam, de pastanaga, de ceba, de porro, d’espàrrec, etc. Poca broma, una capsa petita amb 33.000 pupes de mosca verda costa més de 50€! Quantes mosques necessita una explotació agrícola d’endívies o d’escaroles per a obtenir llavors per a la sembra?

En estat adult, la mosca verda s’alimenta de pol·len i de nèctar de flors oloroses que detecta ràpidament amb el seu bon sentit de l’olfacte, localitzat a les dues petites antenes situades entre els dos grans ulls compostos.

La mosca verda freqüenta flors de vius colors, i és fàcil trobar-la a mitjans de primavera sobre les flors del marfull o sobre les margarides i les dimorfoteques, on amb el seu aparell xuclador recull el nèctar ensucrat com si utilitzés dues esponges absorbents.

És cert, però, que també és atreta per l’olor dels cadàvers i dels excrements, especialment les femelles quan han estat fecundades, que necessiten gran quantitat de proteïna a la seva dieta per a desenvolupar els ous. I és que amb el pol·len i el nèctar de les flors no en tenen prou per a produir descendència. Així, al cap de poca estona que el gos hagi fet les seves necessitats al mig de la gespa del jardí, un esquadró de mosques colonitza els detritus, encara rics en nutrients d’origen proteic, i comencen a alimentar-se’n.

Les larves també necessiten aquests suplements proteics per tal de créixer, i és per això que les mosques ponen els ous entre les masses fecals i els cadàvers.  De fet, els investigadors forenses determinen el temps que fa que s’ha produït un assassinat estudiant la fase larvària a la que es troben les mosques que han colonitzat el cadàver en el moment de ser descobert.

Així, podem dir que la mosca empren el vol de flor en flor els primers dies, però després, quan toca anar per feina reproductora, se’n van a la merda!

Comparteix