Els descendents dels primers tetràpodes

Regne Animalia

Vertebrats > Tetràpodes > Amfibis > Anurs

Bufo bufo

Els tetràpodes són els animals vertebrats que, a diferència dels peixos (Ciclòstoms, Condrictis i Osteïctis), posseeixen quatre extremitats locomotores (Amfibis, Rèptils, Aus i Mamífers). Les serps són rèptils escatosos del subordre dels Ofidis que han perdut secundàriament les extremitats.

Als tetràpodes, les extremitats superiors s’articulen a la columna vertebral mitjançant l’anomenada cintura escapular, que permet la diferenciació d’un coll de gran mobilitat entre el cap i el tronc, mentre que les extremitats inferiors s’articulen a la columna vertebral mitjançant la cintura pelviana.

Al vídeo es pot observar la locomoció d’un gripau comú (Bufo bufo). El moviment de les extremitats és alternant en dues direccions: posterior – anterior (per a permetre l’avançament) i dreta – esquerra (per a mantenir l’estabilitat del cos). Així, el gripau avança primer la pota anterior esquerra i, tot just després, avança la pota posterior dreta, mentre que manté fermament al terra les extremitats anterior dreta i posterior esquerra. L’impuls de l’animal sobre les potes fixades al terra permet l’avançament linial del seu cos. Quan l’extremitat posterior dreta es recolza al terra després d’haver avançat, el gripau desplaça cap endavant la pota anterior dreta i, just després, la pota posterior esquerra, tancant així el cicle locomotor. Les articulacions de les cintures escapular i pelviana a la columna vertebral permeten que l’animal avanci rectilíniament evitant la deriva lateral que produiria el moviment alternant de les extremitats (com tots sabeu, el gripau té un altre tipus de moviment especialitzat, el salt, gràcies a l’adaptació de les extremitats posteriors, molt més llargues que les anteriors).

Els gripaus són amfibis anurs terrestres i d’hàbits nocturns molt comuns a les nostres terres, que s’alimenten de cucs, de mol·luscs i d’artròpodes i que, per tant, es poden considerar beneficiosos per als humans, doncs limiten les plagues que afecten als cultius.

Els amfibis són els tetràpodes actuals de característiques més primitives, i són els descendents dels primers tetràpodes que van evolucionar a partir dels peixos i que van aparèixer durant el Devonià, fa uns 400 milions d’anys.

A part de les característiques pròpies dels tetràpodes, els amfibis presenten generalment 4 dits a les potes anteriors, i la pell és típicament llisa i humida, sense escates, i  amb moltes glàndules per tota la seva superfície, algunes de les quals produeixen substàncies verinoses.

Les prominents glàndules paròtides en disposició oblíqua darrera dels ulls dels gripaus produeixen una substància blanca verinosa que pot irritar les mucoses si entren en contacte, però no suposen cap perill per a les persones. Es tracta d’una defensa contra els seus possibles depredadors.