Cases de paper

Regne Animalia

Invertebrats > Artròpodes > Insectes > Himenòpters

Polistes dominula

Les vespes són insectes de l’ordre Himenòpters, que engloba a vespes, abelles, borinots i formigues. Les característiques comunes del grup són la presència de poderoses mandíbules a l’aparell bucal, que pot ser mastegador o succionador, i la presència de dos parells d’ales (excepte en el cas de les formigues de castes no reproductores), que són d’aspecte membranós. Les ales posteriors es mantenen unides a les del davant durant el vol gràcies a uns garcets de fixació que es troben al marge de les ales.

El pronunciat estretament de la cintura als himenòpters, com la vespa de la fotografia anterior (Polistes dominula), els converteix en un bon model per a mostrar la morfologia típica dels insectes. S’hi identifica clarament el cap, el tòrax i l’abdomen, així com l’articulació dels tres parells de potes i els dos parells d’ales al tòrax.

L’espècie Polistes dominula és una vespa molt comuna a les nostres terres, i es coneix comunament com a “vespa paperera”, doncs construeix els seus nius amb pasta de paper.

Els nius consisteixen en cambres cilíndriques, secundàriament de secció hexagonal, d’obertura única i disposades en paral·lel formant un panell d’empaquetament dens.

Normalment fixen el vesper per mitjà d’un peduncle a branques, troncs o sobre estructures de les cases, parcialment protegits de la intempèrie.  A l’interior de cada cambra dipositen un ou on, després d’eclosionar, s’hi desenvolupen les larves, que creixen protegides a l’interior de la cel·la fins que són adultes.

Les vespes papereres formen petites colònies d’una o vàries reines que posen ous al començament de la primavera i a partir dels quals apareixen nous individus que s’encarreguen de l’ampliació i la defensa del niu i de l’alimentació de les larves (a base de petits artròpodes o nèctars vegetals).

Al final de l’estiu neixen nous individus reproductors que es dispersaran amb l’objectiu de formar noves colònies. Durant el procés de metamorfosi completa, les larves són tancades a l’interior de la cel·la per mitjà d’una tapa de cel·lulosa, que foraden amb les mandíbules una vegada s’han transformat en adults.

Les vespes confeccionen els seus nius a partir de cel·lulosa mastegada i barrejada amb la seva saliva. Van dipositant cordons de cel·lulosa uns sobre els altres construint les parets dels cilindres que conformaran les cel·les. A la fotografia superior, al marge de la bresca de paper, es pot observar la forma cilíndrica de les cel·les. Com a conseqüència de l’empaquetament dens i de les tensions que es produeixen a les parets de les cel·les contígües, la forma cilíndrica primària es transforma secundàriament en un prisma de secció hexagonal.

Al vídeo es pot observar com una vespa paperera arrenca una porció de fusta (cel·lulosa) d’una barana de jardí deteriorada pel temps i per l’exposició al Sol i a la pluja.

 Les cases de paper de les vespes potser no són gaire resistents, però són un bon exemple de construcció arquitectònica i d’enginyeria on les lleis de la física i l’evolució biològica conflueixen per crear un resultat admirable!