Processos geològics externs
Sedimentació > Dipòsits sedimentaris de transició
Platges
Sovint llegim als diaris que després d’una tempesta de tardor les onades s’han emportat mitja platja o part del passeig marítim d’una o una altra població. Aleshores és quan ajuntaments i altres administracions es barallen discutint si cal dragar sorra de mar endins per recuperar la platja, crear algun dic o espigó artificials, etc. i qui ha de fer-se càrrec de la despesa; cada any igual, cada any gastant milions d’euros i destruint absurdament els ecosistemes marins, tot per no tenir ni idea de com funciona una platja des del punt de vista geodinàmic, o per voler a tota costa disposar d’una platja de sorra a on no és natural que n’hi hagi!
Una platja natural és molt més que l’espai pla de sorra amb un lleuger pendent cap a mar on a l’estiu la gent s’apalanca a prendre el Sol. Una platja natural s’estén força més enllà tant terra endins com mar endins, i és molt important preservar-la en el seu conjunt perquè sobrevisqui de manera natural en una dinàmica constant de construcció i destrucció al llarg de l’any.
El perfil d’una platja natural es podria descriure, de mar a terra, de la manera següent:
1) Sota el nivell del mar, sobre la plataforma continental, s’acumula gran quantitat de sorra en forma de dunes o cordons submarins paral·lels a la línia de costa. Aquestes dunes submarines són una barrera natural contra les tempestes de la tardor i de l’hivern, protegeixen la platja emergida i constitueixen una reserva de sorra.
2) Platja emergida de superfície més o menys plana amb un pendent suau cap a mar. Es tracta de l’espai que normalment s’identifica com a platja, on la gent pren el Sol estirada a la sorra.
3) Dunes litorals situades darrera de la platja, més terra endins. Els humans, els ajuntaments i l’especulació urbanística hem destruit practicament totes les dunes litorals de la costa catalana. Aquesta destrucció i substitució de les dunes per artificials passeigs marítims de pedra i palmeres és una de les principals raons que expliquen la pèrdua de les platges, doncs aquestes dunes són un dels principals dipòsits de sorra que serveixen per regenerar les platges després de les tempestes.
4) Darrera de les dunes litorals d’una platja natural ben conservada se situen petites llacunes d’aigua dolça o salobrosa que constitueixen rics i alhora fràgils ecosistemes biològics que retenen les dunes i impedeixen el seu avançament cap a continent com a conseqüència del vent procedent del mar.
A una de les platges de Cubelles (el Garraf) s’han començat a conservar les dunes litorals, fixades sovint per vegetació especialitzada que, tot i no tenir massa atractiu, són de gran interès ecològic:
D’altra part, a Calafell (el Baix Penedès) l’ajuntament ha près consciència de l’interès ecològic de les llacunes litorals i n’ha condicionat i protegeix un parell al costat del port recreatiu:
En qualsevol cas, cal entendre la platja com un sistema complex i dinàmic que ha de funcionar de manera íntegra, des de les dunes submarines fins a les llacunes litorals, perquè es mantingui en equilibri en un constant fer i desfer a ritme de tempestes i, només així, gaudir d’unes platges sostenibles i admirar tota la seva riquesa biològica.
En moment de tempestes, les dunes submarines constitueixen, en primera instància, una bona barrera de protecció que neutralitza bona part de l’envestida de l’onatge de fons, especialment si aquestes dunes es troben fixades per comunitats vegetals de posidònia (plantes aquàtiques fanerògames de gran riquesa ecològica que recobreixen densament el substrat protegint-lo contra l’erosió). En segona instància, la destrucció ocasional d’aquesta barrera natural degut a tempestes especialment violentes mobilitza grans quantitats de sorra que són enviades cap a la línia de costa, alimentant de sorra la platja i, així, disminuint el seu retrocés, alhora que alimenta de sorra la barra litoral, que constitueix una nova barrera de protecció contra l’erosió de la costa i un reservori de sorra per regenerar les platges en èpoques de bon temps gràcies al transport eòlic de continent cap a mar.
La creació de barreres artificials (dics i espigons), tant per a intentar preservar la sorra d’una determinada platja com per crear un port recreatiu, pesquer o comercial, modifica els corrents marins tant a nivell local com regional i, en conseqüència, també els processos de transport i sedimentació. Això vol dir que una intervenció humana pot afavorir en un punt i perjudicar en l’altre la formació o destrucció d’una platja. D’altra part, la draga de sorra que desgraciadament massa vegades es fa a les nostres costes promoguda per les diferents administracions amb un intent de “recuperar les platges”, en realitat destrueix les dunes submarines, protecció natural de les platges i els ecosistemes submarins de posidònies, àrea de posta i de cria de gran quantitat de peixos i d’altres organismes.
Deixa un comentari