“Tiktok” és una xarxa social de contingut molt divers amb més de 500.000.000 usuaris. L’aplicació consisteix en utilitzar sons com ara cançons, fragments de diàlegs de sèries o pel·lícules, o sons gravats per un mateix per tal de crear vídeos de 15 segons ja sigui actuant, fent “lip-sync”, ballant o en general ensenyant tot tipus de talent.
Aquesta xarxa es mou per tendències i modes, i recentment s’ha creat una molt relacionada amb la mitologia grega. Aquesta moda posa com a context un grup de joves que descobreixen que són fills dels principals déus grecs, com ara Zeus, Afrodita, Ares, Hades, etcètera. Vestint-se, maquillant-se i actuant com aquestes divinitats donen a conèixer tant els déus com els seus símbols o atributs. Tot i que en molts casos no siguin exactes en la seva representació donen visibilització a la mitologia de l’antiga Grècia despertant interès pel tema al públic molt divers que té l’aplicació.
A continuació, adjunto uns quants exemples de diferents usuaris que han aconseguit un gran resultat:
En aquest blog vinc a comparar Heràcles, fill de Zeus amb Alcmena, i qui va destacar sobre tota la gent per la seva força, amb Midoriya, de l’anime Boku No HeroAcademia, qui va néixer sense poders en una societat en la qual no tenir una habilitat és estrany. La comparació? Tots dos són diferents de la resta: el primer sobresurt per la seva força i grandesa i el segon destaca per la seva falta d’habilitat. Encara que no ho sembli, tots dos comparteixen el ser diferents, però seguint l’anime, Midoriya aconsegueix un gran poder que el fa sobresortir més i ser més fort que ningú, cosa en què també s’assembla a Heràcles, qui des de sempre ha cridat l’atenció per la seva força.
El carnestoltes (del llatí Carnes tollitas “carns llevades”) és una festivitat que es basa en el divertiment i l’originalitat de la gent, tant de nens com d’adults. No distingeix entre edat, sexe, raça o religió, sinó que tothom té dret a gaudir d’ella independentment de la seva identitat. Tot i això, acostumem a atribuir aquesta festa als més petits ja que són innocents, imaginatius i poden arribar a ser feliços amb petites coses. Però cada any són més els pares i mares que s’impliquen, d’una manera o d’una altra, en aquesta festivitat. El carnestoltes ha esdevingut una de les festes més esperades per a la gent, juntament amb els Reis. El passat diumenge 23 de febrer, a Premià de Mar es va celebrar la XXXIV Rua de Carnaval, fent una desfilada pel carrer principal del poble, la Gran Via.
A més d’augmentar el nombre d’adults implicats, ha augmentat també l’originalitat i la imaginació d’aquests. Des del més simple, fins el més complex i inèdit, així ha estat, un any més, el carnestoltes de Premià de Mar. Escoles d’ensenyament i de ball, associacions culturals i educatives, s’han unit per omplir els carrers de màgia, imaginació i il·lusió.
Fotografia d’Ainara
Fotografia d’Ainara
Fotografia d’Ainara
En aquesta edició es va poder veure gent disfressada de la pel·lícula d’Aladdin, d’estrelles acompanyades d’un Sol i el planeta Terra, plantes carnívores i també algunes comparses han recorregut a temes actuals, com el canvi climàtic o la contaminació, per a conscienciar la gent de la situació que estem vivint. Unes altres, en canvi, han recorregut a un passat del més original per sorpresa nostra, personatges de mitologia grega. Hi va haver una comparsa que representà tres figures mitològiques inigualables i molt característiques: Posidó, Hades i Zeus. Els tres déus principals de la mitologia grega i de l’Olimp eren acompanyats per guerreres denominades hoplites. Tots junts van contribuir a rememorar un passat històric i ric, culturalment parlant.
Posidó va ser representat amb el seu trident, uns cabells llargs i blancs, i una corona simbolitzant la divinitat; Hades era clarament reconegut per les banyes, l’arma, l’escut i l’armadura amb una calavera dibuixada al centre; Zeus, el déu dels déus de l’Olimp, era representat amb un gran vestit blanc combinat amb cintes daurades, fent-lo més majestuós, una corona de llorer al cap i un arma a la mà amb forma de raig, el símbol més característic de Zeus. Les guerreres (hoplites) duien casc, armadura i escut. Aquest últim es caracteritzava per dur, al centre, la lletra pi (π). A l’esquena portaven quatre espases, enganxades les unes amb les altres diagonalment.
Nosaltres no vam dubtar en fer-nos una fotografia amb ells per tenir-la de record i poder mostrar que la mitologia grega es pot trobar a qualsevol lloc!
Fila de dalt, d’esquerra a dreta: Posidó, Ares, Zeus, Paula Cortés Fila d’abaix, d’esquerra a dreta: Paula Nieto, Nadia Castillo, Xènia Ruiz
Ainara González, Paula Cortés, Paula Nieto, Nadia Castillo i Xènia Ruiz
Les fotografies de Picanyol amb efecte pictòric i estètica kisch són “collages” fotogràfics dels déus olímpics, de les divinitats menors, d’herois i heroïnes, de comdemnats…, impresos amb paper fotogràfic Fine Art per dotar-los d’una textura pictòrica i acabats amb un passe-partout fotogràfic que li fa de marc.
El Diluvi Universal en la Mitologia grega es materialitza en la història personificada per Deucalió, que se salva del desastre, gràcies a Prometeu, el seu pare, després de fer-li construir una arca.
En moltes cultures trobem el Diluvi Universal. A la Bíblia, en el llibre del Gènesi es presenta com un càstig de Déu als homes, càstig del qual el Creador salvà Noè, la seva família i una parella de cada animal, allotjats tots plegats, al llarg de quaranta dies i quaranta nits en una arca, construïda pel propi Noè, sota la direcció divina. Quan parà de ploure, s’assegué damunt el mont Ararat, a Turquia, moment en què el patriarca envià un colom a explorar el terreny, ocell que tornà a l’arca amb un branquilló d’olivera al bec, a fi d’anunciar als allà refugiats que ja podien sortir tranquil·lament. De l’arca, sembla ser que es pensa que se n’han trobat restes de 4.800 anys d’antiguitat a 4.000 metres d’altura.
Però el Diluvi Universal no sols apareix al Gènesi, sinó que també surt, entre d’altres, a l’Epopeia de Gilgamesh i el poema Atrahasis, en què es parla de l’arca, del càstig diví, del colom (substituït de vegades per un corb). També s’han pogut localitzar taules sumèries i acàdies, que en fan referència. Tot plegat fa pensar que els hebreus haurien conegut el mite, durant la seva època d’exili a Babilònia, tot adaptant-lo a la seva cultura. I no podem oblidar tradicions com la hindú, la maia i l’asteca, entre d’altres, que recullen inundacions catastròfiques. Noè també apareix a l’Alcorà, el llibre sagrat dels musulmans, que explica que l’arca, amb algunes espècies d’animals navegà ben a prop de la ciutat santa de la Meca.
Els experts descarten l’existència d’un diluvi universal pròpiament dit, ja que no se n’han trobat restes geològiques. Això no obstant, opinen que diverses inundacions grans de caràcter local podrien haver inspirat els mites originaris, que s’haurien escampat amb les diferents migracions humanes, tot adaptant-se a la cultura de cada zona.
Una d’aquestes possibles inundacions grans de carácter local seria la que es produí fa 7.500 anys al Mar Negre, hipòtesi defensada pels geòlegs nordamericans Walter Pitman i Wiliam, autors del llibre El Diluvi Universal. Segons aquests científics, el Mar Negre era un llac d’aigua dolça, d’unes dues terceres parts de l’actual superfície, i la fusió dels glacials elevà el seu nivell, fenomen que provocà una inundació d’allò més considerable. També les pujades dels rius Tigris i Èufrates, a la regió mesopotànica, podrien haver inspirat el mite del Diluvi Universal. I, per acabar alguns científics pensen que el Diluvi Universal, en el cas d’haver-se materialitzat, hauria estat causat per un colossal tsunami, originat per l’explosió d’un volcà, el Thera, situat a l’illa grega de Santorini.
Quina relació creieu que tenen aquestes expressions amb aquest episodi?
“Quaranta dies i quaranta nits” que és el que suposadament va durar el diluvi sobre la terra i s’utilitza actualment per descriure accions de llarga durada.
“Nulla tempestas magna perdurat”: Diu que cap gran tempesta té gran durada.
I vosaltres, creieu que el Diluvi Universal va existir?
Izuku Midoriya, de l’anime Boku No Hero Academia.
