Tota la vida sentint a parlar de les sabatilles Nike (Νίκη, en grec) i no sabia que rep el nom a partir de la dea grega Nice, Victòria. Nom que també dóna nom al nostre bloc de referents clàssics en el cinema La cinta de Νίκη, així com del temple d’Atena Nice de l’acròpoli d’Atenes que hem estudiat a història de l’art enguany! Ho sabíeu vosaltres?
Imad Tmara
2n Batx. Grec
«Mengem igual que déus», se sol dir en les taules ben assortides. I algú normalment es veu obligat a aclarir que el menjar dels déus era l’ambrosia (ἀμβροσία “menja dels déus,” etimològicament significa “no mortal”) , aliment de bon gust i delicat que ningú no ha pogut determinar amb certesa.
“El festí dels déus” de Giovanni Bellini
L’ambrosia s’acompanyava sovint el nèctar (νέκταρ “beguda dels déus”) en les celebracions, i ambdues apareixen en el mite i la literatura com dolços divins que van ser garantits per satisfer la fam o la set de qualsevol resident immortal de l’Olimp. Es creu que aquests ingredients mítics tenien alguna connexió amb la mel, un dolç gaudit pels mortals al llarg dels segles. La mel era molt apreciada a l’antiga Grècia. No obstant això, l’ambrosia és més que un àpat deliciós. Hi ha diversos episodis de la mitologia grega en què la ambrosia és utilitzada pels déus i deesses com una mena de bàlsam que confereix la immortalitat a qui la prenen.
Afrodita, deessa de l’amor, la ingeria per embellir encara més el seu cos.
Afrodita
Aquil·les es va banyar en ella per esdevenir immortal.
“Tetis ungeix Aquil·les amb ambrosia” de Johann Balthasar Probst (1673–1748)
Pel que ens explica Homer, els déus, a més del nèctar i de la ambrosia, el que els agradava era la carn (vid. sacrifici de Prometeu).
Hermes
Un exemple seria el d’Hermes que tenia una gran passió per la carn. Quan encara no hi havia transcorregut 24 hores des del seu naixement, se li va despertar una fam atroç per la carn. Es va aixecar i va robar 50 bous del ramat d‘Apol·lo, va partir els trossos i els va rostir. Més tard, com si no hagués passat res, va tornar al bressol i es va fer el dormit. Però l’olor del rostit seguia temptant. Apol·lo li va cedir tot els seus bous a canvi de la seva cítara (instrument musical) i Zeus el va nomenar déu protector dels ramats.
Sigui com sigui, els déus procuraven fer un bon festí!
“L’aliment dels déus a l’Olimp” (1530), plat de majòlica atribuït a Nicola da Urbino.
2n Batx. Grec
Fent recerca sobre referents de la cultura grega a algun llibre que conegués o hagués llegit, he trobat que els relats de la Bíblia, són molt semblants per no dir idèntics però amb nous noms als mites de la mitologia grega. Em va semblar fascinant, i per això vaig decidir fer un Prezi on es comparessin els relats de les dues religions. Què, us sembla bé? En teníeu idea d’això? Sabeu d’algun altre relat de la Bíblia que s’assembli o tingui relació amb la mitologia grega?
Ariadna Zarcos, 1r Batx. D
La Vanguardia 13 de gener de 2015. Fotografia de Mercè Otero
Quins herois de l’antiga Grècia o de Roma coneixes? Quins són els herois avui dia? Quina relació poden tenir els herois amb els futbolistes?…
Els alumnes de Grec 1, després del muntatge de l’Ariadna, i empesos per l’entrada de les companyes de 4t de llatí sobre els referents clàssics en els anuncis, hem decidit fer una recopilació de vídeos d’espots de mitologia. Ens ajudeu a completar-la?
Alumnes de Grec 1 IPM
