Bon dia a tothom!
Avui us parlaré sobre un heroi molt conegut per tots i totes. Aquest heroi s’anomena Hèracles (grec: Ἡρακλῆς) o Hèrcules (en llatí).
Hèracles és fill d’Alcmena (mortal, filla del monarca Electrió de Micenes.) i de Zeus, els quals varen tenir una relació adúltera.
Alcmena estava casada amb Amfitrió. Un dia, l’home se’n va anar a la guerra i Zeus va aprofitar l’ocasió per estar amb la bonica noia. Es va fer passar pel seu marit i van consumar el seu amor en una nit llarga.
Al dia següent va tornar el seu veritable marit i van tornar a fer l’amor. Dit això, Alcmena va tenir dos fills, però un va néixer un dia més tard que l’altre. Primer nasqué Hèracles, seguidament va néixer Íficles.
Hera, gelosa per l’adulteri del seu marit, va enviar als nens acabats de néixer dues serps i Hèracles les va escanyar amb les seves pròpies mans.
Hèracles, per tant, era descendent de Perseu, fill de Dànae i de Zeus. En un primer moment, se’l coneix per Àlcidas; més endavant, Apol·lo li va imposar el nom d’Hèracles (és a dir, ‘la glòria d’Hera’) quan va esdevenir servidor d’Hera, esposa de Zeus.
Quan Hèracles es va fer més gran, es va casar amb Mègara, que era la filla del rei de Tebes. La venjativa Hera va fer que en un atac de bogeria matés els seus propis fills i la seva dona.
Quan va recobrar el seny i va adonar-se del crim que havia comès, llavors, va pelegrinar fins a l’Oracle de Delfos per sol·licitar un consell sobre com purgar el seu crim. L’oracle (induït per Hera) ordena que es posi durant deu anys a les ordres del rei d’Argòlida i acompleixi qualsevol tasca que aquest li encomani.
Euristeu, el qual va arribar al tron en lloc d’Hèracles gràcies a la intervenció d’Hera, li va ordenar complir deu tasques que es van convertir en dotze ja que el rei no donà validesa a dues d’elles.
Dit això, i abans de partir cap a Tirint, Hèracles va ser equipat pels déus: Hermes li va lliurar una espasa, Apol·lo un arc, Zeus un escut irrompible, Atena una túnica, Hefest una armadura, i Posidó un tir de cavalls per al seu carro.
Seguidament Hèracles va realitzar el primer treball que Euristeu li va imposar; va ser donar mort al lleó de Nèmea, fill dels monstres Ortre i Equidna, fera temible la pell de la qual era invulnerable a tota classe d’armes.
Hèracles el va intentar matar amb una maça però només va aconseguir espantar-lo, el lleó es va introduir en la seva cova i Hèracles el va seguir i va lluitar amb la fera cos a cos, escanyant-la. Va presentar el cadàver de l’animal a Euristeu, qui, sorprès i aterroritzat, li va prohibir que no tornés a entrar mai a la ciutat; d’ara endavant havia d’exhibir els fruits dels seus treballs davant les portes de Micenes.
Hèracles va portar a partir de llavors, la pell del lleó invulnerable com a armadura, i el seu cap com a casc. El lleó de Nèmea, després de la seva mort, es va convertir en la constel·lació Leo.
Hèracles i el lleó de Nèmea de Rubens
Com a segon treball, Eristeu li va encarregar matar l’hidra de Lerna. En la llacuna de la Lerna habitava una gegantesca serp d’aigua amb nombrosos caps. Aquest monstre es dedicava a assolar els camps de la vora i devorar tots els éssers vius de la zona. Però aquestes no eren les úniques coses que feia, sinó que a més desprenia un alè mortal i si se li tallava un cap en naixien dos. L’heroi va acudir juntament amb el seu nebot Iolau perquè l’ajudés; mentre ell anava tallant caps, Iolau anava cremant els monyons perquè no tornessin a néixer. Va acabar amb la seva vida quan només n’hi quedava un cap. Tot seguit va mullar les seves fletxes amb la seva sang per dotar-les d’un poderós verí per acabar amb el monstre.
Hèracles lluita contra l’hidra de Lerna de Francisco de Zurbarán.
El tercer treball que li va encomanar Euristeu fou que li portés viva la cérvola que habitava a la muntanya Cerinea. Aquesta cérvola estava consagrada a la deessa Àrtemis i posseïa peülles de bronze i astes d’or. Gràcies a la seva gran velocitat havia pogut evitar ser caçada. Hèracles va estar perseguint-la durant un any fins a arribar al país anomenat Hiperbòria. La cérvola va acabar tan cansada que en creuar un riu Hèrcules la va aconseguir i la va capturar sense amb prou feines resistència.
Hèracles venç la cérvola Cerinea d’Adolf Schmidt.
Quan la va portar davant Euristeu, aquest li va encomanar capturar el senglar d’Erimant. Es tractava d’un animal que estava en els camps d’Arcàdia. Hèracles va haver de perseguir constantment al senglar fins a aconseguir tancar-lo en un congost sense sortida. Allí gràcies a la seva força superior va aconseguir reduir-lo.
Hèracles va acudir a la cort amb el cos del senglar, Euristeu es va amagar. Des d’allà va ordenar a Hèracles exterminar els ocells de la llacuna Estimfal. Aquests ocells tenien el bec i les ales de bronze i s’alimentaven de carn humana i s’amagaven entre els junts i mala herba que es trobaven al voltant de la llacuna. Per poder acabar amb les aus, les va espantar perquè sortissin dels seus amagatalls i una vegada en l’aire les va abatre a força de fletxes.
Hèracles amb els ocells de la llacuna Estimfal. Alberto Durero (1500).
El següent treball va ser diferent, no va haver d’enfrontar-se a cap ésser, sinó que el monarca li va encarregar netejar els estables de Àugias. Aquestes instal·lacions pertanyien al rei d’Èlide i portaven sense netejar-se més de trenta anys. A més, allí habitaven la major part dels bous de la zona, per la qual cosa les males olors arribaven fins i tot a les localitats adjacents. Per netejar-ho, Hèracles va decidir canviar el curs del riu Alfeu perquè l’aigua corregués a través dels estables i quedessin nets.
Veient que aconseguia realitzar tots els treballs, Euristeu va decidir enviar Hèrcules més enllà del Peloponnès. Per això li va demanar que li portés el toro de Creta. Aquest toro anava a ser sacrificat en honor al déu Posidó a les mans de Minos, el rei de Creta. L’heroi va aconseguir doblegar l’animal i el va traslladar fins a Tirint, on el va presentar davant d’Euristeu. Aquest va deixar anar al toro, que moriria temps després a les mans de Teseu a Marató.
Hèracles i el brau de Creta. Museu del Louvre
El següent treball va consistir a portar fins a Tirint les egües de Diomedes. Es caracteritzaven pel seu salvatgisme produït a causa que el seu amo les alimentava amb carn humana. Per domar-les, Hèracles els va donar de menjar la carn del seu propi amo. Després les va traslladar fins a la cort de Euristeu, qui li va encarregar un altre treball més.
Aquesta vegada havia d’anar al regne de les amàzones i aconseguir el cinturó d’Hipòlita, la reina. Hèracles va acudir fins al mar Negre, va parlar amb la reina i ella va acceptar donar-li el cinyell, però la deessa Hera va voler complicar les coses fent córrer el rumor que Hèracles volia segrestar Hipòlita. Això va fer que les amàzones s’enfrontessin contra l’heroi i el seu exèrcit. Hèracles va aconseguir el cinturó després d’un sagnant enfrontament en el qual va aconseguir el cinturó però a costa de moltes vides, incloent la de Hipòlita.
Hèracles lluitant contra les amàzones (àmfora àtica, c. 530 aC–520 aC, Museu del Louvre, París).
Euristeu va seguir encarregant-li treballs cada vegada més difícils. El desè va ser que li portés els toros vermells de Geríon, un ramat que es trobava en una illa en els confins del món conegut. A més, allà es trobava un monstre gegant que tenia tres banyes i comptava amb l’ajuda d’un temible pastor, i d’ un gos de dos caps i amb cua de serp. L’heroi va aconseguir arribar gràcies a l’ajuda d’Hèlios; aquest li havia deixat la copa que utilitzava per poder traslladar-se pel firmament. Quan va arribar a la illa va acabar amb la vida dels dos. En canvi, la batalla amb Geríon va ser llarga fins que va aconseguir acabar amb ell gràcies a una fletxa. Va portar part dels toros fins a Euristeu en la copa d’Hèlios.
Heracles contra Geríon. Cara A d’una àmfora àtica de figures negres, vers 640 aC.
L’onzè treball va consistir a portar-li pomes del jardí de les Hespèrides. Aquestes pomes eren d’or i segons es deia atorgaven als déus l’eterna joventut. Aquest jardí es trobava allunyat on s’ocultava el sol i estava vigilat per les Hespèrides, unes nimfes, i per una serp, encara que es desconeixia la seva localització exacta, era un misteri. Després de molt temps buscant, Hèracles va consultar a Nereu, ja que ell coneixia tots els secrets. Hèracles el va encadenar i el va obligar a confessar-li la localització del jardí. L’heroi va acudir a Atlas, ja que ell sostenia la volta celeste sobre les seves espatlles. Aquest va decidir ajudar Hèracles matant la serp que vigilava el jardí si ell sostenia mentrestant el cel; l’heroi va acceptar i Atlas va matar la serp i li va aconseguir les pomes.
Robert Knight Ryland. “Hèracles en el jarí de les Hespèrides” (1910).
Com a dotzè i últim treball, el rei li va encarregar enfrontar-se a la mateixa mort i que li portés davant la seva presència Cèrber, un gos amb tres caps i cua de serp que s’encarregava de custodiar l’entrada de l’Inframón. Per a això havia de reduir l’animal únicament amb la força. Euristeu desconeixia per complet que Hèracles guardava amistat amb diversos humans i déus. Hèracles va acudir a Hermes perquè l’ajudés a baixar a l’Inframón. En aquest lloc va demanar a Persèfone i al mateix Hades que li prestessin Cèrber i hi van accedir. Euristeu, atemorit i veient que era capaç de tot, va decidir finalment concedir la llibertat al nostre heroi.
Hèracles i Cèrber en el palau Hofburg, Viena, Àustria
Més tard, es va casar amb Deianira i al cap de poc temps el centaure Nessos, que passava els viatgers d’una banda a l’altra del riu Evè, va voler violar Deianira, i Hèracles el va ferir amb una sageta. Ja moribund, el centaure va dir a Deianira que recollís la sang de la seva ferida, que era un elixir d’amor per recuperar el seu marit si mai creia perdre el seu amor; però la va enganyar, ja que era un verí molt fort la va voler violar, però Hèracles el va poder ferir.
Dit això, un dia Hèracles va raptar Íole i va demanar a la seva muller una túnica com a signe d’agraïment. Deianira, que volia recuperar l’amor del seu marit, li va donar una túnica amb la sang del centaure que el va destrossar.
Com Hèracles no podia suportar el dolor de les cremades que li devoraven la carn enmig de terribles dolors va demanar que li encenguessin una pira funerària al mont Eta. Quan va morir va pujar a l‘Olimp en forma d’àguila. Li va ser concedida la immortalitat i es va reconciliar amb Hera, que li va oferir en matrimoni la seva filla Hebe, dea de la joventut.
Hèracles i Tèlef, un dels seus fills. s. I – II dC. Museu del Louvre, París.
Hèracles simbolitza la força física i, alhora, sexual. És l’heroi per antonomàsia de la mitologia grega.
Ara que ja sabeu tota la història d’aquest heroi… no us recorda un altre heroi que també ha fet treballs? Exacte! Teseu! Quins treballs comparteixen?
Què us ha semblat?
Com creieu que seria Hèracles en la realitat?
Quin treball us ha agradat més?
Fem un kahoot amb els seus 12 treballs!
Ariadna Ruiz, 2n de Batxillerat
