Ifigenia cruel!

Francesco_FontebassoEn mitologia grega, Ifigenia era una de les filles del rei Agamèmnon i Clitemnestra. Aquest mite consisteix en el sacrifici d’Ifigenia per tal que la deessa Artemisa, deixés partir al seu pare cap a Troia. Al principi, el pare es va negar, però no li va quedar cap altre remei. Quan Ifigenia va arribar amb l’endeví que havia anunciat la seva mort, la deessa en la versió d’Eurípides, es va penedir, i va posar una cerva en comptes de la jove. Es va emportar la noia a Tàuride on la va convertir en sacerdotessa.

He buscat pervivència del mite de Ifigenia i he trobat aquest poema de Ifigenia cruel  de Alfonso Reyes:

Pero soy como me hiciste, Diosa,
Entre las líneas iguales de tus flancos:
Como plomada de albañil segura,
Y como tú: como una llama fría.
Sobre el eje de tu nariz recta,
Nadie vio doblarse tus cejas,
Ni plegarse los rinconcillos
Inexorables de tu boca,
Por donde huye un grito inacabable,
Penetrado ya de silencio.
¿Quién acariciaría tu cuello,
demasiado robusto para asido en las manos;
superior a ese hueco mezquino de la palma
que es la medida del humano apetito?
¿Y para quién habías de desatar la equis
de tus brazos cintos y untados
como atroces ligas al tronco,
por entre los cuales puntean
los cuernecillos numerosos
de tu busto de hembra de cría?
¿Quién vio temblar nunca en tu vientre
el lucero azul de tu ombligo?
¿Quién vislumbró la boca hermética
de tus dos piernas verticales?
En torno a ti danzan los astros.
¡Ay del mundo si flaquearas, Diosa!
Y al cabo, lo que en ti más venero:
Los pies donde recibes la ofrenda
Y donde tuve yo cuna y regazo;
Los haces de dedos en compás
Donde puede ampararse un hombre adulto;
Las raíces por donde sorbes
Las cubas rojas del sacrificio, a cada luna.

Què us sembla el poema? És cruel la confessió d’Ifigenia en el poema d’Alfonso Reyes? És víctima o heroïna?

I què opines del paper de la dona en l’escenificació del mite del sacrifici d’Ifigenia? N’havíeu sentit a parlar? En coneixeu més pervivència en la literatura, en la pintura,  arreu…?

Laia Costa,

1r de Batxillerat Humanístic

Publicat dins de Pervivència, Pervivència en la literatura espanyola, Poesia | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

El mite d’Apol·lo i Dafne en format d’obra de teatre

Interpretació i adaptació en format d’obra de teatre  del mite de Apol·lo i Dafne per Clàudia Pérez.

(Apol·lo passejant pel jardí es troba a Cupido practicant amb el seu arc i Apol·lo s’atreveix a riure’s d’ell)

APOL·LO: ja ja ja ja ja, ai Cupido…on portaràs tu l’amor? Ah? Ostres veritat, en lloc! Vinga, segueix practicant segueix practicant… perquè et fa falta! ( amb veu baixa ) matat que ets…

(Cupido, humiliat per les paraules del déu Apol·lo, li entra de cop una ira per dins amb gran desig de venjança i decideix trobar el moment adequat per donar-li una lliçó).

+++

( Apol·lo ha sortit al bosc a caçar, Cupido el segueix. Apol·lo està concentrat per la caça. Cupido mira el seu entorn i veu de lluny la bellesa de Dafne i és quan decideix llençar-li una fletxa)

CUPIDO: Ara veuràs tu on portaré jo l’amor …. ja ja ja ( riu malèficament)

( Llença la fletxa d’or a Apol·lo d’un amor apassionat, però a Dafne li projecta una fletxa que és tot el contrari. Dafne sent odi cap a ell, qui s’havia enamorat d’ella)

CUPIDO: ( Amb veu rancorosa i baixa) Ningú no es riu de mi Apol·lo, ara em toca jugar a mi el joc que tu has decidit començar…

+++

( Apol·lo veu a Dafne, ell amb uns llums enlluernats decideix apropar-se a ella per darrera. Apol·Lo li acaricia l’esquena li aparta el cabell i fa el gest de besar-li. Dafne, sorpresa es gira i en veure que era Apol·lo li dóna una bufa i marxa corrents)

DAFNE: Aparta´t de mi, no em segueixis! T’ho adverteixo!

( Apol·lo sorprès intenta aturar-la però no ho aconsegueix)

APOL·LO: Dafne! Dafne! Espera’t! ( Apol·lo comença a córrer darrera d’ella)

+++

(Dafne segueix corrents amb totes les seves forces, gira el cap per veure si Apol·lo la segueix, veu que sí. No està gaire lluny Apol·lo d’ella, ella comença a córrer encara amb més força fins arribar el riu Peneu. Dafne està cansada i demana ajuda al seu pare.)

DAFNE: Pare…( amb veu cansada) ajuda’m…no vull Apol·lo al meu costat, fes alguna cosa! Si us plau! ( amb un to plorós)

( El pare de Dafne en sentir les seves paraules, decideix convertir-la en arbre. Just arriba Apol·lo. Apol·lo cau al terra en veure com la seva enamorada es converteix en arbre)

APOL·LO: No! ( crit de ràbia mentre s’aixeca i corre cap a ella ) No, no, no….no! ( Ja  plorant com veu que el cos d’ella es va convertint rígidament, s’apropa a la seva cara i l’acarona, Dafne el mira amb un somriure vacil·lant. El cos de Dafne es va convertint cada cop més rígid i comença a arribar a la seva cara aquesta rigidesa) – Dafne…no…

DAFNE: Ho sento ( rient, i el cos de Dafne s’ha convertit en un arbre preciós)

+++

( Apol·lo dolgut torna enrere i quan va caminant es troba amb Cupido. Cupido el veu destrossat però a ell li és igual)

APOL·LO: Deixa’m tranquil…

CUPIDO: Oh…pobre Apol·lo. Saps, m’has arribat a fer una mica de pena allà, quasi ho aconsegueixes.

APOL·LO: Aconseguir què?

CUPIDO: Que m’arribessis a fer pena del tot ( diu rient-se) Ai Apol·lo, on deies que portava jo l’amor?

( Aquí Apol·lo és conscient de la mala jugada que li ha fet Cupido que el mira somrient)

APOL·LO: Has…has…has estat tu! Malparit! Vine aquí covard! ( Cupido marxa volant)  Sí, marxa, tros de covard! T’atraparé, ja veuràs!

CUPIDO: Sort!

Publicat dins de Amor no correspost, Déus, Format teatral, General | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Sacrifici d’Ifigenia en pintura!

“El sacrifici d’Ifigenia” de Sébastien Bourdon (1653)

Aquest quadre representa el sacrifici d’Ifigenia realitzat a l’any 1653 per un pintor Françès anomenat Sébastien Bourdon.  Aquest quadre està fet seguint la tècnica d’oli sobre llenç i les seves mides són 142cm x 110cm. Pertany al moviment barroc i està exposat al museu de les belles arts d’Orleans.

Com molts altres autors ja siguin poetes (com Guerau de Liost), pintors, escultors o qualsevol altre artista (músics, …), Boudon va voler representar el mite del sacrifici d’Ifigenia. Va ser un mite molt representat i explicat arreu del món. Quantes versions hi ha? Quina acaba bé?

-Sabeu d’altres pintors (o escultors) que també hagin tractat aquest mite en les seves obres?

Mireia Sánchez Cano

1r Batxillerat – Humanístic

Publicat dins de General, Pervivència en la pintura, Sacrifici | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Formulari de Narracions de mites clàssics

La vostra opinió també ens interessa. Ens ajudeu a completar aquest formulari sobre el llibre Narracions de mites clàssics, adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi feta per Margalida Capellà i publicat a Biblioteca Teide en català i en castellà.

Moltes gràcies a la bestreta.

FormulariNarracionsdemitesclassics

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | 6 comentaris

El mite del sacrifici d’Ifigenia a Joc de trons

Per Sant Jordi un grup d’alumnes de Classical Culture de 3r de l’ESO ens van oferir als alumnes de primer de batxillerat de Grec l’oportunitat de gaudir de la representació teatral del mite del sacrifici d’Ifigenia que havien estat preparant amb molt d’esforç. En finalitzar l’obra ens vam adonar que una de les nostres sèries preferides s’havia inspirat en aquest mite per a realitzar una de les seves escenes més impactants.

En el mite d’Ifigenia, de llarga pervivència, aquesta és una de les filles del rei Agamèmnon i Clitemnestra. Agammènon s’havia guanyat la còlera de la deessa Àrtemis, ja que havia caçat un dels cérvols sagrats de la deessa. A causa d’això, la flota del rei que anava a lluitar a Troia estava parada a Àulida sense poder avançar per culpa d’uns vents desfavorables que els estaven retardant més temps del que s’esperava. L’endeví Calcant va ser l’encarregat d’interpretar els senyals divins. El motiu que els déus els retinguessin era la ira d’Artemis. La deessa estava irritada amb Agamèmnon, el cap de l’exèrcit grec, perquè aquest havia caçat una cérvola vanant-se de la gesta dient que ni la mateixa deessa ho hagués fet millor. Un acte d’insolència cap als déus en cap moment podia quedar impune, per la qual cosa calia aplacar la còlera de la deessa, cosa que generalment s’aconseguia mitjançant el sacrifici d’algun animal. Però en aquesta ocasió, la deessa Àrtemis no es conformava amb un sacrifici habitual. Considerant que la supèrbia d’Agamèmnon havia estat excessiva, va decidir que s’havia de sacrificar la seva filla Ifigenia en el nom de la deessa Àrtemis, perquè els deixés salpar. El rei Agamèmnon es va negar al principi, però com que no va veure una altra solució, va cedir a fer el sacrifici. Així que va fer cridar la seva filla que estava a Micenes amb la seva mare, amb el pretext de què ella i l’heroi Aquil·les es prometessin. Quan arribés l’endeví Calcant seria l’encarregat de sacrificar-la en el nom de la deessa. Segons s’explica en la versió més coneguda, quan Ifigenia arriba i el sacrifici s’anava a realitzar, la deessa va apiadar-se de la jove i va canviar-la per un cérvol. Va fugir amb Ifigenia cap a Tàurida, on la va convertir en sacerdotessa.

Podem trobar representacions d’aquest mite des dels més antics mosaics i pintures fins a quadres i representacions més modernes i properes al nostre temps. Tot i que hi ha interpretacions mitològiques de diferents èpoques, la representació artística segueix amb fidelitat la història i els personatges narrats al mite. Així, per exemple, entre un dels mosaics trobats a Catalunya i el famós quadre de Timantes, del qual només es conserva una còpia provinent de Pompeia, podem trobar grans similituds.

Sacrifici d'Ifigènia Museu Arqueològic de Catalunya, Empúries Localització actual: Barcelona

Sacrifici d’Ifigenia
Museu Arqueològic de Catalunya, Empúries

El mite d’Ifigenia, Museu Arqueològic de Nàpols

CgaLCEeUAAAahnP

Jocs de Trons

Aquest mite ha inspirat un escena de “Game of thrones” on l’exèrcit de Stannis Baratheon va cap a “winterfell” per recuperar el nord de les mans dels Bolton, però Ramsay Bolton contraataca amb només 20 homes durant la nit, cremant els campaments del rival. Quan ja tenien com inconvenient la forta ventada de neu,  ja no tenen subministres i només la meitat dels cavalls, així doncs, Stannis Bartheon ha d’escollir la mort de tots o sacrificar sang reial per oferir-la al senyor de la llum com va dir la bruixa vermella, Melissandre. L’última paraula la va tenir la pròpia propietària de la sang reial, la princesa Shireen Baratheon, filla de Stannis Baratheon, que sense saber-ho es va castigar a ella mateixa dient al seu pare que l’ajudaria en tot el possible. Després d’un “perdona’m” per part de Stannis, aquest porta la seva filla a la mort, cremant-la viva. Shireen demana ajuda als seus pares, sense saber que ells mateixos han donat l’ordre de matar-la. Davant els crits de la seva filla, sembla que Stannis Baratheon no es penedeix dels seus actes, però la seva dona Selyse Baratheon intenta ajudar la seva filla, però el rei l’atura.

I vosaltres, sabeu alguna altra escena cinematogràfica inspirada en aquest mite? En coneixeu més pervivència en la literatura, en l’art…?

“El sacrifici d’Ifigenia” de CHarles de La Fosse, Château de Versailles, saló de Diana

Chorouk Regrag, Mariona Cava, Alexia Álvarez i Sandra Mendoza

1r Batxillerat Humanístic IPM

Publicat dins de Actualitat, Càstig, Déus, General, Herois, Mitologia comparada | Etiquetat com a , , , , | 4 comentaris