Els alumnes de 1r de batxillerat humanístic hem realitzat a Grec 1 unes portades relacionades amb la Guerra de Troia i el rapte d’Hèlena. Quina us agrada més?
Què cal saber per poder jutjar?:
[slideshare id=71285348&doc=arnau-170123111137](Arnau, Dagmar i Valentina)
[slideshare id=71285587&doc=ada-170123112049](Ada, Carla i Anto)
[slideshare id=71367197&doc=akkajs-170125094945] (Rocío, Aina i Maryama)
Mireia Rosich a la secció Des del laberint del diari El Punt Avui ens invita a saber amb Esperances. Què n’opineu?
Esperances. Mireia Rosich El punt Cultura 22 de gener de 2017
Gener. Encetem l’any sempre amb l’esperança que serà millor que l’anterior. Perquè l’esperança és l’últim que es perd. Com la caixa de Pandora, que en obrir-la escampa tots els mals per a la humanitat excepte l’esperança, que estava al fons de tot i és el que queda com a consol per als homes.
Pandora és una dona dels orígens, com Lilith en la tradició jueva o Eva en la bíblica. Va ser creada per ordre de Zeus i dotada de les millors qualitats. Hefest la modela amb fang a imatge de les deesses immortals. Atenea l’endinsa en l’art de teixir. Afrodita vessa sobre el seu cap la sensualitat. Les Gràcies li col·loquen un collaret d’or. Les Hores la coronen de flors primaverals. Però com a toc final, Hermes forja en el seu pit una curiositat inesgotable. I aquesta és la llavor que la conduirà a obrir la caixa: no pot suportar no saber què hi ha dins.
Com es pot tenir un cofre prohibit? Un arbre prohibit? Una cambra prohibida? Una paraula prohibida? Els humans difícilment ho podem resistir. Més prohibit, més ens tempta. Per això Eva menja pomes de l’arbre. Per això en el conte de Barbablava la princesa obre l’habitació prohibida, l’única entre les tantes del gran castell a la qual no podia accedir, però la més interessant, és clar. I un cop veu què hi ha dins, llavors la clau sagna i la delata. Perquè ja mai no pots tirar enrere i fer veure que no ho has vist. Saber té un cost.
Pandora de Kenningthon. Foto: RXI
Pandora i la caixa són un regal enverinat. Zeus estava enfadat perquè Prometeu havia robat el foc dels déus per donar-lo als homes. I, com a càstig, envia al seu germà Epimeteu una dona irresistible amb un regal misteriós com a dot de matrimoni. Ella no sap què conté, però transgredeix la norma i ho destapa. I les calamitats s’espargeixen pel món (bogeria, malaltia, treball, vellesa…) El pintor Thomas Kenningthon ha representat una Pandora nua en un acusat gest de penediment, amb la mà dreta tapant-se la cara. Se n’adona, del que ha suposat la seva acció. I sap que ja no té remei. L’escenari ens recorda una Magdalena penitent a la cova. El petit cofre platejat que sosté amb la mà esquerra és obert. Les fonts antigues parlen d’una gerra, però a partir del Renaixement (per Erasme) s’ha conegut com “la caixa de Pandora”.
Dones a la recerca de coneixement que són perilloses. Avui, quan volem saber més anem a la finestreta de Google. Si hi escrius la paraula “Hermes”, surt una marca de roba. Si poses “Pandora”, una marca de joies. Malgrat tot, us animo a transgredir i pagar el cost de saber-ne més.
Esperances. Mireia Rosich El punt Cultura 22 de gener de 2017
Com molts sabreu, en la mitologia romana, la deessa de la saviesa, les arts, les tècniques de guerra, protectora de Roma i patrona dels artesans, és Minerva. En la mitologia grega aquesta deessa rep el nom d’Atena i, per no ser elegida per Paris en el judici de la poma de la Discòrdia, va en la guerra de Troia en contra dels troians i a favor dels grecs.
Estic molt interessada amb aquesta deessa ja que és una de les que més m’agrada i com sóc una Potterhead, vull parlar-vos del referent clàssic de la professora Minerva McGonagall de Hogwarts.
Minerva McGonagall a “Harry Potter”
Minerva McGonagall era una bruixa que va ser seleccionada per a la casa Gryffindor. Després dels seus estudis, va treballar durant anys en el Ministeri de Màgia i més tard va tornar a Hogwarts on es va convertir en la Professora que portaria la Casa Gryffindor. Va ser professora de Transformacions i al mateix temps va ocupar de vegades el lloc de directora de l’escola. Al final de Harry Potter es converteix definitivament en la directora del centre.
És coneguda per transformar-se en gat i per ser una gran protectora dels estudiants que passen per Hogwarts encara que fos molt estricta quan calia. Va tenir un important paper en la batalla de Hogwarts on va lluitar contra Lord Voldemort i els seus aliats. També és coneguda per la seva gran destressa màgica i per la seva gran sabiduria. Tenia una gran capacitat d’aprendre nous coneixements com Hermione Granger. També era una bruixa molt honesta i era molt bona a l’hora de liderar. Aquestes característiques tenen moltes semblances amb les de la deessa romana, així que podem dir que J.K Rowling va voler donar-li vida a la deessa Minerva a través d’aquest gran personatge de Harry Potter.
Si Grècia és Grynffindor, la dea que afavoreix Grècia és Atena, en llatí Minerva, i la maga que afavoreix Grynffindor és Minerva McGonagall.
Sens dubte, J.K. Rowling s’ha inspirat en els clàssics per escriure l’heptologia de Harry Potter i la lectura de Harry Potter, a la vegada, ens porta a la descoberta dels clàssics, de la Ilíada i l’Odissea!
Rocío Rodríguez
1r Batxillerat Humanístic
Fa dies que treballem a Grec 1 la lectura dels clàssics amb una manera molt actual d’apropar-nos a la guerra de Troia i als grans llibres que n’han fet ressò. En una de les activitats del Facebook amb la Berta, va sorgir, a classe amb la Margalida, la idea de fer un Mannequin Challence. Ens vàrem acabar d’animar quan al bloc Aracne fila i fila ens van donar a conèixer aquest Mannequin Challence d’art!. Finalment, nosaltres també hem demostrat que la mitologia, l’art i,fins i tot, la lectura dels clàssics es poden fer amb Mannequin Challence.
I ara l’hem enviat a tv3 amb la sintonia de “Merlí” (sèrie de tv3 que seguim des del principi i en busquem els referents clàssics!) i reajustat el pes de l’arxiu. El pas del mite al logos: La Guerra de Troia (Merlí, capítol segon de la 1a temporada)
Origen: Et convidem a la preestrena de l’últim capítol de ‘Merlí’
Rocío Rodríguez i alumnes de Grec 1
¿El último balsero? by @kapdigital pic.twitter.com/cFUi61Bnms
— Joan Queralt (@JoanQueralt) 27 de novembre de 2016
Mercè Otero
