Esperances

Mireia Rosich a la secció Des del laberint del diari El Punt Avui ens invita a saber amb Esperances. Què n’opineu?

Esperances. Mireia Rosich El punt Cultura 22 de gener de 2017

Gener. Encetem l’any sempre amb l’esperança que serà millor que l’anterior. Perquè l’esperança és l’últim que es perd. Com la caixa de Pandora, que en obrir-la escampa tots els mals per a la humanitat excepte l’esperança, que estava al fons de tot i és el que queda com a consol per als homes.

Pandora és una dona dels orígens, com Lilith en la tradició jueva o Eva en la bíblica. Va ser creada per ordre de Zeus i dotada de les millors qualitats. Hefest la modela amb fang a imatge de les deesses immortals. Atenea l’endinsa en l’art de teixir. Afrodita vessa sobre el seu cap la sensualitat. Les Gràcies li col·loquen un collaret d’or. Les Hores la coronen de flors primaverals. Però com a toc final, Hermes forja en el seu pit una curiositat inesgotable. I aquesta és la llavor que la conduirà a obrir la caixa: no pot suportar no saber què hi ha dins.

Com es pot tenir un cofre prohibit? Un arbre prohibit? Una cambra prohibida? Una paraula prohibida? Els humans difícilment ho podem resistir. Més prohibit, més ens tempta. Per això Eva menja pomes de l’arbre. Per això en el conte de Barbablava la princesa obre l’habitació prohibida, l’única entre les tantes del gran castell a la qual no podia accedir, però la més interessant, és clar. I un cop veu què hi ha dins, llavors la clau sagna i la delata. Perquè ja mai no pots tirar enrere i fer veure que no ho has vist. Saber té un cost.

Pandora de Kenningthon. Foto: RXI

Pandora i la caixa són un regal enverinat. Zeus estava enfadat perquè Prometeu havia robat el foc dels déus per donar-lo als homes. I, com a càstig, envia al seu germà Epimeteu una dona irresistible amb un regal misteriós com a dot de matrimoni. Ella no sap què conté, però transgredeix la norma i ho destapa. I les calamitats s’espargeixen pel món (bogeria, malaltia, treball, vellesa…) El pintor Thomas Kenningthon ha representat una Pandora nua en un acusat gest de penediment, amb la mà dreta tapant-se la cara. Se n’adona, del que ha suposat la seva acció. I sap que ja no té remei. L’escenari ens recorda una Magdalena penitent a la cova. El petit cofre platejat que sosté amb la mà esquerra és obert. Les fonts antigues parlen d’una gerra, però a partir del Renaixement (per Erasme) s’ha conegut com “la caixa de Pandora”.

Dones a la recerca de coneixement que són perilloses. Avui, quan volem saber més anem a la finestreta de Google. Si hi escrius la paraula “Hermes”, surt una marca de roba. Si poses “Pandora”, una marca de joies. Malgrat tot, us animo a transgredir i pagar el cost de saber-ne més.

Esperances. Mireia Rosich El punt Cultura 22 de gener de 2017