Una de les coses que em cridà més l’atenció en passejar per Kensington Gardens, a Londres, va ser la gran quantitat de cignes que trobàrem pels volts del llac Round Pond. Els fills de Neptú es feien amb els ànecs i oques que també habitaven aquell tros de natura. Vaig estar pensant molt en aquell mite: un home amb la pell tan forta que ni Aquil·les es capaç de traspassar-la amb les seves llances, convertint-lo amb la seva defunció en una criatura preciosa i dèbil. És curiosa la ment irònica dels déus!
Però no, el no en va ser el primer en gaudir aquest poder, Cenis, la dona més bella de tota Tessàlia, un dia es trobà cara a cara amb la luxúria del déu Neptú, aquest, per compensar-li li oferí un desig, ella demanà convertir-se en home, així mai més cap home no tornaria a forçar-la. Una mica avançada a l’època, no creieu?
Tot dit i fet, el déu també li coincidí el poder de la invulnerabilitat. Quan Ceneu assistí a la boda de Pirítous i Hipòdame, va veure com els centaures forcejaven a les convidades, fins i tot ho van intentar amb ell, dient-li que mai no seria home. Furiós, disparà una llança i dividí Latreu just en el punt on la part humana s’ajuntava amb la de cavall. Tots ells, més furiosos encara i després d’adonar-se de la impossibilitat de travessar Ceneu amb les llances, l’enterraren viu sota troncs i muntanyes.
Però els déus li donaren una altra oportunitat i el convertiren en el que es creu que avui dia són els flamencs, uns animals que, com tots sabem, representen molt bé la masculinitat!
Que en penseu d’aquesta història? Coneixeu alguna de relacionada? Qui era Aquil·les? I els qui van forcejar les dames a la boda?
Valentina Villanueva – 4t ESO
Cigne al Round Pond. Fotografia de Valentina Villanueva
