He elegit fer aquest de la Síndrome d’Estocolm perquè m’agrada el tipus d’amor que hi ha entre Persèfone i Hades. Això és degut al fet que em sembla curiós que algú (com és el cas de Persèfone) s’enamori del seu propi segrestador fins al punt d’arribar a deixar sis mesos la seva mare (amb qui té una forta dependència).
Vosaltres què n’opineu? Podem parlar de síndrome d’Estocolm en el cas d’Hades i Persèfone? Què creieu d’aquesta síndrome? Creieu que us podia arribar a passar? Podríeu posar un altre exemple d’aquest cas en la mitologia Grega o Romana?
Mireia Gil Tutusaus
2n Batxillerat Humanístic
Xaipete!
Un treball molt interessant. Podriem dir que és un cas semblant perquè Persèfone era una noia innocent que estava sobre protegida.
Quan va ser segrestada es va enamorar del seu segrestador Hades que és molt diferent a ella.
Retroenllaç: Hades i Persèfone: Síndrome d&rsq...
Xaipe!
Bon apunt Mireia, tot i que en algunes diapositives m’ha costat llegir. Jo crec que sí que podríem parlar d’aquesta síndrome en el cas del mite de Persèfone i d’Hades, ja que acaben enamorats.
Un cas en la mitologia que també podria assemblar-s’hi és el d’Hèlena i Paris, el qual la rapta i acaben casats, o també podria assemblar-se al famós rapte de les sabines, les quals acaben sent esposes de la població de la ciutat de Roma fundada per Ròmul.
χαιρε!
Felicitats per l’apunt Mireia! La veritat és que mai m’havia plantejat que dins el mite d’Hades i Perséfone es pogués interpretar a partir del sindrome d’estocolm, però ara veig que és una bona comparació ja que de fet Perséfone va ser raptada per Hades amb qui es va casar i posteriorment segons el mite hi torna sis mesos a l’any per viure amb el seu marit durant aquest temps.
Χαιρετε,
He sentit moltes vegades el nom d’aquest síndrome, però fins fa dos dies més o menys, no sabia pas que era. Des del meu punt de vista, crec que es podria relacionar aquest mite amb el síndrome, doncs, qui dimonis es casaria amb el seu propi segrestador?