Una vegada ja sou coneixedors del cicle troià, i fetes les lectures de La còlera d’Aquil·les, Vaixells negres davant Troia, La Ilíada, el Diàleg de les dees de Llucià… agafant com a fil conductor les obres de la gimcana mitològica plantejada per Teresa Devesa al nostre bloc col·laboratiu Aracne fila i fila, ha arribat l’hora de reescriure (150 mots mínim) el mite de la guerra de Troia i els seus antecedents amb deu obres d’art o bé amb les obres d’art de la gimcana, que tot seguit en teniu les referències:
-
- Des de El Fil de les Clàssiques seguim en aquest blog els mites grecs i la seva pervivència arreu.
Institut Premià de Mar
Baldufa de Bronze alumnes de secundària Edublogs 2015
Baldufa de bronze 2015
Centaure d’or de Chiron 2015 blog col·lectiu
Aracne fila i fila
Literatura grega a escena
El cel dels mites
Itinerant la Barcelona més clàssica
Metamorfosejats!
El Fil de Medea
Cartellera de teatre clàssic de Barcelona
L’univers clàssic dels nostres mots
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Χαιρετε,
Tot va començar amb el casament de Tetis i Peleu, en el qual van ser convidats totes les divinitats, totes menys Eris, la deessa de la discordia.
Tot i no estar convidada es presentà en el casament amb un petit regal, una poma d’or amb el següent text “Per a la més bella. Llavors tres deesses es van creure mereixedores d’aquest títol, pel qual Zeus decidí que un mortal elegiria a la més bella, Paris. Aquest, després de grans dificultats i temptadores ofertes, elegí a Afrodita. Aquesta li havia promés la mortal més bella del món, Helena.
Paris la segresta i viatgen a Troia, el problema ve quan Menelau, el seu marit, se’n dóna compta, viatjant a Troia amb naus de guerra per a rescatar-la.
Agamèmnon vol ajudar, però una gran tempesta sense fi no deixa posar rumb cap a Troia, pel qual va tenir de sacrificar a la seva pròpia filla, Ifigenia. El sacrifici funciona i se’n van d’Argos cap a Troia.
La guerra dura deu anys, i en un enfrontament, Agamèmnon perd uns quant esclaus, ell ho troba intolebarble i en pren una d’Aquil·les. Aquest s’enfada i promet davant de la seva mare que no tornarà a lluitar fins que retrobi l’honor que li ha prés el rei aqueu, demanant a Tetis que pregués a Zeus ajuda.
Tetis implora a Zeus, i ell promet que ajudarà, fent perdre batalles als aqueus. Hèctor, que sap el poc temps que li queda, es despedeix d’Andròmaca, sabent que si perd la guerra, acabaran com esclaus dels aqueus.
La guerra es prolonga, els troians guanyen i Pàtrocle mor. Això fa enfurismar a Aquil·les, sortint a guerrejar. Finalment mata a Hèctor i agafa el seu cadàver per a maltractar-lo. Al cap d’uns dies Príam va a la tenda d’Aquil·les i suplica pel cos del seu difunt fill.
La guerra continua després dels jocs fúnebres, com a última estrategia, Ulisses ideà un cavall gegant de fusta com a regal de pau pels troians, però ells s’hi amagarien dintre per a matar-los des de dintre, encara que Laocoont no creia pas que fos un regal, però els altres troians no li van fer cas i l’enviaren a la platja per a oferir un sacrifici en pro d’un mal viatge pels aqueus, en el moment del sacrifici, dues serps gegants sortiren del mar i ofegaren a Laocoont juntament als seus dos fills. ja que aquest, anys abans profanà un temple d’Apol·lo. L’estratègia funciona, tot acabà amb la destrucció de Troia i la fugida d’Eneas.
Χαιρετε,
La Guerra de Troia va succeir a principis del Segle XII abans de Crist, quan el Rei de Micenes va dirigir l’atac contra Troia.
Segons la llegenda, Paris, fill de Príam, rei de Troia, rapta a Helena (altres versions diuen que la hi lliura la deessa Afrodita), la dona de Menelau, rei d’Esparta.
Per rescatar-la i en venjança, Menelau sol·licita l’ajuda del seu germà Agamèmnon, rei de Micenes. Amb el suport de tots els reis grecs inicien la guerra a Troia.
La guerra va ser llarga perquè també intervenien els déus, s’enfrontaven entre ells, ajudant als troians en ocasions, i en altres als grecs.
La Ilíada d’Homer tracta sobre un episodi d’aquesta guerra, en l’últim any d’accions bèl·liques.
L’Odissea explica les aventures d’Ulisses i del seu fill Telémaco que havia anat an Esparta a la recerca del seu pare.
La guerra de Troya és va donar a causa del rapte d’Helena, segons la història la dona més bella del món era Helena. Era filla de Leda, la qual estava casada amb Tíndaro, rei de Esparta, i va ser seduïda per Zeus en forma de cigne; els informes difereixen sobre quins dels quatre fills de Leda l’eren de Zeus i quins de Tíndaro, però Homer presenta a Helena com a filla de Zeus.
Helena tenia molts pretendents, i Tíndaro estava poc disposat a triar un per por que els altres prenguessin represàlies. Finalment, un dels pretendents, Odisseu de Ítaca (Ulisses en la mitologia romana) va proposar un pla. Va fer prometre a tots defensar el matrimoni d’Helena amb qui ella triés. Ella va triar a Menelau, qui humilment no va fer la petició per si mateix, sinó enviant al seu germà Agamèmnon en el seu lloc. Els dos germans vivien en la cort de Tíndaro des que van ser bandejats de Micenes, després que el seu pare, Atreu, anés assassinat i el seu tron usurpat pel seu germà Tiestes i el seu fill Egist. Menelau va heretar el tron de Esparta de Tíndaro, amb Helena com la seva reina, i Agamèmnon, casat amb la germana d’Helena, Clitemnestra, va recuperar el tron de Micenes.
Enviat a fer tractes diplomàtics a Esparta, Paris es va enamorar d’Helena i, amb l’ajuda d’Afrodita, la va raptar o la va seduir, i la va portar de retorn a Troia com a esposa. Tots els reis i prínceps de Grècia van ser cridats a complir el seu jurament i recuperar-la.
Agamenon reunió als grans herois grecs de l’època: Aquil·les, Ulisses, Diomedes i uns altres i va fer l’estratègia coneguda com “El cavall de Troia” mitjançant la qual van poder trencar les defenses de Troia i destruir la ciutat.
En el seu viatge de retorn Ulisses va tenir una sèrie d’aventures anomenades “La Ilíada ” L’altra gran obra d’Homer.