Ganozza i Mariotto

“Ganozza i Mariotto” és una novel·la tràgica escrita per Masuccio Salernitano, escriptor, poeta i narrador italià. Va néixer l’any 1410 i va morir en el 1475. La seva obra més famosa va ser el “II Novellino”, un recopilatori d’històries amb marcat caràcter anticlerical. També va triomfar “Ganozza i Marrioto” que posteriorment es va realitzar una adaptació anomenada “Giulietta i Romeo” per Luigi da Porto.

Ganozza i Mariotto eren dos bojament enamorats amb les famílies eternament enfrontades.

La ràbia mútua entre els parentats no va ser l’únic problema, a més a més, Mariotto de Siena, es va veure obligat a fugir d’Alexandria d’Egipte, ja que va ser acusat d’un terrible homicidi d’un ciutadà desconegut.

Ganozza estava tan enamorada d’ell que va tenir la valentia d’empassar-se una posició que simulava la mort temporalment. Així doncs, la família trista per la difunta inexplicable, van celebrar amb molt de dol el soterrament. Ella, Intel·ligent que era, va sortir del sepulcre per anar en busca del seu amat. La veu es va córrer i Mariotto ràpidament es va assabentar de la tragèdia de la seva estimada, així doncs, va tornar a Siena. Per si no hi havia prou problemes, les autoritats el van condemnar a ser decapitat, ja que va ser acusat de la violació de la tomba de la Ganozza perquè no hi havia rastre del suposat cadàver.

Per altra banda, Ganozza es va disfressar de monjo per intentar trobar a en Mariotto, òbviament, la seva busqueta no va tenir èxit i va tornar al seu lloc d’origen, Siena.

Les notícies volen i en arribar es va assabentar de la decapitació del seu amor, innatament va tancar-se en un convent per morir de dol pocs dies després.

L’amor que sentien aquests dos joves, la passió de l’un per l’altre els hi va conduir a la mort, una vida injusta amb un final encara més injust. No és el primer cas d’amor passional amb final tràgic que podem llegir, ja que “Píram i Tisbe” i “Romeu i Julieta” també són dos grans exemples.

“Il Novellino Di Masuccio Salernitano” editat per Luigi Settembrini (1876)

Aquest article s'ha publicat dins de General i etiquetat amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *