Aquesta història o llegenda d’amor, ens explica la relació d’Isabel de Segura i d’en Diego de Marcilla. En el segle XIII, en una dinastia, el primer fill sempre tenía el dret d’herència i el segon no. Aquest va ser el cas d’en Diego Marcilla, un jove enamorat de la bella Isabel de Segura, una noia amb una molt bona situació econòmica.
En Diego només podria optar a l’amor d’Isabel si aconseguia obtenir les riqueses suficients com per trencar el desnivell econòmic entre l’un i l’altre. Així doncs, el pare d’Isabel li va donar un termini de cinc anys per poder aconseguir-ho i ell per tal d’obtenir l’amor desitjat, es va allistar de soldat a les tropes cristianes que lluitaven en un fort conflicte amb els musulmans pensant que tornaria de la guerra ben farcit de diners.
Mentre Diego lluitava per l’amor i per la guerra, Isabel residia a Terol on tenía un munt de candidats per contraure matrimoni, però ella tancava les portes a tots ja que esperava la tornada del seu estimat soldat cristià. Va passar el temps i per desgràcia es va haver de casar amb un dels pretendents ja que es va acabar el termini i l’estimat no va aparèixer fins al dia següent fet d’or.
En Diego al assabentar-se del conjugi d’Isabel, va tenir el coratge de demanar-li el primer i últim petó. Isabel no li va acceptar la petició i ell desplomat al terra va quedar davant d’aquella rotunda negació.
L’endemà en el funeral, Isabel encara sobtada pels fets produïts, va besar el difunt i instantàniament va morir al seu costat.
La mort els va conduir a estar junts per sempre més a la capella de l’església de Sant Pere.
“Els amants de Terol” d’Antoni Muñoz Degrain (1884)
