L’asteroide Eufrosine

Publicat el 28 març 2013 per balart.andrea0920

Eufrosine és l’asteroide núm. 31. Va ser descobert a Washington l’1 de setembre del 1854 per en James Ferguson. És un dels asteroides més grans del cinturó principal i va ser el primer asteroide trobat a Amèrica del Nord.

L’asteroide Eufrosine

Mite d’Eufrosine:

Eufrosine era una de les tres Càrites (més conegudes pel nom llatí de Gràcies), filla de Zeus i d’Eurínome. Les Càrites eren tres deesses filles de Zeus. Els seus noms eren Aglaia, Eufrosine i Talia. Eren les deesses de la bellesa, l’encanteri i l’alegria. A cadascuna d’elles li corresponia una qualitat com la bellesa, la jovialitat, l’esplendor o el bon gust. Les Gràcies presidien els banquets, les danses i totes les activitats i celebracions agradables, en definitiva, tot allò que en el món pogués haver d’agradable, plaent, interessant, atractiu … Les Gràcies atorgaven a déus i mortals l’alegria però no només això sinó també l’eloqüència, la liberalitat i la saviesa. Es creien que tenien la capacitat de dotar els homes de la genialitat necessària per ser un excepcional artista. Les Gràcies eren companyia habitual en l’Olimp d’Afrodita i Eros i estan molt relacionades amb les Muses amb les que es divertien al so de la música que Apol·lo tocava.

Les tres gràcies, per Antonio Canova


Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

L’asteroide Astrea

Publicat el 28 març 2013 per balart-irina1120

Astrea és l’asteroide num. 5. És un gran asteroide del cinturó d’asteroides. La seva superfície és altament reflectora i la seva composició és probablement un barreja de níquel-ferro amb silicats de magnesi i ferro. Va ser el cinquè asteroide descobert, el 8 de desembre de 1845 per Karl Ludwig Hencke des de Driesen (Alemanya). Després del descobriment d’Astrea, s’han trobat milers d’asteroides més.

5-Astraea-Size.svg

L’asteroide Astrea

El mite d’Astrea:

En la mitologia grega, Astrea era la deessa verge que portava els raigs de Zeus en els seus braços. Astrea era filla de Zeus i Temis, era doncs una titànida.  Va ser també l’última immortal que va viure entre els humans durant l’Edat daurada de Cronos. Zeus la va pujar al cel, situant-la entre les estrelles com la constel·lació Virgo, i la balança de la justícia que portava a les mans va esdevenir la propera constel·lació Balança. Durant la Guerra dels Titans, Astrea va ser una aliada de Zeus. Es va convertir en una de les seves ajudants: la portadora dels seus raigs. La recompensa per la seva lleialtat va ser el permís per conservar la seva virginitat i un lloc entre les estrelles com la constel·lació Verge.

Quadre “Astrea deixa els pastors” de Salvatore Rosa

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Ariadna feta asteroide!

Publicat el 28 març 2013 per balart-irina1120

Ariadna és l’asteroide núm. 43 de la sèrie. Descobert a Oxford el 15 d’abril del 1857 per l’astrònom anglès Norman Russell Pogson. Aquest asteroide pertany a la “Família Flora” del grup de famílies d’asteroides d’Hirayama.

Imatge dels asteroides de la família Flora

El mite d’Ariadna:

Era filla de Minos i Pasífae, i per tant, princesa de Creta. El rei Minos va sotmetre Atenes després que un fill seu hi hagués mort assassinat. Va obligar els atenencs a enviar-li a Creta cada nou anys un grup de catorze joves -set nois i set noies-, que serien sacrificats al Minotaure. Un cop, en una d’aquestes trameses de nois, hi anà voluntàriament el príncep Teseu, fill d’Egeu, rei d’Atenes. Teseu, un cop arribat a Creta va enlluernar Ariadna, que se’n va enamorar. Li va donar una espasa màgica, amb la qual podria matar el Minotaure i un fil de llana que no es podia trencar, que l’ajudaria a trobar el camí de sortida del Laberint. Després de sortir-ne sa i estalvi, Teseu se’n va portar amb ell la princesa Ariadna, però la va abandonar a l’illa de Naxos per ordre del déu Dionís, el qual la volia per a ell. Amb aquest déu, Ariadna va tenir sis fills. Ariadna, malgrat tot, va continuar enamorada de Teseu fins a la seva mort. Dionís la va rescatar de l’Hades perquè continués per sempre més al seu costat, convertint-la en la constel·lació Corona Boreal. Ariadna hauria mort a mans d’Àrtemis. D’Altres versions diuen, que es va suïcidar de desesperació davant l’abandonament de Teseu.

Quadre “Bacus i Ariadna” de Giambattista Pittoni al Museu Nacionl de Varsòvia

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

L’asteroide Aretusa

Publicat el 28 març 2013 per balart-irina1120

Aretusa és l’asteroide núm. 95 de la sèrie. Fou descobert a Düsseldorf el 23 de novembre del 1867 per en Karl Theodor Robert Luther (1822-1900). És un asteroide gran del cinturó principal, de color fosc i composició principal de carboni.

L’asteroide Aretusa

El mite d’Aretusa:

Aretusa és una nimfa del grup de les Nàiades. Segons una tradició, va revelar a Demèter el rapte de Persèfone. Alfeu es va enamorar perdudament d’ella, però Aretusa, que s’havia promès romandre sempre verge, va demanar auxili a la seva companya Àrtemis, que la va transformar en corrent d’aigua perquè fugís així de les sol·licituds del déu. Quan es va veure totalment acorralada, Aretusa va dirigir el seu curs sota el mar i va aparèixer a l’illa d’Ortígia, generant la font que porta el seu nom, prop de Siracusa. Volent així materialitzar el seu amor, el riu Alfeu va barrejar des de llavors les seves aigües amb les de la font Aretusa.

Estàtua d’Hespèria i Aretusa en els jardins de Schönbrunn

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Areté feta asteroide!

Publicat el 28 març 2013 per balart-irina1120

Areté és l’asteroide núm. 197 de la sèrie, descobert el 21 maig 1879 des de l’Observatori de Pula (Croàcia) per Johann Palisa.

El mite d’Areté:

A la mitologia grega, la reina Areté, era filla de Rexènor i  estava casada amb el seu oncle Alcínous, rei dels mítics feacis, famosos per les seves naus, a Esquèria. Van ser pares de Nausica, Laodamant, Hali i Clitoneu. Areté era descendent de Posidó, qui es va unir amb Peribea i el pare de Nausítoo, que va tenir al seu torn dos fills, Rexènor i Alcínous. A Rexenor el va travessar una fletxa d’Apol·lo, quedant com a filla única Areté a la qual Alcínous va fer la seva esposa. Els reis van acollir a l’argonauta Jàson i a Medea en la seva fugida de Còlquida després de robar el velló d’or. En arribar, el rei va demanar que Medea fos retornada als seus pares si encara era verge. Jàson i Medea van consumar llavors ràpidament el seu matrimoni, oficiat per Areté.

Escultura d’Areté a Efes (Turquia)

Publicat dins de Asteroides, Mitologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

L’asteroide Aquil·les

Publicat el 28 març 2013 per balart-irina1120

Aquil·les és l’asteroide núm. 588 de la sèrie, descobert el 22 de febrer de 1906 per l’astrònom alemany Maximilian Franz Joseph Cornelius Wolf. Va ser el primer dels asteroides troians descobert. Té un diàmetre de 135,47 km.

El mite d’Aquil·les:

Aquil·les era fill de la deessa Tetis i Peleu. Quan era petit, la deessa Tetis el va banyar al riu Estígia ja que aquelles aigües produïen la immortalitat.

Tetis va agafar al nen pel taló  i el va submergir a l’aigua, per tant el taló d’Aquil·les va ser l’única part que va quedar vulnerable.  Aquil·les, quan es va fer més gran, es va traslladar a la cort del seu pare, concretament a Fitia (Grècia) i allà, va conèixer Pàtrocle. Al cap d’uns anys, arribaria la Guerra de Troia, moment de gran esplendor del guerrer Aquil·les. La manera en què la va disputar, és incerta, hi ha fonts que diuen que la seva mare, la deessa Tetis, ja sabia que moriria durant el transcurs de la guerra, i el va enviar pel fet que recordessin el seu nom. Aquil·les va anar a Troia amb els seus propis guerrers, els mirmidons.

Agamèmnon va raptar  Briseida, la concubina d’Aquil·les. Aquil·les decideix que no lluitarà fins que no alliberi Briseida.  Aquil·les es negava a lluitar i els troians anaven guanyant. Un altre fet que va marcar la vida d’Aquil·les, és la mort de Pàtrocle en mans d’Hèctor. Aquil·les, quan es va assabentar d’aquest fet, molt enfadat va tornar a la guerra per venjar-se d’Hèctor. Així ho va fer, al cap d’uns dies li va treure la vida. Va arrossegar el seu cadàver amb un carro per davant les muralles de Troia durant 12 dies per venjança del que havia fet a Pàtrocle. Al final, l’acaba tornant al seu pare, el rei Príam. Aquil·les va morir amb una fletxa que li va clavar Paris al seu taló.

Quadre “La ira d’Aquil·les” de Leon Benouville al Museu Fabre


Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari