Mnemòsine feta asteroide!

Publicat el 28 març 2013 per balart.andrea0920

Mnemòsine és l’asteroide núm. 57, és un gran asteroide del cinturó principal. Va ser descobert per en Karl Theodor Robert Luther a Düsseldorf el 22 de setembre del 1859.

Asteroide Mnemòsine

Mite de Mnemòsine:

Mnemòsine en la mitologia grega era la deessa de la memòria. Aquesta Titànida era la filla de Gea i Urà, De la seva unió amb Zeus va donar llum a les Muses, que van ser la font d’inspiració dels artistes. Es diu que Zeus es va unir a Mnemòsine nou nits consecutives i així va engendrar  les nou Muses, que van néixer en un part múltiple. Mnemòsine també era el nom d’un riu de l’Hades, oposat al Lete. Les ànimes dels morts bevien del Lete per així no poder recordar les seves vides anteriors quan es reencarnaven. Els iniciats eren animats a beure del riu Mnemòsine quan morien.

Mnemòsine, de  Dante Gabriel Rossetti.

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Hebe feta asteroide!

Publicat el 28 març 2013 per balart-irina1120

Hebe és l’asteroide num.6. És un asteroide molt gran del cinturó d’asteroides. Té una superfície brillant i està compost de metall. És de níquel-ferro amb roques desilicats. Va ser el sisè asteroide descobert, l’ 1 de juliol de 1847 des de Driesen per Karl Ludwig Hencke.

Imatge de l’asteroide Hebe

El mite d’Hebe:

Hebe, també anomenada Febe, és una antiga deessa, filla de Zeus i Hera. S’encarregava de servir nèctar i ambrosia a les altres divinitats i per això va ser anomenada patrona de la joventut. Es va casar amb Hèracles, amb qui va tenir dos fills. El seu nom significa “jove” i se la representa com una dona vestida amb un vestit sense mànigues i una copa a la mà. El seu equivalent en la mitologia romana era Juventas, essent tradició que els nois li oferissin una moneda quan vestissin per primer cop la toga dels adults (la toga viril). Fou adorada des d’època molt antiga.

Estàtua d’Hebe per Antonio Canova al Museu Hermitage

 

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

L’asteroide Harmonia

Publicat el 28 març 2013 per balart-irina1120

Harmonia és l’asteroide que porta el número 40 de la sèrie, descobert des de París el 31 de març de 1856 per Hermann Mayer Salomon Goldschmidt. Es posà aquest nom per commemorar la fi de la guerra de Crimea.

Imatge de l’asteroide Harmonia

El mite d’Harmonia:

Harmonia és la deessa de l’harmonia i la concòrdia. El seu equivalent en la mitologia romana és Concòrdia. És filla d’Ares i Afrodita segons uns i de Zeus i Electra, segons altres. Quan Atena va assignar a Cadme el govern de Tebes, Zeus li va donar a Harmonia com a dona i tots els déus de l’Olimp estigueren presents al matrimoni. Il·liri fou fill seu i de Cadme. Cadme va regalar a la núvia una toga i un collaret que havia rebut d’Hefest. Aquest collaret, anomenat habitualment Collaret de l’Harmonia, portava la desgràcia a qualsevol que ho posseís. El collaret havia portat la desgràcia a tots els que l’havien posseït, i va continuar fent-ho fins i tot després de ser dipositat a Delfos. Failo, el tirà, el va robar del temple per regalar-li a la seva amant, l’esposa d’Aristó, i ella el va portar durant un temps, però al final el seu fill va embogir i va calar foc a la casa junt amb el collar.

Quadre “Cadme i Harmonia” d’Evelyn de Morgan

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

L’asteroide Midas

Publicat el 28 març 2013 per balart.andrea0920

Midas és l’asteroide num. 1981. Va ser descobert el 6 de març del 1973 per en  Charles T. Kowal a l’observatori Palomar.

Mite de Midas:

Midas era un rei de Frígia i seguidor dels misteris de Bacus. Una vegada va rebre Silè borratxo i, al cap d’uns dies, el va lliurar al seu preceptor, el déu Bacus, que li va concedir el que volgués. Li va demanar que es convertís en or tot allò que toqués. Sense poder creure el que li passava, va esqueixar d’una alzina una branca de fulles verdes i aquesta es va fer d’or; va agafar una pedra de terra i també es va esgrogueir fins a tornar-se d’or; també va tocar un terròs i va ser un lingot. Ben alegre, els servidors li van parar taula, però no va poder menjar ni beure res perquè tot esdevenia or. Estupefacte davant d’aquella desgràcia inesperada, ric i miserable alhora, desitja fugir de les seves riqueses ja que no pot alleujar la gana ni la set, i aquell or que odia el turmenta merescudament. Alça les mans i demana perdó a Bacus. Bacus el va tornar com abans i li va treure el do que li havia atorgat. Li va dir que havia d’anar al riu Pactolos i fer camí en sentit contrari al corrent de l’aigua pels turons que hi ha a la ribera fins que arribés a la deu del riu; allà havia de posar el cap sota l’aigua escumejant de la font i rentar-se. El rei va ficar-se a l’aigua i va perdre el poder de transformar-ho tot en or.

Midas va avorrir les riqueses i habitava als boscos i al camp, venerant el déu Pan. Pan es va atrevir a menysprear els cants d’Apol·lo i a rivalitzar amb ell. Va guanyar en el duel Apol·lo. El veredicte complau tothom, llevat de Midas. Apol·lo no vol que unes orelles tan nècies conservin la forma humana i converteix les orelles de Midas en les d’un ase. Midas vol amagar-les, s’avergonyeix d’aquella deformitat; però el servidor que li tallava els cabells quan li creixien, coneixedor de la deformitat i  incapaç de callar va a un lloc solitari, fa un forat a terra i ho explica, torna a tapar el clot i se’n va en silenci. Allà, l’any següent, va créixer un bosc dens de canyes tremoloses. Quan aquestes van ser madures, van referir el secret enterrat i van fer saber a tothom com eren les orelles de Midas.

Midas davant Bacus, de Nicolas Poussin

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Galatea feta asteroide!

Publicat el 28 març 2013 per balart-irina1120

Galatea és l’asteroide núm. 74 de la sèrie. Fou descobert el 29 d’agost del 1862 a Marsella per l’astrònom alemany Ernst Wilhelm Leberecht Tempel, un prolífic descobridor de cometes. Aquest fou el tercer asteroide que va descobrir. És un asteroide gran i fosc del cinturó principal.

L’asteroide Galatea

El mite de Galatea:

Hi ha dues Galateas: La primera és una nereida de Sicília estimada pel ciclop Polifem. Els seus pares eren Nereu i Doris. Quan ella el va rebutjar a favor d’Acis, un pastor sicilià, Polifem, engelosit, el va matar llançant-li una pedra. Desesperada pel dolor, Galatea va transformar la seva sang en el riu Acis, a Sicília. Segons algunes versions, Galatea va acabar essent mare amb Polifem de tres fills.

Va rebre també el nom de Galatea l’estàtua erigida pel rei de Xipre Pigmalió. A aquest rei no li agradaven les dones, i va viure en soledat durant molt de temps. Cansat de la situació en què estava, va començar a esculpir una estàtua de dona amb trets perfectes i bonics. El rei se sentia atret per la seva pròpia obra, i no podia deixar de pensar en la seva estimada d’ivori. En una de les grans celebracions en honor a la deessa Afrodita que se celebrava a l’illa, Pigmalió va suplicar a la deessa que donàs vida a la seva estimada estàtua. La deessa, que estava disposada a atendre’l, va elevar la flama de l’altar de l’escultor tres vegades més alt que la dels altres. Pigmalió no va entendre el senyal i se’n va anar a casa seva molt decebut. En arribar a casa, va contemplar l’estàtua durant hores. Després de molt de temps, l’artista es va aixecar, i la besà. Pigmalió ja no va sentir els gelats llavis d’ivori, sinó que va sentir una suau i càlida pell en els seus llavis. Va tornar a besar-la, i l’estàtua va cobrar vida, enamorant-se perdudament del seu creador. Afrodita havia complagut del tot el rei concedint a la seva estimada el do de la fertilitat. D’aquesta unió va néixer Pafo, que donà nom a l’illa de Pafos.

Quadre “El triomf de Galatea” de Raffaello Sanzio

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Metis feta asteroide!

Publicat el 28 març 2013 per balart.andrea0920

Metis és l’asteroide num. 9. És un dels majors asteroides del cinturó d’asteroides i està compost de silicats i metalls de níquel-ferro. Va ser descobert per Andrew Graham el 25 d’abril del 1848 des d’Irlanda.

L’asteroide Metis

Mite de Metis:

Metis va ser una titànida, que representava la prudència i era la consellera de déus i mortals. Va ser la primera amant de Zeus. Zeus festejava la titànida Metis, que va adoptar moltes formes per evitar-ho, fins que per fi la va atrapar i la va deixar embarassada. Un oracle de la Mare Terra va declarar  que infantaria una nena i que, si Metis tornava a concebre, pariria un varó que estava destinat a destronar Zeus, com Zeus havia destronat Cronos i Cronos havia destronat Urà. Llavors Zeus va convèncer Metis perquè es fiquès al llit, va obrir de sobte la boca i se la va empassar. Quan va transcórrer un temps, Zeus va sentir un dolorós mal de cap i va demanar ajuda a Hermes, qui immediatament va endevinar la causa del malestar. Va cridar Hefest, perquè prengués el seu martell i aquest va obrir una escletxa en el crani de Zeus. D’aquesta en va sortir Atena, armada i donant un potent crit.

Naixement d’Atena, Trípode de figuras negres

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari