Leto feta asteroide!

Publicat el 28 març 2013 per balart-irina1120

Leto és l’asteroide núm. 68 de la sèrie. Fou descobert per en Karl Theodor Robert Luther a Dusseldorf el 29 d’abril de 1861. És un asteroide gran del cinturó principal. El seu tipus espectral és de la classe S.

Imatge de Leto

El mite de Leto:

En la mitologia grega, Leto és una filla dels titans Ceo i Febe i, en el panteó olímpic, mare amb Zeus dels bessons Apol·lo i Àrtemis. En la mitologia romana el seu equivalent és Latona. Amb la seva germana Asteria, va ser venerada com a deessa de la nit i alternativament de la llum del dia.

Zeus havia intentat violar la germana de Leto, Astèria, que es va escapar transformant-se en guatlla, llançant-se al mar i convertint-se en l’illa flotant Ortígia. Hera va perseguir Leto i va aconseguir que ningú no l’acollís excepte l’illa Ortígia, que estava deserta. Va tractar Hera d’impedir el naixement, prohibint que la seva filla Ilítia, deessa dels parts, que la atengués. Quan ja tenia Leto un retard de nou dies, van commoure amb els seus dolors els déus, que van fer que naixés primer Artemisa per ajudar la seva mare en el part d’Apol·lo. L’illa Ortígia va quedar fixada al fons amb quatre columnes, i va canviar el seu nom per de Delos, que significa brillant. Hera va aconseguir que Gea creés la serp Pitó perquè devorés els nens, però Apol·lo es va fer gran en només quatre dies i va matar la serp. Perseguits per Hera, Leto, Àrtemis i Apol·lo van arribar a un estany, i, quan anava la mare a donar de beure els seus fills, uns pagesos, instigats per Hera, van remoure l’aigua i la enterbolir amb el fang. Zeus els va castigar convertint-los en granotes. Apol·lo i Àrtemis van ser grans protectors de la seva mare, i van matar al gegant Tici per intentar violar-la.També la van defensar de les burles de Níobe, esposa d’Amfió, amb el qual havia tingut set fills homes i set femelles, i es burlava de Leto per la seva escassa descendència. Níobe va ser castigada a veure morir per les fletxes d’Apol·lo i Àrtemis tots els seus fills, excepte Cloris.

Quadre “Leto convertint els camperols de Lícia en granotes” de Johann Georg Platzer

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

L’asteroide Leda

Publicat el 28 març 2013 per balart-irina1120

Leda és l’asteroide num. 37. És un asteroide gran i fosc del cinturó d’asteroides. Fou descobert per J. Chacornac el 12 de gener del 1856 des de París.

Imatge de l’asteroide Leda

El mite de Leda:

Leda, segons la mitologia grega, era una de les filles de Testi i esposa de Tíndar, rei d’Esparta. Una dia, mentre passejava a la vora d’un llac, va ser seduïda per Zeus, que s’hi acostà disfressat de cigne. Aquella mateixa nit, Leda s’allità amb el seu marit. De resultes, Leda pongué dos ous. D’un nasqueren Càstor i Pòl·lux i de l’altre, Helèna i Clitemnestra. Pòl·lux i Helèna eren fills de Zeus, mentre que Càstor i Clitemnestra ho eren de Tíndar.

Una altra llegenda grega diu que Zeus va seduir Nèmesi (la deessa de l’enveja) i aquesta pongué un ou, que abandonà. Un pastor el va recollir i el va donar a Leda, que el va cuidar fins que en nasqué Hèlena. Es conta que Zeus va alegrar-se tant del naixement de la seva filla que va crear la constel·lació del Cigne. Temps més tard, Leda i Tíndar tingueren més fills: Timandra, Feba i Filonoa.

Còpia del quadre “Leda i el Cigne” de Michelangelo Buonarroti a la National Gallery

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

L’asteroide Penèlope

Publicat el 28 març 2013 per balart.andrea0920

Penèlope és l’asteroide num. 201. Va ser descobert per Johann Palisa el 7 d’agost de 1879 des de l’ Observatori de Pula (Croàcia).

Mite de Penèlope:

Penèlope és la dona d’Ulisses, rei de l’illa d’Ítaca, i mare de Telèmac. El seu matrimoni fou interromput per la guerra de Troia, en la qual Ulisses va anar a lluitar. Ella espera durant vint anys el retorn del seu marit. Mentre el seu marit està fora, molts pretendents l’assetgen. Penèlope, que manté l’esperança que el seu marit és viu, idea un gran pla: es casarà amb un d’ells quan acabés de teixir un sudari per a Laertes. Penèlope treballava en la tela de dia, però a la nit la desfeia un altre cop. D’aquesta manera, va suportar els 20 anys d’absència del seu marit. Just quan Ulisses arriba a casa Penèlope ja ha acabat la tela. Ulisses disfressat de captaire mata els pretendents. Penèlope no el reconeix i Ulisses li explica la història del seu llit que en realitat és el tronc d’un arbre, una olivera. Finalment, Penèlope i Ulisses tornen a estar junts.

File:JohnWilliamWaterhouse-PenelopeandtheSuitors(1912).jpgPenèlope i els pretendents, de John William Waterhouse

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

L’asteroide Iris

Publicat el 28 març 2013 per balart-irina1120

Iris és l’asteroide num.7. És un dels majors asteroides del cinturó d’asteroides. Té una superfície de color molt brillant i està compost probablement per una barreja de metalls de níquel-ferro i silicats de ferro i magnesi. Va ser el setè asteroide descobert, el 13 d’agost de 1847 per John Russell Hind des de Londres.  Té un diàmetre d’uns 200 km.

Imatge de l’asteroide Iris

El mite d’Iris:

Zeus es va enfadar molt amb la humanitat perquè feien molts crims i és per això que va fer enviar un diluvi universal. Però Deucalió va construir amb la seva dona Pirra una Arca que els va salvar del cataclisme. Van ser ells qui, van donar lloc a la nova generació d’homes i dones, llançant pedres que es van convertir en persones. Després de la catàstrofe, Zeus va decidir no tornar a castigar els mortals i per això va voler fer un pacte amb aquests utilitzant la deessa Iris, que feia d’assistenta de la seva esposa Hera, com a missatgera.

Iris, que en grec vol dir “la que porta missatges”, era filla de Taumant i Electra. La misió que Zeus li havia encarregat era que havia d’establir una nova comunicació entre els déus i els mortals, travessant el cel i el mar per arribar fins a la terra i notificar els diferents missatges de Zeus als humans.  Zèfir, el déu del vent suau de l’Oest, marit d’Iris, es va oferir a impulsar-la suaument amb el seu alè per dirigir-la. En els seus trasllats, Iris portava un gerro d’or per regar els núvols per proveir la terra de les pluges necessàries per a la fertilització. A més, la deessa missatgera, transportava el caduceu que propiciava la vida, la salut i la prudència. Iris portava un vestit multicolor dissenyat per Hefest, que en llançar des de les altures cap a la terra i reflectir-se en les aigües desprenia  set colors amb què pintava el cel després de cada tempesta. Iris alternava la seva tasca de missatgera amb Hermes.  Hermes portava a terme la seva tasca els dies de sol, mentre que després de cada tempesta, Iris s’obria pas entre els núvols i portava alegria als homes amb la seva llum multicolor.

Quadre “Morfeu i Iris” de Pierre-Narcisse Guérin al Museu Hermitage

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Partènope feta asteroide!

Publicat el 28 març 2013 per balart.andrea0920

Partènope és l’asteroide num. 11. És un asteroide gran i brillant del cinturó d’asteroides. Està compost d’una barreja metàl·lica de níquel-ferro amb silicats de ferro i magnesi. Va ser descobert des de Nàpols el 11 de maig de 1850 per l’astrònom italià Annibale de Gasparis.

L’asteroide Partènope

Mite de Partènope:

Partènope era una sirena de la mitologia grega que va fundar la ciutat de Nàpols a Itàlia, a la qual es va donar originalment el nom d’aquest ésser fabulós. Al principi era humana i molt bonica, però la deessa Afrodita la va transformar en meitat dona i meitat ocell. La llegenda explica que Ulisses (Odisseu) quan viatjava en vaixell en una de les moltes gestes va trobar a les sirenes i per evitar morir va ordenar als seus tripulants que es tapessin les orelles amb cera per no poder escoltar mentre que ell es va lligar al pal del vaixell amb les orelles descoberts. D’aquesta manera, cap dels seus mariners va sofrir dany perquè no van sentir la música mentre que Odisseu, tot i que havia implorat una i altra vegada que el deixessin anar es va mantenir al costat del pal i va poder deleitar-se amb la seva música sense cap perill. En conseqüència, Partènope va haver de morir. Un cop morta les onades la van llançar fins a la platja i allà va ser enterrada amb múltiples honors. El seu sepulcre es van instal·lar en un temple. El temple es va convertir en  un poble, i finalment el lloc on va ser enterrada aquesta sirena es va transformar en la pròspera Nàpols.

Estàtua de la sirena Partènope, Nàpols

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Irene feta asteroide!

Publicat el 28 març 2013 per balart-irina1120

Irene és l’asteroide num. 14. És un asteroide molt gran del cinturó d’asteroides. És un asteroide rocós que conté també metalls de ferro i níquel. Va ser descobert des de Londres per l’astrònom anglès John Russell Hind el 19 de maig de 1851. És el nombre 14 de la sèrie. La seva corba de llum, bastant plana, indica que és un objecte esfèric.

Imatge de l’asteroide Irene

El mite d’Irene:

Irene significa “Aquella que porta la pau”. És una de les tres Hores, que eren inicialment les tres deesses que controlaven el cicle de les estacions, el clima i la vida.  Era filla de Zeus i Temis. Irene és la personificació de la pau i la riquesa i està representada en l’art com una jove i bella dona portant una cornucòpia, un ceptre i una torxa o ritó. També se la pot representar amb una corona de flors, una branca d’olivera a la mà i una cornucòpia a l’altra, o també, amb Pluto, el seu fill, en braços. En la mitologia romana, el seu equivalent és la deessa Pax.

Estàtua d’Irene a la Glipoteca de Munic

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari