El cel dels mites

“μνήμην δὲ αὐτῶν Ζεὺς θέσθαι βουλόμενος τῆς κοινότητος, Διδύμους ὀνομάσας εἰς τὸ αὐτὸ ἀμφοτέρους ἔστησεν ἐν τοῖς ἄστροις.

῎Εχουσι δὲ ἀστέρας ὁ μὲν ἐποχούμενος τοῦ Καρκίνου <ἐπὶ> τῆς κεφαλῆς <α λαμπρόν, ἐπ’ ὤμου ἑκατέρου α λαμπρόν, ἐπὶ δεξιοῦ ἀγκῶνος α, ἐπὶ δεξιᾶς χειρὸς α, ἐφ’> ἑκατέρῳ γόνατι α, <ἐφ’ ἑκατέρῳ ποδὶ α, τοὺς πάντας θ>· ὁ δ’ ἐχόμενος ἔχει ἐπὶ τῆς κεφαλῆς α λαμπρόν, <ἐπ’> ἀριστερῷ ὤμῳ λαμπρὸν α, ἐπὶ μαστῷ ἑκατέρῳ α, <ἐπ’> ἀριστεροῦ ἀγκῶνος α, <ἐπ’> ἄκρας χειρὸς α, <ἐπ’> ἀριστερῷ γόνατι α, <ἐφ’> ἑκατέρῳ ποδὶ α, ὑπὸ τὸν ἀριστερὸν πόδα α, ὃς καλεῖται Πρόπους· <τοὺς πάντας ι>.”

Text traduït per Jordi Pàmies i Massana:

“…Quan Zeus volgué establir record del seu lligam, els anomenà bessons i els va posar tots dos en el mateix lloc, entre les estrelles. El que es mou a la vora del Cranc té una estrella brillant al cap; <una de brillant a cada espatlla;> una a cada genoll. <en total cinc> El que ve a continuació té una estrella brillant al cap; una de brillant a l’espatlla esquerra; una a cada pit; una al colze equerre; una a la punta de la mà; una al genoll esquerre; una a cada peu; una sota el peu esquerre, que s’anomena Pròpode. <En total deu.>”

“…καὶ ἐτράφη παρ’ αἰπόλῳ· νεανίσκος δ’ ὢν ἤδη δοκεῖ καταδραμεῖν εἰς τὸ Λύκαιον καὶ ἀγνοήσας τὴν μητέρα γῆμαι· οἱ δὲ κατοικοῦντες τὸν τόπον ἀμφοτέρους κατὰ νόμον θύειν ἔμελλον· ὁ δὲ Ζεὺς ἐξελόμενος αὐτοὺς διὰ τὴν συγγένειαν εἰς τὰ ἄστρα ἀνήγαγεν. Ἔχει δ’ ἀστέρας ἐπὶ μὲν τῆς δεξιᾶς χειρὸς δ, οἳ οὐ δύνουσιν, ἐπὶ δὲ τῆς κεφαλῆς λαμπρὸν α, ἐφ’ ἑκατέρων τῶν ὤμων λαμπρὸν α, ἐπὶ τῶν μαστῶν ἑκατέρων α, λαμπρὸν τὸν ἐπὶ τοῦ δεξιοῦ καὶ ὑπ’ αὐτὸν α ἀμαυρόν, καὶ ἐπὶ τοῦ ἀγκῶνος <δεξιοῦ> α λαμπρόν, ἀνὰ μέσον τῶν γονάτων α λαμπρότατον, ὃς δὴ Ἀρκτοῦρος καλεῖται, ἐφ’ ἑκατέρῳ ποδὶ λαμπρὸν α· <τοὺς πάντας ιδ>.”

Text traduït per Jordi Pàmies i Massana:

“…Els habitants del lloc estaven a punt de sacrificar-los tots dos segons la llei, però Zeus els els va arrabassar per raó del seu parentiu, i els va conduir a les estrelles. Té quatre estrelles a la mà dreta que no s’amaguen; una de brillant al cap; una de brillant a cada espatlla; una a cada pit, brillant la del dret, i a sota d’aquesta una de dèbil; al colze dret una de brillant; enmig dels genolls una de molt brillant que s’anomena Artur; una de brillant a cada peu. <en total catorze.>”

“Οὗτός ἐστιν ὁ ἐπὶ Σκορπίου ἑστηκώς, ἔχων ἐν ἀμφοτέραις χερσὶν [τὸν] ὄφιν· λέγεται δὲ εἶναι Ἀσκληπιός, ὃν Ζεὺς χαριζόμενος Ἀπόλλωνι εἰς τὰ ἄστρα ἀνήγαγεν·

ἔχει δὲ ἐπιφάνειαν ἱκανὴν ἐπὶ τοῦ μεγίστου ἄστρου ὤν, λέγω δὴ τοῦ Σκορπίου, εὐσήμῳ τῷ τύπῳ φαινόμενος.῎Εχει δ’ ἀστέρας ἐπὶ τῆς κεφαλῆς λαμπρὸν α, ἐφ’ ἑκατέρων τῶν ὤμων λαμπρὸν α, ἐπὶ τῆς ἀριστερᾶς χειρὸς γ, ἐπὶ τῆς δεξιᾶς δ, ἐφ’ ἑκατέρων ἰσχίων α, ἐφ’ ἑκατέρων γονάτων α, <ἐπὶ τῆς δεξιᾶς κνήμης α, ἐφ’ ἑκατέρων ποδῶν α>, τὸν ἐπὶ τοῦ δεξιοῦ [ποδός] λαμπρότερον α· τοὺς πάντας ιζ· τοῦ δὲ Ὂφεως ἐπ’ ἄκρας κεφαλῆς β.”

“Aquest és el que està plantat a sobre de l’Escorpió amb una serp a les mans. Diuen alguns astròlegs que es tracta d’Asclepi, a qui Zeus conduí a les estrelles, per un favor concedit a Apol·lo… Té una presència força clara, perquè es troba sobre l’estrella de més magnitud-la de l’Escorpió, vull dir-, i apareix amb un traç ben visible. Té una estrella brillant al cap; una de brillant a cada espatlla; tres a la mà esquerra; quatre a la dreta; una a cada maluc; una a cada genoll; una a la cama dreta; una a cada peu, més brillant la del dret; en total disset. I dues a la punta del cap de la Serp.”