Parlem per Skype amb Antoni Janer

)

El dimecres 1 de maig vàrem fer una entrevista a Antoni Janer Torrens, professor de clàssiques a Mallorca que té un bloc anomenat Batecs clàssics, a través del Skype. En Toni ja ha publicat diversos articles a la coneguda revista Sàpiens, i ens va enviar un correu dient que s’havia mirat el nostre bloc i li havia agradat molt i que havia fet un article fa temps anomenat “Les històries que amaguen les estrelles“.

Ha estat mai en un observatori?

Bé, jo no sé si heu estat mai a Mallorca.

No, no hem estat.

Bé, resulta que a Mallorca jo visc al centre de l’illa, a Sineu, i resulta que a deu kilòmetres d’aquí hi ha un observatori a Costitx que és molt famós, jo no ho sabia, a nivell europeu i de fet fa dos mesos hi vaig anar. És un dels observatoris que treballa per als asteroides d’Europa. I de fet és molt interessant perquè és poc coneguda aquí, a nivell local, la tasca d’aquest observatori i realment és sorprenent. El que passa és que jo, encara que he estudiat i investigat la relació entre la mitologia i l’astronomia, he de dir que sóc bastant dolent a l’hora de reconèixer les constel·lacions. No sé si us passa a vosaltres?

Doncs no, no les reconeixem molt bé, però ara ja una mica millor.

El que passa és que també el que comento en el reportatge moltes vegades has de posar molta imaginació per veure el cel les figures dels personatges mitològics. No? Per exemple en el tema de l’astronomia tot i que la majoria de noms són de procedència clàssica, els grecs i els llatins, bé, sobretot els grecs, el que van fer va ser traslladar al seu àmbit tots els coneixements que ja havien adquirit els sumeris, que van ser els pioners. És molt curiós perquè allà on els sumeris veien un carro, els grecs veien l’Óssa major, i has de posar-hi molta imaginació per veure una óssa allà on els sumeris en principi… el carro si que és fàcil de veure. És clar, d’aquí a veure una óssa, doncs devien de tenir molta imaginació. Per ventura els grecs igual es drogaven, no ho sé.

Què és el que més li fascina de tot l’univers?

De l’univers, més que res… a mi aquest reportatge el vaig escriure perquè sempre m’havia cridat l’atenció que la majoria de constel·lacions i estrelles rebien noms de personatges mitològics, sobretot de la mitologia clàssica, i a partir d’aquí em va cridar molt l’atenció i vaig començar a investigar i vaig quedar sorprés de com el firmament és com un llibre obert que parla de la nostra història, de totes les civilitzacions. A mi em va agradar fer el símil de que, a part de ser un llibre obert, cada estrella és com una espècie de far que de nit s’il·lumina i ens recorda la nostra història; això sempre m’ha cridat l’atenció.

Per què creu que la galàxia Andròmeda rep aquest nom? És per la proximitat que té de la constel·lació anomenada amb el mateix nom?

Això… ho he estat mirant i la veritat és que no t’ho sabria contestar. El que sí que us puc dir és que, jo l’única informació que tinc és de la constel·lació d’Andròmeda que agafa el nom de la noia que va salvar Perseu. El fet de que a una galàxia se li posés el nom d’Andròmeda no sé si vosaltres sabeu l’any que es va descobrir la galàxia.

Doncs no, no ho sabem.

El que passa és que segurament quan es va descobrir aquesta galàxia es va seguir la tradició de posar noms clàssics, que és el que passava en l’època moderna.

Per què creu que els romans anomenaven als planetes “Planetes errants”?

Sí, el nom de planetes he de dir que és d’origen grec, no romà. Pel que jo tinc entès, abans els planetes no eren els actuals planetes. Uns quants sí, però hem de tenir en compte que imperava la teoria geocèntrica del món, per tant el Sol i la Lluna eren considerats planetes també. Els grecs en observar el firmament van constatar que hi havia una zona, on hi havia una sèrie d’astres que tenien un moviment propi independent i anaven al seu aire, perquè ens entenguem, anaven sense rumb i els van posar el nom de planetes per això.

Per què els grecs quan miraven les constel·lacions podien imaginar les formes dels herois i personatges mitològics? Quin paper jugava la mitologia en l’astronomia?

Això és molt important i interessant perquè abans us comentava que el firmament és un llibre obert sobre la història de les civilitzacions. Quan els grecs van començar a catalogar les estrelles van agafar elements que els eren propers, familiars, i van posar noms de personatges del seu imaginari col·lectiu, de la seva cultura. De fet això encara continua passant. En aquest observatori de Costitx, he vist que molts asteroides agafen noms de personatges importants de la nostra història, per exemple fa sis anys quan en Rafa Nadal, el tennista, va començar a despuntar aquest observatori en va descobrir un i li va posar el nom de Rafa Nadal. També hi ha un asteroide que es diu Bruce Springsteen, un altre que es diu Ramon Llull, un altre crec que es diu Eric Clapton… Això no és casual, ja que el que es tracta és de seguir aquesta tradició clàssica de posar noms que formen part de l’imaginari popular d’una cultura, en aquest cas de la cultura grega que posa noms com Perseu, Andròmeda… que eren personatges que tothom coneixia i formaven part d’aquest imaginari col·lectiu grec.

Vostè sap quin és el mite que predomina més en les constel·lacions?

No t’ho sabria dir, perquè, més que predominar, els herois més importants de la mitologia grega hi són per el que he dit abans. Un dels més principals és Perseu.

Per què els asteroides tenen un origen mitològic? És perquè estan a prop d’alguna constel·lació o per alguna característica que tenen que els fa semblar als personatges mitològics?

Més que mitològic, jo el que sé, és que els pocs que darrerament s’han descobert en aquest observatori agafen noms de personatges, més que mitològics, moderns, però, perquè, en certa manera, volien seguir la tradició però l’han adaptat als nous temps. Per això tenim personatges amb el nom de Rafa Nadal, Ramon Llull, Galileu i altres. El que no sé si a en Rafel Nadal, quan van descobrir aquest asteroide, li van demanar permís. Però a part tenen una nomenclatura numèrica especial i és la tradició que se segueix.

Per què els planetes, els estels i els satèl·lits tenen noms mitològics?

Els planetes van rebre el nom, més que personatges, de déus, que ens han arribat amb el nom del sedàs clàssic. Saturn, Júpiter, Neptú… perquè els planetes eren els que destacaven més en el firmament i en certa manera, per honrar els déus els van posar el seu noms.

Per què era tan important per als grecs i romans els astres? Què representaven per a ells?

No només per als grecs i per als romans, per les primeres cultures, els sumeris. Ens hem de situar en aquell moment, clar que avui en dia la gent dóna l’esquena al firmament, sobretot les grans ciutats on hi ha una gran contaminació lumínica. Ens hem oblidat que vivim en un entorn natural i curiosament, paradoxalment, ara li donem l’esquena. Però abans el poble estava pendent del firmament, amb una espècie de fascinació, ja que el firmament no deixa de ser un espectacle visual, però també fort perquè tothom estava pendent de si plovia, si tronava, si hi havia tempestes… El comportament del firmament condicionava la vida de les persones perquè tothom estava pendent del camp, si hi havia inundacions podia ser un gran problema, si hi havia un eclipsi… Després va entrar l’astrologia, perquè hem de recordar que en un principi astronomia i astrologia s’agafaven de la mà, si hi havia un eclipsi la gent tenia por perquè això podia significar una mala temporada i fins i tot podia ser interpretat, si hi havia rei, que aquest podia ser destronat… Hi van haver una sèrie de circumstàncies que va fer que tothom estigués pendent del firmament.

Per què grecs i romans van assignar un origen mitològic a cada signe del zodíac? Què significava per a ells l’horòscop?

Quan els grecs, seguien la tradició dels sumeris, van començar a catalogar el firmament es van adonar que hi havia una zona per on transitaven els planetes i el Sol, que avui en dia no és un planeta però abans sí que ho era. Aquesta zona, que era com una espècie de cinturó, li van posar el nom de zodíac. Zodíac, que com bé sabreu, en grec vol dir camí dels estels i no és casual que aquest cinturó es dividís en dotze parts, perquè el número dotze a l’antiguitat era un número molt important. El sistema duodecimal no sé si sabeu l’origen del sistema duodecimal. Si agafem la mà i amb el dit polze comptem les falanges de cada dit, ens surt dotze. El dotze és un número predominant a l’antiguitat per això que us he dit, perquè la mà era el principal instrument per comptar. També el dia que té dotze hores durant el dia i dotze durant la nit. Per què una hora té 60 minuts? Doncs com que comptem dotze falanges en cinc dits, multipliquem dotze per cinc i ens dóna seixanta. La segona part de la pregunta no sé si l’he contestada. En un primer moment l’astronomia i l’astrologia anaven agafades de la mà i a partir del zodíac, van començar a fer interpretacions sobre el destí de la gent a partir del moviment dels astres i del zodíac. Aquí van començar, en certa manera, les supersticions.

Quina importància tenia pels navegants el cel a l’hora d’orientar-se?

El firmament era com una espècie de brúixola per quan sortien a la mar. De fet, a l’Odissea també hi ha referències en les que Odisseu anomena una sèrie de constel·lacions. Els navegants havien de saber situar les constel·lacions perquè els feia de brúixola. Aquesta tradició després seria recollida, quan al segle XV, van començar les expedicions per descobrir el nou món hi havia una part que no es van poder catalogar des de la zona d’Alexandria i aleshores els europeus van descobrir noves constel·lacions i també van continuar posant-hi noms de personatges mitològics, seguint aquesta tradició. Després també una altra cultura que va fer aportacions molt importants van ser els àrabs. Moltes constel·lacions són d’origen, no només grec, sinó àrab. Per exemple la constel·lació d’Altair, no recordo molt bé el que significa però té una etimologia i moltes altres. El que passa és que, per proximitat cultural, ens fixem més en les de procedència clàssica.

Què creu que era més habitual estudiar a l’antiga Grècia i a l’antiga Roma, l’astrologia o l’astronomia? Per què?

Jo sé que a Roma, els romans van fer poques aportacions a l’astronomia perquè eren més supersticiosos i si que van donar molta importància a l’astrologia i de fet moltes apoteosis… no sé si sabeu que en morir un emperador generalment se’l convertia en déu en una cerimònia. A vegades moltes apoteosis es traduïen per haver vist al firmament un estel fugaç o un altre moviment d’estrelles que feia que la gent ho interpretés com un presagi que indicava que aquell déu o aquell personatge havia de ser deïficat.

Com és possible que a l’antiga Grècia i a l’antiga Roma ja sabessin que la Terra era rodona?

Bé, això, no sé ben bé quin va ser… a Alexandria! sabeu que va ser un focus intel·lectual molt atractiu i allà i va haver un personatge, no me’n recordo del nom, que ja va intuir que la Terra era rodona i va haver un altre personatge, Aristarc, que va defensar la teoria heliocèntrica, que deia que no era veritat que la Terra fos el centre de l’univers sinó que la Terra era un planeta que girava al voltant del Sol. Aleshores no li van fer cas i després això Copèrnic, al segle XVI, ho recuperaria, però qui ho va interpretar va ser Galileu. En el seu moment se li va atribuir tot el mèrit, però en realitat va ser Aristarc qui ja ho va dir, el que passa és que no se li va donar prou importància.

Doncs, moltíssimes gràcies per contestar a les nostres preguntes.

De res.