Leucotea és l’asteroide núm. 35. Va ser descobert des de Dusseldorf el 19 d’abril de 1855 per Karl Theodor Robert Luther.
Mite de Leucotea:
Leucotea, també coneguda com la deessa blanca, va ser una nimfa transformada. Ino, la germana de Sèmele i esposa del rei Atamant, es va convertir en deessa després que Hera la tornés boja com a càstig per tenir cura del nounat Dionís. Ino va saltar al mar amb el seu fill Melicertes en els seus braços. Per pena els déus olímpics van fer a ambdós déus del mar, transformant Melicertes en Palemó, patró dels Jocs Ístmics, i Ino en Leucotea. En l’Odissea, Homer relata que Leucotea va salvar la vida d’Odisseu després que Calipso el deixés tornar a casa i li oferís una feble balsa. Posidó, en veure l’embarcació, la va fer miques amb el palmell de la mà, submergint l’heroi fins al fons del mar pel pes de les riques robes que portava. Però la seva gran fortalesa física li va permetre sortir a la superfície abans de morir ofegat. Allà l’esperava Leucotea, convertida en gavina, per despistar Posidó. Va lliurar a Odiseu un vel màgic que, lligat a la cintura, el lliuraria d’ofegar-se si es tornava a submergir. Odisseu el va agafar i, en lloc d’aferrar-se a les restes de l’embarcació, es va allunyar nedant, el que va fer que Posidó no el pogués localitzar.
Leocotea, de Jean-Jules Allasseur