Category Archives: Secundària
Presó Condicional
per Quim Duran
M’agrada molt la meva feina, tant, que quan d’adolescent anava a l’institut ja volia ser professor de secundària.
No sé si sóc competent o no. El que si sé és que cada vegada més em competen més i més atribucions inassumibles a cop de decret, conferència de premsa i telenotícies. No les enumeraré totes entenent que si seguiu aquest bloc sabeu perfectament de què parlo.
Sóc un professional de l’educació. Vull dir que d’aquí mengen els meus fills i que, m’agradi o no, sóc còmplice (pel que explicaré més endavant) d’un sistema perdut, desorientat i incompetent per a formar amb solvència una societat complexa.
Converses de cafè amb llet, discursos de dinar abans d’entrar a classe: “Escolteu, algú em pot dir quina és la diferència entre la LOGSE i la LOCE?” “I entre la LOCE i la LOE?” “I entre la LOE i el Pacte Nacional d’Educació?”, “I entre el Pacte i la LEC?”.
Silenci…
Fa molt anys que m’hi dedico i m’entristeix recordar com, il·lusionat, llegia, estudiava, devorava tots els BOE i DOGC que arribaven a les meves mans per fer-ho cada vegada millor. Avui, me n’assabento de les novetats que, teòricament, m’afecten directament, pels diaris.
Que si ara tindrem ordinadors quan en alguns centres no tenim cadires o professors. Que si ara programarem per competències sense ser formats i rebaixant un decret de mínims tan mínims que es converteixen en negatius. Ara proves als 12 anys, demà a tercer d’ESO, demà passat al final de l’etapa, etc.
M’entristeixo perquè no puc rebelar-me contra aquesta manera de funcionar. Fa uns quants cursos ens va arribar al centre una promoció que no havia assolit en un 53% dels casos les competències bàsiques de primària. Podeu imaginar-vos el desgavell en comprensió lectora, expressió oral, etc., la diversitat d’alumnes medicats, no medicats, amb NEE, amb famílies darrera, sense, nouvinguts, etc.
Abans d’una sessió d’avaluació, vaig preguntar: “Perdoneu, però si considero que el 75% dels alumnes no està preparat per aprovar, els puc suspendre?”
Dues van ser les respostes, totes elles molt aclaridores. El cap d’estudis em va dir que no, que de cap manera, perquè amb tanta repetició el sistema es col·lapsaria.
La segona resposta va ser d’un company que em va dir: “Home, poder fer-ho si que pots fer-ho, la qüestió és, simplement, que l’endemà tindràs a l’inspector demanant-te aclariments sobre el tercer nivell de concreció de la teva programació, sobre la teva metodologia i sobre els teus criteris d’avaluació”.
Allà ho vaig entendre amb meridiana claredat i, des d’aquell moment em sento pres, a mig camí entre el que diuen els polítics i les lleis, la meva realitat a l’aula, el meu rol com a docent, la meva nòmina a final de mes i la societat que, entre tots plegats, estem construint.
CONTRA L’ENSENYAMENT PÚBLIC
per Jota
El començament d’aquest nou curs escolar 2009/2010 està suposant un important retrocés en la dotació de recursos als centres públics, la qual cosa sembra serioses dubtes sobre les intencions de la conselleria d’incrementar el seu finançament els propers anys. El departament d’educació està realitzant una retallada de les plantilles dels centres públics, que deixa aquests en situació crítica per atendre les seves necessitats educatives.
Reducció de plantilles en els centres públics i serveis educatius, generalitzada en les diferents etapes del sistema educatiu.
Congelació i/o minoració dels increments de plantilles en aquells centres que havien experimentat un creixement de grups d’escolarització.
Retirada de les hores que disposaven els centres per substitucions de les reduccions de jornada, implantant les contractacions per 1/3 i 5/6 de jornada.
Reducció del nombre d’aules d’acollida
Negativa a cobrir les substitucions de la reducció horària dels docents majors de 55 anys amb personal interí i substitut
Utilització d’hores extres i increments indeguts de les hores lectives del professorat
- Així mateix hem de denunciar altres tipus de mesures preses pel departament d’educació que van en detriment de la qualitat educativa, com ara l’eliminació dels programes d’innovació (punt edu, artic.), que busquen limitar el creixement de l’ensenyament públic, com ara la supressió de grups al batxillerat o que atempten, a més, contra la igualtat d’oportunitats i la possibilitat de conjuminar estudi i treball, com ara la supressió de batxillerats nocturns.
Un curs més, també hem de denunciar la pèssima gestió realitzada pel departament, perquè les plantilles no estaven complertes en el moment de començar el curs, cosa que ha provocat problemes importants en la preparació del curs i en general en el funcionament dels centres.
També cal destacar la política de precarització laboral de sectors del professorat que el departament està portant a terme, així com el procediment de nomenaments telemàtics que està utilitzant a tal efecte.
Un procediment que cal modificar per la seva opacitat i manca de transparència, per la manca d’unificació de criteris a tots els SSTT, per les contradiccions, errades i reclamacions que ha provocat, perquè s’ha prestat a l’arbitrarietat i al clientelisme i perquè en definitiva ha trencat els criteris pactats per a l’ordenació de la borsa de treball.
Als centres hem de debatre en el claustre aquests temes i cal informar i denunciar als consells escolars, a les ampes, i en general a tota la comunitat educativa com els està afectant aquesta política.
Coneixem el medi?
per Albert Díez
Com sabeu, les antigues àrees de coneixement del medi natural i de coneixement del medi social i cultural han quedat unificades en una de sola anomenada Coneixement del medi natural, social i cultural. És una de tantes decisions dels nostres gestors educatius que no comparteixo. Crec que pot ser un pas més en la direcció de carregar-se l’adquisició dels coneixements científics i socials. Però, més enllà de protestar, hauríem de mirar de cercar solucions.
Exposo el perill que hi veig i una possible solució. Em dieu que hi penseu?
Evidentment tant la ciència com les ciències socials (per què no diem a les coses pel seu nom és tema per un altre article) es poden considerar coneixement del medi i en un treball interdisciplinar pots tractar les dues disciplines en un mateix projecte. Per exemple si treballes els rius, pots parlar de la qualitat de l’aigua, de la vida que hi conté, de la generació d’energia o de l’aprofitament que tradicionalment han fet les persones, entre moltes altres coses.
Però no ens enganyem, la situació generalitzada és una altra. Des que van desaparèixer les especialitats de mestres de ciències i de ciències socials, els encarregats de la docència que van arribant a les aules tenen menys coneixements i, sobretot, menys eïnes per tractar aquestes disciplines amb els seus alumnes. En general aquest fet facilita que el personal es refugiï en els llibres de text i en els temes que s’hi proposen. Però com les editorials s’han aprestat a unificar els dos llibres de cada nivell en un de sol aquests llibres són inacabables amb una pila de temes, (uns de ciències i uns de socials) i és impossible fer-los tots, sobretot si es vol que els alumnes cacin alguna cosa. A més als nous llibres es fa un tractament cada cop més superficial dels temes.
Davant d’això hi haurà gent que començarà per la part que domini més i arraconarà, sense mala intenció, l’altra. Altres triaran l’ordre del llibre i deixaran de fer l’última part. Aquells temes del final de llibre que no es fan mai. Una altra opció és fer un tema de cada, un de ciències i un de socials, però això també és una mica absurd ja que passem del relleu de Catalunya a la cèl·lula, d’aquí a la prehistòria i d’aquí a l’energia, sense gaire continuitat.
Jo tinc una altra proposta, al menys per al cicle superior, que és la que hem posat en pràctica al cole on treballo. Encara que fem un sol informe, continuem considerant les ciències i les ciències socials dues matèries separades, amb les seves hores i les seves programacions didàctiques. Tenim els llibres com a suport, però comprant la meitat del que proposa l’editorial per treballar bé les unitats didàctiques prioritzant l’adquisició de les competències bàsiques i no la liquidació de temes exprès. Cal però tenir clars quins són els aspectes bàsics a treballar de ciències i de ciències socials i tenir capacitat de preparar materials adeqüats.
És cert que treballar per projectes, d’una forma oberta a partir del que van plantejant els alumnes i fent que apareguin les competències que cal treballar seria ideal, però no veig al personal massa per la labor i menys amb la falta de formació a la que m’he referit anteriorment. Alguns direu que no cal saber-ho tot i que no s’ha de tenir por a dir als alumnes que una cosa no la sabem i buscar-la, però la realitat és que hi ha molts mestres que si tenen por i d’altres que no tenen ganes d’estar continuament buscant.
Vosaltres que en penseu? Quina és la vostra opinió? Què feu a la vostra escola? Espero els comentaris.