Les aventures d’una capsa de cartró

Sovint les joguines o objectes més senzills són aquells que donen millors i més riques estones de joc. Aquest vídeo, que mostra les possibilitats de joc d’una simple capsa de cartró, ens portarà alguns records de joc de la nostra pròpia infantesa, o dels nostres fills, quan davant d’un joguet sofisticat o no desitjat acabàvem jugant amb la seva capsa.

 

Velcro

Avui dedico l’article a aquest discret material, senzill, útil i sovint ocult que solem utilitzar a casa i a les escoles per enganxar imatges o unir peces de roba. Anem una mica més enllà d’aquest parell d’usos i veiem altres possibilitats interessants.

M’agrada especialment aquesta primera proposta vista al bloc Time for Play: un joc de construcció de baix cost a base de pals i taps de plàstic, on els cercles de velcro serveixen per unir-los i possibilitar la creació d’estructures en dues o tres dimensions.

Font de la imatge: Time for Play

 

I que em digueu de la segona, la trobo en el bloc made in Joel.  Les mateixes peces circulars de velcro uneixen les peces d’una figura de cartró, en aquest cas un robot, que el mateix nen o nena pot haver dissenyat i pintat.

Imatge de made in Joel

 

La tercera proposta es tracta del producte comercial Connectables Fortamajic de The happy kids company, el qual es composa d’unes peces de roba de colors que s’uneixen a través d’uns connector de velcro i que, a la vegada, amb uns llaços ajustables del mateix material es poden ajustar a portes, cadires, arbres o tanques. Es poden crear cabanes, laberints o qualsevol espai de joc personalitzat.

Imatges de The happy kids company

 

I acabo amb la proposta més artística. Endevineu amb quin material està fet aquest impactant llum?

Doncs efectivament, amb velcro! Es tracta d’una creació del dissenyador Luís Eslava, la qual dignifica aquest material fent-lo ben visible i atractiu. Visiteu el seu espai web per conèixer el seu treball creatiu i alguna altra proposta feta a partir de velcro.

 

REMIDA, la casa dels objectes

Remida és un centre de reciclatge educatiu de la ciutat de Reggio Emilia (Itàlia) basat en un projecte cultural que fomenta l’ecologisme, la comunicació i la creativitat i que promou la idea que els materials de rebuig poden ser recursos. El centre, creat fa més de deu anys,  recull materials i objectes, molts d’ells restes de producció d’empreses, que permeten reinventar-ne el seu ús i significat en mans d’escoles, institucions educatives i culturals. També ofereix tallers, cursos i exposicions.

Aquest fantàstic projecte s’ha estès per altres ciutats d’Itàlia, com Bolonya,  i d’arreu del món,  com Leederville a Austràlia.


Font de les imatges: http://www.remidawa.com/wordpress/

Pixels XL

Us presento Pixels XL, un producte creat per l’estudi de disseny CDROIG format per peces de colors de forma quadrada – com un píxel – que permeten crear formes i figures sobre superfícies magnètiques. Pixels XL està pensat per a la decoració de parets i com a material educatiu. Entreu a la seva pàgina web per veure alguns dels projectes realitzats.

 

Font de les imatges: Pixels XL

 

Espirògraf humà

Tony Orrico és un artista visual, performer i coreògraf que explora l’ús del seu cos creant dibuixos a través del moviment com si es tractés un espirògraf humà. En la seva web trobareu vídeos de Penwald, una sèrie de dibuixos on Orrico experimenta amb la línia i la simetria.

Us deixo dues imatges i els enllaços d’un parell d’experiències que he trobat inspirades en aquest artista i que relacionen el moviment o la dansa amb el concepte de línia.


Myrtle i Eunice

Artroom with a vieux

Tokyo Toy Museum

.
Tokyo Toy Museum, el Museu del Joguet de Tòquio, recull una excel·lent col·lecció de joguines, tradicionals i modernes, japoneses i d’arreu del món. El museu, situat en una escola de primària renovada, ha estat concebut com un espai per jugar i experimentar. Disposa de vàries plantes amb sales i espais de joc dedicats a diferents grups d’edat com la que mostren les imatges: la sala dedicada als més petits, on la fusta i la roba són les principals protagonistes.
Prenem-hi nota!


Web del museu: http://goodtoy.org/ttm/

Per una escola bressol pública i de qualitat

La Blanca, la Berta, la Maria, la Lourdes, la Rosa i la Clàudia, totes elles estudiants de 3r de Grau de Mestre/a de la Universitat de Girona i futures mestres, em fan arribar aquest article reivindicatiu en defensa d’una escola bressol, pública i de qualitat, i em demanen si el puc publicar en el bloc. El llegeixo, m’hi subscric i en faig difusió en aquests moments on la política econòmica i de retallades van en contra de la qualitat educativa dels nostres infants.

 

I NO ÉS TRIST AIXÒ?

 

“Excitem la curiositat, l’alegria i la col·laboració activa del nen,

ajudant-lo a descobrir veritats que tinguin, per a ell,

el valor d’una adquisició personal”

Rosa Sensat i Vilà

 

La primera etapa de l’educació infantil és un període durant el qual els infants es comencen a formar a nivell cognitiu, motriu, social, emocional i afectiu. En aquestes edats és quan l’infant desenvolupa la seva pròpia personalitat. Així doncs, l’escola bressol ha de ser un espai facilitador de recursos i situacions d’ensenyament-aprenentatge que estimulin aquest desenvolupament, satisfacin les necessitats dels nens i de les nenes i respectin el seu calendari maduratiu.

En conseqüència, els/les educadors/es han de ser conscients de la importància de la seva tasca docent. És important, doncs, que totes aquestes persones de la llar que intervenen en l’educació dels infants tinguin una formació pedagògica, específica per a aquest àmbit, i interès per continuar formant-se per tal de millorar com a docent. Creieu que és suficient la preparació que reben els/les educadors/es? No creieu que també han de tenir vocació professional?

Quan els infants inicien aquesta fase escolar, és la primera vegada que persones externes a la família, se’n fan càrrec. És per això, que el centre ha d’assegurar un entorn de confiança i seguretat, en el qual hi hagi una relació contínua i directa entre tots els implicats en l’educació dels nens i de les nenes. Per això és imprescindible que hi hagi un nombre reduït d’infants, per tal de poder-los oferir una atenció més personalitzada. També cal esmentar la importància de disposar d’espais adequats i suficients per afavorir aquesta atenció i potenciar el màxim el seu desenvolupament.

Fins ara, hem estat descrivint l’escola ideal. Malauradament, això no és així. Moltes famílies, busquen una llar d’infants on els seus fills i filles estiguin ben cuidats, mentre ells no en poden tenir cura. Això ha portat a concebre aquestes institucions com a “pàrquings”; llocs on l’acció educativa queda en segon terme. Un altre dels inconvenients és que hi ha massa infants per aula per pocs/es educadors/es.

Per sort, hi ha alguns centres que s’han posat les piles i estan innovant en molts sentits. S’estan duent a terme pràctiques educatives, basades en l’experiència directa, que són molt satisfactòries pel desenvolupament dels infants.

Gràcies a les retallades en educació i la crisis, en general, les escoles bressol es veuran greument afectades. Per una part, es tancaran molts centres per falta de subvencions. Per l’altra, augmentarà el nombre d’infants per aula, mentre que es mantindrà o disminuirà el nombre de professionals. Què vol dir això? Que disminuiran les activitats, limitant-se a treballar hàbits i rutines, molt importants en aquesta etapa, però deixant de banda experiències vivencials que no se solen oferir fora de l’àmbit escolar. No és trist tirar endarrere, després de tants avenços?

Tal i com considerava Michel Eyquem de Montaigne, no podem considerar els jocs infantils com simples jocs, sinó que hem de tenir present que per a ells són experiències significatives d’aprenentatge.

 

Berta Bayé, Blanca Bassols, Lourdes Casellas, Maria Camprubí, Rosa Duarte i Clàudia Humet

Tampons amb objectes reciclats

En el bloc Sharpieewoman trobo aquesta bona i senzilla idea per crear tampons amb objectes, que normalment tenim per casa i que sovint acabem llençant, com són els rodets de fils o petits blocs de fusta. Pat, l’autora del bloc, ens proposa enganxar als primers formes de feltre prèviament retallades, peces de Lego i clips de diferents formes i als segons, trossos de plàstic de bombolles, entramats de plàstic i llanes embolicades. Penso que també podríem fer el mateix utilitzant taps d’ampolles o de retoladors. I vosaltres, se us acut alguna altre objecte o material?

Imatges de Sharpieewoman

 

Blocs que ens inspiren …

Aquí teniu els blocs que inspiren a algunes de les seguidores d’aquest bloc. Com veureu, alguns us en seran coneguts, doncs ja han estat referenciats en alguna entrada anterior i figuren a la llista del menú lateral dret; són blocs com Fem Manuals o Reciclando en la escuela, dos dels meus preferits que no deixen de sorprendre’m mai. D’ altres, nous per mi, han estat grats descobriments , com Comparte tus eco-ideas o Okydokybaby. I algun altre, com Pinta la lluna, està a la llista dels que es mereixen una entrada especial  i un tracte de carinyo en el meu bloc.

Fent un clic a sobre de les imatges dels banners de cada un dels blocs hi accedireu a ells directament.

Moltes gràcies a  Susana, Magda, “Amb bons ulls”, Olga, Carme, Mª Carme, Coral, Àngels, Eva i Dolors per compartir!