Category Archives: Links

Links relacionats amb l’educació

+ enllaços

Hem afegit uns quants enllaços més a la pàgina anomenada links. Tots ells contenen informacions o aplicacions d’utilització en l’àmbit educatiu. Un dels links nous és la pàgina del Prrofesor Potâchov de Moldavia on podeu trobar coses com aquesta:

innoveision

Esperem les vostres aportacions de links d’aquelles pàgines que sovint utilitzeu i on trobeu coses interessants.

Coneixem el medi?

per Albert Díez

Com sabeu, les antigues àrees de coneixement del medi natural i de coneixement del medi social i cultural han quedat unificades en una de sola anomenada Coneixement del medi natural, social i cultural. És una de tantes decisions dels nostres gestors educatius que no comparteixo. Crec que pot ser un pas més en la direcció de carregar-se l’adquisició dels coneixements científics i socials. Però, més enllà de protestar, hauríem de mirar de cercar solucions.
Exposo el perill que hi veig i una possible solució. Em dieu que hi penseu?
Evidentment tant la ciència com les ciències socials (per què no diem a les coses pel seu nom és tema per un altre article) es poden considerar coneixement del medi i en un treball interdisciplinar pots tractar les dues disciplines en un mateix projecte. Per exemple si treballes els rius, pots parlar de la qualitat de l’aigua, de la vida que hi conté, de la generació d’energia o de l’aprofitament que tradicionalment han fet les persones, entre moltes altres coses.
Però no ens enganyem, la situació generalitzada és una altra. Des que van desaparèixer les especialitats de mestres de ciències i de ciències socials, els encarregats de la docència que van arribant a les aules tenen menys coneixements i, sobretot, menys eïnes per tractar aquestes disciplines amb els seus alumnes. En general aquest fet facilita que el personal es refugiï en els llibres de text i en els temes que s’hi proposen. Però com les editorials s’han aprestat a unificar els dos llibres de cada nivell en un de sol aquests llibres són inacabables amb una pila de temes, (uns de ciències i uns de socials) i és impossible fer-los tots, sobretot si es vol que els alumnes cacin alguna cosa. A més als nous llibres es fa un tractament cada cop més superficial dels temes.
Davant d’això hi haurà gent que començarà per la part que domini més i arraconarà, sense mala intenció, l’altra. Altres triaran l’ordre del llibre i deixaran de fer l’última part. Aquells temes del final de llibre que no es fan mai. Una altra opció és fer un tema de cada, un de ciències i un de socials, però això també és una mica absurd ja que passem del relleu de Catalunya a la cèl·lula, d’aquí a la prehistòria i d’aquí a l’energia, sense gaire continuitat.
Jo tinc una altra proposta, al menys per al cicle superior, que és la que hem posat en pràctica al cole on treballo. Encara que fem un sol informe, continuem considerant les ciències i les ciències socials dues matèries separades, amb les seves hores i les seves programacions didàctiques. Tenim els llibres com a suport, però comprant la meitat del que proposa l’editorial per treballar bé les unitats didàctiques prioritzant l’adquisició de les competències bàsiques i no la liquidació de temes exprès. Cal però tenir clars quins són els aspectes bàsics a treballar de ciències i de ciències socials i tenir capacitat de preparar materials adeqüats.
És cert que treballar per projectes, d’una forma oberta a partir del que van plantejant els alumnes i fent que apareguin les competències que cal treballar seria ideal, però no veig al personal massa per la labor i menys amb la falta de formació a la que m’he referit anteriorment. Alguns direu que no cal saber-ho tot i que no s’ha de tenir por a dir als alumnes que una cosa no la sabem i buscar-la, però la realitat és que hi ha molts mestres que si tenen por i d’altres que no tenen ganes d’estar continuament buscant.
Vosaltres que en penseu? Quina és la vostra opinió? Què feu a la vostra escola? Espero els comentaris.

L’anglès a l’Educació Infantil

Per Xavi Barba 

La importància d’introduir una llengua estrangera (com ara l’anglès) a les primeres etapes de l’educació és, actualment, indiscutible.
El contacte dels alumnes amb un idioma diferent al seu els motiva especialment, convertint-los en receptors perfectes a l’hora d’aprendre una segona (o tercera) llengua. El fet d’adquirir una llengua estrangera els ajuda a respectar les diferències i a veure altres realitats culturals i lingüístiques diferents a la seva.
La introducció d’aquesta llengua estrangera, lògicament, no es pot fer de qualsevol manera. Durant els darrers anys, moltes escoles catalanes han introduït l’ensenyament de l’anglès a l’educació infantil i la gran majoria ja el fan al cicle inicial. No n’hi a prou amb fer una sessió setmanal, encara que aquesta sigui d’una hora, ja que el més interessant és que hi hagi diversos contactes setmanals amb la llengua. Com diu Carme Muñoz de la UB al seu estudi*, “un avançament que no comporti, com a mínim, una intensitat d’exposició a la llengua major no produeix efectes significatius en el llenguatge”. El més adequat a educació infantil haurien de ser  períodes de vint o trenta minuts diaris (tot i ser la situació ideal és molt complicat portar-la a terme). L’opció que més s’adequa a les necessitats i a la realitat de l’escola és la de fer dues o tres sessions de mitja hora a la setmana. Les sessions s’han de dur a terme per mestres amb un bon nivell l’anglès i on la llengua vehicular sempre sigui la que s’està ensenyant.
Inicialment, l’adquisició d’una llengua estrangera s’ha d’iniciar de forma lúdica i intentant reproduir situacions quotidianes (jocs, cançons, contes, cantarelles, rutines d’inici i de fi de sessió, etc.), fent servir tots els recursos dels que disposem o dels que hauríem de disposar a l’aula (ordinadors, projector, internet, PDI, etc.). En aquesta primera etapa els objectius a assolir són: que els alumnes es familiaritzin amb la  llengua (sons, entonació, vocabulari, estructures lingüístiques bàsiques, etc.) i que es desperti en ells l’interès per la cultura i costums angleses, demostrant una actitud positiva envers l’aprenentatge.
En un món tan globalitzat com el nostre, el fet de parlar diferents idiomes i conèixer altres cultures és, sovint, una condició que facilita l’accés al món laboral però que també millora les relacions interpersonals i la convivència amb la gent que ens envolta. Per tant, quan abans comencem a estudiar altres llengües, millors competències tindrem. 

Amb la inestimable col·laboració de l’Ana Barragán i la Marta Giralt

*Més informació a l’estudi “En torno a los efectos de la edad del aprendizaje escolar de una lengua estranjera” de Carmen Muñoz, Carmen Pérez (i altres). http://www.aulaintercultural.org/IMG/pdf/munoz-article-n1.pdf
Pillips, S. 2000. Young Learners. Oxford University Press
Halliwell, S. 2002. Teaching English in the primary classroom. Longman Handbooks for Language Teachers

Per riure:

gomaespuminglish

Veure video: http://www.youtube.com/watch?v=lKKfahj0Z20