per Albert Díez

Com sabeu, les antigues àrees de coneixement del medi natural i de coneixement del medi social i cultural han quedat unificades en una de sola anomenada Coneixement del medi natural, social i cultural. És una de tantes decisions dels nostres gestors educatius que no comparteixo. Crec que pot ser un pas més en la direcció de carregar-se l’adquisició dels coneixements científics i socials. Però, més enllà de protestar, hauríem de mirar de cercar solucions.
Exposo el perill que hi veig i una possible solució. Em dieu que hi penseu?
Evidentment tant la ciència com les ciències socials (per què no diem a les coses pel seu nom és tema per un altre article) es poden considerar coneixement del medi i en un treball interdisciplinar pots tractar les dues disciplines en un mateix projecte. Per exemple si treballes els rius, pots parlar de la qualitat de l’aigua, de la vida que hi conté, de la generació d’energia o de l’aprofitament que tradicionalment han fet les persones, entre moltes altres coses.
Però no ens enganyem, la situació generalitzada és una altra. Des que van desaparèixer les especialitats de mestres de ciències i de ciències socials, els encarregats de la docència que van arribant a les aules tenen menys coneixements i, sobretot, menys eïnes per tractar aquestes disciplines amb els seus alumnes. En general aquest fet facilita que el personal es refugiï en els llibres de text i en els temes que s’hi proposen. Però com les editorials s’han aprestat a unificar els dos llibres de cada nivell en un de sol aquests llibres són inacabables amb una pila de temes, (uns de ciències i uns de socials) i és impossible fer-los tots, sobretot si es vol que els alumnes cacin alguna cosa. A més als nous llibres es fa un tractament cada cop més superficial dels temes.
Davant d’això hi haurà gent que començarà per la part que domini més i arraconarà, sense mala intenció, l’altra. Altres triaran l’ordre del llibre i deixaran de fer l’última part. Aquells temes del final de llibre que no es fan mai. Una altra opció és fer un tema de cada, un de ciències i un de socials, però això també és una mica absurd ja que passem del relleu de Catalunya a la cèl·lula, d’aquí a la prehistòria i d’aquí a l’energia, sense gaire continuitat.
Jo tinc una altra proposta, al menys per al cicle superior, que és la que hem posat en pràctica al cole on treballo. Encara que fem un sol informe, continuem considerant les ciències i les ciències socials dues matèries separades, amb les seves hores i les seves programacions didàctiques. Tenim els llibres com a suport, però comprant la meitat del que proposa l’editorial per treballar bé les unitats didàctiques prioritzant l’adquisició de les competències bàsiques i no la liquidació de temes exprès. Cal però tenir clars quins són els aspectes bàsics a treballar de ciències i de ciències socials i tenir capacitat de preparar materials adeqüats.
És cert que treballar per projectes, d’una forma oberta a partir del que van plantejant els alumnes i fent que apareguin les competències que cal treballar seria ideal, però no veig al personal massa per la labor i menys amb la falta de formació a la que m’he referit anteriorment. Alguns direu que no cal saber-ho tot i que no s’ha de tenir por a dir als alumnes que una cosa no la sabem i buscar-la, però la realitat és que hi ha molts mestres que si tenen por i d’altres que no tenen ganes d’estar continuament buscant.
Vosaltres que en penseu? Quina és la vostra opinió? Què feu a la vostra escola? Espero els comentaris.