21 de novembre de 2008

Valoració de CGT de la jornada de vaga i manifestació del 13-N
novembre 08
ÈXIT DE LA MANIFESTACIÓ CONTRA LA LEC!El 13 de novembre mestres , estudiants, pares i mares van manifestar de manera clara i contundent el seu
rebuig al projecte de llei d’educació de Catalunya, en defensa de l’ensenyament públic i contra la política privatitzadora del tripartit.

Segons les nostres dades recollides podem dir que a Barcelona al voltant d’un 35% del professorat va secundar a vaga (davant el 18% del Departament ) i que més de
30.000 persones van omplir el carrer fins a la Plaça St. Jaume. Només cal observar les nombroses fotografies recollides per contrastar amb la xifra de 15.000 manifestants
que donava la Guàrdia Urbana o de les fotografies d’alguns mitjans que intentaven minimitzar l’efecte de l‘evident participació massiva.
Però aquest rebuig a la LEC no només es va manifestar al carrer. La diferència entre el percentatge de vaguistes i la multitudinària assistència a la manifestació no corresponen
, com ens vol fer creure el Departament, a la relació del professorat que està d’acord o contra la LEC. Una àmplia majoria del professorat que es va quedar al centre (sense tenir
en compte els que van ser obligats a fer serveis mínims i que són molts més del que diu el Departament) està en contra el projecte de llei. Fins al mateix dia de la vaga arribaven al nostre sindicat comunicats de centres amb la seva postura de no participar a la vaga però argumentant, fruit del debat que al respecte s’ha produït als centres, les raons per les quals estaven en contra de la llei. I fins i tot un nombre importantde docents que no van aturar es van acostar a la manifestació, en acabar les classes, per sumar-se a la resta de companys i companyes que vam sortir al carrer.
Malgrat la falta de suport de CCOO i UGT a la vaga, les expectatives de participació del professorat han estat superades molt per sobre del que alguns poguessin esperar
com a resultat de la falta d’unitat sindical. La postura dels docents és la que marca el camí a seguir obligant a recuperar l’esperit del 14 de febrer sense que el nom o el nombre d’organitzacions convocants sigui condició determinant. I marcant amb força l’inici d’un procés de mobilització creïble i convençut que porti a docents ,estudiants, mares i pares a lluitar plegats contra a questa llei que no és la nostra.
Cal ara establir una pla de continuïtat immediat amb la màxima implicació d’assemblees i zones que reculli propostes de mobilització pel professorat i la resta de la
comunitat educativa. L’impuls que ens ha donat la manifestació del 13-N ens obre un bon camí de lluita per afrontar la LEC i que aconseguir que el Departament doni resposta als problemes reals del nostre sistema educatiu.

14 de novembre

Algunes fotos. Que diguin el que vulguin, jo em vaig sorprendre positivament i considero la mani un èxit. Maragall, tira’t de la moto!!

BubbleShare: Share photos – Craft Ideas

6 de novembre de 2008

EN DEFENSA DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC NO VOLEM AQUESTA LLEI Davant l’aprovació per part del govern de la proposta de Llei d’Educació de Catalunya, i donat que es mantenen la gran majoria de propostes a les que el professorat ja va expressar el seu rebuig, els sindicats USTEC·STEs, ASPEPC-SPS, i CGT, convoquen al professorat a un procés de mobilitzacions amb una

Vaga general de l’educació públicael dia 13 de Novembre i
Manifestació a les 12 del migdia Pl. Universitat

En contra d’aquesta Llei, pels següents motius:

1. És una Llei que no aporta cap millora al nostre sistema educatiu, que col·loca a la xarxa pública en condicions de subsidiarietat i que empitjora les condicions de treball del professorat.
2. Consolida i augmenta el poder i la influència de les patronals religioses en l’àmbit educatiu. Destina més diners als centres privats sense cap obligació ni cap mecanisme per evitar la distribució desequi8librada de l’alumnat. A partir d’aquesta Llei, la xarxa de centres privats passa a ser l’eix vertebrador del sistema educatiu.
3. Consolida el camí obert cap a la privatització de determinats sectors, a partir de la municipalització i altres vies: 0-3, educació de persones adultes, Formació Professional, Serveis educatius, extraescolars.
4. Estableix un model d’autonomia basat en la diferenciació dels centres segons els resultats escolars. Afavoreix l’autofinançament dels centres públics que conduirà a incrementar les diferències segons el seu entorn social. Proposa un model de gestió empresarial que dificulta el treball en equip. Defineix els directors/es dels centres públics com a “personal directiu”, amb règim jurídic específic i els possibilita seleccionar, avaluar i nomenar al professorat.
5. Desregularitza les relacions laborals. Introdueix formes de provisió subjectives i discrecionals, que deixen una porta oberta a l’arbitrarietat. Proposa un nou sistema retributiu jerarquitzat basat en un model d’avaluació punitiva. Proposa increments retributius al professorat per resultats obtinguts. Obre la via a la laboralització del personal substitut amb el conseqüent empitjorament de les seves condicions de treball i redueix el salari del professorat durant els tres primers anys.
6. El compromís d’inversió pública que proposa el Departament és absolutament insuficient. Entenem que s’ha de prioritzar la inversió pública a l’ensenyament públic i aquesta ha de ser, com a mínim, del 6 % del PIB de Catalunya.

La millora de l’educació pública no passa per una gestió jeràrquica i empresarial, ni per la lògica del mercat i la privatització, sinó per una aposta real per la xarxa pública i un augment seriós de la inversió que possibiliti abordar tota la problemàtica i les necessitats dels centres i de l’alumnat.

Fem una crida al professorat a fer Assemblees en els centres i a les Zones, per tal de discutir els continguts de la nova Llei i les seves conseqüències a l’educació pública. USTEC·STEs ASPEPC-SPS CGT