Category Archives: experiencies

Sortides i colònies. Com va?

Leave a reply

A la vostra escola, heu decidit deixar de fer colònies i sortides? No en fareu cap, de sortida? Deixareu de fer només les que són de tot el dia? Només heu eliminat les colònies? Ha esta una decisió només per aquest curs o renovable?

En tractar-se d’una mesura no proposada “des de dalt” a cada lloc s’ha aplicat d’una forma diferent. Ens agradaria conèixer diverses realitats.

D’altra banda, també estaria bé fer una recollida de les diverses reaccions obtingudes per part d’alumnes, mares i pares, ajuntaments, empreses de colònies i autocars i altres afectats. La reacció del departament ja la coneixem, però les concretes de cada escola o municipi, no i aquí podríem fer una posada en comú.

+ enllaços

Leave a reply

Hem afegit uns quants enllaços més a la pàgina anomenada links. Tots ells contenen informacions o aplicacions d’utilització en l’àmbit educatiu. Un dels links nous és la pàgina del Prrofesor Potâchov de Moldavia on podeu trobar coses com aquesta:

innoveision

Esperem les vostres aportacions de links d’aquelles pàgines que sovint utilitzeu i on trobeu coses interessants.

Presó Condicional

5 Replies

per Quim Duran

M’agrada molt la meva feina, tant, que quan d’adolescent anava a l’institut ja volia ser professor de secundària.
No sé si sóc competent o no. El que si sé és que cada vegada més em competen més i més atribucions inassumibles a cop de decret, conferència de premsa i telenotícies. No les enumeraré totes entenent que si seguiu aquest bloc sabeu perfectament de què parlo.
Sóc un professional de l’educació. Vull dir que d’aquí mengen els meus fills i que, m’agradi o no, sóc còmplice (pel que explicaré més endavant) d’un sistema perdut, desorientat i incompetent per a formar amb solvència una societat complexa.
Converses de cafè amb llet, discursos de dinar abans d’entrar a classe: “Escolteu, algú em pot dir quina és la diferència entre la LOGSE i la LOCE?” “I entre la LOCE i la LOE?” “I entre la LOE i el Pacte Nacional d’Educació?”, “I entre el Pacte i la LEC?”.
Silenci…

Fa molt anys que m’hi dedico i m’entristeix recordar com, il·lusionat, llegia, estudiava, devorava tots els BOE i DOGC que arribaven a les meves mans per fer-ho cada vegada millor. Avui, me n’assabento de les novetats que, teòricament, m’afecten directament, pels diaris.
Que si ara tindrem ordinadors quan en alguns centres no tenim cadires o professors. Que si ara programarem per competències sense ser formats i rebaixant un decret de mínims tan mínims que es converteixen en negatius. Ara proves als 12 anys, demà a tercer d’ESO, demà passat al final de l’etapa, etc.
M’entristeixo perquè no puc rebelar-me contra aquesta manera de funcionar. Fa uns quants cursos ens va arribar al centre una promoció que no havia assolit en un 53% dels casos les competències bàsiques de primària. Podeu imaginar-vos el desgavell en comprensió lectora, expressió oral, etc., la diversitat d’alumnes medicats, no medicats, amb NEE, amb famílies darrera, sense, nouvinguts, etc.
Abans d’una sessió d’avaluació, vaig preguntar: “Perdoneu, però si considero que el 75% dels alumnes no està preparat per aprovar, els puc suspendre?”
Dues van ser les respostes, totes elles molt aclaridores. El cap d’estudis em va dir que no, que de cap manera, perquè amb tanta repetició el sistema es col·lapsaria.
La segona resposta va ser d’un company que em va dir: “Home, poder fer-ho si que pots fer-ho, la qüestió és, simplement, que l’endemà tindràs a l’inspector demanant-te aclariments sobre el tercer nivell de concreció de la teva programació, sobre la teva metodologia i sobre els teus criteris d’avaluació”.
Allà ho vaig entendre amb meridiana claredat i, des d’aquell moment em sento pres, a mig camí entre el que diuen els polítics i les lleis, la meva realitat a l’aula, el meu rol com a docent, la meva nòmina a final de mes i la societat que, entre tots plegats, estem construint.

Coneixem el medi?

Leave a reply

per Albert Díez

Com sabeu, les antigues àrees de coneixement del medi natural i de coneixement del medi social i cultural han quedat unificades en una de sola anomenada Coneixement del medi natural, social i cultural. És una de tantes decisions dels nostres gestors educatius que no comparteixo. Crec que pot ser un pas més en la direcció de carregar-se l’adquisició dels coneixements científics i socials. Però, més enllà de protestar, hauríem de mirar de cercar solucions.
Exposo el perill que hi veig i una possible solució. Em dieu que hi penseu?
Evidentment tant la ciència com les ciències socials (per què no diem a les coses pel seu nom és tema per un altre article) es poden considerar coneixement del medi i en un treball interdisciplinar pots tractar les dues disciplines en un mateix projecte. Per exemple si treballes els rius, pots parlar de la qualitat de l’aigua, de la vida que hi conté, de la generació d’energia o de l’aprofitament que tradicionalment han fet les persones, entre moltes altres coses.
Però no ens enganyem, la situació generalitzada és una altra. Des que van desaparèixer les especialitats de mestres de ciències i de ciències socials, els encarregats de la docència que van arribant a les aules tenen menys coneixements i, sobretot, menys eïnes per tractar aquestes disciplines amb els seus alumnes. En general aquest fet facilita que el personal es refugiï en els llibres de text i en els temes que s’hi proposen. Però com les editorials s’han aprestat a unificar els dos llibres de cada nivell en un de sol aquests llibres són inacabables amb una pila de temes, (uns de ciències i uns de socials) i és impossible fer-los tots, sobretot si es vol que els alumnes cacin alguna cosa. A més als nous llibres es fa un tractament cada cop més superficial dels temes.
Davant d’això hi haurà gent que començarà per la part que domini més i arraconarà, sense mala intenció, l’altra. Altres triaran l’ordre del llibre i deixaran de fer l’última part. Aquells temes del final de llibre que no es fan mai. Una altra opció és fer un tema de cada, un de ciències i un de socials, però això també és una mica absurd ja que passem del relleu de Catalunya a la cèl·lula, d’aquí a la prehistòria i d’aquí a l’energia, sense gaire continuitat.
Jo tinc una altra proposta, al menys per al cicle superior, que és la que hem posat en pràctica al cole on treballo. Encara que fem un sol informe, continuem considerant les ciències i les ciències socials dues matèries separades, amb les seves hores i les seves programacions didàctiques. Tenim els llibres com a suport, però comprant la meitat del que proposa l’editorial per treballar bé les unitats didàctiques prioritzant l’adquisició de les competències bàsiques i no la liquidació de temes exprès. Cal però tenir clars quins són els aspectes bàsics a treballar de ciències i de ciències socials i tenir capacitat de preparar materials adeqüats.
És cert que treballar per projectes, d’una forma oberta a partir del que van plantejant els alumnes i fent que apareguin les competències que cal treballar seria ideal, però no veig al personal massa per la labor i menys amb la falta de formació a la que m’he referit anteriorment. Alguns direu que no cal saber-ho tot i que no s’ha de tenir por a dir als alumnes que una cosa no la sabem i buscar-la, però la realitat és que hi ha molts mestres que si tenen por i d’altres que no tenen ganes d’estar continuament buscant.
Vosaltres que en penseu? Quina és la vostra opinió? Què feu a la vostra escola? Espero els comentaris.

English Corners

3 Replies

Per Lourdes, Mario, Paula, Tamara & Xavi 

El treball per racons a la sessió d’anglès fa molts anys que s’està duent a terme a l’escola La Jota. Amb el pas del temps, s’ha anat innovant en els materials, en els racons, en la tecnologia, tot i que la idea inicial continua vigent: l’autoaprenentatge de la llengua anglesa.
El fet de treballar per racons permet organitzar l’aula en petits grups d’alumnes. Cada grup treballarà en un racó diferent i cada setmana canviarà de racó. Els grups estan fets pels mestres i són grups heterogenis per tal que es pugui produir una cooperació entre companys. Depenent del racó, l’ajuda entre alumnes pot ser molt important.
Treballar per racons permet al mestre dedicar-se als seus alumnes d’una manera més individualitzada, ja que mentre uns grups estan treballant de manera autònoma el mestre pot estar amb qui més ho necessita en cada moment.
Els racons que tenim a l’aula d’anglès són:
– Songs and rhymes: A partir de l’audició de cançons i rimes es fan activitats (completar, relacionar, etc.). Es fan a partir de CD’s i discmans.
– Listening: Exercicis d’anglès. Es fan a partir de CD’s i discmans.
– Vocabulary: Exercicis on l’objectiu principal és l’aprenentatge de vocabulari.
– Reading and writing: Exercicis on els objectius principals són la producció de llenguatge i la comprensió del mateix.
– Computer: Activitats relacionades amb la feina que es fa a les sessions ordinàries, fet que reforça els aprenentatges. Es fan servir CD-Roms i ordinadors.
– Library: A partir de la biblioteca d’aula, els alumnes han de llegir llibres graduats per nivells i omplir una petita fitxa.
– Smart board: Disposem d’una pissarra digital interactiva (PDI) on els alumnes treballen manipulant directa o indirectament a la superfície de la pissarra.  
Treballem per racons perquè:
– És una manera de respectar la diversitat dels alumnes, ja que totes les activitats estan graduades per nivells. Són els alumnes els que decideixen quina feina fer dins el racó que els hi toca cada setmana.
– Permet que els alumnes escoltin registres diferents al del seu mestre (cançons, rimes, activitats d’escoltar, històries, etc.).-         Permet que els alumnes coneguin la cultura anglosaxona en petit grup o individualment.
– S’incrementa la producció i l’adquisició de l’anglès pel fet de treballar autònomament.
– Hi ha una part lúdica (ordinadors, cançons, PDI, etc.) que motiva els alumnes a aprendre d’una manera diferent.
– Permet que els alumnes s’autocorregeixin les seves feines. Totes les activitats tenen la solució. Poden rectificar sense sentir que ho fan malament davant de tota la classe.
– Permet fer ús d’una sèrie de materials que si tota la classe fes el mateix seria impossible (25 discmans, 25 ordinadors, 25 pissarres…). 

Paper del mestre: 
El mestre juga diferents rols durant el desenvolupament del projecte. Inicialment (les primeres sessions), el docent ha de controlar i dirigir més al grup classe degut que aquest no esta acostumat a la dinàmica de treballar per racons. 

Les tasques a desenvolupar en primer terme són l’agrupament de l’alumnat, la distribució d’aquest en els diferents racons, l’explicació del funcionament de la self access room (full de seguiment de les activitats realitzades, autoavaluacions, fitxes…). 
Un cop el projecte està més consolidat dins de l’aula, la feina a realitzar és més autònoma i és quan, realment, l’alumnat s’ha d’autoregular. Aquesta actitud és essencial ja que per un alumne de primària no és gaire usual tenir a l’abast el solucionari i no fer-li una ullada. 

Però, aquest no és l’únic paper que el docent ha d’adquirir, sinó que també ha de fer de guia, de punt de referència per l’alumnat en cas de dubtes o , de vegades, com a mediador dels possibles conflictes que els alumnes, per si mateixos, no han estat capaços de resoldre. També, hem de tenir present, que existeix una funció avaluadora, però no basada en els resultats. Sinó que el mestre és l’encarregat de controlar el procés, l’interès de l’alumnat dins de l’aula, l’autonomia i les estratègies d’aprenentatge que els estudiants utilitzen. Per tant, per dur a terme aquest tipus d’avaluació l’observació activa és l’eina primordial. 

No tot són avantatges quan treballem per racons. Les mestres d’educació infantil (que fan servir aquesta metodologia molt sovint) i la resta de mestres que treballin així sabran que existeixen els seus inconvenients i les seves limitacions. La part negativa (o menys positiva) deixarem que aparegui en el comentaris que esperem es produeixin.

BubbleShare: Share photos – Find great Clip Art Images.

Bibliografia sobre el tema: 

ARTICLES 18 DE DIDÀCTICA DE LA LLENGUA I DE LALITERATURA (1999): Fer aprenents autònoms. Ed.Graó. Barcelona. 
DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT (1999): Les llengüesestrangeres. Aspectes organitzatius i didàctics.Barcelona. Generalitat de Catalunya. 
SALABERRI, M. SAGRARIO (2000): “Manifestaciones de la diversidad en el aula de lengua extranjera”. Educación. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Madrid.

Fem màgia a l’escola

2 Replies

per Albert
Hem arribat al final de les classes i el nostre bloc al final de la primera ronda prevista d’articles. Per encetar la segona ronda i continuant la línia optimista de l’article anterior he pensat en compartir una experiència docent que em sembla força interessant i al mateix temps compartir els recursos de que disposo.

Què?
Com haureu endevinat pel títol, fins i tot els més adormits de la classe, es tracta de preparar actuacions de màgia, en aquest cas dels alumnes de cicle superior per a la resta de l’escola. Aquesta experiència la vaig treure de la meva estada a l’Escoleta. Allà la màgia era una activitat dins la setmana matemàtica que venen celebrant anualment. Jo després he aplicat la idea al Montserrat a Castellbisbal, un any dins una setmana cultural dedicada a les matemàtiques recreatives i un altre dins una setmana dedicada a les arts escèniques. Sempre que puc ho colo i he de dir que els resultats han estat molt bons en les tres ocasions.

Per què?
Hi ha una gran quantitat de jocs de màgia que són matemàtics, però el gran interès d’aquesta experiència és que permet treballar a més a més l’expressió oral, les capacitats artístiques, el treball en grup i fins i tot la psicomotricitat fina, sense deixar de banda que suposa la interelació entre els alumnes de diverses edats dins l’escola.
La idea és que durant un període aproximat d’un mes dediquem unes quantes sessions (matemàtiques, tutoria, sisenes hores d’activació de la intel·ligència, d’arts o d’expressió oral,..) a planificar les actuacions des del principi. Descobrir i triar trucs, preparar material, assajar, fer la propaganda,…

Com?
Un cop presentada la idea amb alguns trucs que els alumnes puguin deduïr després d’alguna repetició, cal repartir les edats a les que aniran a fer màgia. Després els alumnes preparen en petit grup primer i en gran grup després, una entrevista que serveixi per esbrinar els coneixements dels alumnes-públic i així poder triar els trucs adeqüats. Llavors és el moment que alguns alumnes entrevistin a les tutores o tutors dels alumnes-públic i després posin en comú les dades obtingudes. En aquest moment es poden anar triant els jocs matemàtics més adeqüats i afegir-hi altres de manipulació. Funciona prou bé que els alumnes s’organitzin per parelles per fer la feina de preparació i assaig que ve a continuació i que alguns agafin el paper de presentadors (un per cada grup d’alumnes-públic). Així arribem a la part final d’elaborar el material necessari per als trucs (cartes, daus, targes,…) i assajar-los, primer a casa i després a classe. Els presentadors aquí es dediquen a preparar la seva introducció i la decoració d’escenografia. Durant tot el procés, el mestre i aquells alumnes que han trobat jocs adeqüats, han anat presentant nous jocs matemàtics per deduïr. Al final, si hi ha temps, els alumnes preparen una mena de flyers per repartir uns dies abans de l’actuació. El dia de l’actuació els mags van entrant a les diferents aules per torns fins passar tots per totes les aules.

BubbleShare: Share photos – Powered by BubbleShare

Segur?
Des del punt de vista didàctic em sembla una activitat del tot recomanable que podeu colar per setmanes culturals com jo o per festes de final d’any o de final de curs, o altres opcions. Però des del punt de vista dels alumnes puc dir que ho valoren molt. Veieu algunes opinions:
El millor que vam aprendre a actuar davant de molta gent i el pitjor que va costar fer-nos el material.
Tot va sortir més bé del que creia jo. A la classe on jo estava presentant no es cansaven mai dels trucs de màgia i sempre volien més.
Jo crec que va estar molt bé i crec que la classe va mostrar interès per aquest tema de la màgia.
El millor va ser que van alucinar i el pitjor que un nen molestava.
El millor que vam anar a 2n B on tot el rato aplaudien i el pitjor que a les altres classes deien tot el rato que havien enganxat el truc i no el sabien
Va ser molt divertit i vam fer passar una bona estona als petits
El millor que no em vaig equivocar i m’ho vaig passar molt bé.

Fins i tot, després va donar per parlar del que ens passa als mestres quan no ens fan cas en explicar la seva experiència d’algun nen que es comportava malament.

Amb què?
Per últim us afegeixo una sèrie de links i referències bibliogràfiques al respecte (no els millors, els que he trobat en aquests dies bojos de final de curs).

Segarra, Ll. Els millors jocs de matemàgica. Ed singular
Calabria, M. Juegos matemáticos. Ed Akal
Tahan, Malba Matemática curiosa y divertida Ed. Pluma y papel
Lari, M. Els secrets del Mag Lari. Ed. Pagès
Segarra, Ll. Enigmes i josc matemàtics.
http://www.casadelamagia.com/htm/cat/inicio.htm
http://jerryandrus.org/
http://www.xtec.es/~jjareno/
http://www.psicoactiva.com/juegos/cuadros/jg_cubos.htm#
http://www.xtec.net/~ncoma4/tangram/tangram.htm
http://www.moillusions.com/2008/05/get-off-earth-optical-illusion.html
http://britton.disted.camosun.bc.ca/jbgetoffearth.htm
http://www.sabercurioso.com/2008/01/11/misteriosa-desaparicion/
http://www.juegosdelogica.com/neuronas/matemagi.htm
http://sferrerobravo.wordpress.com/2007/10/23/la-magia-de-las-matematicas-y-las-matematicas-de-la-magia/
http://divulgamat.ehu.es/weborriak/cultura/MateMagia/matemagia.asp
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=27628

Agrairia tot allò que pugueu afegir a aquesta informació des de la vostra experiència i al mateix temps resto a la disposició de qualsevol que vulgui exportar la idea a la seva escola. No dubteu en contactar amb mi en qualsevol cas. Què us sembla?