Author Archives: albert

albert

About albert

Aquest és un bloc col·lectiu de diverses persones vinculades al món de l'educació.

Per què no canvia a fons l’educació?

per Albert Díez
Primer de tot, dir-vos que estic totalment d’acord en el nou enfocament que es vol donar al sistema educatiu basat en competències bàsiques. Una de les competències bàsiques que pot resumir la filosofia és la d’aprendre a aprendre. No soc molt amant de les grans frases lapidàries o “slogans”, però en ocasions van molt bé poder condensar idees complexes en un enunciat curt, sobretot si no s’agafan com a dogmes. En aquest sentit, vaig veure una cita d’un important pensador sobre política que he adaptat a l’educació: “el millor mestre és el que ensenya als seus alumnes a aprendre” Deixant de banda que això de “el millor” és excesiu, la frase amaga la filosofia de l’aprendre a aprendre que comentava al principi. Baixant al terreny més concret us diré que jo em poso molt content quan veig que un alumne meu a après alguna cosa que jo li he explicat, però em poso molt més content quan comprovo que un alumne meu ha après una cosa que jo no li he explicat. Per tant veieu que estic a favor de la filosofia que hi ha darrere del tema de les competències bàsiques i de com el treball per projectes pot ajudar al seu desenvolupament.
Però el títol de l’article ens refereix a una altra qüestió. L’altre dia, a un claustre de la meva escola, es va fer una presentació sobre el tema de les competències i s’acompanyaba amb un dibuix que ilustrava el canvi que es pretén.

 

imatge1.jpg

 

Davant del dibuix, que no sé quan va ser fet ni per qui, vaig pensar que hauria pogut servir quan ens explicàven el canvi que es pretenia aconseguir quan s’implantava la LOGSE als principis dels anys 90, quan jo vaig estudiar magisteri, fa quasi 20 anys. Però no només llavors, ja que alguns importants pedagogs ja defensaven aquesta idea als anys 30 del segle passat. Llavors això em va portar a preguntar-me (en veu alta i per martiri d’algunes companyes que veien que s’apropava l’hora de dinar) per què tantes teories pedagògiques i tantes diverses lleis no havien aconseguit que el canvi es produis? Per què al 2009 ens expliquen que l’objectiu de les noves legislacions és aconseguir un canvi que fa tants anys que diuen que volen aconseguir?
Com que soc així de plom, no em vaig contentar amb formular-me la pregunta, sinó que vaig intentar trobar una resposta (en aquest moment ja hi havia qui ja no pensava en dinar, sinó en arribar a la classe de les 3!). Si diem que fer protagonista a l’alumne dels seus aprenentages multiplica les possibilitats que realment aprengui. Si repetim allò de “Ho vaig sentir i ho vaig oblidar, ho vaig fer i ho vaig entendre, ho vaig explicar i ho vaig aprendre” per donar una idea de com els alumnes quan fan les coses i després les expliquen realment aprenen a aprendre. Si aquesta és la idea dels teòrics de l’ensenyament, per què no l’apliquen a l’hora de plantejar els canvis? En altres paraules, per què no fan que els mestres realment participem de la planificació dels canvis, per entendre la seva necessitat i idoneitat, per considerar-nos part del canvi i així aprendre’l de veritat?
Realment, el que fan és ben diferent. Tracten d’imposar la democràcia. Tracten que apliquem mètodes participatius a base de lleis, d’ordeno i mando i això ha fracasat fins ara i crec que continuarà fracasant. Això també està il·lustrat per un altre acudit que també van repartir l’altre dia al cole.
imatge2.jpg
Potser és per això que molts mestres a la seva classe fa el que bonament consideren i mentre els alumnes no es desmadrin no passa res. Potser és per això que tot i les teories i tot i les lleis, l’escola que recorda el meu pare (té 78 anys) i la que perceben els nostres alumnes es diferencien bàsicament (tecnologies al marge) en que ara no els piquem amb el regle quan diuen malament les taules, si em permeteu la simplificació. Què em dieu?

Per Albert

Estem en setmana de lluita, setmana de vaga, així que dediquem-la a la reivindicació en contra de la LEC que els i les competents, que no competitius, compartim. Reprodueixo una breu carta d’una companya per animar a deixar la posició de braços creuats.

Sóc mestra.
Rebo cada dia els meus 28 infants a l’aula amb un bon dia.
Entre competències bàsiques i a les portes d’una nova llei, em barallo amb mi mateixa per ensenyar el millor possible, a tots els diferents nivells que tinc en una sola classe. Busco recursos on no n’hi ha i quan no n’hi ha no puc treballar amb facilitat ni àgilment, d’aquella manera tan significativa i atractiva que m’ensenyaven a la universitat, d’aquella manera que voldria (m’he apuntat a tres cursos de formació, no me n’han concedit cap. Diuen però, que la formació hauria de ser obligatòria, no s’entèn). Veig mestres resignats, mestres cansats, … veig desesperació… veig decepció en l’educació.
Sóc mestra i moltes, massa vegades m’agradaria cridar:

PROU! NO VULL QUE A MI NI ALS MEUS ALUMNES ENS PRENGUIN EL PÈL!
VOLEM MÉS I NO VOLEM QUE ENS TREGUIN RES!
VOLEM SER TRACTATS COM ENS MEREIXEM!
VOLEM RESPECTE DES DEL PROPI GOVERN, DES DE LA GENERALITAT, DES DEL DEPARTAMENT, ..

Som NOSALTRES, els mestres i els pares i mares, qui junts tenim l’eina per dir prou a tot el que s’està fent amb l’educació i a tot el que es farà. Ni sindicats (convocant manifestacions inútils els diumenges davant del parlament quan tothom dorm), ni el conseller que encara li falten molts dies de moure’s per les escoles i instituts per saber com funcionem, ni ningú altre… SOM NOSALTRES!

Tenim pendent una VAGA pel dia 13 de NOVEMBRE. Fem que ruli, MOVEM-NOS! NO ENS ATUREM! MOVEM-NOS PER L’EDUCACIÓ, no deixem que ens trepitgin, no deixem que decideixin per nosaltres!

VAGA el 13 de NOVEMBRE!
PER UNA EDUCACIÓ DIGNA!

Feu difusió i potser serem centenars de milers en un dia en que sí que es poden començar a moure coses! Si no ho entenen amb un dia, potser caldrà que ens entenguin si la cosa es fa més grossa… Sí, ningú va dir que aconseguir les coses fos fàcil, però aconseguir-les és meravellós!

Fem màgia a l’escola

per Albert
Hem arribat al final de les classes i el nostre bloc al final de la primera ronda prevista d’articles. Per encetar la segona ronda i continuant la línia optimista de l’article anterior he pensat en compartir una experiència docent que em sembla força interessant i al mateix temps compartir els recursos de que disposo.

Què?
Com haureu endevinat pel títol, fins i tot els més adormits de la classe, es tracta de preparar actuacions de màgia, en aquest cas dels alumnes de cicle superior per a la resta de l’escola. Aquesta experiència la vaig treure de la meva estada a l’Escoleta. Allà la màgia era una activitat dins la setmana matemàtica que venen celebrant anualment. Jo després he aplicat la idea al Montserrat a Castellbisbal, un any dins una setmana cultural dedicada a les matemàtiques recreatives i un altre dins una setmana dedicada a les arts escèniques. Sempre que puc ho colo i he de dir que els resultats han estat molt bons en les tres ocasions.

Per què?
Hi ha una gran quantitat de jocs de màgia que són matemàtics, però el gran interès d’aquesta experiència és que permet treballar a més a més l’expressió oral, les capacitats artístiques, el treball en grup i fins i tot la psicomotricitat fina, sense deixar de banda que suposa la interelació entre els alumnes de diverses edats dins l’escola.
La idea és que durant un període aproximat d’un mes dediquem unes quantes sessions (matemàtiques, tutoria, sisenes hores d’activació de la intel·ligència, d’arts o d’expressió oral,..) a planificar les actuacions des del principi. Descobrir i triar trucs, preparar material, assajar, fer la propaganda,…

Com?
Un cop presentada la idea amb alguns trucs que els alumnes puguin deduïr després d’alguna repetició, cal repartir les edats a les que aniran a fer màgia. Després els alumnes preparen en petit grup primer i en gran grup després, una entrevista que serveixi per esbrinar els coneixements dels alumnes-públic i així poder triar els trucs adeqüats. Llavors és el moment que alguns alumnes entrevistin a les tutores o tutors dels alumnes-públic i després posin en comú les dades obtingudes. En aquest moment es poden anar triant els jocs matemàtics més adeqüats i afegir-hi altres de manipulació. Funciona prou bé que els alumnes s’organitzin per parelles per fer la feina de preparació i assaig que ve a continuació i que alguns agafin el paper de presentadors (un per cada grup d’alumnes-públic). Així arribem a la part final d’elaborar el material necessari per als trucs (cartes, daus, targes,…) i assajar-los, primer a casa i després a classe. Els presentadors aquí es dediquen a preparar la seva introducció i la decoració d’escenografia. Durant tot el procés, el mestre i aquells alumnes que han trobat jocs adeqüats, han anat presentant nous jocs matemàtics per deduïr. Al final, si hi ha temps, els alumnes preparen una mena de flyers per repartir uns dies abans de l’actuació. El dia de l’actuació els mags van entrant a les diferents aules per torns fins passar tots per totes les aules.

BubbleShare: Share photos – Powered by BubbleShare

Segur?
Des del punt de vista didàctic em sembla una activitat del tot recomanable que podeu colar per setmanes culturals com jo o per festes de final d’any o de final de curs, o altres opcions. Però des del punt de vista dels alumnes puc dir que ho valoren molt. Veieu algunes opinions:
El millor que vam aprendre a actuar davant de molta gent i el pitjor que va costar fer-nos el material.
Tot va sortir més bé del que creia jo. A la classe on jo estava presentant no es cansaven mai dels trucs de màgia i sempre volien més.
Jo crec que va estar molt bé i crec que la classe va mostrar interès per aquest tema de la màgia.
El millor va ser que van alucinar i el pitjor que un nen molestava.
El millor que vam anar a 2n B on tot el rato aplaudien i el pitjor que a les altres classes deien tot el rato que havien enganxat el truc i no el sabien
Va ser molt divertit i vam fer passar una bona estona als petits
El millor que no em vaig equivocar i m’ho vaig passar molt bé.

Fins i tot, després va donar per parlar del que ens passa als mestres quan no ens fan cas en explicar la seva experiència d’algun nen que es comportava malament.

Amb què?
Per últim us afegeixo una sèrie de links i referències bibliogràfiques al respecte (no els millors, els que he trobat en aquests dies bojos de final de curs).

Segarra, Ll. Els millors jocs de matemàgica. Ed singular
Calabria, M. Juegos matemáticos. Ed Akal
Tahan, Malba Matemática curiosa y divertida Ed. Pluma y papel
Lari, M. Els secrets del Mag Lari. Ed. Pagès
Segarra, Ll. Enigmes i josc matemàtics.
http://www.casadelamagia.com/htm/cat/inicio.htm
http://jerryandrus.org/
http://www.xtec.es/~jjareno/
http://www.psicoactiva.com/juegos/cuadros/jg_cubos.htm#
http://www.xtec.net/~ncoma4/tangram/tangram.htm
http://www.moillusions.com/2008/05/get-off-earth-optical-illusion.html
http://britton.disted.camosun.bc.ca/jbgetoffearth.htm
http://www.sabercurioso.com/2008/01/11/misteriosa-desaparicion/
http://www.juegosdelogica.com/neuronas/matemagi.htm
http://sferrerobravo.wordpress.com/2007/10/23/la-magia-de-las-matematicas-y-las-matematicas-de-la-magia/
http://divulgamat.ehu.es/weborriak/cultura/MateMagia/matemagia.asp
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=27628

Agrairia tot allò que pugueu afegir a aquesta informació des de la vostra experiència i al mateix temps resto a la disposició de qualsevol que vulgui exportar la idea a la seva escola. No dubteu en contactar amb mi en qualsevol cas. Què us sembla?

Liberal Educació a Catalunya

per Sergio Escribano

El sistema capitalista necessita créixer sense límits, tenir guanys cada cop més i més quantiosos i quan això no passa li anomenen pèrdues. Fa temps que aquest sistema està entrant en crisi, cada cop els hi costa més a les grans multinacionals treure els diners suficients com per considerar que aquesta manera d’entendre el món que ens afecta directament, i no a tots per igual, els interessa. Són el que molts estudiosos del tema anomenem “els límits del capitalisme”. Un dels pocs límits que a aquest sistema li quedava per trencar era el dels serveis públics. Ja des de l’any 1998 a la reunió del GATT (Acord General sobre Tarifes i Aranzels) es va acordar seguir el neoliberalisme més implacable après de Milton Friedman i marcar com a objectiu la privatització de tots els serveis públics, incloent sanitat i educació. Exemples com diversos articles de la Constitució Europea o la directiva Bolkestein (que permet des del 2006 que una empresa prestadora de serveis hagi d’atendre la normativa legal i laboral del seu país d’origen i no la del país on acaba prestant els serveis) ens diuen que els nostres dirigents, ja diguin que són d’esquerres (mentida) o de dretes, comulguen plenament amb aquestes idees neoliberals. Els resultat de tot plegat el comencem a veure amb claredat: a la sanitat, que és el cas potser més clar, la gran majoria d’hospitals catalans són privats, els Cap’s comencen a funcionar com una empresa privada i alguns ja són gestionats per entitats privades. Què toca ara? L’EDUCACIÓ PÚBLICA. Amb l’avanprojecte que el liberal Maragall ens ha presentat fa poques setmanes totes les pors que van començar a néixer amb les bases que orientaven el desenvolupament de la futura LEC s’han confirmat. L’objectiu principal d’aquesta llei? Apropar fins que no hi hagi distinció el funcionament, en primer terme, i la gestió dels centres públics a l’escola concertada. Diluir la pública fent que acabi funcionant tal i com ho fa la privada-concertada. Com? Primer premiant la concertada amb més i més calers, de tal manera que crear una escola concertada sigui un negoci suculent per a la iniciativa privada. Un negoci encara més rodó del que avui és: una escola d’uns pocs pagada amb els diners de tothom. Més aspectes que defensen els meus arguments: directors totpoderosos, funcions dels mestres limitades a la feina pedagògica, diners per funcionar a canvi de resultats, i la guinda del pastís: la famosa municipalització, que segons nombrosos estudis (i la realitat) és una via directa cap a la privatització dels serveis públics. Si pensem en quants serveis presten els nostres ajuntaments amb personal contractat directament veurem que el nombre potser ralla el zero més absolut (servei d’aigües, escombriaires, jardiners, socorristes, monitors de lleure i esportius, brigada d’obres, llars d’infants municipals, escoles d’adults municipals…).
La cosa la veig clara: o plantem cara com a col·lectiu i com a societat que exigeix els seus drets o això està perdut. O no?

Dos cursos de sisena hora

per Josep

M’he decidit a escriure sobre la sisena hora per dos motius principalment:
1) Ha passat un temps prou significatiu en el que hem pogut comprovar les coses que han canviat en els centres amb la seva aplicació.
2) La implantació d’aquesta mesura a Educació Infantil, notícia que s’ha escampat els últims dies i que pel que sembla no tardarà gaire.

En quant a la sisena hora a Primària, vull apuntar alguns dels canvis que hem notat amb l’aplicació d’aquesta mesura:

– La implantació de la sisena hora l’hem viscuda com una imposició del Departament, però amb el consentiment d’alguns importants sindicats.
– Els nens i nenes catalans han passat a ser els alumnes d’Europa que més hores es passen a l’escola. Estic convençut que això no va lligat d’una manera directa a la millora de resultats i a la disminució del fracàs escolar.
– L’allargament de la jornada escolar no ha afavorit la conciliació de la vida familiar. La majoria dels centres han allargat _ hora al matí i _ a la tarda. De tota manera, mai pot ser prioritari un horari en funció de la feina dels pares. La prioritat de l’horari escolar hauria de ser exclusivament una prioritat educativa; correm el risc de que l’escola ocupi pràcticament el total del temps dels nens. Cal que també tinguin una vida activa fora dels centres.
– Nova organització dels centres: L’horari dels mestres ja no coincideix amb el dels alumnes. El desfasament entre Infantil i Primària ha provocat una diferència horària entre els professors de les dues etapes, així com diferències en les condicions laborals: alguns no tenen la possibilitat de disposar d’una o dues franges horàries lliures (cas dels mestres d’Educació Infantil). Una altra conseqüència és que es redueixen les hores de trobada de tot el professorat i els equips directius han de fer malabarismes per tal que els horaris i l’organització del centre funcioni. Encara que el mes de juliol es tinguin els horaris elaborats, al setembre s’han de tornar a refer per tal d’atendre les problemàtiques diverses dels mestres que arriben nous, amb la complicació afegida dels que tenen una reducció de jornada.
– En quant a la coordinació del professorat, tenim menys temps per compartir, programar i debatre els temes. Les reunions s’han de preveure i s’ha de fer un calendari anual, ja que no tothom fa el mateix horari. La sisena hora ha suposat una pèrdua en la qualitat de les relacions humanes: a l’hora de l’esbarjo gairebé no ens trobem, abans era una estona en que la majoria ens vèiem.
– Ha suposat un augment del nombre de mestres que atén un mateix grup d’alumnes.
– Els recursos humans són insuficients. Ha disminuït el nombre d’hores de reforç i de grups reduïts. A més, podríem afegir que, a vegades, s’han destinat llicenciats amb cap o molt poca experiència docent per cobrir substitucions.
– L’horari d’atenció a les famílies també ha canviat. Abans era a l’hora d’exclusiva, un dia determinat a la setmana, per a tot el centre. Ara, pot ser a qualsevol hora del dia, la que tingui reservada cada mestre/a, segons el seu horari.
Segurament, podríem apuntar més canvis que hem notat els últims dos cursos.

De res serveix lamentar-nos ni mirar enrera, però sí podem exigir que se’ns tingui en compte en les reformes i lleis del futur més proper.
Ara estem inmersos en una sèrie d’accions correctores i d’adaptació dels centres, encaminats a arribar a acords entre el professorat, solucionant els problemes i situacions noves que es produeixen. Algunes de les accions que ja s’han començat a fer i d’altres que s’haurien de posar en marxa són, segons el meu parer:
– Potser, els claustres haurien de ser més operatius, un lloc on prendre decisions, un cop s’ha debatut als cicles. Els coordinadors haurien de ser protagonistes de la dinamització del cicle i haurien de tenir un paper més rellevant.
– Criteris clars a l’hora de fer les substitucions.
– S’hauria d’arribar a establir un acord entre el professorat, amb els criteris que regulin el funcionament del centre, que possibiliti la realització de sortides, activitats, festes,… i alhora es tingui en compte el nostre horari laboral. Es poden fer alguns canvis en els nostres horaris quan convingui, per tal d’adaptar-los a les activitats proposades, però també s’ha de preveure el sistema de compensar les hores que es fan de més.
– S’hauria de procurar limitar el nombre màxim de mestres que entren en un mateix grup
– Optimitzar el temps de les reunions de manera més efectiva. Clarificar les propostes que sorgeixin, debatre-les a nivell de cicle, preferentment, i prendre les decisions que calgui a les reunions de claustre de claustre.

En quant a la implantació de la sisena hora a Educació Infantil, es podrien posar sobre la taula totes les raons per les quals es podria implantar. A mi no se m’acut cap que pugui merèixer la consideració de deixar uns nens de 3, 4 i 5 anys una hora més al centre. Recordem que alguns d’ells ja tenen una jornada sobresaturada amb l’acollida matinal, el menjador i l’acollida de la tarda. No es té en compte la seva evolució com a infants, el temps que necessiten d’atenció amb les seves famílies, la importància de la relació amb altres persones, el joc fora de l’àmbit escolar, etc. Les raons, evidentment, seran de tipus social i no educatiu. S’estan canviant les prioritats!