Liberal Educació a Catalunya

per Sergio Escribano

El sistema capitalista necessita créixer sense límits, tenir guanys cada cop més i més quantiosos i quan això no passa li anomenen pèrdues. Fa temps que aquest sistema està entrant en crisi, cada cop els hi costa més a les grans multinacionals treure els diners suficients com per considerar que aquesta manera d’entendre el món que ens afecta directament, i no a tots per igual, els interessa. Són el que molts estudiosos del tema anomenem “els límits del capitalisme”. Un dels pocs límits que a aquest sistema li quedava per trencar era el dels serveis públics. Ja des de l’any 1998 a la reunió del GATT (Acord General sobre Tarifes i Aranzels) es va acordar seguir el neoliberalisme més implacable après de Milton Friedman i marcar com a objectiu la privatització de tots els serveis públics, incloent sanitat i educació. Exemples com diversos articles de la Constitució Europea o la directiva Bolkestein (que permet des del 2006 que una empresa prestadora de serveis hagi d’atendre la normativa legal i laboral del seu país d’origen i no la del país on acaba prestant els serveis) ens diuen que els nostres dirigents, ja diguin que són d’esquerres (mentida) o de dretes, comulguen plenament amb aquestes idees neoliberals. Els resultat de tot plegat el comencem a veure amb claredat: a la sanitat, que és el cas potser més clar, la gran majoria d’hospitals catalans són privats, els Cap’s comencen a funcionar com una empresa privada i alguns ja són gestionats per entitats privades. Què toca ara? L’EDUCACIÓ PÚBLICA. Amb l’avanprojecte que el liberal Maragall ens ha presentat fa poques setmanes totes les pors que van començar a néixer amb les bases que orientaven el desenvolupament de la futura LEC s’han confirmat. L’objectiu principal d’aquesta llei? Apropar fins que no hi hagi distinció el funcionament, en primer terme, i la gestió dels centres públics a l’escola concertada. Diluir la pública fent que acabi funcionant tal i com ho fa la privada-concertada. Com? Primer premiant la concertada amb més i més calers, de tal manera que crear una escola concertada sigui un negoci suculent per a la iniciativa privada. Un negoci encara més rodó del que avui és: una escola d’uns pocs pagada amb els diners de tothom. Més aspectes que defensen els meus arguments: directors totpoderosos, funcions dels mestres limitades a la feina pedagògica, diners per funcionar a canvi de resultats, i la guinda del pastís: la famosa municipalització, que segons nombrosos estudis (i la realitat) és una via directa cap a la privatització dels serveis públics. Si pensem en quants serveis presten els nostres ajuntaments amb personal contractat directament veurem que el nombre potser ralla el zero més absolut (servei d’aigües, escombriaires, jardiners, socorristes, monitors de lleure i esportius, brigada d’obres, llars d’infants municipals, escoles d’adults municipals…).
La cosa la veig clara: o plantem cara com a col·lectiu i com a societat que exigeix els seus drets o això està perdut. O no?

7 thoughts on “Liberal Educació a Catalunya

  1. DAVID DE LAS HERAS

    La Lec, Maragall i el Consell escolar

    Segurament en aquests moments L’Ernest Maragall s’estarà menjant les ungles, però les coses s’han de realitzar més a poc poc, les presses no porten enlloc.

    Es volia portar la Lec al parlament a l’estiu, el mateixa notícia a vilaweb ho diu. En part es normal, és el moment en que els sindicats no podran mobilitzar la gent perquè estarà de vacances.

    El fet que el Consell escolar només hagi tractat una quarta part de l’articulat, vol dir que aquesta llei està molt i molt qüestionada. En part ho trobo normal, hi ha mases corporacions al darrera que hi volen influir. El nostre conseller d’educació haurà de ser valent per intentar crear un articulat que agradi a la majoria, que estigui content als mestres i finalment hi hagi realment una qualitat indiscutible de l’educació.

    Per fer-ho crec que el text hauria de fer dos coses en primer terme més repòs que es pugués dialogar millor amb els millor pedagogs del país i no voler copiar el model concertat. En segon terme fer un diàleg amb el model concertat, si volen diners públics hauran d’assumir algunes regles del model públic. Però en cap cas el model públic ha de tendir al model concertat.

    Ahir des de una presidenta de una ampa de Salt em deia és que l’escola Concertada només pensa si els nens que van podran pagar!!!!! Recordem que a Salt hi ha un 75% d’immigració. Es podrà cumplir allà la quota immigrant que recull la Lec?

    No podem oblidar que l’escola Concertada al llarg del temps ha fet el seu paper educatiu. I que també ha d’existir un altre model educatiu de qualitat. I jo crec que l’hem de deixar treballar amb una petita normativa. Perquè crec que la diversitat fa la riquesa i tenir-les fa enrriquir el sistema educatiu. Però en cap cas el que s’ha de produïr és que el model concertat tingui més subvencions perquè la Generalitat o l’Estat li surti més barata invertir-hi.

  2. Albert

    Si Sergio, ja saps que estic totalment d’acord en que l’única manera és plantar cara, però amb concentracions a la tarda, fora de l’horari laboral, crec que no anem enlloc. Jo prefereixo fer vaga encara que siguem poquets perquè esl grans sindicats estan per una altra labor. Si són pocs, potser no aconseguirem gaire, però anirem a dormir tranquils d’haver fet el que consideràvem coherent, necessari i important.
    Si tiren endavant la llei a l’estiu estem perduts i els grans sindicats hauran fet la seva feina de tenir-nos desmobilitzats i a l’espera fins a aquestes dates quan ja no és possible mobilitzar. No és que sigui amant de la teoria de la conspiració, és que fa molt de temps que UGT i CCOO formen part de la concertació que per mantenir la seva posició els exigeix controlar als treballadors i fer de fre a la mobilització. Els últims anys ens han donat infinitat d’exemples a diversos sectors laborals.
    Molts companys sindicalistes, amb la millor de les intencions, formen part d’un tot en que administració, empresaris i sindicats es reparteixen els papers per anar manetnint els grans plans per a tots nosaltres.
    Això s’escapa una mica del tema educatiu d’aquest bloc, però és la realitat en la que s’enmarca la LEC sota el meu punt de vista.

  3. Sergio

    A David de las Heras.
    Primer, interessantíssim el teu espai: http://www.petitlleure.org/bloc/ Recomano a qui miri aquest blog que faci una ullada.
    Segon, en cap cas se m’acudiria desmerèixer el paper de la concertada a la història de l’educació del nostre país. Però el meu posicionament és clar: qui vulgui una escola només per a uns pocs que se la pagui. Podem permetre que estiguem pagant tots i totes l’escola d’uns pocs? Per mi és inacceptable. A més discrepo totalment en allò que dius que la concertada representa un altre model educatiu diferenciat del de la pública. Si com a model educatiu entenem que les prioritats de funcionament atenguin abans a criteris econòmics que educatius, o que funcionin com a empresa privada per escollir personal i alumnat, cobrar quotes a les famílies, etc, però com a pública per rebre diners públics… llavors si. Però això és enriquir el sistema educatiu?
    Tercer: Que la LEC estableix la corresponsabilitat en la matriculació de nens i nenes immigrants? T’aclareixo que el que realment diu és que les concertades s’hauran de fer càrrec de part de la matriculació d’aquells alumnes immigrants de la seva zona geogràfica. Exceptuant alguns casos les escoles concertades no es troben precisament en zones de gran afluència d’immigrants. Per tant és una altra trampa del l’articulat.
    I per acabar, que el Departament deixi en mans d’experts pedagogs la definició del model educatiu de Catalunya? Hem d’acceptar que és un gran perill. I perr què? Perquè no tots entenem d’igual manera què vol dir això d’experts pedagogs. Qui decideix qui són aquests experts? Fins ara el Departament, que ha escollit “prestigioses” firmes com la Fundació Bofill, Salvador Cardús i alguns altres que curiosament han vingut a reafirmar els seus plantejaments. Per aquí, doncs, tampoc anem bé.

    PD: Coincideixo plenament en la teva proposta del teu espai (http://www.petitlleure.org/bloc/ ) de suprimir la sisena hora i quedar-nos amb tots els mestres que ens ha portat als centres per millorar realment la qualitat de la nostra feina. És una reivindicació, penso, de tot el col·lectiu de mestres. Ara bé, si bé és veritat que ara tenim als centres més mestres que mai et donaré una dada: l’aplicació de la sisena hora i la reducció d’hores lectives a 23 ha portat una reducció real d’hores d’atenció a l’alumnat entre un 20 i un 40%. Per tant, a efectes pràctics, els alumnes han perdut mestres.

  4. Josep

    Un país que defensi l’educació dels seus ciutadans com un dels seus eixos fonamentals, ha de ser un país amb governs que creguin en l’escola pública. No he entès mai l’existència d’escoles concertades. Possiblement vulguin tenir els beneficis empresarials de l’escola privada, però també rebre diners i recursos públics.
    També és veritat que una part de la societat, ideològicament i pel seu estatus econòmic, tria pels seus fills l’escola privada.
    Crec que tot seria molt més fàcil si només hi hagués una única xarxa d’escoles públiques, però no podem oblidar que estem en un món capitalista i que l’opció de l’escola privada hi és.
    Per tant, i sense utopies d’imaginar-me aquest país només amb escoles públiques, crec que els dos models estan clars: escola pública gratuïta, i escola privada pagada per tots aquells que la vulguin..
    Durant molts anys l’escola concertada ha cobert el dèficit de places escolars públiques, però el favor al govern ha sigut mutu, ja que s’han estalviat de construir les escoles públiques necessàries i els hi han donat la corresponent subvenció: Jo poso l’edifici i tu em subvenciones l’ensenyament i pagues els sous dels profes.
    Si l’Estat apostés de veritat per una escola pública de qualitat, hauria de posar tot l’empeny en potenciar-la i deixar de banda tota la pressió que rep de les escoles concertades. Jo deixaria triar a les escoles concertades entre escoles privades o que es reconverteixin en escoles públiques. Només entenc aquestes dues modalitats.

    En quant a la idea de reivindicar que ens treguin la sisena hora i aprofitar l’augment de mestres per guanyar en qualitat, crec que serà una de les més importants reivindicacions d’aquí en endavant. El professorat sempre ha dit que falten recursos humans a les escoles i que la ràtio és molt alta. Estic convençut que amb la sisena hora no s’ha volgut augmentar la qualitat de l’ensenyament; només calia augmentar el nombre de mestres i deixar estar la sisena hora. Però això no ho han volgut, han apostat per la quantitat d’hores que els nens passen a l’escola, no per la qualitat.

  5. Albert

    Hola a tothom,

    Totalment d’acord amb els plantejaments d’en Sergio i en Josep respecte a l’escola concertada. No és qüestió d’enfadar-se ni enfrontar-se amb els pares, fins i tot, alguns companys de la pública, que porten als seus fills a la concertada. És una opció que els hi donen i trien com qualsevol altre. Jo simplement crec que amb serenitat i tranquilitat s’ha de deixar de donar aquesta opció. Els diners de tots, a les escoles de tots (que tenen com a primer objectiu el bé comú i no l’empresarial) I això depen de qui ens governa en cada moment.
    Només vull aportar un element. Sembla que no som els únics que pensem igual. Avui mateix el director del diari Público, el més proper actualment a les tendències del president Zapatero i el seu partit, afirmava a un article de pàgina sencera “El modelo de educación concertada dinamita la educación pública con el dinero de todos” Exactament el que diem alguns de nosaltres aquí. Llavors per què un govern del PSC a Catalunya no només no ha fet marxa enrera de la política convergent de primar la concertada, sinó que encara l’ha fomentat més?
    La meva opinió és que des dels mitjans propers al partit socialista (no només público, també cuatro i altres) critiquen la política de concert per ficar el dit a l’úll a les autonomies del PP, sobretot a la que governa la gran Esperanza Aguirre, però només per això. Quan governen, a la vista està a Catalunya, fan exactament el mateix.
    No parlem dels de debó que sempre han defensat els arguments en contra de la concertada i ara fan com si es tractés d’un Bracons, una MAT, o un transvasament qualsevol i se l’empassen. O dels republicans que van tenir la conselleria d’educació en mans de persones d’USTEC que no van moure ni una peça en aquest terreny.
    Torno a parlar de política, però és que aquest tema de la LEC i de l’escola concertada és més un tema polític que pedagògic.
    Com ha passat amb el trasvasament, si la gent no hagués començat a sortir al carrer, en venir les pluges l’haurien fet igualment per si de cas com continua defensant per exemple l’alcalde de Barcelona.
    Si els apretem poden canviar coses a millor, sinó canviaran a pitjor. Des del punt de vista, clar, de la defensa d’una escola pública, gratuïta i de qualitat com deia un vell eslogan…

  6. Jose Martín

    Des de la CGT hem vingut alertant, als qui esperaven els canvis que poguessin aparèixer a l’avantprojecte de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), que potser es diluirien les grolleres afirmacions de les Bases, però no canviaria res substancial. El Departament d’Educació havia insistit en la validesa d’unes Bases que no va retirar, malgrat el rebuig mostrat pels mestres i professors de l’escola pública el passat 14 de febrer.

    Sota el nou paraigües del Servei Públic d’Educació, obre noves vies al finançament dels centres concertats (increment dels mòduls, finançament addicional per necessitats educatives especials, contractes programa, nous concerts), que paren la mà per rebre més diners públics mentre es mantenen com empresa privada.

    L’articulat evita pronunciar-se explícitament per la gestió indirecta de centres públics, però deixa el camí obert a través de la municipalització (com ja fa a les Llars d’infants municipals de gestió indirecta i gran part dels serveis públics que presten els municipis).

    A més, deixa en mans dels ajuntaments la primera etapa d’educació infantil, l’educació de persones adultes, els ensenyaments artístics (autèntiques ventafocs del sistema educatiu) i, mitjançant conveni, els permet també gestionar els ensenyaments ordinaris.

    Es mantenen els mecanismes de privatització de la gestió dels centres públics amb l’autonomia econòmica i el finançament diferenciat segons resultats.

    També la jerarquització dels centres públics a través d’una direcció professionalitzada, convertint al director en gerent de personal i retornant així als vells cossos del franquisme, perdent el poder democràtic dels claustres de professors i els consells escolars.

    Es desregulen les condicions laborals amb llocs de treball específics i de lliure designació, difícilment assumibles per una societat en la que l’amiguisme és el pa de cada dia, amb una «carrera» docent depenent de l’avaluació del director, amb una adscripció a zona educativa, enlloc d’un centre concret, amb reduccions econòmiques pels interins i en els tres primers anys com a funcionari de carrera.

    Per aquests motius cal manifestar un rotund rebuig a l’avantprojecte, que, com les Bases i el Pacte Nacional, prenen com a referent l’escola concertada i es tracta que la pública la imiti (sisena hora, gestió privada, jerarquització…)

    Hi ha qui diu que des dels sindicats es veuen fantasmes a les propostes del govern, però la LEC és conseqüència del desplegament de la Ley Orgánica de Educación. Una part dels problemes i amenaces que afrontem es desprenen directament d’aquesta llei marc. All govern del PP de la Comunidad de Madrid no li cal una llei per passar un centre de titularitat pública a municipal i d’aquí a gestió privada (com a Catalunya amb les llars municipals) o, fins i tot, vendre’l, com en el cas del CEIP Miguel Ángel Blanco a El Álamo, redistribuint l’alumnat matriculat i el professorat públic.

    I, amb Ley de Educación de Andalucía (LEA) aprovada a finals del 2007 el govern socialista andalús «incentiva» al professorat amb fins a 7000 euros en 4 anys, en funció dels «resultats», és a dir, dels aprovats.

    El conseller Maragall ha manifestat la voluntat d’entrar al Parlament el Projecte de LEC abans de l’estiu. No mobilitzar-nos abans que aquest tràmit es completi és tornar a deixar les mans lliures a la Conselleria per tirar endavant els plans privatitzadors de l’ensenyament. Deixar aquest articulat pendent de futures negociacions és perdre l’objectiu de la vaga del 14. Perquè fins i tot els marcs de negociació no són els de la vaga, sinó el Pacte Nacional d’Educació –amb les patronals privades- i la nova Mesa Sindical, que incorpora sindicats de la privada i del professorat de religió -cap dels quals no es va enfrontar a les Bases-, manipulant la representació del professorat de la pública en lluita per a posar la «negociació» de les nostres condicions laborals i de l’educació pública en les seves mans.

    Per tot això, us animem a participar a la concentració unitària convocada per dimecres 11 de juny a a les 14:00 davant dels Serveis Territorials d’Educació a Lleida per demanar, recuperant la força de la vaga del 14 de febrer, la retirada de l’avantprojecte de Llei d’Educació de Catalunya.

  7. David de las Heras

    Hola Amics
    Us dic amics, perquè us preocupa quelcom que a mi em preocupa l’educació del nostre país. Intento donar una vesant qualitativa de l’educació des de la neutralitat, a vegades la realitat és que em costa. Però si volem que hi hagi una entesa del país s’ha de fer l’esforç. Us he de comunicar que en aquests moments soc mestre de l’escola pública i crec fermanent amb ella. Però de petit i de jove sempre he estat a la concertada. Les meves declaracions al meu bloc Van a les premisses d’intentar que hi hagi investigació educativa i un model diferenciat de la concertada. Crec fermament que el gran problema és que la pública s’ha volgut acostar a la concertada(penseu que la majoria de polítics tenen els fills a la privada) per mi això és un error.
    En segon terme Sergi dir-te una realitat de país, crec que no hi ha suficients Euros en inversió educativa per poder donar la oferta que està donant la concertada. Subvencionar la concertada els hi surt a compte el govern. No han de pensar amb el manteniment. Possiblement és trist però cert. Salut gent si necessiteu quelcom feu un post al meu bloc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà