per Josep
M’he decidit a escriure sobre la sisena hora per dos motius principalment:
1) Ha passat un temps prou significatiu en el que hem pogut comprovar les coses que han canviat en els centres amb la seva aplicació.
2) La implantació d’aquesta mesura a Educació Infantil, notícia que s’ha escampat els últims dies i que pel que sembla no tardarà gaire.
En quant a la sisena hora a Primària, vull apuntar alguns dels canvis que hem notat amb l’aplicació d’aquesta mesura:
– La implantació de la sisena hora l’hem viscuda com una imposició del Departament, però amb el consentiment d’alguns importants sindicats.
– Els nens i nenes catalans han passat a ser els alumnes d’Europa que més hores es passen a l’escola. Estic convençut que això no va lligat d’una manera directa a la millora de resultats i a la disminució del fracàs escolar.
– L’allargament de la jornada escolar no ha afavorit la conciliació de la vida familiar. La majoria dels centres han allargat _ hora al matí i _ a la tarda. De tota manera, mai pot ser prioritari un horari en funció de la feina dels pares. La prioritat de l’horari escolar hauria de ser exclusivament una prioritat educativa; correm el risc de que l’escola ocupi pràcticament el total del temps dels nens. Cal que també tinguin una vida activa fora dels centres.
– Nova organització dels centres: L’horari dels mestres ja no coincideix amb el dels alumnes. El desfasament entre Infantil i Primària ha provocat una diferència horària entre els professors de les dues etapes, així com diferències en les condicions laborals: alguns no tenen la possibilitat de disposar d’una o dues franges horàries lliures (cas dels mestres d’Educació Infantil). Una altra conseqüència és que es redueixen les hores de trobada de tot el professorat i els equips directius han de fer malabarismes per tal que els horaris i l’organització del centre funcioni. Encara que el mes de juliol es tinguin els horaris elaborats, al setembre s’han de tornar a refer per tal d’atendre les problemàtiques diverses dels mestres que arriben nous, amb la complicació afegida dels que tenen una reducció de jornada.
– En quant a la coordinació del professorat, tenim menys temps per compartir, programar i debatre els temes. Les reunions s’han de preveure i s’ha de fer un calendari anual, ja que no tothom fa el mateix horari. La sisena hora ha suposat una pèrdua en la qualitat de les relacions humanes: a l’hora de l’esbarjo gairebé no ens trobem, abans era una estona en que la majoria ens vèiem.
– Ha suposat un augment del nombre de mestres que atén un mateix grup d’alumnes.
– Els recursos humans són insuficients. Ha disminuït el nombre d’hores de reforç i de grups reduïts. A més, podríem afegir que, a vegades, s’han destinat llicenciats amb cap o molt poca experiència docent per cobrir substitucions.
– L’horari d’atenció a les famílies també ha canviat. Abans era a l’hora d’exclusiva, un dia determinat a la setmana, per a tot el centre. Ara, pot ser a qualsevol hora del dia, la que tingui reservada cada mestre/a, segons el seu horari.
Segurament, podríem apuntar més canvis que hem notat els últims dos cursos.
De res serveix lamentar-nos ni mirar enrera, però sí podem exigir que se’ns tingui en compte en les reformes i lleis del futur més proper.
Ara estem inmersos en una sèrie d’accions correctores i d’adaptació dels centres, encaminats a arribar a acords entre el professorat, solucionant els problemes i situacions noves que es produeixen. Algunes de les accions que ja s’han començat a fer i d’altres que s’haurien de posar en marxa són, segons el meu parer:
– Potser, els claustres haurien de ser més operatius, un lloc on prendre decisions, un cop s’ha debatut als cicles. Els coordinadors haurien de ser protagonistes de la dinamització del cicle i haurien de tenir un paper més rellevant.
– Criteris clars a l’hora de fer les substitucions.
– S’hauria d’arribar a establir un acord entre el professorat, amb els criteris que regulin el funcionament del centre, que possibiliti la realització de sortides, activitats, festes,… i alhora es tingui en compte el nostre horari laboral. Es poden fer alguns canvis en els nostres horaris quan convingui, per tal d’adaptar-los a les activitats proposades, però també s’ha de preveure el sistema de compensar les hores que es fan de més.
– S’hauria de procurar limitar el nombre màxim de mestres que entren en un mateix grup
– Optimitzar el temps de les reunions de manera més efectiva. Clarificar les propostes que sorgeixin, debatre-les a nivell de cicle, preferentment, i prendre les decisions que calgui a les reunions de claustre de claustre.
En quant a la implantació de la sisena hora a Educació Infantil, es podrien posar sobre la taula totes les raons per les quals es podria implantar. A mi no se m’acut cap que pugui merèixer la consideració de deixar uns nens de 3, 4 i 5 anys una hora més al centre. Recordem que alguns d’ells ja tenen una jornada sobresaturada amb l’acollida matinal, el menjador i l’acollida de la tarda. No es té en compte la seva evolució com a infants, el temps que necessiten d’atenció amb les seves famílies, la importància de la relació amb altres persones, el joc fora de l’àmbit escolar, etc. Les raons, evidentment, seran de tipus social i no educatiu. S’estan canviant les prioritats!
Hola Josep,
Ja saps que estic totalment d’acord amb el que planteges a l’article. Potser has deixat de fer èmfasi en un aspecte negatiu de la sisena hora que si tractes a la part de propostes. És tracta de les dificultats i maldecaps per l’equip directiu i mals rotllos en general a l’hora de fer activitas extraordinàries i globals de centre com jornades culturals, jornades d’astronomia o festes populars, fins al punt de fer dubtar sobre la seva continuitat o com a mínim modificar-ne les característiques. I precisament aquestes activitats són un dels trets d’identitat d’una escola i els millors moments pels alumnes que acostumem a aprofitar per a què aprenguin sense pensar-s’ho.
És un aspecte negatiu, tu proposes algunes idees per superar-lo, però estem en ple procés i ja veurem com podem fer que acabi.
Totalment d’acord en que cal recordar sempre quina ha de ser la nostra prioritat: l’alumne.
Felicitats per l’article, Josep.
Estic totalment d’acord amb el que dius. La sisena hora ha suposat la “secundarització” del funcionament de les escoles, amb el que això implica de pèrdua de treball en equip. Qui es creu que quantitat = qualitat?
Hola Josep,
estic d’acord amb el que planteges. Tinc l’experiència d’haver treballat el curs passat a primària fent sisena hora i aquest any treballar a infantil. La veritat és que no sé on anirem a parar, ja es comencen a sentir veus d’introduir una sisena hora a infantil i, com va passar a primària, probablement s’acabarà introduint. Els polítics pensen més en tenir contents als pares tenint una escola que faci de parking pels nens/es, que en escoltar els arguments dels mestres que treballen dia a dia a les escoles.
Realment serà una bogeria una sisena hora més amb alumnes de 3 a 6 anys, potser esperen que introduim més hores d’anglès o fins i tot d’alemany, per tenir personetes preparades pel “món competitiu”. Però i qui substituirà a la família, als amics del parc…? Suposo que també esperen que ho fem nosaltres els mestres “competents”.
La sisena hora segueix endavant de forma oficial, trobem la notícia al gencat.
El que no diu la lletra petita és que possiblement més de 300 municipis no la rebran el curs que ve. Representant en hores aquests alumnes tindran 525 hores menys que la resta. No és un discriminació això?
Si ho mirem a nivell electoral descobrim que allà on reben més vots el Psc és allà on s’aplica primer la sisena hora. No serà un element electoral, i no una reforma qualitativa de l’educació?
Un dels elements importants a primària és la funció tutorial, i el que tampoc diuen el govern educació que una de les causes de la sisena hora és que un grup de primària pot rebre fins a 8 professors en una setmana. Que no necessiten un punt de referència els infants? Hem tendit a convertir la primària al funcionament de secundària, i crec que és un error educatiu molt greu. Els infants necessiten un tutor clar. Una de les mesures clares seria elaborar un decret on es decreti les hores que el tutor ha d’estar en el grup classe. Com a mínim jo faria que el tutor fes 10 sessions minimes(no parlo d’hores).
Gràcies per les teves felicitacions, Bea. En quant a l’èmfasi que demana l’Albert, ho intentaré.
És cert que a les escoles existeixen dificultats i punts de vista diversos quan arriba el moment d’organitzar activitats generals del centre. La nova estructuració dels nostres horaris, amb la sisena hora, fa que sovint ens preguntem: He de venir a treballar la meva tarda lliure, encara que l’escola estigui celebrant carnestoltes, jornades culturals, Sant Jordi,…? Crec que ningú està obligat (laboralment). El més important és el debat en claustre i arribar a consensuar quines activitats volem fer. Si estem convençuts de que la nostra feina i el nostre esforç diari contribueix a donar eines als nostres alumnes per arribar a que es construeixin els seus propis aprenentatges, a ser més competents, seria un error deixar de fer-les.
Es poden arribar a acords sobre com compensar aquestes hores. Per exemple, agafant alguna hora de permanència al centre, deixar de fer algunes hores d’exclusiva o potser algun dia es necessita un permís per resoldre alguna questió personal. Però no ens hem d’enganyar: sempre fem moltes més hores a l’escola i, no diem a casa, de les que realment ens pertoca. I les dediquem perquè van dirigides als nens, perquè ens agrada el que estem fent, perquè el nostre paper en la societat és molt important, encara que no ens ho sentim dir gaire.
Si algun/a mestre/a decideix fer valer el seu horari laboral, s’ha de respectar i la decisió final la pren cadascú, però no em puc imaginar una escola en la que la majoria de mestres deixin d’implicar-se i es desentenguin de fer jornades culturals, astronomia, dia de l’esport,… Això indicaria, potser, que hem perdut la confiança en nosaltres mateixos i que ja no estem tan convençuts de la importància de la nostra feina. Hem de saber trobar l’equilibri entre la nostra jornada laboral i el grau d’implicació en les activitats del centre.
Estic d’acord amb Jota i amb Judit en que la decisió d’aplicar la sisena hora a primària, probablement, ha sigut més política que educativa, amb l’objectiu de tenir contents als pares.
També crec que els alumnes han de tenir com a referent constant la figura del tutor/a. És evident que quants més professors/es passin per l’aula, els alumnes estan més inquiets, han de canviar sovint el xip en veure diferents persones, es perd més temps i canvien de ritme de treball; sense oblidar les dificultats per programar i de coordinació dels propis mestres del nivell/cicle.
Jo estic d’acord en la forma que proposa el Josep de resoldre el conflicte que ha generat la sisena hora pel que fa a les activitats globals d’escola, sortides, festes i jornades diverses.
Tot i això, jo no em resigno a que els nens facin sis hores per sempre, crec que és una mesura reversible. Quan els convingui canviar-ho (l’any passat el govern no volia cap transvasament i ara faran un ells mateixos) o quan vagin quedant clars els perjudicis que comporta.
És per això últim què estic d’acord amb el Josep en la solució a les dificultats que hem d’anar aplicant, però deixant clar que aquestes dificultats les ha portat l’hora de més. De moment hem d’intentar entendre’ns per no haver de deixar de fer les activitats que donen caràcter a l’escola, però sense perdre de vista l’objectiu de racionalitzar la vida escolar dels nens i nenes.
I a les escoles continuem patint la meravellosa sisena. Ja heu dit tot lo dolent que té aquesta mesura (massa hores pels alumnes, poques hores de coordinació, etc.). M’agradaria ser una mica crític amb nosaltres mateixos: vam fer el suficient perquè aquesta mesura no tirés endavant? Els mestres de les escoles públiques catalanes, vam saber defensar les nostres idees i la nostra posició? El Departament de torn (en aquells moments en mans d’ERC) no es va trobar amb una gran oposició ni per part dels seus docents ni per part de la majoria sindicats, per tant… què volem?
L’Albert creu que encara es pot tirar enrere aquesta 6a, com? No som capaços d’enfrontar-nos a una llei (LEC) que tira per terra molts dels guanys que s’han anant assolint al llarg dels anys i, aconseguirem treure una mesura que ja porta dos anys aplicant-se? Penso que als mestres ens falta alguna cosa. Potser que estem massa acomodats per lluitar? Potser no som capaços de fer veure els sindicats el que volem que es faci? Hauríem d’aconseguir parlar per nosaltres mateixos i fer que siguin els sindicats els que ens vinguin a buscar i no al revés.
Crec que en Xavi té tota la raó sobre que ens vam deixar colar la sisena hora. Ell i algun company més van intentar que això no passés i van fer una feina molt important. Jo crec que allà va començar el que després va ser oposició a les bases de la LEC.
També totalment d’acord en que els mestres (la societat en general?) estem molt acomodats per lluitar i sobretot en que esperem que vinguin els sindicats a dir-nos quan i per què hem de protestar i a més que vinguin tos junts.
Tot i això em reafirmo en que no ens hem de conformar amb que la sisena hora serà per sempre. Cal continuar posant sobre la taula que és un autèntic desastre (ara he semblat en Pedro Piqueras: “la tierra se cuatea…”) i aprofitar qualsevol indici de canvi per plantejar un horari més raonable per alumnes i escola. La conciliació familiar ha d’arribar per una altra banda, no fent que els nens s’adaptin a l’horari laboral dels seus pares. Arribarem a l’època de la revolució industrial en que les donen portaven als seus nadons als vapors per no perdre la feina.
A més, com ja insinuava a l’anterior comentari potser un dia ens treuen la sisena hora de la mateixa manera que la van posar, sense avisar i sense consultar, com tantes altres coses de l’educació que es canvien des d’un despatx o el món universitari en sentits contraris amb pocs anys de diferència.
Estic d’acord amb el Xavi i l’Albert. Està clar que no vàrem fer gaire cosa per impedir la 6ª hora. Potser no vam saber veure els efectes tan negatius d’aquesta mesura i el mal que ens van fer alguns sindicats majoritaris quan van signar el Pacte per l’Educació, sense treure que la major responsabilitat la tenim els propis docents i que alguns, fins i tot, van estar d’acord. Personalment, penso que la 6ª hora no tindrà marxa enrera en un futur immediat i que no hem de desaprofitar les ocasions en les que poguem expressar els seus aspectes negatius per tal d’aconseguir un horari més raonable pels alumnes i pels mestres. Però, com podem organitzar moviments de protesta i movilitzacions des del nostre lloc de treball i que tingui una incidència en les altres escoles? És que els sindicats, abans de signar un acord, no tenen l’obligació de saber el parer d’aquells que representen? Tampoc van saber veure-ho? O és que aquesta mesura, pel simple fet de provenir d’un govern “d’esquerres”, havia de comptar amb el seu recolzament?
Jo també veig molt lluny la possibilitat que s’elimini la sisena hora. Més aviat em temo que ens la col.locaran a infantil de la mateixa manera que va passar a primària: sense discussió i sense queixa de la majoria de docents. Només veig una petita possibilitat que la sisena s’elimin: que es plantegés seriosament la possibilitat de la jornada continua, tal com es fa en d’altres comunitats i també en d’altres països.
LA SISENA HORA JA NO ES PORDRÀ ELIMINAR
Malgrat totes les crítiques del món cap a la sisena hora. Dubto que mai ningú la vulgui eliminar per les següents raons:
1.-En el cas que els polítics la vulguin eliminar, es trobaran amb els pares i mares i els hi diran que estant perden drets.
2.-En el cas que els sindicats lluitin per l’eliminació de la sisena hora es trobaran que els mestres la voldran tenir perquè així poden lliurar una o dos tardes.
3.-En el cas que els mestres no la vulguin, els polítics no mouran un dit per no perdre vots.
4.-En el cas que els pares diguin no, els hi diran que eduquin millor els seus fills.
El resultat de tot això, és que els infants són els perjudicats de tota la cadena. No hi ha solució en una mesura equivocada i ara a sobre injusta perquè hi ha alguns centres que no l’apliquen.
Tenim sisena hora per tota la vidaaaaaaaaaaa!!!!!
Em sembla que el link està malament del meu post. Gràcies per confiar amb mi. Segueixo pensant que la forma és fer entendre els sindicats, que eliminant la sisena hora per tal de mantenir els mestres i atendre millor així la diversitat a les aules.