Cine i Llatí. Una llengua morta molt viva

Avui toca una pel·lícula de Fellini. Quan el director Guido Anselmi es reclou a un balneari buscant la calma, aquesta li resulta difícil de trobar, i la seva angoixa li fa confondre realitat i deliri.

Aquesta escena té molt de delirant, tot i que tractant-se de Fellini no ens ha d’estranyar gaire. Una trobada amb un cardenal de l’església de Roma entre els vapors del balneari per força ha de semblar onírica i irreal, però el prelat, malgrat tot, té les coses clares: “fora de l’església no hi ha salvació”. Es tracta d’un antic dogma dels cristians catòlics que es remunta a San Ciprià, al tercer segle. I ho diu de dues formes, “Salus extra ecclesiam non est” i “Extra Ecclesiam nemo salvatur”.

Per a completar les seves cites llatines, distingeix entre la Civitas Dei i la Civitas Diaboli.

Avui presento un fragment d’una altra sèrie de TV. Es tracta d’una comèdia d’èxit que va arribar a les set temporades.

El protagonista era un adolescent superdotat. Això explica que sigui tan repel.lent per als matons de l’escola. Però així són els americans: quan algú ha de semblar molt intel·ligent, per força ha de fer cites en llatí. Aquí crec que és a l’inrevés, els repel·lents ho diuen tot en anglès…

Buffy és una de les integrants d’un equip de caçadors de vampirs. Amb els seus encanteris llatins és capaç de derrotar al llarg dels moltíssims capítols de la sèrie les forces del mal que visiten el nostre món.

Per a un no iniciat, però, això no sembla gaire creïble, i és lògic dubtar del poder de la màgia. Ara bé, el que no s’ha de fer mai és dir, davant d’un llibre, les paraules “librum incendiare!”, perquè llavors passa el que passa…

La sèrie “Els joves” va ser tot un èxit a la televisió de Catalunya els primers anys dels vuitanta. Mostrava les peripècies d’un grup de personatges estrafolaris que compartien pis i vivien les experiències més estrambòtiques que havíem vist mai a la TV.

A l’inici del 6è capítol de la primera temporada, per exemple, apareix davant de la casa dels joves una processó amb soldats vestits seguint la moda de tres segles abans. Entonen un càntic religiós en llatí monòton i repetitiu, que per això mateix consisteix en les paraules “Dominus ad nauseam”…

Avui una pel·lícula italiana en versió original.

Alguns membres de l’església intenten salvar uns refugiats polítics disfressant-los de capellans. El truc, però, és tan habitual, que els militars feixistes ja se’l coneixen. Per això utilitzen un informador bon coneixedor del llatí i de la doctrina oficial catòlica perquè descobreixi els falsos religiosos. I el sistema que aquest home utilitza és preguntar-los entre altres coses qui és l’autor d’aquesta pregunta en llatí: “Quid autem amo, cum Te amo?” (“Què estimo, quan T’estimo?”)

La frase és de les “Confessiones” de Sant Agustí, i la veritat és que la resposta no és gens fàcil…

Quan John Boorman va presentar aquesta pel·lícula, va sorprendre a molts la seva concepció musical. La música de Wagner, especialment del “Capvespre dels déus”, convertia la famosa epopeia del rei Artús (habitualment una successió de grans aventures) en la història d’un somni perdut, en l’ocàs d’una idea.

L’altra peça musical que va impactar és la que podeu veure al vídeo: Artús és a punt de morir, però Parsifal ha aconseguit trobat el graal i li ha portat noves esperances. Llavors sona aquesta versió de l’alemany Carl Orff de la cançó medieval “O Fortuna”, sobre la inconstància de la sort en la vida humana:

Us presentem dues escenes de la famosa sèrie “The big bang theory” a les quals el personatge de Sheldon Cooper demostra el seu coneixement del llatí. No oblidem que és el més friki del grup…

En el primer fragment, assistim a una disputa sobre una espècie de grill. Els noms científics que es citen són: “gryllus assimilis” i “oecanthus fultoni”. Sheldon afegeix un comentari en llatí: “Nihil exsorbebo”.

En el segon vídeo assistim a un judici ràpid. Sheldon no pot resistir-se a fer cites en llatí, com si fos un advocat més: primer “pro se” i després “quod est necessarium est licitum” (el que és necessari és lícit). Però no li serveix de molt: el jutge no queda gaire impressionat…

Ja vam veure en un article anterior que els mags de la sèrie de pel·lícules de Harry Potter fan servir molts encanteris en llatí, a l’estil dels antics nigromants.

A l’escena que us presento això es pot comprovar amb escreix, ja que es tracta d’un duel entre mags (i també entre aspirants a mags) i necessiten els encanteris per a derrotar el seu rival. Excepte la forma italianitzant “tarantallegra”, la resta d’encanteris utilitzen paraules (no molt exactes, això sí) llatines: Expelliarmus! (de “expellio”) Rictusempra! (de “rictus” i “semper”) Serpensortia! (de “serpens” i “orta”) Volate Ascendere! (de “volo” i “ascendo”) Vipera Evanesca! (de “vipera” i “evanesco”)…

Avui toca una sèrie, la famosa “The big bang theory” que ens explica la vida d’un grup de científics que treballen a la universitat i que tenen un caràcter una mica peculiar. El més especial de tots és Sheldon Cooper, un personatge tan excèntric que fins i tot de tant en tant fa cites en llatí.

En aquest episodi (un record de quan van començar a compartir pis) Sheldon fa servir una locució pròpia de la lògica i que podem traduir com “després d’això, per tant per causa d’això”. S’utilitza per referir-se a un tipus de fal·làcia, concretament a la creença que el que es produeix primer és obligatòriament causa del que ve després.

I sí, per a un nordamericà sona una mica com la llengua dels esquimals…

Avui una raresa que he d’agrair a la meva filla. Es tracta d’un capítol sencer de la sèrie de dibuixos “Peppa pig” sobre una família de simpàtics porquets anglesos. El capítol que us presento es titula “Un dia romà”. En ell, descobrim que les àvies passen el seu temps lliure fent representacions històriques i ha arribat el moment de recordar l’antic imperi romà.

Gràcies a la seva àvia, els petits porquets no només aprenen a confeccionar mosaics i es disfressen de legionaris, sinó que també aprenen a citar dues famoses frases en llatí: “veni, vidi, vici” i “tempus fugit”…