Rondalla on PhotoPeach
La història de la nostra Rondalla comença un bon dia de l’any 1976. La música no figurava en el currículum, ni s’avaluava com a assignatura. El professor de música vindria més endavant. Era una matèria que faltava.
Un bon dia, l’afició musical d’un mestre, José Antonio Escriche, el va portar a dibuixar en una pissarra tres instruments: una bandúrria, un llaüt i una guitarra. Va seguir amb una explicació del so i ús de cadascun. Totes les mirades estaven pendents.
Després, els ulls de cada alumne van buscar el dibuix que més els hi agradava. Més tard, els Reis Mags van portar els primers instruments. Eren senzills, durs, no gaire bons, Però la il • lusió i les ganes d’aprendre van poder amb la duresa de les cordes metàl • liques que feien estralls en aquells ditets tendres.
El grup va arribar a ser molt nombrós primer, després alguns van abandonar, els que tenien inclinació van tirar endavant. Va sorprendre el sentit del ritme de molts, que van aprendre ràpidament les primeres cançons (L’Aurora, La Sirena).
Va venir la primera actuació al pati (Carnestoltes). I la gran sorpresa va ser que d’aquell grup de petits instruments sortissin notes musicals amb cert ordre. Alguns no tocaven, però ho feien veure.
Mai se li va dir a ningú que no sabia tocar, ni se li va donar pressa per aprendre, ni se’l va convidar a deixar el grup. (Alguns van continuar fins a vuitè només perquè s’ho passaven bé)
Van venir les campanyes de “Salvem el Patronat” i la nostra Rondalla va actuar en totes. Fins i tot vàrem arribar a tocar al mig del camp de futbol, encara que donada la distància al públic només ens sentiem nosaltres mateixos.
Van avançar els cursos. Estàvem presents en moltes festes. El grup començava a tenir sentit.
Comencem a tocar a les Caramelles any rere any, no només a La Garriga sinó també a l’Ametlla. Els diners recollits suposarien en principi canvi de cordes i més endavant canvi d’instruments.
Aleshores, el grup s’havia autoseleccionat. A iniciativa de no sabem qui, va aparèixer el primer uniforme (una capa negra folrada de vermell).
Les mares i àvies van posar molta il • lusió en confeccionar-la.
Les primaveres se’ns van complicar, ja que en les celebracions de les Comunions tocàvem en restaurants dels voltants. Els primers projectes van sorgir amb els diners recollits que el grup administrava.
El 17 de febrer de 1981 ens inscrivim en un Concurs Nacional Escolar de Ràdio i Televisió que es celebrava al Palau de la Generalitat. Va ser una actuació molt seriosa, amb un bon so i només deu components.
No vam guanyar, però va servir per perfeccionar i adonar-nos que podíem fer més.
El Nadal era especial: nadales a l’escola, a l’Asil hospital, a Els Pastorets … Cada any estrenàvem nadales noves. Les veus dels nens i nenes casaven bé amb les cordes. Eren dies d’alegria, de representacions: Coral a l’esquerra, Pastorets al mig, Rondalla a la dreta. Aquelles melodies les portaves clavades totes les vacances nadalenques i et perseguien fins al vuit de gener.
L’enregistrament d’un casset amb el grup de majors va ser una experiència inoblidable: vàrem viure l’ambient d’un estudi de gravació. Aquella cinta va donar molt de si -la va arribar a tenir el President Jordi Pujol a la visita que va fer al Corpus de la Garriga-. Els diners de la seva venda ens va ajudar a fer un viatge a Eivissa.
En aquells dies coexistien dos grups: el grup inicial de grans que van continuar després de deixar l’escola a vuitè de l’antiga EGB, i el dels petits que encara assistien a classe.
Van arribar dos certàmens de rondalles a la població de Tíjola, d’Almeria: el de l’1 de maig de 1983, amb premi extraordinari, i el 20 de maig de 1984, que vam guanyar el primer premi.
Va ser interessant el viatge en autocar amb gent de la Garriga que es va apuntar a l’aventura i l’intercanvi posterior amb alumnes de la rondalla d’Almeria.
La Rondalla estava present en totes les celebracions escolars i també en algunes de municipals.
Recordem amb molt afecte els concerts actuant els dos grups a l’Esplai del nostre poble.
Les jubilacions i comiats de mestres ens van tenir entretinguts, ja que a cada un procuràvem preparar-li cançons d’acord amb el seu gust: a Josep Cortadellas li vam dedicar unes corrandes amb lletra de Josep Mas. Recordem una que deia: “De vint-i-set professors has estat el director i els alumnes agraïts et cantem una cançó”
A donya Anna Pratdesaba cançons catalanes. A Don Fernando la “Jotica del almendro” de quan es va casar. A la srta Nieves dues cançons gallegues de Rosalía de Castro. Al senyor Vela unes “Joticas de Calatayud” que li van emocionar molt.També a l’Imma Ballús li vàrem cantar una cançó feta per en Blai Sabater, el mestre de Música, la tornada de la qual deia: “L’Imma era la mestra, jo era un parvulet, les primeres lletres amb ella hem aprés”
Actuem diverses vegades a “Rialles”.
El grup de la gent gran actuava en casaments. Es van continuar millorant els instruments i es va fer un viatge a la capital d’Espanya.
Després vam continuar tocant pel nostre compte i la Rondalla va deixar d’existir com a activitat escolar perquè la música ja formava part del disseny curricular i estava regentada per especialistes.
Les Escoles de Música van començar la seva tasca i ja s’hi podia aprendre a tocar un instrument.
La Rondalla es va seguir trobant a casa del osé Antonio perquè erem un grup d’amics units per la música, però les actuacions van quedar reduïdes a compromisos familiars d’aniversaris, noces, esdeveniments escolars …
Hi va haver un moment de refredament total.
La sorpresa va arribar al sopar de jubilació del José Antonio i l’Elvira, a l’hora de les postres: una filera interminable de nois i noies, camisa blanca i els instruments a la mà, van omplir l’aire amb notes musicals d’amistat.
Havien preparat ells sols l’actuació. Havien passat trenta-tres anys i moltes coses, eren un grup autònom i podien volar sols sense l’ajuda del seu estimat professor que deixava l’escola.
Aquest fet va marcar el renaixement de la Rondalla. En aquests quatre anys hem evolucionat: som una entitat oberta amb noves incorporacions, s’han introduït tècniques noves, es té molta cura en cuidar els detalls, les cançons són escollides democràticament i cada vegada són més complicades.
L’11 de juliol del 2010 vàrem fer un concert al Patronat del nostre poble amb disset obres molt elaborades
El 26 de febrer de 2012 va ser un dia molt especial per a tots perquè per primera vegada tocavem a la casa gran de la música, en el nostre poble, l’Auditori, l’espai on tenen lloc els esdeveniments musicals importants.
Actualment totes les nostres il.lusions i forces estàn concentrades en un CD que conté un grapat de músiques i cançons que ens han acompanyat sempre i que són una part important d’aquesta història. Quan el feu sonar, sortiran volant, com avions de paper carregats d’il•lusions