Ahir i avui alumnes de 5è de l’escola Sant Maria de Cervelló han fet un treball de camp en diferents trams de la riera de Vallvidrera. Han pres la temperatura de l’aire i de l’aigua, han mesurat l’amplada i la fondària, han utilitzat la brúixola per saber el sentit del corrent i han mesurat la velocitat de l’aigua utilitzant un tap de suro, un cronòmetre i una cinta mètrica.
Han gaudit d’allò més capturant macroinvertebrats i observant-los després al laboratori amb la lupa binocular.
Els alumnes de 1r de Batxillerat de CTMA de l’Institut Francesc Macià de Cornellà van realitzar l’activitat “Les roques sedimentàries: estudi i aplicacions” a la zona de Pallejà, on es poden apreciar, en nivells superposats, conglomerats, gresos, argiles i calcàries.
Van analitzar els afloraments tot mesurant estrats, alçades, direccions i cabussaments de les capes; també van determinar la duresa i composició de les roques. Amb totes les dades recollides van poder deduir el tipus de roques sedimentàries i la seva història geològica.
Un cop al centre i amb la informació obtinguda podran realitzar un tall topogràfic de la zona per a determinar en quina vessant de muntanya es poden trobar surgències d’aigua.
Avui alumnes de 5è de l’escola Arquitecte Gaudí han fet l’activitat “Observació i mesura del temps atmosfèric” al nostre Camp d’Aprenentatge. Han conegut el nom i funcionament de diferents aparells de meteorologia i per grups s’han organitzat per fer un guió d’home i dona del temps. També s’han distribuït en diferents funcions (càmera, director, focus, apuntador i presentadors) per fer la gravació i predir el temps que farà demà amb l’ajut d’un mapa que els hem imprès del servei de meteorologia de Catalunya. Totes les gravacions les recollirem en un disc que els hi farem arribar a l’escola com a record d’aquesta activitat.
Avui els nens i nenes de 3r de l’Escola Benviure de Sant Boi de Llobregat han fet de meteoròlegs i han realitzat diverses activitats relacionades amb aquesta ciència:
Ahir alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de l’Institut Rafael Casanova de Sant Boi de Llobregat van fer l’activitat de “Processos de vessant i riscos naturals
” tot treballant els materials i mesurant diferents paràmetres de sis escletxes a la zona alta del Papiol. Les “escletxes” són unes obertures força espectaculars formades en la roca calcària del turó produïdes a causa del moviment de les argiles de l’estrat inferior. Poden arribar als 10 m de profunditat i presenten amplades que van des d’uns pocs cm fins a uns 3 m.
Van completar l’activitat fent una visita al poble i al seu castell, on van poder veure com aquestes forces de vessant també van deixant les seves empremtes en les construccions humanes.
Ara als alumnes només els queda redactar un informe amb totes les dades obtingudes i la seva interpretació i fer propostes de mesures correctores i de prevenció de riscos en les zones poblades del Papiol.
Per ampliar informació tècnica i geològica sobre aquest procés, podeu consultar la descripció de la geozona que fa el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
Els dies 12, 13 i 14 de novembre aquests alumnes de Martorell han fet una descoberta mediambiental, de vegetació i macroinvertebrtats de la riera de Vallvidrera. Han estat uns dies molt intensos perseguint sabaters i trobant espècies poc usuals com una planària, una salamandra en estat juvenil i un escorpí d’aigua. Tot i la pluja del darrer dia els alumnes s’ho han passat d’allò més bé caçant els animalons, observant-los en la lupa binocular i interpretant els resultats del seu treball de Camp.
Per a què serveix?
Un higròmetre és un aparell que mesura la humitat relativa de l’aire.
Com ho hem de mesurar?
Cal deixar l’aparell a l’aire lliure però protegit de la pluja. La lectura és directa: observem el que marca l’agulla indicadora tenint en compte el valor de les graduacions (“ratlletes”) més petites (a l’higròmetre de la imatge, la humitat relativa passa un pèl del 80 %; la graduació és en increments de l’1%).
Fixeu-vos que el valor mínim és del 10% i que els espais de separació entre els valors més baixos (per exemple entre el 10 i l’11%) és bastant més ample que la que hi ha entre els valors més elevats (per exemple, entre el 99 i el 100%).
L’higròmetre no és un instrument massa exacte. Cal calibrar-lo amb un aparell més precís. Per fer-ho, cal girar amb un tornavís un cargol que trobareu a la part posterior de l’aparell fins a ajustar-lo al valor real.
En quines unitats es mesura?
La humitat relativa s’expressa en tants per cents o percentatge (%)
Com funciona?
Dins l’aparell hi ha un fil especial (catgut) o bé un cabell tensat que quan l’ambient és humit s’estira una mica i quan és sec s’encongeix també una mica. Aquestes petites variacions de longitud són augmentades per un mecanisme que fa girar l’agulla indicadora.
Interpretació dels valors d’humitat
Podem considerar diferents rangs d’humitat ambiental.
| 0 – 20 % | Molt sec | A Catalunya, difícilment arribem a aquests valors. |
| 20 – 50 % | Sec | Ambient sec, normalment assolellat; bona visibilitat. La roba estesa s’eixuga ràpidament. A vegades ens “passa el corrent” en tocar certs objectes . Si parlem molt, se’ns queda la boca seca. |
| 50 – 75% | Normal | Humitat normal. Visibilitat regular. El valor mitjà d’humitat a Catalunya és del 65%. |
| 75 – 99 % | Humit | Ambient humit; visibilitat dolenta. Costa molt d’eixugar la roba estesa. El cabell (sobretot si és llarg) se’ns esbulla. Algunes persones noten dolor. |
| 100 % | Saturat | El vapor d’aigua es precipita en forma de petites gotes tot formant la rosada o la gebrada, segons la temperatura. Es pot produir boira. Visibilitat pèssima. La roba estesa no s’eixugarà mai. |
Altres higròmetres curiosos
El frare que prediu el temps
El frare predictor del temps està construït en cartolina i ens indica amb un bastonet el temps que farà mostrat en una columna tot pujant o baixant el braç. Si el pronòstic és de pluja, fins i tot es cobreix el cap amb la caputxa.
Com ho sap el frare el temps que farà? El frare és en realitat un higròmetre i ens indica la humitat relativa de l’aire. En general s’associa el temps sec amb un temps bo i assolellat, mentre que la humitat elevada ens indica possibilitat de cels ennuvolats o pluges.
Les “wetterhaus” o casetes del temps
Són més típiques al centre d’Europa (Alemanya, Suïssa) que no pas al nostre país. Són higròmetres de cabell que enlloc de mostrar la humitat amb l’agulla indicadora fan girar dos ninos sobre un eix central de tal manera que surt de la casa un o l’altre en funció de la humitat ambiental.
Si surt la noia (màniga curta) ens indica bon temps; si surt el noi (barret i paraigua a la mà) ens indica temps plujós. Si estan tots dos al llindar de la porta, que sembla que no es decideixin a sortir cap dels dos, temps variable.
Les figuretes que canvien de color
Hi ha unes figuretes que es solen vendre com a record que tenen la propietat de canviar 
de color en funció de la humitat ambiental. Com ja hem vist en els dos casos anteriors, també són predictores del temps i es basen en la humitat relativa de l’aire.
Si la figureta es veu de color blau ens indica bon temps (humitat baixa). Si es torna de color rosat ens indica mal temps (humitat elevada).
Aquí el mecanisme no es basa en l’higròmetre de cabell sinó en una substància, el clorur de cobalt hidratat, que canvia de color si absorbeix més o menys aigua de l’ambient
El branquilló de fusta
Alguns tipus de fusta, com ara el bedoll, tenen la propietat d’absorbir la humitat de l’aire i canviar de forma en les seves parts més primes com poden ser els branquillons. Es solen col·locar a l’exterior de les cases i tenen la funció de predir el temps. És un estri originari dels indis nadius americans.
Els cabells…
Com ja bé sabeu, els cabells són un bon indicador de la humitat de l’aire, sobretot si els porteu llargs.
Fixeu-vos en la melena de la noia del dibuix i penseu perquè fa un pronòstic d’humitat alta.
El taller: construïm un higròmetre de cabell
En aquest web (en anglès) trobareu com poder-vos construir un higròmetre de cabell.
Referències i enllaços
Els dies 10 i 11 de novembre aquests alumnes de 1r d’ESO han fet l’activitat “Estudi ecològic de la riera de Vallvidrera”. Abans de venir han estat treballant amb els seus professors els ecosistemes i com fer les mesures per trobar la velocitat del corrent i el cabal. Aquesta feina prèvia els ha ajudat ha entendre millor els continguts i a ser més àgils en els procediments que es demanaven. Com sempre hem acabat observant amb la lupa binocular els invertebrats trobats i que ens han ajudat a saber que l’índex biològic de qualitat de la riera és mediocre.
Avui els alumnes de 3r de l’Escola Arquitecte Gaudí de Sant Feliu de Llobregat han fet l’activitat de “Temps de Bolets” al Camp d’Aprenentatge. Primer hem recordat que era un fong i l’hem comparat amb un pomer. Després per grups hem anat a la recerca de bolets i hem trobat bolets típics i alguns de molt estranys. També hem trobat un crani de porc senglar que es quedarà al laboratori del Camp per a que alumnes d’altres centres també el puguin veure.
Avui els alumnes de 5è i 6è de l’Escola Pont de la Cadena de Molins de Rei han fet l’activitat de “Temps de Bolets al Cda de Can Santoi. Després d’una caminata fins a la Rierada, els alumnes han arribat amb ànims i molt motivats per a fer l’activitat. Han recollit bolets i han utilitzat la seva imaginació per inventar-se diferents noms tot observant on i com creixien. Un cop al laboratori han treballat diferents aspectes sobre els bolets i han observat espores al microscopi òptic.