Els aparells meteorològics: el termòmetre de màximes i mínimes

Per a què serveix?
Un termòmetre de màximes i mínimes és un aparell que mesura la temperatura màxima (la més alta) i la temperatura mínima (la més baixa) de l’aire en un determinat interval de temps, normalment un dia.

term_max_min_complet_2

Termòmetre de màxima i mínima de mercuri

Com funciona?
El termòmetre té un tub capil·lar (és a dir, molt estret) en forma de U acabat en dos bulbs (o dipòsits).
Tradicionalment conté:

  • alcohol: líquid que es dilata (o contreu) segons la temperatura i que desplaça al…
  • mercuri, líquid molt dens (que en aquest tipus de termòmetre no es dilata) i que empeny els…
  • índexs metàl·lics:
    • cap amunt a la columna de les màximes (dreta) si la temperatura augmenta;
    • cap amunt a la columna de les mínimes (esquerra) si la temperatura baixa.
term_max_min_glicerina

Termòmetre de màxima i mínima d’alcohol (vermell) i glicerina (transparent)

D’un temps ençà, s’ha substituït el mercuri dels termòmetres per un altre líquid d’origen orgànic (glicerina o altres) per qüestions de salut i de seguretat. És important que aquest líquid tingui una densitat el més diferent possible de la del alcohol per tal d’evitar que es barregin entre ells.

Explicació del funcionament. Si la temperatura ambiental augmenta, l’alcohol contingut al dipòsit de la columna esquerra es dilata i empeny el mercuri (o glicerina) de manera que puja per la columna de la dreta (màximes) i empeny alhora l’índex metàl·lic fins a una determinada altura (la màxima); quan la temperatura baixa, l’alcohol es contreu i el mercuri, que el segueix, descendeix a la columna de la dreta i puja per la de l’esquerra (mínimes) tot empenyent l’índex metàl·lic cap amunt (temperatura mínima). Donat que els índexs metàl·lics no es mouen per si sols, quedaran en la posició més alta a les dues columnes:

  • a la dreta (màximes), temperatura més alta (màxima) a la que ha arribat.
  • a l’esquerra (mínimes), temperatura més baixa (mínima) a la que ha arribat.

Com ho mesurem?

Preparació de l’aparell.

  1. Situem el termòmetre en un indret ben ventilat i a l’ombra (l’indret ideal és dins una caseta meteorològica).
  2. Amb l’imant fem baixar els índexs metàl·lics fins a tocar el mercuri (o glicerina) a les dues columnes.

Lectura de les temperatures màximes i mínimes.

  • Temperatura màxima: hem de llegir la temperatura indicada a la part inferior de l’índex metàl·lic de la columna de la dreta.
  • Temperatura mínima: hem de llegir la temperatura indicada a la part inferior de l’índex metàl·lic de la columna de l’esquerra. Atenció! Cal no equivocar-se en la lectura de les mínimes. L’escala graduada d’aquesta columna està invertida respecte a la posició habitual dels termòmetres: com més amunt, més fred indica.

En quines unitats es mesura?

Mesurem la temperatura en ºC (graus centígrads o Celsius).

Altres unitats de temperatura són:

Unitat Conversió a º Celsius
ºF (graus Farenheit)  C=(F-32)·5/9
ºK (graus Kelvin)  C=K-273,15

Altres termòmetre de màxima i mínima

Termòmetres de màxima i mínima de precisióterm_max_min_precisio

 Són termòmetres separats, un per la temperatura màxima  i l’altre per la mínima. Les seves graduacions solen ser de 0,5ºC.

Funcionen de forma diferent als convencionals. El tub capil·lar del termòmetre de màximes presenta un estrenyiment a prop del dipòsit que fa que el mercuri no pugui tornar enrere quan es contreu. D’aquesta manera ens indica la temperatura màxima. El de mínimes funciona d’una forma semblant però conté alcohol. Aquests termòmetres s’han de col·locar en posició gairebé horitzontal.

Termòmetre clínic
termometre_clinicÉs el termòmetre que ens indica la temperatura del nostre cos i serveix per a comprovar si tenim febre (tradicionalment > 37ºC). En realitat és un termòmetre de màxima de mercuri molt semblant al que acabem d’explicar. També té un estrenyiment que fa que el mercuri no retorni al dipòsit quan es contreu. Per fer-lo baixar cal sacsejar amb força l’aparell. Les graduacions són de 0,1 ºC i el rang de temperatures correspon a les del cos humà: 35 º C a 42 º C. Aquest tipus de termòmetres s’han anat substituint per altres de tipus digital per motius de salut i seguretat.

Referències i enllaços

NEDADOR D’ESQUENA

Els nedadors d’esquena són uns insectes de la família Notonectidae que s’anomenen així perquè neden al revés.

N11

Foto extreta del llibre “Flora y Fauna de los Ríos y Lagos de Europa”

FORMA DEL COS:

El cos és aerodinàmic i robust de fins a 16 mm de llarg de colors groc, marró o verdós. Les seves dues potes del darrera són llargues i peludes (tenen sedes) i les mou coordinadament com si fossin rems d’esquena a l’aigua.
Tenen ulls grans i compostos i ales parcialment endurides.

DESPLAÇAMENT:

L’aire contingut en els pèls hidròfugs de l’abdomen produeix un impuls ascendent i li permet la posició invertida.
Per tant són nedadors de panxa enlaire ajudats per les potes del darrera que són més llargues i que les fan servir com a rems.
També poden volar si s’asseca el lloc on viuen i així migren a altres llocs amb aigua. No poden volar fins que no tenen les ales totalment seques.
Observeu aquest vídeo:

https://www.youtube.com/watch?v=vsHLyHpnqDI

LA RESPIRACIÓ

Quan puja a la superfície de l’aigua, l’aire queda retingut  per un conjunt de pèls que repelen l’aigua (hidròfugs) situats en la part ventral del seu cos. Després entra pels estigmes de la part posterior i  circula per les tràquees.

N2

Foto extreta del llibre “La vida a les aigües dolces”

n5

Foto extreta del llibre “La vida a les aigües dolces”

nedador11

Foto extreta de la web: “http://blocs.xtec.cat/faunaiflora/2007/03/20/el-nedador-desquena/”

LA NUTRICIÓ:

Són depredadors.
Detecten les preses per les vibracions que fa l’aigua i les caça amb moviments molt ràpids.
Fan servir les potes mitjanes per ancorar-se a la vegetació i juntament amb les potes anteriors capturen les seves preses que solen ser larves, pupes de dípters i fins i tot cap-grossos.
Tenen un aparell bucal picador-xuclador (bec) per on expulsen un líquid descomponedor per després absorbir el contingut del que capturen.

 EL COMPORTAMENT

Pot estar-se molta estona quiet i de cop moure’s amb molta velocitat. 

L’HÀBITAT

Necessita aigua sense corrent i tranquil·la amb vegetació abundant.
Viuen en les capes superiors.
Són tolerants a la contaminació i trobar-los indica que pot haver pol·lució o reducció del cabal.

 LA POSTA:

La femella pot fer fins a 10 ous sobre plantes aquàtiques

 CURIOSITATS:

nedador2

Foto extreta de la web: “http://blocs.xtec.cat/faunaiflora/2007/03/20/el-nedador-desquena/”

Se’ls coneix amb el nom de “chinche acuática” “garapito” o barquers ja que les seves potes fan al desplaçar-se un moviment semblant als rems d’una barca.
També se’ls anomena abella d’aigua per què disposa d’un bec amb el que ens pot fer una fiblada dolorosa.
La bombolla d’aire que tenen a la seva panxa els fa de flotador.

  Per saber-ne més podeu consultar:

  • Nachtigall, Werner: “Animales de Charcas i estanques” Guia de la Naturaleza Ed. Everest
  • Pujade, Juli; Sario Victor: “Guia dels insectes dels països catalans /1” Conèixer la natura Ed: Kapel SA
  • Eckart Pott: “Pequeña guia de la flora i fauna de los ríos y lagos de Europa” Ed Omega
  • Història Natrual dels Països Catalans volum 10 Artròpodes II Ed. Enciclopèdia Catalana.
  • Ammann, Konrad: “La vida a les aigües dolces”. Col·lecció Bivac. Ed. Teide
  • García-Valdecasas, Antonio; Vaticón, Nacho : “ Los invertebrados de agua dulce” Ed Penthalon
  • Puig, Ma Àngels: “Els macroinvertebrats dels rius catalans” Departament de Medi Ambient Generalitat de Catalunya
  • Macan, T.T. : “Guia de animales invertebrtados de agua dulce” Ed Eunsa
  •  http://es.wikipedia.org/wiki/Notonectidae
  • http://blocs.xtec.cat/faunaiflora/2007/03/20/el-nedador-desquena/
  • http://miniwiki.es.tl/Insecto-nadador-de-espalda.htm
  • https://acuaestanques.wordpress.com/category/fauna-del-estanque/

Estada de meteoròlegs de l’Escola Wagner

f52Els dies 6, 7 i 8, i 20, 21 i 22 de maig els alumnes  de cicle mitjà i cicle superior d’aquesta escola de Santa Coloma de Gramenet han fet dues estades i han realitzat tot un conjunt d’activitats al voltant de la meteorologia i l’orientació.
El primer dia de cada estada van fer una visita guiada a l’Observatori Fabra on van poder descobrir com mouen el gran telescopi centenari que hi ha, les seves parts i la dedicació que tenen en l’estudi del cinturó d’asteroides. També van veure l’estació meteorològica; i tot acompanyat d’unes vistes de Barcelona fantàstiques.
El segon dia van realitzar una gimcana d’instruments meteorològics i de sensacions, utilitzant el seu propi cos com a termòmetre. També van aprendre a orientar-se amb el Sol i van fer el seguiment d’un rellotge de Sol per descobrir que l’ombra més curta ens indica el nord.
Estada_wagnerA les tardes van construir diferents aparells meteorològics i van simular un programa de televisió amb la predicció del temps de l’endemà.
El darrer dia van fer un itinerari circular per descobrir les diferències climàtiques i de vegetació que hi ha entre els vessants de solell i d’obaga. Han realitzat mesures de temperatura, humitat relativa, velocitat del vent i orientació .

Han estat uns alumnes molt treballadors i implicats!

Fins aviat!

 

Els alumnes de l’Institut de Vall d’Hebron han fet l’activitat de limnologia

f6El divendres 15 de maig els alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat d’aquest institut de Barcelona han fet un estudi a fons d’un tram de la riera. A més d’analitzar les qualitats físiques de l’aigua, han trobat l’índex de qualitat del bosc de ribera i han observat els impactes antròpics. També han mesurat la velocitat de l’aigua i han fet mesures de diferents profunditats amb la finalitat de saber el cabal de la riera.
Per grups han recollit forces invertebrats de les seves aigües, els han observat amb la lupa binocular i han anotat les seves caraterístiques més destacades en un word on sumant els índexs biòtics i tenint en compte el tipus de conca hidrogràfica ens ha sortit que la qualitat de l’aigua de la riera està en el límit d’entre bona i mediocre.
Han estat uns alumnes molt treballadors i responsables.

Fins la propera!

Alumnes de Sant Vicenç dels Horts a la riera de Vallvidrera

f5Els alumnes de 2n d’ESO de l’Institut Gabriela Mistral van descobrir la riera de Vallvidrera els dies 13 i 14 de maig. Tot i que semblaven despistats, van treballar força bé en grup per identificar  les qualitats físico-químiques de l’aigua i van gaudir molt recol·lectant els macroinvertebrats i algun petit vertebrat que hi viuen en les seves aigües com la larva de salamandra. Van finalitzar l’activitat al laboratori amb l’observació dels animals trobats i sumant els índexs biòtics van poder esbrinar la qualitat mediocre de l’aigua de la riera.

Inscripcions per al curs 2015-16

Des del dia 15 de maig fins al 31 de maig s’obre el període de preinscripcions per a sol·licitar estades i activitats d’un dia al Camp d’Aprenentatge per al curs vinent, 2015-16. Trobareu tota la informació necessària a:

Podeu consultar les activitats i models d’estada en aquest mateix web.

La inscipció es fa mitjançant l’aplicatiu APEX, al qual cal accedir amb l’usuari i contrasenya de correu d’XTEC de centre.

Per a més informació contacteu amb nosaltres!

Alumnes de 4t de l’Escola Miquel Martí i Pol a la riera

f1Aquests alumnes de 4t de Sant Feliu de Llobregat van venir els dies 11 i 12 de maig a descobrir la riera de Vallvidrera. El primer dia van fer el treball de camp al tram de la riera prop de Can Castellví i el segon dia van anar fins a les zones del Vern de les 12 branques i la font de l’arbre caigut.
Han treballat molt bé. Cada grup s’encarregava d’un tram determinat i en ell prenia les mesures corresponents de temperatura (d’aire i aigua), amplada i profunditat. També amb un pot de vidre van comprovar l’olor, transparència i la presència d’escuma.
Després van identificar els vegetals de ribera més característics de la zona i van recollir forces invertebrats que viuen a la riera.
Un cop a l’aula van treballar per parelles identificant els invertebrats trobats amb l’ajuda de la lupa binocular i d’unes fitxes específiques que tenim al Camp.
Van acabar l’activitat reconeixent i explicant el que havien après de cada macroinvertebrat mentre el projectàvem a la pissarra digital mitjançant la lupa binocular del Mòtic.

La riera de Vallvidrera a la primavera

f44Avui els alumnes de 4t de l’Escola Jaume I de Barcelona han descobert els misteris de la Riera de Vallvidrera. Així han mesurat la temperatura de l’aigua i de l’aire primaveral, la seva qualitat a nivell d’olor, color i presència d’escuma i han mesurat la seva amplada i profunditat. A continuació han pogut identificar vegetació típica de ribera com el vern, l’om, el càrex i cues de cavall i per finalitzar han recol·lectat un munt d’animalons entre els que excepcionalment  hi havia cap-grossos i grills d’aigua, segurament l’època de l’any influeix molt en fer aquest tipus de troballes. Un cop al laboratori han treballat amb més detall un dels animals i després els hem observat tots amb l’ajuda de la lupa Mòtic que tenim connectada a l’ordinador amb projector.

 

Resum meteorològic: abril 2015

Dades meteorològiques extretes de l’estació digital Davis Vantage del Camp d’Aprenentatge:

presseguer

Flor de presseguer

Temperatura mitjana: 13,0 ºC
Temperatura màxima absoluta: 24,1 ºC el dia 14
Temperatura mínima absoluta: 0,4 ºC el dia 9
Pluja acumulada: 10,8 l/m2
Pluja màxima en un dia: 6,0 l/m2 el dia 26
Cop de vent màxim: 48,3 km/h el dia 7
Direcció predominant del vent: E

El tret més destacable de l’abril ha estat l’escassa precipitació, tant pel que fa pel nombre de dies de pluja (7) com pels valors recollits (màxim en un sol dia: 6 l/m2). Les temperatures han estat força suaus, en conjunt.

Dades del mes
Més informació meteorològica a la pàgina del temps del bloc

Alumnes de l’Escola Miquel Martí i Pol descobreixen el bosc de Collserola

f1Els divendres 17 i 24 d’abril els alumnes de 3r de l’Escola van venir a realitzar l’activitat de descobrim el bosc que consta de tres parts:

  • Han mesurat l’alçada i el perímetre d’un arbre molt gran, han observat les seves fulles, fruits  i capçada i finalment han deduït que era una alzina tot seguint les indicacions d’una clau dicotòmica.
  • Amb els ulls tapats han fet un tren i els hem endinsat en el bosc. Un cop allà han utilitzat els seus cinc sentits per descobrir-ho més a fons. També han aprés a fer funcionar una brúixola i diferenciar els vessants  de solell i d’obaga que té la muntanya.
  • Finalment han identificat sis plantes característiques de l’alzinar amb l’ajuda d’unes fitxes.

Han estat uns alumnes treballadors i molt aplicats.

Us hi esperem l’any vinent!