EFÍMERES

Les efímeres són uns insectes voladors i les seves larves o nimfes són aquàtiques.

adult

ADULT D’EFÍMERA

baixa

NIMFA D’EFÍMERA

Per conèixer millor aquests artròpodes cal saber diferents aspectes tant de la nimfa aquàtica com de l’insecte aeri ja adult.

FORMA DEL COS:

-La nimfa té el cos format per cap, tòrax i un abdomen cilíndric i allargat acabat en tres cues o cercs. El cap té dues antenes. Del tòrax surten sis potes articulades. Destaquen les brànquies plomoses que es disposen al voltant de l’abdomen.

 

f9

Imatge extreta del llibre “La vida a les aigües dolces” Ed Teide

-L’adult és molt fràgil i de mida petita, ja que el seu cos no sobrepassa els 12 mm. Té dues antenes curtes i presenten d’un a dos parells d’ales membranoses que poden plegar verticalment sobre el cos. L’abdomen corbat consta de deu segments i posseeix dos o tres llargs cercs (“cues”) en el seu extrem.

 

 

 

DESPLAÇAMENT:

-Les larves, algunes viuen en fons tous i enllotats, on excaven i avancen amb l’ajuda de dues banyes situades al cap i que formen part de les mandíbules. Normalment fan galeries en forma de U a les vores dels rierols. Hi ha espècies que tenen larves que són fixes i viuen en corrents ràpides, són de forma més aplanada i utilitzen les tràquees per fer de ventosa. Hi ha altres de nedadores que utilitzen els cerc com a timó i fins i tot de reptadores que viuen pel fons.

f6

Imatge extreta del llibre “La vida a les aigües dolces” Ed Teide

-Els adults són aeris, però no són àgils voladors.

LA RESPIRACIÓ

f5

Imatge extreta del llibre “La vida a les aigües dolces” Ed Teide

-Les larves respiren per traqueobrànquies plomoses de diverses formes de replegament situades a l’abdomen. Amb el moviment de les brànquies generen corrents d’aigua que faciliten l’oxigenació.

 

Els adults tenen respiració traqueal.

LA NUTRICIÓ:

-La majoria de les larves són herbívores, amb la boca filtren, mosseguen i masteguen. S’alimenten normalment d’algues i detritus vegetals. Hi ha espècies que són omnívores.

L’adult té l’aparell bucal degenerat i no poden menjar, l’energia que els cal per sobreviure l’obtenen de la que van acumular quan eren larves.

 EL COMPORTAMENT

-La nimfa viu d’un a tres anys en l’aigua i surt d’ella tot grimpant per les plantes quan les condicions són favorables i completa la metamorfosi.
-L’adult poden viure des d’unes hores fins a pocs dies sempre prop de l’aigua. Durant el dia amagades entre la vegetació i en el capvespre surten i comencen les danses  d’aparellament.

 L’HÀBITAT

-Les nimfes viuen en rierols d’aigües dolces clares i riques en oxigen La majoria no són gaire tolerants a la contaminació. Hi ha formes: excavadores, fixes, nedadores i reptadores.

efim11

Efímera de la família Baetidae.

A la riera de Vallvidrera trobem sempre efímeres de la família baetidae que solen ser nedadores i que són mitjanament tolerants a la contaminació d’origen orgànic.
Fins fa uns vuit anys encara es trobaven efímeres de la família heptagenidae adaptades a viure en zones de corrent fort i que eren indicadores d’aigües netes.

-L’adult viu a prop de l’aigua, recolzat a les plantes de les voreres i sobrevolant la zona al capvespre.

LA METAMORFOSI

f8

Imatge extreta del llibre “La vida a les aigües dolces” Ed Teide

Són els únics insectes que muden després d’haver assolit la fase adulta. Quan es disposen a transformar-se en adults, emergeixen un pam fora de l’aigua i un cop a l’aire fan les darreres transformacions. La pell que desprenen cada vegada rep el nom d’exúvia.
 DIMORFISME SEXUAL

Les potes anteriors dels mascles són relativament llargues i les usen per a subjectar al femella durant l’aparellament.

Els mascles posseeixen un parell de penis per a la còpula.

 L’APARELLAMENT

627859Els adults viuen exclusivament per reproduir-se. Apareixen en grans grups a la superfície de l’aigua. Els mascles ballen volant amunt i avall formant núvols. Quan entra una femella l’aparellament succeeix durant el vol descendent i acaba abans de tocar l’aigua. El mascle mor poc després i la femella un cop ha fet la posta d’ous

LA POSTA:

Segons l’hàbitat la posta d’ous és diferent i poden ser dins l’aigua o en la vegetació propera. El nombre d’ous dipositats és de cent a alguns milers..

 CURIOSITATS:

Són petits i el seu nom fa referència al poc temps que dura la seva etapa adulta.

 efimera

 

 

 

  Per saber-ne més podeu consultar:

  • Nachtigall, Werner: “Animales de Charcas i estanques” Guia de la Naturaleza Ed. Everest
  • Pujade, Juli; Sario Victor: “Guia dels insectes dels països catalans /1” Conèixer la natura Ed: Kapel SA
  • Eckart Pott: “Pequeña guia de la flora i fauna de los ríos y lagos de Europa” Ed Omega
  • Història Natrual dels Països Catalans volum 10 Artròpodes II Ed. Enciclopèdia Catalana.
  • Ammann, Konrad: “La vida a les aigües dolces”. Col·lecció Bivac. Ed. Teide
  • García-Valdecasas, Antonio; Vaticón, Nacho : “ Los invertebrados de agua dulce” Ed Penthalon
  • Puig, Ma Àngels: “Els macroinvertebrats dels rius catalans” Departament de Medi Ambient Generalitat de Catalunya
  • Macan, T.T. : “Guia de animales invertebrtados de agua dulce” Ed Eunsa