L’adquisició del llenguatge resulta determinant per la construcció de la pròpia relació amb el nostre espai. (Boris Cyrulnik).
El t i les paraules marquen realment les distàncies.
S’ha observat que els nens autistes no tenen noció de la distància social i es poden penjar del braç de qualsevol persona, encara que l’acabin de conèixer.
Els bebés ignoren els límits de proximitat: necessiten tocar, olorar i xupar les coses per a reconèixer-les. La distància íntima no existeix, es diexen agafar a coll per persones desconegudes.
Però quan, envers els 8 mesos, comencen a mb el balboteig i coincidint en l’època que fan distinció entre coneguts i desconeguts ja rebutja les persones no familiars per ell que s’apropen massa.
La distància interpersonal
Les diferents zones:
a) Distància íntima (0-50 cm): en aquesta zona se situen las persones estimades i els familiars.
b) Distància personal (50-125 cm): és l’espai personal de cadascú, una espècie d’esfera protectora que ens agrada mantenir entre nosaltres i la resta de la gent.
c) Distància social (1,25-3,5 m): és la distància que es mnaté per treballar en equip o en relacions socials ocasionals.
d) Distància pública (més de 3,5 m): és la ens agrada mantenir amb els desconeguts (per exemple al caminar pel carrer). S’escull, inconscientment per denotar jerarquia.
Tots els primats, dels que hem heretat el concepte jeràrquic, es comporten de la mateixa manera.
Si una persona se situa a un tipus de distància que no li correspon per la seva vinculació amb nosaltres (molt a prop un desconegut) o molt lluny (un familiar o amic íntim) ens molestarem.
Encara que, en la marca del territori (com en el to de veu) hi té molt a veure les circumstàncies i el lloc ons hagim criat. Una persona que s’ha criat en una zona amb poca densitat humana, necessitarà interposar més espai entre ell i els estranys que una altra que s’hagi criat en un barri molt poblat d’una gran ciutat.
El territori, en general, el marquem totes les persones. Variarà la “distància de seguretat” que marcarem, segons la cultura en que ens hem criat, o el sexe dels nostre interlocutor, i fins i tot la pertanyença o no al mateix grup.