bmir

Entre el Departament i Talència vam fer uns vídeos per a explicar què és el Projecte eduCAT1x1 a les persones que no en formen part, a la ciutadania en general. És una visió institucional a grans trets, no una visió detallada o crítica. Segur que hi  manquen coses, persones, punts de vista… però és una fotografia possible de com està el projecte o de com estava fa uns mesos, quan es va fer la gravació i la producció.

A mi em va tocar sortir i, no puc negar-ho, em fa força vergonya de trobar-me ara a la pantalla de l’ordinador. Sort que hi ha molts altres agents: alumnes, docents, pares, tècnics…

Però per altra part, crec que en aquest projecte hi ha moltes persones que s’hi han compromès personalment, que hi han “posat la cara” de veritat, tot i que no surten en el vídeo. Moltes persones anònimes que s’hi han compromès, en el seu centre, en la seva comunitat educativa, en el seu equip docent. Molts alumnes i famílies, també.

Vídeos del Projecte eduCAT1x1

http://www.presentacio.educat1x1.cat/

Perquè no tots els que hi participen hi estan compromesos. Ni als centres, ni a l’administració, no ens enganyem. N’hi ha molts que hi participen, certament, però no n’hi ha tants que s’hi comprometen. Recordeu que la gallina participa quan fa un ou i que el porc es compromet quan fa un pernil. Fer de gallina és fàcil; si fas de porc, t’hi van moltes coses. De fet, després de comprometre’t, et canvia la vida. Després de comprometre’t amb la digitalització et canvia el teu centre i la teva aula. Ja sabem que aquest projecte no és el millor, però és el possible i només amb el compromís de molts arribarà a bon port.

És per aquestes persones compromeses en la digitalització de les aules que em sembla que cal aguantar aquest rubor que et fa aparèixer en els vídeos. Encara que només sigui una forma indirecta de donar-los sincerament les gràcies pel seu esforç invisible i fonamental, el que produeix canvis i millores.

En aquest vídeo, en Josep M. Carbó i Tegeiro, professor de l’IES de Santa Coloma de Farners de Santa Coloma de Farners en aquell moment (2007), presenta la ponència “Didàctica del grup heterogeni”, dins el marc de la Sessió general de cloenda del curs formació per al professorat de les Aules obertes.

Ara és professor a l’institut de Sils i juntament amb el grup “La font” de Girona, han començat a dur a la realitat “el seu somni”.

Un curs després, estan esgotats. No és el lloc de trobar-ne les causes. Només apuntar una reflexió: dir és fàcil, fer és esgotador. Aixecar un centre del no res, amb les condicions reals de mitjans humans, materials i de coneixement actuals és una tasca titànica.

Una raó més per a comprendre perquè l’escola no canvia fàcilment.
I per admirar el coratge i l’esforç d’en Josep Maria i la seva gent…

Serien els nostres alumnes de Batxillerat capaços de fer un treball de recerca així?

Jo crec que sí. Algú ha dit competències? Transversalitat? Creativitat? Esperit crític?
Doncs això. I, fins i tot, un punt de demagògia.

Per raons que ara no venen al cas, en els darrers quatre anys m’he trobat en nombroses situacions en les que he estat encapçalant la implantació de Moodle. Més aviat, m’hi he trobat involuntàriament involucrat, sovint contribuint a projectes que eren d’altres persones o institucions.

I a mi, Moodle, no m’agrada especialment. No és gens congruent amb les meves maneres de treballar i d’ensenyar. És per això que sempre m’ha interessat més la dimensió comunicativa i que no pas la formativa de la plataforma. I, vist amb certa retrospectiva, sempre he acabat usant gairebé exclusivament la seva vessant comunicativa.

El seu creador m’ha fet prendre consciència de per què em passa aixó: “En el fondo Moodle es un sistema de control. Convierte la institución en un entorno protegido dentro de Internet y da mucho poder a los profesores, que pueden tener toda la información sobre sus alumnos. Los estudiantes a quienes gusta ser dirigidos aman Moodle. El resto, no.”Martin Dougiamas

A mi m’agrada donar molt poder als meus alumnes. La meva manera d’entendre la docència i la pedagogia està molt lluny de qualsevol sistema de control. La meva concepció de la docència és molt oposada a aquest plantejament.

Sort que per a la comunicació, Moodle sempre m’ha donat molt bon servei.

Els partidaris del programari lliure hem d’anar més enllà de l’argument economicista. Encara que ens regalin el programari de propietat, hi ha altres arguments més contundents per a justificar la incorporació del programari lliure a classe. Qui millor que Richard Stallman per a explicar-los?

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Jo hi estic completament d’acord, però trobo que ens falta incorporar altres punts de vista relacionats amb les necessitats de l’usuari final i no basar-se exclusivament en justificacions, diguem-ne, filosòfiques o ideològiques. Em refereixo a aspectes com el cost de la formació i l’acompanyament que aquest canvi demana, la millora de les prestacions intrínseques del programari a ulls de l’usuari final, etc.

Fins i tot tinc la impressió que la excessiva militància dels partidaris es gira en contra de la expansió entre els no iniciats.

La reflexió sobre els nous hàbits socials nascuts al voltant de la xarxa és absolutament imprescindible. Afecta a tots els estaments socials i a totes les edats. Cadascuna amb la seva especificitat. La Comissió de Llibertats i Informàtica és una organització no governamental dedicada a la defensa del dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal. Juntament amb l’Agència Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) i el Departament d’Educació van organitzar una Jornada sobre la protecció de dades de caràcter personal entre els menors i adolescents en l’ús de les TIC. Van presentar-hi uns manuals adreçats a nens i joves sobre la gestió de les dades a la xarxa.

Un cop fullejats poden semblar paternalistes des d’un punt de vista dels joves áltament socialitzats en les tecnologies digitals. Però també poden ser considerats una bona eina per aquells que s’inicien a Internet. És possible que els primers lectors interessats siguin els docents que (encara) estan al marge de tot el món digital o els pares que no són conscients de com tots aquests temes afecten directament els seus fills.

• Manual pràctic per a joves de 9 a 11 anys [PDF, 2.14 MB.]
• Manual pràctic per a joves de 12 a 14 anys [PDF, 1.31 MB.]
• Manual pràctic per a joves de 15 a 17 anys [PDF, 833 KB.]

A mi em sembla que per deixar constància de la importància del tema s’abusa de la perillositat i s’apel·la massa als sentiments, creant un clima poc adequat al coneixement i reflexió serena sobre els usos de la xarxa.

El vídeo que trobareu a continuació, que forma part d’una campanya de sensibilització feta per www.protegeles.com és una mostra del que explico.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.