Midas és l’asteroide num. 1981. Va ser descobert el 6 de març del 1973 per en Charles T. Kowal a l’observatori Palomar.
Mite de Midas:
Midas era un rei de Frígia i seguidor dels misteris de Bacus. Una vegada va rebre Silè borratxo i, al cap d’uns dies, el va lliurar al seu preceptor, el déu Bacus, que li va concedir el que volgués. Li va demanar que es convertís en or tot allò que toqués. Sense poder creure el que li passava, va esqueixar d’una alzina una branca de fulles verdes i aquesta es va fer d’or; va agafar una pedra de terra i també es va esgrogueir fins a tornar-se d’or; també va tocar un terròs i va ser un lingot. Ben alegre, els servidors li van parar taula, però no va poder menjar ni beure res perquè tot esdevenia or. Estupefacte davant d’aquella desgràcia inesperada, ric i miserable alhora, desitja fugir de les seves riqueses ja que no pot alleujar la gana ni la set, i aquell or que odia el turmenta merescudament. Alça les mans i demana perdó a Bacus. Bacus el va tornar com abans i li va treure el do que li havia atorgat. Li va dir que havia d’anar al riu Pactolos i fer camí en sentit contrari al corrent de l’aigua pels turons que hi ha a la ribera fins que arribés a la deu del riu; allà havia de posar el cap sota l’aigua escumejant de la font i rentar-se. El rei va ficar-se a l’aigua i va perdre el poder de transformar-ho tot en or.
Midas va avorrir les riqueses i habitava als boscos i al camp, venerant el déu Pan. Pan es va atrevir a menysprear els cants d’Apol·lo i a rivalitzar amb ell. Va guanyar en el duel Apol·lo. El veredicte complau tothom, llevat de Midas. Apol·lo no vol que unes orelles tan nècies conservin la forma humana i converteix les orelles de Midas en les d’un ase. Midas vol amagar-les, s’avergonyeix d’aquella deformitat; però el servidor que li tallava els cabells quan li creixien, coneixedor de la deformitat i incapaç de callar va a un lloc solitari, fa un forat a terra i ho explica, torna a tapar el clot i se’n va en silenci. Allà, l’any següent, va créixer un bosc dens de canyes tremoloses. Quan aquestes van ser madures, van referir el secret enterrat i van fer saber a tothom com eren les orelles de Midas.
APOD