Per què faig el comentari?…
–Primerament, com a introducció, vull comunicar que he fet aquest comentari perquè m’ha impactat, m’ha creat curiositat un petit fragment de tants que té OSHO a uns dels seus llibres titulat “Intel·ligència”, i per tant voldria possar la meva opinió i voldria que cadascú de vosaltres (interessats) comentés que us assembla.
Qui era OSHO?…
OSHO era un professor de filosofia i orador públic indi contemporani (1931-1990). Bàsicament, en els seus discursos re-interpretava els escrits de tradicions religioses, de místics i filòsofs de tot el món.
–Seguidament, possaré un breu resum del fragment que m’ha impactat, que tracta de dues paraules claus; la intel·ligència al nèixer i de la intel·igència al crèixer, i farè la meva opinió sobre que m’assembla el comentari d’OSHO.
Text:
La intel lligència, ens diu Osho, no té res a veure amb els coneixements, té a veure amb ser meditatiu. Tots naixem intel·ligents, però a mesura que creixem les institucions polítiques, religioses i socials corrompen aquesta intel·igència i ens creen pors i avarícies. Osho proposa la meditació com el camí per «recuperar» aquesta intel·ligència innata.
OSHO: Intel·ligència.
Opinió personal…
–A continuació, possaré una mica de resum del text, de la meva opinió, i del que a mí hem sembla el que és la intel·ligència al món contemporani, faré una barreja de tot un poc, és a dir, el meu comentari no té perquè ser cert.
Quan diu que la intel·ligència no ha de veure amb els coneixements, que tots naixem intel·ligents, penso que vol dir que tots naixem amb una intel·ligència privilegiada, però que per culpa de crèixer en una societat per així dir-la molt esquemàtica (adquirim els coneixements que ens propossen els “superiors”, hem de fer el que volen, hem d’estudiar el que volen, i no podem fer el que nosaltres volem, llavors penso que arribem a un punt que som robots), arribem a una inteligència robòtica, o si volem, podem no anomenar-la ni intel·ligència…
El fet de ser meditatiu, vol dir que nosaltres quan naixem, fem un procés de meditació, i demostrem la nostra intel·ligència, és a dir, no ens basem en els coneixements que hem adquirit, ja que som petits, per tant, és una intel·ligència innata, no està manipulada per la societat.
Exemple: Un nen petit, torna de l’escola a casa amb un gran somriure al seu rostre, i la seva mare li diu:
-Veig que sembles molt feliç. Així que t’agrada l’escola, no?
I li respòn el nen:
-No siguis ximple mare, no has de confondre l’anar amb el tornar-hi!…
En aquest petit diàleg, és veu un clar exemple de la intel·ligència innata que diu que vol recuperar OSHO, una intel·ligència no manipulada per la societat, una intel·ligència que surt de dins…
Preguntes per als interessats…
–Si heu llegit la meva opinió sobre l’article, potser, i es molt probable que sigui diferent a la vostra. Per aquest motiu, m’agradaria saber les vostres opinions sobre el que us assembla el comentari d’OSHO, el fet de que tots naixem intel·ligents i per culpa de la societat, aquesta intel·ligència tant privilegiada és va desgastant… O fins i tot, podeu criticar la meva opinió, i podem fer un petit debat.
Segurament, OSHO te estudis i proves que donen per valid les seves teories, explicacions, però jo tinc una visió una mica diferent. No crec que quan naixem tenim una intel·ligència privilegiada, sinó que tenim la capacitat d’adquirir més coneixements alhora, ja que quan naixem no tenim molts coneixement o pot ser cap. Si que en te raó en el fet de que la nostra intel·ligència es modifica es esculpeix segon el medi en el que vivim però això no es molt cert ja que hi han personàs a les que no les afecten el medi perquè només agafen d’ell les coses que pensen que son necessàries per ell. Les condiciones del medi on vivim no pot ser un inconvenient, o pot ser, es un inconvenient però molt fluix perquè nomes afecten negativament a poques persones, les més debileses ja que el medi te moltes coses bones que els necessitem per la vida. L’idea de que ”La intel·ligència no te res a veure amb els coneixements” des de el meu punt de vista la veig totalment erroni ja que amb els coneixements aprens coses que son essencials per la vida i amb aquest coneixements es forma l’intel·ligència que va creixent durant la vida. El que diu OSHO al final es totalment impossible ja que sinó et poses a aprendre no seràs mes intel·ligent i si només practiquem la meditació això no ens servira per res ja que, perquè hem de meditar i pensar en coses que no sabem quan podem aprendre més? Jo penso que el home neix amb un grau molt petit d’intel·ligència però amb molta capacitat d’adquirir coneixements nous.
Exemples:
– Osho diu que ja naixem intel·ligents, doncs como es que no sabem parlar, i com es que gracies al medi on vivim podem aprendre a comunicar-nos entre nosaltres. Això explica que no naixem intel·ligents sinó que l’intel·lectual es aconsegueix amb els coneixements de cada dia.
– Un altre coneixement que adquirim gracies al medi es el saber a caminar.
~ I un exemple que demostra que ells homes quan neixen tenen molta potencia d’adquisició es el fàcil aprenentatge de les llengües, ja que quan ja tenim una certa edat no ens es tan fàcil perquè tenim molts coneixements.
Resumint: Jo penso que el que diu Oshlo es totalment erroni perquè no naixem amb coneixements sinó que els adquirim gracies a la societat. Cadascú adquireix les coses que per el son importants, potser negatives o potser positives, però necessitem aquest coneixements.
Com ja bé he dit abans, accepto crítiques respecte al meu comentari i opinions diferents sobre el text…
Dius que quan naixem tenim més capacitat en adquirir més coneixements alhora, i que aquesta capacitat d’inteligència potser es va manipulant amb el pas del temps, per culpa de la societat. Fins aqui, estic molt d’acord amb tu.
Dius que amb els coneixements es crea la inteligència…, també és una gran aportació!.
Tots els exemples que posses al final del teu comentari, són coneixements bàsics, que tots hem de prendre, que a tots ens interessa…, per tant, crec que no has entés el que diu OSHO, OSHO no diu que no hem de aprendre, el que diu és que hem d’aprendre el que a nosaltres ens interessa, hem de ser lliures, no hem de ser ROBOTS, per així dir-ho, ja que tota la societat estudia i fa el mateix, i ell vol que això canvï.
Estic totalment en desacord amb OSHO perquè jo crec que la nostra societat esta bastant però no dir molt organitzada en el sector de l’ensenyament. La societat ens dona la base de l’aprenentatge (educació primària, la ESO…) però després nosaltres mateixos escollim el que volem estudiar es la nostra elecció ningú no ens obliga a escollir una concretament. I sense l’aprenentatge base que vaig citar abans això no serà possible i en aquest cas si que ens obligaran a fer tots el mateix. El que dius que OSHO diu es que tots hem de escollir el que volem aprendre, clar estic d’acord però només quan ja esta dominat l’aprenentatge base, només quan la persona esta qualificada per poder pujar la escala del coneixement i esculli el que veu més perfecte per a el. I això si cadascun esta a lliure disposició d’estudiar el que vol però ha de pensar que ha de viure dels seus estudis adquirits i en aquest cas si que implica i molt la societat. Cadascun que esculli estudiar el que li ve de gust però només després de tenir adquirits els estudis bàsics, per poder formar-se com a persona madura i responsable.
Tornem al mateix, no diu que l’ensenyament en la societat estigui malament, diu que està robotitzada, esa base de la que parles, es pot fer d’una altra manera, no sent robots.
Però es respecta la teva aportació.
Segons la meva opinió tots tenim una intel·ligència al néixer. En part penso que el que vol dir Osho és que naixem amb una intel·ligència per així dir-ho, “verge” en la qual cap mena d’opinió externa l’ha modificat. De fet quan meditem, ens desconnectem del nostre món objectiu o extern, i establim una mena de connexió més profunda amb el nostre món subjectiu, amb la qual cosa vull dir que “ens apropem més” a aquella intel·lingència innata que es va alterant a mesura que interactuem amb el nostre entorn. Amb la meditació, podríem establir una barrera que ens ajudaria gradualment a desviar les influències externes cap a un altre pla, fins al punt en que tornaríem a tenir una intel·ligència verge, “reconstruïda” a partir només del “jo”…única en la societat.
Com que estic a favor de la Teoria de les Intel·ligències múltiples (cosa que no penso explicar ara!), i aplicant-la a Osho, penso que en néixer tots tenim una intel·ligència “zero” en la que cap dels camps de la intel·ligència s’ha desenvolupat però que paradoxalment és l’equilibri que hem de intentar trobar en la nostra vida… La meditació ens ajudaria a percebre quin camp és sinònim de desequilibri per a nosaltres i com hauríem de treballar-lo. És quan tenim totes les inte·ligències al mateix nivell que arribem un altre cop a la intel·ligència equilibrada o innata. Ex: Hem pensat a qui titllem d’intel·ligent? A aquell que en mates treu 3 però en Llengua 9? O a aquell qui treu 9 en totes dues? Això és l’equilibri que em refereixo.
Crec que OSHO, quan diu que tots naixem intel·ligents, més que ser una intel·ligència “verge”, és una intel·ligència “pura”.
No creus?. Ara mateix no se com explciar-te aquesta intel·ligència “pura” de la que parlo, però crec que es veu bastant clara en l’exemple del nen que he possat a l’article:
-Veig que sembles molt feliç. Així que t’agrada l’escola, no?
I li respòn el nen:
-No siguis ximple mare, no has de confondre l’anar amb el tornar-hi!…
No es que sigui “verge”, ja que amb el terme “verge”, més bé vols dir que és una intel·ligència sense utilitzar, sinò que és una intel·ligència sense cap manipulació. Penso que hi ha molta diferència en parlar d’una intel·ligència que no usem, a una intel·ligència que usem a la nostra manera, sense manipulacions d’altres. És a dir, aquesta última, és a la que crec que OSHO es refereix.
Creieu que es podria mantenir aquesta intel·ligència “pura”?
Creieu que es podria avançar sense l’influència d’un ésser amb més coneixements els quals ens pogués ensenyar a utilitzar aquesta intel·ligència?
Crec que un tema molt important a debatre es si volem saber coneixements els quals no ens interessen per res. Sabem que hi han diverses opinions sobre aquest: uns diuen que si és necessari, s’ha d’aconseguir una estructura base amb la qual desenvolupar els altres coneixements. Altres diuen que hauriem de ser lliures de triar allò que volem estudiar ja que com humans intel·ligents que sóm, hem d’especialitzar-nos en allò que creiem el nostre camí.
La meva opinió es que s’ha de buscar un equilibri entre totes dues. Crec que sense un ensenyament bàsic no podríem fer gaire cosa, necessitem una base per poder fer un edifici. Però crec que s’ha de quedar aquí, en coneixement bàsic. Després hauriem de poder tenir l’opció de triar la nostra fita en aquesta vida sense tenir que embrutar la nostra intel·ligència “pura” amb coneixements que per a tu són innecessaris.
No crec que l’intel·ligència es pugui mesurar tan fàcilment. Qui treu bones notes ja és intel·ligent? No, pot ser té una capacitat increíble de memorització però quan li posses un problema de veritat no sap per on agafar-lo. Pot ser treu 10 en moltes matèries però alhora de fer altres activitats com l’esport (on s’ha de fer servir, no de la mateixa forma, sino d’una forma més espontània) no se’n surt mai… Hi ha molts tipus d’intel·ligència, crec que es un error calcular-la.
Vull possar uns exemples:
-Hi ha gent que té una gran capacitat intel·lectual pero no pot trïar bé els seus amics. Per l’altre banda, hi ha gent que no es tan brillant en el col·legi però que triunfa en el món dels negocis…
En definitiva, triunfar als estudis, o a l’esport requereix intel·ligència, però perteneixen a camps diferents. Dit d’un altre forma: Einstein no es ni menys ni més intel·ligent que Michael Jordan, simplement les seves intel·ligències pertanyen a camps separats.
Si, té tota la raó quant a la diferència entre ser usat i ser manipulat, però és que he sigut molt clar en dir que una intel·ligència verge vol dir que no ha sigut modificada… si creu que manipulada i modificada no tenen res a veure doncs accepto que m’he equivocat. A més considero que en utilitzar el terme “reconstruït” faig referència a l’ús de la intel·ligència a la que vostè creu no esmento. Però ara no és el moment de argumentar les interpretacions. Estic totalment d’acord amb el que vostè diu; de fet quan parlo d’una intel·ligència única en la societat em refereixo a aquella que “usem a la nostra manera” (utilitzant les seves paraules) ja que cadascú de nosaltres te la seva forma de pensar,oi?
PD: Mai pensi que una verge no és pura! (Doble sentit)
És clar que si, Javier. Et dono tota la raó quan dius que necessitem tenir una base en la nostra intel·ligència, les hem d’equilibrar, hem de deixar ajudar-nos, però aquesta ajuda no s’ha de sobrepassar, ja que una vegada assolida aquesta intel·ligència base, hauriem de seguir tots el nostre camí, no seguir aquesta intel·ligència robòtica de la que crec que parla OSHO.
PD: I també, hem de diferenciar aquests dos termes següents, ja que són molt diferents. La paraula “intel·lectual” i “intel·ligent”. Són dos paraules que semblen iguals, però que no ho són de cap manera.
Diem que una persona és “intel·ligent” quan aquesta té la capacitat de comprendre el seu entorn, d’entendre fàcilment…
Diem que una persona és “intel·lectual” quan aquesta dedica una part important de la seva vida a l’estudi, o coses similars…
Senyor Javier, crec en algunes parts de la vostra argumentació vostè respon al meu comentari, però és que no té sentit que jo li respongui perquè de fet es veu que tenim la mateixa opinió: quan deia que estava d’acord amb la Teoria de les intel·ligències mútliples em referia a això mateix que vostè ha fet esment… Cadascú de nosaltres tenim una capacitat diferent per a cada camp de la intel·ligència i efectivament hom no deixa de ser intel·ligent perquè no sigui bó en tots els camps. Si que crec oportú que jo expliqui l’exemple que he mencionat: Vaig seleccionar la llengua i les matemàtiques precisament perquè pertanyen a camps diferents i aleshores vaig fer la pregunta que a qui titllem d’intel·ligent perquè d’alguna forma es vegi que tots nosaltres pensem en que només és intel·ligent aquell qui està més “equilibrat”, és a dir aquell qui és destre en més coses; però d’acord, és incorrecte afirmar qui és més intel·ligent que l’altre si no s’evaluen tots els camps, o més bé, totes les intel·ligències.
Pel que fa a les primeres preguntes que ha plantejat, penso que certament no podem avançar en aquesta vida sense ser influenciats pels altres i per això afirmo que la intel·ligència verge o pura (com vulgui) serà aquella que tenim al néixer ja que en ser petits les infl·luències del nostre món exterior són poques o gairabé nul·les comparades amb aquell que n’ha viscut més.
Es cert que al néixer les influències amb el nostre món exterior són poques o gairebé nul·les comparades amb una persona adulta, però que sigui verge… Opino que no es així, crec que en el moment de nèixer la nostra intel·ligència passa a ser manipulada directament i deixa de ser verge o pura ja que crec que qualsevol contacte amb un altre individu activa el nostre cervell(involuntariament en aquest cas). En aquesta etapa no tenim desenvolupat encara el nostre sistema cognitiu però si construïm la base on aquest creixerà. Si aquesta base es dolenta; relacions anímiques entre la família, problemes socials personals… en la majoria dels cassos, aquest individu tindrà problemes d’aquí uns anys (concentració, conducta, etc). Una bona influència en aquesta etapa de desenvolupament cognitiu és clau per aconseguir un individu ètic moralment.
Jo penso que tenim capacitats d’aprendre pero, no neixem amb coneixements sinò que els captem del dia a dia, pero tambè captar les coses que ens serviran i els que ens interessa saber.
Per tant fins aqui el meu raonament pero, tambè depen de la conducta i de la religió, que en aquest cas potcanviar la nostra manera de pensar.