Cicle Superior. Escola la Ginesta

Els alumnes de 5è i 6è de l’escola han estat molt implicats durant tot el procés, no només expressant les seves idees sino també analitzant les dels altres cursos a partir de diferents activitats:

  • Primer, van passar un qüestionari en gran grup sobre l’ús del temps a l’hora de l’esbarjo.

Enquesta jocs de pati 5è

Enquesta jocs de pati 6è

  • En segon lloc, durant la setmana prèvia a les jornades culturals, vuit nois i noies de cada classe (per parelles), van fer cada dia cinc fotos de diferents nens i nenes de l’escola al pati, jugant a diferents jocs per fer un reportatge fotogràfic i per veure quins jocs i espais tenen més èxit.

recull entrevistes jocs

  • Al mateix temps vuit nens i nenes, també en parelles, van passar un qüestionari de dues preguntes a diferents nens i nenes de l’escola.
  • Finalment, van elaborar un mural per recollir tota la informació.

Reportatge fotogràfic 

Els més grans han gaudit durant tots aquests dies de treball a la classe, al pati i intervenint a la resta de grups. S’han mostrat més implicats i responsables que mai.

 

Cicle Mitjà. Escola la Ginesta

Els nens de 3r i 4t van tenir moltíssimes idees. Van pensar què volien tenir de nou al pati, allò que s’hauria d’arreglar, quins espais necessitarien i quin material s’hauria de tenir per fer tot això. També van arribar a fer un pressupost amb l’ajuda de les seves mestres. Cal dir que han tingut molt en compte als més petits de l’escola pensant també coses per ells.

A part de tot allò que els hi agradaria tenir, cal destacar que demanaven tenir un espai de descans per parlar tranquil.lament i resoldre els conflictes i demanaven poder tenir més espais on anar a fer activitats diferents: ball, jocs de psicomotricitat o llegir contes més dies. Doncs actualment, només hi ha un dia de “bibliopati”.

 

Cicle Inicial. Escola la Ginesta

L’alumnat de primer i segon han fet una valoració del pati per tal de tenir clar quines coses són les que els hi agraden i quines no gaire i en conseqüència, s’haurien de millorar.

També van fer un plànol del pati plasmant les seves idees.

Els nens i nenes de segon es van centrar posteriorment en quines coses es podrien fer amb les famílies en la Jornada de Bricolatge i van pensar en què podrien col·laborar ells mateixos.

Els hi va encantar poder fer tot això en grups i fer-ho in situ, de forma vivencial. Van posar en pràctica, de nou, totes les estratègies del treball col·laboratiu adquirides fins el moment.

 

Quines passes hem de seguir?

L’any passat els hi vam plantejar la pregunta a l’alumnat de 5è de si podíem fer robots. Van fer tot un procés d’investigació però van aconseguir fer màquines, però cap complia la definició de robot.
Aquest any, com que podem comptar amb l’ajuda de l’UPC de Castelldefels, hem intentat donar-li resposta a la nostra pregunta inicial.: PODEM FER ROBOTS?
Per iniciar el nostre projecte necessitem pactar quines seran les passes que seguirem per dur-lo a terme. Després d’una conversa decidim que siguin aquestes:
– Fem grups tenint en compte els superpoders de cadascú.
– Quin càrrec tindrà cadascú dins del grup.
– Fer propostes sobre com el volem redissenyar.
– Posar-ho en comú amb la resta de la classe per conèixer la seva opinió i aplicar les aportacions fetes.

Ara ja podem començar!


Hola companys i companyes!

Som l’Escola la Guàrdia de Sant Vicenç dels Horts. Aquest és el segon any que estem dins la Xarxa de Competències Bàsiques i ens està ajudant molt a fer-nos reflexionar com a claustre sobre el camí que volem fer i fins on volem arribar.
Aquest curs, som escola Magnet i hem decidit mostrar-vos un projecte que hem elaborat amb ajuda del nostre partner l’Escola d’Enginyeria Aeroespacial i de Telecomunicacions de la UPC del capus de Castelldefels. El primer que vam fer, va ser fer una trobada del claustre amb els professors de la UPC per posar sobre la taula quins projectes ens podrien ajudar.
Finalment, van decidir documentar en aquest blog el projecte: Com fer robots?

L’avaluació del projecte

Un cop valorades diferents eines d’avaluació, hem cregut que l’eina més adient per al nostre projecte fos crear una “checklist”. En aquesta checklist o llista d’indicadors, hem descrit tots els criteris d’avaluació a tenir en compte en l’avaluació. Si l’alumne complia amb aquell criteri descrit els mestres implicats hi escrivíem un .

CHECKLIST ACTIVITATS PROJECTE ESCACS CICLE MITJÀ

A banda, al final del projecte cada alumne ha tingut una checklist autoavaluativa, per tal de fer una valoració individual del projecte i així prendre consciència dels seus punts forts i dels seus punts febles.

Hem utilitzat la carpeta d’aprenentatges per tal de dissenyar la checklist, i així hem tingut en compte les dimensions i continguts associades en cada àrea.

 

Producte final

El producte final ha estat jugar a una partida d’escacs vivents. Cada jugador ha tingut una diadema amb el dibuix d’una figura. Com que no tots els alumnes han pogut tenir el rol de “jugador”, des de fora el taulell gegant la resta d’alumnes han tingut el rol d’estrategues”: han hagut de pensar la jugada i la tàctica.

A banda de fer la partida final d’escacs vivents, hem plasmat la informació sobre el projecte en una exposició al vestíbul de l’escola amb totes les activitats que s’han dut a terme durant el desenvolupament del nostre projecte.

Aquest producte final ha estat encaminat perquè els destinataris final fossin els alumnes del cicle mitjà, els alumnes de 3r i 4t. Però l’exposició dels pòsters amb les descripcions de les peces o l’exposició en el vestíbul de l’escola ha fet que, a la pràctica, el producte final estigui dirigit a tota la comunitat educativa.

El rol del mestre ha estat múltiple: d’una banda ha facilitat l’aprenentatge als alumnes però també ha mediat en els possibles conflictes, ha fet de gestor a l’hora de dur a terme les activitats o ha estat bàsicament el d’acompanyant en aquest projecte.

Implementació del projecte

Els alumnes han fet una cerca de casa a partir d’una pregunta inicial: Els escacs són un esport? Un cop contestada aquesta pregunta inicial, els alumnes han comparat els seus coneixements previs amb la resposta a aquesta pregunta, és a dir, han relacionat els coneixements previs, les hipòtesis que tenien sobre aquest tema, amb la nova informació.

Un cop contestada aquesta pregunta, per grups han buscat la informació sobre una peça d’escacs que van plasmar en un mural. En aquest mural hem escrit la descripció de la peça i també el moviment que feia cada peça en el joc dels escacs. Aquesta informació l’hem explicat a la resta de companys d’aula, després als companys de nivell i finalment als de cicle. Aquests murals els hem exposat a les parets de cada aula, visible per a tot l’alumnat de l’escola.

A mida que els alumnes han anat creant el coneixement sobre els escacs, ja han pogut començar a fer mini torneigs, primer amb els companys d’aula. Un cop han tingut assolit els moviments de cada fitxa hem fet un torneig de nivell, els alumnes de 3r i els alumnes de 4t per separat. Cada jugador han tingut un full on ha apuntat el nombre de partides guanyades. D’aquestes partides n’ha sortit el guanyador de 3r i de 4t, i entre elles han jugat la final individual.