ENS AVALUEN O ENS AVALUEM? (Avaluació)

CICLE SUPERIOR

Quan a l’avaluació final amb els alumnes es va crear una rúbrica de coavaluació (presentacions orals del treball) tenint en compte la parla i el volum, el vocabulari, la comprensió, la postura del cos i contacte visual i per últim el contingut.

L’avaluació que en fem com a mestres és que és una molt bona metodologia per atendre la diversitat, potenciar el treball cooperatiu i desenvolupament de les competències.

Avaluació competencial Descobreix-te!

D’acord amb les especificacions i el desenvolupament del currículum competencial a l’ESO, el Treball de Síntesi admet diverses formes organitzatives. El nostre centre concentra el projecte en un període intensiu de 5 dies i l’avaluem per l’assoliment de les competències transversals que h iintervenen.

Les competències prioritzades en el procés d’ensenyament-aprenentage de l’alumnat són:

  • Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement.
  • Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs.
  • Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.
  • Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.
  • Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers.
  • Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals.
  • Realitzar activitats en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratiu.

Al llarg del projecte, els alumnes han mostrat la seva capacitat d’autonomia en l’organització del treball individual i, també de cooperació i col·laboració en el treball en equip.

Graelles d’avaluació

– No s’avaluaran les preguntes inicials prèvies a la setmana del treball de síntesi.

– Sí s’avaluarà la feina feta durant la setmana del treball síntesi. Es farà de la forma següent:

Els 60 punts seran repartits de la forma següent:

-De dilluns a dijous s’atorgaran 12 punts diaris de la forma següent:

– Divendres, els 12 punts s’atorgaran de la forma següent:

Els 30 punts de la puntuació general s’obtindran de la forma següent:

Com hem treballat? Ens avaluem…

Avaluem el pla de treball del nostre grup, els objectius de grup i els personals, pensem quines coses hem fet bé i quines cal millorar com a grup. També avaluem els nostres rols dins del grup cooperatiu. Ara ens toca parlar de com ho hem fet i posar-nos d’acord en l’avaluació!!

Per finalitzar el nostre projecte hem fet una rúbrica d’autoavaluació del nostre grup de treball cooperatiu. Ha sigut molt interessant i els alumnes han estat força crítics amb el seu treball.

Com hem de cuidar els ous i l’hort?

Cicle Inicial

A l’escola tradicionalment hem tendit a treballar amb més intensitat les competències relacionades amb les àrees. Amb el projecte de l’hort i els pollets que estem fent amb els alumnes de cicle inicial hem intentat treballar de manera sistemàtica també un aspecte de la competència d’aprendre a aprendre: la planificació.

En primer lloc vam demanar als alumnes quines feines creien que hauríem de fer en aquest projecte. Com que en van sortir tantes, els vam dir que els mestres no podíem ajudar-los a tots alhora. D’aquí va sorgir la idea de que haurien de saber treballar sols (el tema de l’autonomia ja l’hem treballat en altres projectes). Però si volien treballar sols i fer-ho bé (els vam recordar que hi havia moltes feines i s’havien de fer amb precisió) calia organitzar-nos bé. I de nou vam fer una llista de propostes per tal de treballar ben organitzats. Aquesta llista la vam penjar a la paret de la classe.

Cada divendres al matí els nens i nenes s’ajunten per grups i realitzen les tasques encomanades (cuidar l’hort, registrar les dades de l’hort i registrar l’evolució dels ous). Però saben que és important que abans de començar les feines mirin la llista que vam penjar per saber què han de fer i com s’han d’organitzar

Que sàpiguen que ho han de fer no vol dir que ho facin. Molt sovint cal recordar quin és el primer pas de la llista i estar-hi molt a sobre perquè es posin a treballar. Però és cert que, un cop s’hi han posat, saben quines feines han de fer i les fan amb autonomia.

Paral·lelament al treball d’aquest objectiu, ens n’hem hagut de plantejar l’avaluació. D’entrada cada divendres, després d’haver fet les tasques, fem una valoració conjunta de com han treballat (bé, hem dit fem i potser seria millor dir hauríem de fer, perquè de vegades no hi ha hagut temps). Aquesta valoració conjunta ha de donar pas a omplir una base d’orientació (amb els mateixos indicadors que vam acordar i que hi ha penjats a la paret), primer en grup i després individualment.

Finalment, dins d’un petit projecte que farem posterior a aquest, els demanarem que escriguin o dibuixin la feina que s’ha de fer i allà observarem, d’una banda si donen importància a la planificació de les feines, i de l’altra com les organitzen, per saber si han assolit l’objectiu de saber planificar les tasques d’un projecte.

 

ELABORACIÓ DE PURINS D’ORTIGA

En aquesta ocasió els alumnes de cicle superior han de fer purins d’ortiga per lluitar contra les plagues de pugó de l’hort.

Després d’haver observat les plagues de l’hort i haver estudiat quins són els possibles remeis i els avantatges i inconvenients de cadascun, la proposta final és fer purins d’ortiga.

Per fer-ho cal llegir les instruccions, dominar aspectes de proporcionalitat (a les instruccions les mesures són massa grans) i organitzar la feina. En aquest cas ens centrarem en avaluar l’objectiu relacionat amb la planificació d’una tasca. Per això, abans de començar a fer els purins, plantejarem per grups quines són les tasques a fer i l’ordre en què s’han de seguir. Després ho posarem en comú i elaborarem una base d’orientació consensuada que permeti a cada grup disposar d’una eina que els faciliti la feina a fer. És important que surtin aspectes com disposar del material, posar-se d’acord per organitzar les tasques, seguir les instruccions per fer els purins i etiquetar les ampolles.

Un cop acabada la feina els alumnes valoraran si el resultat final ha estat satisfactori i utilitzaran la mateixa base d’orientació per analitzar els possibles errors que hagin comès.

QUÈ HA PASSAT A L’HORT DESPRÉS DE L’ESTIU?

Una de les activitats que tenim previst fer amb els alumnes de cicle mitjà a la tornada de l’estiu és observar en quin estat es troba l’hort.

Es tracta de fer una descripció detallada de l’estat en què es troben les plantes i intentar justificar la seva situació amb l’objectiu de veure si hem de fer algun canvi en la planificació del curs vinent.

Cada nen o nena farà una fotografia de la planta que trii que anirà acompanyada de la descripció. Després ho penjarem al blog de l’escola. Aquesta feina la faran individualment.

En aquesta activitat es treballen aspectes de medi, expressió escrita i ús dels mitjans audiovisuals. Però els objectius als que donarem més importància seran usar l’estructura pròpia de la descripció i donar informació suficient (pel que fa l’expressió escrita) i justificar la situació en què es troba la planta relacionant-ho amb el seu ritme de creixement (pel que fa al medi).

Per ajudar a l’autoavaluació dels objectius d’expressió escrita està previst utilitzar una base d’orientació que els ajudi a redactar el text i a fer-ne una valoració amb criteri quan l’hagin acabat.

Ens atrevim a fer de mestres?

Ara toca avaluar-nos!

Primer fem una autoavaluació seguint una rúbrica, tornem a mirar els vídeos de les nostres exposicions i valorem com creiem que ho hem fet. També fem una petita reflexió de la nostra experiència fent l’exposició oral.

Després avaluem a un company, fem una coavaluació. Cada nen o nena té una rúbrica i ha de fer l’avaluació d’un company de classe. Hem de tenir en compte que algú ens estarà avaluant a nosaltres i que cal ser justos. Tornem a mirar els vídeos de les exposicions per fixar-nos-hi MOLT!!

Mireu alguns resultats!

L’autoavaluació dels vostres alumnes us ha sorprès alguna vegada? Són justos els vostres alumnes a l’hora d’avaluar-se? I per avaluar als altres, ho són?

COMPARTIM AMB ELS NENS ELS OBJECTIUS DEL PROJECTE DE L’HORT

A Infantil ens hem proposat compartir amb els alumnes alguns objectius del projecte. Hem pensat escollir-ne dos, d’àmbits diferents:

  • un d’àmbit emocional: “ser tolerant i flexible”
  • un d’àmbit curricular: “identificar constants i variables”

Pel que fa al primer objectiu, hem confeccionat un cartell, l’hem comentat i l’hem col·locat en un lloc visible de l’aula. L’utilitzem de referent en les situacions que calgui.

Pel que fa l’objectiu curricular, hem elaborat un mural a partir d’una conversa prèvia, sobre tot el què necessita una planta per crèixer. Aquest ens servirà de recordatori a l’hora d’elaborar i tenir cura del nostre propi planter.

Creiem que és important fer particeps als nens i nenes dels objectius del seu aprenentatge, per tal que gaudeixin de les petites descobertes diàries i s’impliquin més durant el procés independenment del resultat final. I és aquí on és clau  el paper de la mestra encoratjant i  acompanyant  als alumnes en el seu propi procés d’aprenentatge.

MUNTAR UNA XARXA ALIMENTÀRIA. Cicle Superior

OBJECTIU COMPARTIT AMB ELS ALUMNES:

  • Ser tolerant i flexible.
  • Extreure la informació més rellevant del text.

En aquesta activitat els nens i nenes han de construir una xarxa alimentària.

Per fer-ho han de fer una ullada al material que hi ha damunt de la taula (fulls sobre plantes, animals i plagues) i triar aquell que considerin més útil per realitzar la tasca.

Se’ls dóna la instrucció que intentin establir una relació del següent tipus:

Planta de l’hort  ⇐ Plaga⇐ Remei

utilitzant els següents símbols D (depredador), PA (planta associada),PN (producte utilitzat per combatre la plaga).

Un dels rols de les mestres han de ser el d’observar com són les discussions prendre’n nota per comentar després amb els alumnes quin ha estat el procés d’elaboració de la xarxa. En aquest procés preveiem dos tipus de dificultats: la derivada de consensuar les fonts informació i una altra de més conceptual que té a veure amb el tipus de relació que s’estableix entre els agents de la xarxa.

Les observacions de les mestres s’han de combinar amb les explicacions que facin els grups sobre la seva opinió sobre el treball en grup i el resultat que han obtingut.